El tràfic d’éssers humans, una realitat invisible als ulls de la societat

El primer que ens ve al cap davant del concepte de tràfic d’éssers humans és pensar que aquesta problemàtica només succeeix a les pel·lícules de Hollywood on apareixen grans persecucions policials. En cap moment ens passa pel cap que el tràfic d’éssers humans pot formar part de la realitat europea, i que res té a veure amb l’imaginari perpetuat per les grans cadenes cinematogràfiques.

Per això, volia aprofitar aquest article per desmitificar aquest concepte, poder reflexionar sobre les estadístiques actuals arran dels diferents articles publicats.

El tràfic de persones és un fenomen global que, lluny de desaparèixer, creix any rere any, i les víctimes que ho pateixen es veuen immerses en un procés de vulneració, sotmetiment, i de violació dels seus drets fonamentals. Tal com s’especifica al Plan estratégico nacional contra la trata y explotación de seres humanos 2021-2023, el tràfic d’éssers humans “És conegut com l’esclavitud contemporània del segle XXI i constitueix un dels delictes més denigrants per a la dignitat humana, ja que suposa la degradació de qualsevol persona fins a convertir-la en una mera mercaderia que es pot intercanviar o explotar”.

Es plantegen dos importants obstacles per combatre i analitzar el fenomen, que recauen en la intervenció i la identificació de les víctimes i en la recopilació de dades vers aquest.

En referència a la identificació de les víctimes, existeix una dispersió en les normes que regulen els diferents aspectes del fenomen del tràfic d’éssers humans que obstaculitza el seu tractament eficaç. La identificació formal només pot ser efectuada per cossos policials especialitzats, deixant de banda totes les deteccions realitzades des del sector social, entitats, i professionals d’aquest àmbit. Això suposa un repte institucional que encara està per resoldre, en tant que encara queda un llarg camí per consolidar els diferents mecanismes que l’estat té per combatre el tràfic i l’explotació.

D’altra banda, l’obtenció de dades fiables sobre les dimensions de la problemàtica resulta bastant complicada, tenint en compte que es tracta d’un delicte on actuen bandes criminals internacionals. A aquest fet se li suma la vulnerabilitat de les víctimes, ja que, tal com s’exposa al pla integral contra el tràfic de dones i nens, moltes d’elles es troben en una situació administrativa complexa, tenint una gran desconfiança vers les autoritats i una gran reticència a denunciar o col·laborar amb aquestes. Cal mencionar que aquesta complexitat augmenta en l’àmbit d’infància, en tant que, a vegades, les víctimes són detectades durant el trasllat, no havent-se produït encara l’explotació. Això fa que no existeixi una autopercepció per part d’aquestes, tenint en compte que es percep la captació i els mitjans com a part del trajecte migratori, sense percebre la intencionalitat real dels tractants.

El Group of Experts on Acton against Trafficking in Human Beings – GRETA del Consell d’Europa, al seu últim informe d’avaluació d’Espanya, instava a les autoritats espanyoles a adoptar, de manera prioritària, un pla integral que fes front al tràfic de persones, havent de millorar la identificació i assistència a les seves víctimes. D’altra banda, el Departament d’EUA al seu informe sobre el tràfic d’éssers humans (2020) aconsella a Espanya adoptar un pla d’acció nacional que abordi de manera adequada totes les formes de tràfic.

A causa de les recomanacions de GRETA i Departament d’EUA, l’any 2021 s’aprova el Pla Estratègic Nacional contra el tràfic i l’explotació d’éssers humans (2021-2023), on per primera vegada s’amplia el concepte de tràfic estenent-lo també a l’explotació. El mateix any també s’aprova l’Estratègia de la UE en la lluita contra el tràfic d’éssers humans (2021-2025), en què es posa de manifest que “l’augment del nombre de víctimes indica que la situació s’està agreujant i exigeix una resposta més ferma i harmonitzada”.

Finalment, l’any 2022 el Consell de Ministres aprova l’avantprojecte de Llei Orgànica Integral contra el tràfic i l’exploració d’éssers humans. El mateix avantprojecte anomena que l’objectiu d’aquesta llei és “establir un marc legislatiu únic que faciliti la comprensió i abordi de manera integral la lluita contra el tràfic i l’explotació d’éssers humans, amb un enfocament de drets humans centrat en les víctimes, la perspectiva de gènere i les especials necessitats dels menors d’edat hauran d’inspirar igualment totes les actuacions que s’articulin en el marc d’aquesta llei”.

Cal reconèixer que l’aprovació d’una llei orgànica integral és un canvi abismal en l’atenció a les víctimes, tenint una llei que garanteixi el procediment i l’atenció, i no només protocols europeus, estatals i autonòmics. Així i tot, la llei segueix plantejant problemàtiques d’actuació, que caldrà veure com es resolen amb l’aplicació d’aquesta. Ara per ara, caldrà esperar a si s’inclouen modificacions, i a què les bones intencions recollides a l’avantprojecte de llei passin a ser una realitat, fent un pas més contra la lluita contra el tràfic.