Núria Esquius, l’arquitecta cupletista

Cándida va ser una crac que, a part de cantar cuplets, també els va compondre. A l’espectacle Esquius n’interpreta alguns acompanyada per Eladi Dalmau al piano, entre els quals alguns dels més famosos com ‘La Marieta de l’ull viu’ i ‘Les Caramelles’. «Cal reivindicar Càndida Pérez. En aquella època era insòlit que una dona compongués els seus propis temes», comenta l’artista. Pérez va formar un bon tàndem amb el seu marit, el músic napolità Melquíadez Lucarelli. «Ella tenia molta facilitat per crear melodies i ell s’encarregava dels arranjaments». Junts van fer gires per Europa i Amèrica del Sud, on ella el va deixar. Es va retirar el 1932 després de conèixer un ric industrial brasiler que es va acabar convertint en el seu segon marit.

Esquius està fascinada amb la picaresca i l’humor dels cuplets de Pérez, tot i que no totes les peces tenen lletres seves. «És una llàstima que la gent jove no conegui el cuplet, és una música enginyosa que forma part de la nostra història», assenyala. Sens dubte, res a veure la subtilesa dels dobles sentits d’alguns ‘hits’ d’aquella època amb alguns temes actuals.

Contagi artístic

Contagiada per l’esperit aventurer de Cándida Pérez, Esquius, més enllà de cantar i actuar, també va començar a compondre les seves pròpies cançons. Algunes d’aquestes les intercala a ‘Moments’, un concert teatralitzat basat en clàssics del teatre musical on interpreta des de passatges de ‘Flor de nit’ fins a ‘El fantasma de l’òpera’. «És una satisfacció personal descobrir aquesta faceta. Per ara en tinc unes quatre o cinc amb arranjaments de Jorge Varela», diu Esquius, cantant amb tessitura de soprano lleugera que va somiar ser cantant d’òpera. Als seus començaments va treballar al cor d’Amics de l’Òpera de Sabadell i fins i tot va interpretar un rol solista a l’opereta ‘Mr. Choufleurie restera chez lui le...’, d’Offenbach. Va ser allà precisament on la va descobrir Pere Sagristà, que es va fixar en ella per muntar ‘La cupletista’, la primera versió de la qual –millorada en l’actualitat– es va estrenar el 2004. «Quan la vam muntar per primera vegada hi havia un ‘boom’ en la construcció i treballava de dia al despatx a Montroig del Camp, on viu, i a la nit estava a Barcelona tota maquillada i cantant al desaparegut Artenbrut», recorda. Poc després va arribar l’oportunitat d’interpretar el paper de mare de Saïd en el famós musical ‘Mar i cel’ de Dagoll Dagoll, el 2005.

Notícies relacionades

IA per a una moda més sostenible

Riu-te tu d’Helena de Troia

«Em vaig decantar pel musical perquè la competència al món de l’òpera és brutal», admet. «De vegades penso que si de jove hagués tingut més confiança en mi mateixa les coses haurien sigut diferents», confessa. «De petita sempre m’imaginava en un lloc molt alt i la gent que em mirava. ¡L’escenari és casa meva!». L’arquitectura li ha servit per dissenyar les escenografies dels seus espectacles, «que sempre he muntat jo mateixa», diu orgullosa. I per aixecar edificis, és clar. «Dissenyar una casa és fàcil si el client sap el que vol, però si no té les idees clares és un enrenou».

En aquests moments li ronda el cap fer un espectacle amb altres actors. «Tinc inquietuds i vull continuar avançant. Ara estic centrada en el món de l’espectacle, cosa que més m’agrada, i tinc moltes idees».