El llibre Jo no volia ser Rita Hayworth, de Víctor Alexandre, es presenta dijous, 14 de març de 2024, a les set de la tarda, a l’Ateneu Terrassenc (carrer de Sant Quirze 2, de Terrassa). Una obra que parla d’un dels grans mites de Hollywood. La presentació anirà a càrrec de l’egarenca Rosa Maria Vives i de Víctor Alexandre, escriptor i periodista que treballa en diversos camps literaris: assaig, conte, novel·la i dramatúrgia.
Durant els últims anys de la seva vida, Rita Hayworth va patir un Alzheimer en estat avançat que li va fer oblidar moltes coses. Passava el dia al seu pis de Nova York, conscient de la malaltia, però també de la seva fama.
En aquesta mirada íntima i sincera a la vida de l’actriu, l’autor ens fa reflexionar sobre el vertigen de l’èxit, el preu de la fama i la complexitat de la condició humana. Una història que commou i que recorda que, fins i tot, els estels més brillants poden acabar perdent-se en el firmament.
L’obra se situa en un pis de luxe davant de Central Park
L’acció de l’obra se situa en un pis de luxe davant de Central Park, on una Rita Hayworth de 61 anys i diagnosticada d’Alzheimer fa un recorregut a la seva vida d’estrella. La malaltia se li declara amb 42 anys, quan s’adona que pentinant una de les filles no recorda del seu nom.
Jo no volia ser Rita Hayworth aborda la instrumentalització de la dona dins d’una globalitat patriarcal. Darrere les limusines i les catifes vermelles hi ha molt de dolor, que els focus no deixen veure.
En la persona de Rita Hayworth es donen diversos elements que avui són tema de preocupació social i d’interès periodístic, com la malaltia d’Alzheimer, els abusos a menors, la violència masclista, la cosificació femenina i la figura de la dona com a objecte sexual en la indústria cinematogràfica de Hollywood i en la publicitat. En l’època d’esplendor de l’actriu (anys 30, 40 i 50 del segle XX) eren tabú, i la violència contra les dones i el tracte professional discriminatori que aquestes patien era una conducta que formava part de la normalitat.
