Sugar Ray Leonard
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 maig 1956 (67 anys) Wilmington (Carolina del Nord) |
| Dades personals | |
| Formació | Parkdale High School (en)  |
| Alçada | 1.791 mm |
| Activitat | |
| Ocupació | boxador, actor |
| Activitat | ? – 1r març 1997 |
| Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica |
| Esport | boxa |
| Disciplina esportiva | pes semipesant pes wèlter Pes superlleuger Pes superwèlter super middleweight (en) pes mitjà pes lleuger |
| Participà en | |
| 1r març 1997 | Sugar Ray Leonard vs. Héctor Camacho (en) |
| 11 maig 1984 | Sugar Ray Leonard vs. Kevin Howard (en) |
| 20 juny 1980 | Sugar Ray Leonard vs. Roberto Durán (en) |
| 30 novembre 1979 | Wilfred Benítez vs. Sugar Ray Leonard (en) |
| 1976 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 |
| Donny Lalonde vs. Sugar Ray Leonard (en) | |
| Leonard–Durán II (en) | |
| Marvin Hagler vs. Sugar Ray Leonard (en) | |
| Sugar Ray Leonard vs. Roberto Durán III (en) | |
| Sugar Ray Leonard vs. Thomas Hearns (en) | |
| Sugar Ray Leonard vs. Thomas Hearns II (en) | |
| Terry Norris vs. Sugar Ray Leonard (en) |
|
| Lloc web | sugarrayleonard.com |
        | |
Sugar Ray Leonard (Wilmington, 17 de maig de 1956) és un boxejador estatunidenc retirat, conegut per la seva agilitat, que va guanyar 36 dels 40 combats professionals disputats i diversos títols.
Com a amateur, va obtenir una medalla d'or olímpica en la classe de pes superlleuger als Jocs de Montreal de 1976. El 1997 va ser inclòs al Saló de la Fama de Boxa Internacional. Leonard va formar part de "The Fabulous Four", un grup de boxejadors que durant la dècada de 1980 van lluitar entre ells, i que consistia en Sugar Ray Leonard, Roberto Durán, Thomas Hearns i Marvin Hagler,[1] que van popularitzar la boxa de pesos baixos després de l'era de Muhammad Ali).[2] Els quatre fabulosos van aixecar una onada de popularitat en les classes de pes més baix que va mantenir la popularitat de la boxa després de l'era de Muhamed Ali.[3] Leonard va ser el primer boxejador que va guanyar més de 100 milions de dòlars. El 1980 va ser nomenat boxejador de la dècada. Va ser nomenat boxejador de l'any per la revista Ring el 1979 i el 1981. L'Associació d'Escriptors de Boxa d'Amèrica el va nomenar Boxer de l'Any el 1976, 1979 i 1981.
Va ser el primer boxador que va guanyar més de 100 milions de dòlars en bosses, i va ser nomenat "Boxador de la dècada" dècada de 1980. La revista Ring el va nomenar Boxador de l'Any el 1979 i 1981, mentre que la Boxing Writers Association of America (BWAA) el va nomenar Lluitador de l'Any el 1976, 1979 i 1981. El 2002, Leonard va ser votat per The Ring com a novè millor boxador dels darrers vuitanta anys.[4] El 2016, va ser votat per The Ring com el millor lluitador viu.[5]
Després del seu retir final de la competició, Leonard va ser comentarista de boxa i presentador de televisió.[6][7][8]
Biografia[modifica]
Infància[modifica]
Leonard és el cinquè fill dels set fills de Ciceró i Getha Leonard.[9] Va néixer a Wilmington, Carolina del Nord. El seu nom està inspirat en el cantant favorit de la seva mare, Ray Charles. La família es va traslladar a Washington, D.C. quan ell tenia tres anys, i es va establir definitivament a Palmer Park, Maryland quan en tenia deu. El seu pare treballava a les nits com a gerent de supermercat i la seva mare era infermera. Va anar a l'escola a Parkdale High School. Leonard era un nen tímid. Sovint es quedava a casa, llegint còmics i jugant amb el seu gos. La seva mare va dir: «Mai no va parlar massa. Mai podríem dir què estava pensant. Però mai no vaig tenir cap problema amb ell. Mai em vaig veure obligat a anar a l'escola per problemes disciplinaris o d'altres tipus».[10]
Carrera amateur[modifica]
Leonard va començar a boxejar al Palmer Park Recreation Center el 1969. El seu germà gran, en Roger, va començar a boxejar primer i li va presentar al seu germà petit. Dave Jacobs, un antic boxejador, i Janks Morton es van oferir voluntaris per ser entrenadors de boxa. Roger va guanyar alguns trofeus i els va mostrar davant de Ray, animant-lo a dedicar-se a la boxa.
El 1972, Leonard va arribar als quarts de final dels campionats de pes ploma dels Estats Units als 16 anys, perdent només davant Jerome Artis. Va ser la seva primera derrota.[11] Aquell any, va boxejar a les proves olímpiques de l'Est on va mentir sobre la seva edat perquè les regles estipulaven que un boxejador havia de tenir disset anys per boxejar en una competició internacional. Va avançar a les semifinals a la divisió lleugera on va perdre per decisió impugnada davant Greg.[12]
Va ser per aquesta època que Sarge Johnson, entrenador adjunt de l'equip olímpic de boxa dels Estats Units, va dir a Dave Jacobs: «Aquest nen que tens és dolç com el sucre». Per tant, el sobrenom de Sugar Ray se li atribueix igual que Sugar Ray Robinson abans que ell.[11]
El 1973, Leonard va guanyar els guants d'or en pes lleuger, però va perdre davant Randy Shields a la final dels campionats de pes lleuger dels Estats Units. L'any següent, Leonard va guanyar les dues competicions de pes lleugers,[13] igual que el 1974.
El 1975, va guanyar de nou als campionats dels Estats Units i també va guanyar la competició de pes superlleuger als Jocs Panamericans. El 1976, Leonard va formar part de l'equip olímpic dels Estats Units en pes welter,[14] que també incloïa Leon i Michael Spinks, Howard Davis, Leo Randolph, Charles Mooney i John Tate. A la final, va guanyar per knockout contra el cubà Andrés Aldama que havia anotat cinc knockout seguits per arribar a la final.
Va acabar la seva carrera d'aficionat amb[15] rècord de 165–5 i 75 nocauts.
Carrera professional[modifica]
Campió olímpic a Mont-real l'any 1976, va ser campió del món en 5 categories diferents entre 1979 i 1989 (pes wèlter a pes mitjà). Dretà ràpid i mòbil, dotat d'una prodigiosa velocitat de reacció i un ull supersònic, està molt segur de si mateix i té un gran sentit tàctic.
Guanyador de Wilfred Benítez en el seu primer campionat del món, va concedir la seva primera derrota contra Roberto Durán el 20 de juny de 1980 però va guanyar la venjança uns mesos després per aturada al 8è assalt. Posteriorment, Leonard va derrotar a Thomas Hearns en el que Ring Magazine va dir que era la lluita de l'any de 1981.[16]
Sugar Ray Leonard va interrompre la seva carrera amb només 26 anys a causa d'un despreniment de retina el febrer de 1982. Operat amb èxit, va tornar als rings després d'una aturada de 3 anys i el 1987 va vèncer a un altre gran nom de la boxa, Marvin Hagler, després d'una lluita tàctica. La decisió també seria molt controvertida.[17]
Va guanyar el seu 5è i últim títol mundial de pes semipesant el 7 de novembre de 1988 a costa de Donny Lalonde, després va defensar el seu cinturó del CMB empatant contra Thomas Hearns (tot i que va anar a l'estora dues vegades) i va vèncer el nou Roberto Durán el 1989. Leonard va anunciar la seva retirada després d'aquesta victòria, però va lluitar dues últimes vegades el 1991 contra Terry Norris i contra Héctor Camacho.
Honors[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Ross. «The Fabulous Four – Hagler, Hearns, Duran, and Leonard». RossBoxing.com, 21-01-2015. [Consulta: 2 abril 2018].
- ↑ «Lineal Boxing World Champions - The Cyber Boxing Zone». www.cyberboxingzone.com. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «ESPN.com: ALL-TIME GREATEST BOXERS». www.espn.com. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ Eisele, Andrew. «Ring Magazine's 80 Best Fighters of the Last 80 Years». About.com. Arxivat de l'original el 2017-01-08. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ Gray, Tom. «Who is the greatest fighter alive? No. 1 revealed». RingTV.com.
- ↑ «Sugar Ray Leonard» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2021].
- ↑ «Sugar Ray Leonard - Biography, Record, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2021].
- ↑ «Who is Sugar Ray Leonard? Everything You Need to Know» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2021].
- ↑ «Sugar Ray Leonard Bio, Stats, and Results» (en anglès). Olympics at Sports-Reference.com. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «"Sugar Sure Is Sweet"» (en anglès). Sports Illustrated.
- ↑ 11,0 11,1 Toperoff, Sam. Sugar Ray Leonard & other noble warriors. New York: McGraw-Hill, 1987.
- ↑ «Pittsburgh Post-Gazette - Google News Archive Search». news.google.com. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «19TH HOLE: THE READERS TAKE OVER» (en anglès). Vault. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Boxing on Yahoo! Sports - News, Scores, Standings, Rumors, Fantasy Games» (en anglès americà). sports.yahoo.com. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Ray LEONARD».
- ↑ (anglès) Sugar Ray Leonard vs. Thomas Hearns I (boxrec.com)
- ↑ (anglès) Marvin Hagler vs. Sugar Ray Leonard (boxrec.com)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sugar Ray Leonard |