Imatge: Jakobo Maleriro
El Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya ha llançat una iniciativa pionera amb la creació del Mapa del Coneixement de Catalunya. Aquesta eina digital té com a objectiu aproximar a la ciutadania tota l’activitat científica i acadèmica que es desenvolupa dins del territori català. Amb un total de 459 punts marcats en el mapa, incloent 265 de l’àmbit universitari i 194 de recerca, la plataforma es presenta com un recurs inestimable per a estudiants, investigadors, i el públic en general interessat en el món del coneixement.
La característica distintiva d’aquest mapa és la seva capacitat de geolocalitzar les diverses entitats que formen part de l’ecosistema de recerca i ensenyament superior de Catalunya. A través d’una interfície intuïtiva, els usuaris poden realitzar cerques específiques per ubicació o tipus d’estudi, facilitant així l’accés a informació detallada sobre cada centre, facultat, escola o institut de recerca. A més, s’integra amb altres eines d’informació pública, com el Canal Universitats, proporcionant enllaços directes a fitxes d’estudis amb dades com la nota de tall o els crèdits necessaris.
El Mapa del Coneixement no només ressalta la densitat i diversitat del sistema de coneixement a Catalunya, sinó que també posa de manifest la seva distribució geogràfica. Amb representació en 25 comarques, el mapa evidencia un teixit acadèmic i científic ric i variat, des de centres de recerca punteres fins a universitats amb una àmplia oferta formativa. D’aquesta manera, el mapa serveix com una finestra al paisatge educatiu i científic de Catalunya, promovent la visibilitat i l’accessibilitat del coneixement.
Aquesta novea eina representa un pas endavant en l’objectiu de posar a disposició del públic un repositori únic que agrupi tots els recursos necessaris per comprendre i interactuar amb el món del coneixement a Catalunya. Així, el Mapa del Coneixement es posiciona com una eina de gran valor, tant per a la planificació acadèmica i científica com per a la divulgació i l’estimulació de la curiositat intel·lectual dins de la societat.
19 comarques tenen almenys un centre on es fa recerca: Bages, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Empordà, Baix Llobregat, Barcelonès, Garrigues, Gironès, Maresme, Montsià, Pallars Jussà, Pla d’Urgell, Segrià, Selva, Solsonès, Tarragonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Per altra part, fins a 18 comarques tenen, com a mínim, un centre docent universitari: Alt Penedès, Alt Urgell, Anoia, Bages, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme, Montsià, Osona, Segrià, Tarragonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
El sistema de recerca i universitats de Catalunya està format per:
59 centres de recerca, 42 dels quals són centres CERCA.
12 universitats on es poden cursar estudis oficials.
Tres grans infraestructures cientificotècniques: el Barcelona Supercomputing Center, el Sincrotró Alba i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica.
11 infraestructures cientificotècniques singulars.
Tres observatoris astronòmics.
16 parcs científics i tecnològics.
31 municipis amb centres universitaris.
1.436 titulacions universitàries.
Més de 1.500 grups de recerca reconeguts.
