Simo, la perla de l’Espanyol que lluitava contra el ‘bullying’ escolar
RCD Espanyol
Esports RCD Espanyol 13/11/2022

Simo, l’adolescent que no suporta el ‘bullying’ i demana seny als veterans de l’Espanyol

El central terrassenc, una de les perles del planter blanc-i-blau, va ser titular a la Copa contra el CD Rincón

4 min
Simo va demanar tenir el cap fred als seus companys després de marcar a San Mamés

BarcelonaL’institut Pere Viver i Aymerich, de Terrassa, fa uns quants anys que s’ha convertit en un petit planter d’esportistes. La promoció de la diversitat esportiva ha permès que n’hagin sortit recentment talents com Paula Leitón (waterpolista internacional del CN Terrassa), Arnau Fernández (jugador d’handbol del Balonmano Cuenca), Marc Román (rider de BMX) i dos joves que intenten fer carrera a l’Espanyol: Carla Sánchez (futbolista del filial femení) i Wassim Keddari Boulif, Simo. Aquest últim va viure, en el partit de Copa del Rei contra el CD Rincón (0-3), la primera titularitat oficial com a espanyolista. 

Però com és aquest prometedor central amb fusta de líder que demana pas amb només 17 anys i que apunta a convertir-se en el pròxim líder de la defensa blanc-i-blava? La qualitat humana és la primera cosa que en destaquen persones que l’han tractat: “És una persona molt noble, amb ganes de fer moltes coses, un noi estudiant que s’aplicava en tot el que li deies. Tractava molt bé tothom, sempre era el primer a ajudar quan algun company ho necessitava”, explica qui va ser la seva professora d’educació física, Laura Soriano. Un antic amic de l’escola que havia viscut una reassignació de sexe, fins i tot, assegura que Simo era un dels pocs que intervenia quan rebia insults i comentaris transfòbics.

Simo celebrant un dels gols de l'Espanyol a La Rosaleda contra el Rincón.

Des de ben petit, per tant, ha lluitat contra qualsevol forma de bullying o d’assetjament. “És un noi molt tranquil que mai es ficava amb ningú ni creava conflictes. Això sí, no suporta les injustícies. Quan es tractava malament algun jugador, sigui company o rival, sempre intervenia per defensar el dèbil. Ho sent molt i ho transmet ràpidament”, expliquen al planter blanc-i-blau. 

El pot afectar la pressió de fer el salt al primer equip amb 17 anys? La gent que l’ha tractat creu que no. “És un noi introvertit, que té molta seguretat en si mateix i no s’altera pels reptes ni les emocions exteriors. No crec que l'afecti la pressió per jugar al primer equip o en qualsevol estadi, anirà assolint reptes per pujar al futbol professional”, apunta una persona que hi ha tractat força a l’Espanyol.

El dia del seu debut, a San Mamés, l'espanyolisme va descobrir un dels seus gestos més característics quan va demanar mantenir el cap fred als companys, força més veterans que ell, després de marcar el 0-1. “Això ja ho feia a primària, deia als companys que pensessin. Sempre havia mostrat un lideratge positiu i els companys de classe el seguien. Hi ha coses que et neixen a dins i ell té aquesta visió del joc”, comenta Soriano. “A les categories inferiors també ho hem vist: demanava a la resta de l’equip que no es relaxessin ni es desconcentressin. És una acció que fa sempre i que li surt instintivament”, afegeixen des de l’entitat espanyolista. 

La seva personalitat s’explica, en bona mesura, gràcies als seus orígens. Criat al barri del Pla del Bon Aire, a l’extrem nord de Terrassa, i fill de pares algerians, Simo es va criar en una família treballadora d’arrels “molt humils”. “Ha tingut una educació exemplar, amb 13 o 14 anys ja havia de ser responsable cuidant els seus germans petits mentre els seus pares treballaven, i això l’ha fet madurar abans que la resta i ser diferent”, comenta Àlex López, coordinador del segon club on va jugar, el Jàbac. 

Simo, una evolució de davanter a central

Futbolísticament, el Simo actual destaca pel físic (1,85) i la intel·ligència en el posicionament. Al seu primer club, el modest Pueblo Nuevo 2002, va començar jugant com a davanter. “Tenia molt de talent amb la pilota i defensivament era molt bo, per això el vam reconvertir en pivot primer i central després. Sempre anava un pas endavant, intuïa moltes situacions abans que la resta i això li permetia anticipar-se”, afegeix. 

“Tècnicament era correcte per jugar al davant, però se li veien mancances en l’un contra un a l’hora de generar desequilibri a dalt. Quan va passar a jugar de central vam veure que era molt bo en els duels defensius, un central difícil de superar que destacava a la categoria i a qui vèiem una certa projecció”, anota un dels seus descobridors a l’Espanyol. Tot i l’interès de diversos clubs, com el Cornellà, va ser el club blanc-i-blau el que el va incorporar com a aleví de segon any. “Sempre ha estat un jugador important, només va patir una mica quan va viure l’estirada: com els passa a altres jugadors, li va provocar una certa descoordinació. Va perdre una mica de velocitat i de protagonisme, però això li va servir per aprendre un altre rol i a tenir paciència, dos elements que el poden ajudar ara”. 

Amb 16 anys ja era un portent amb paràmetres físics condicionals equiparables als d’alguns jugadors del primer equip. “L’edat només és una xifra. Intentem accelerar processos i donar oportunitats a joves a qui veiem preparats segons uns quants paràmetres”, afegeix una veu autoritzada dins l’organigrama del futbol base periquito. La temporada passada, com a juvenil de primer any, va debutar amb el filial i es va començar a entrenar amb el primer equip. Uns quants jugadors de la plantilla, de fet, van preguntar a la direcció esportiva d’on sortia un noi amb aquelles condicions. Veterans com Diego López i Sergi Gómez van ser uns dels primers que el van apadrinar i li van donar tota mena de consells. L’any passat, Simo va renovar amb l’Espanyol, fins al 2026, amb una fitxa del filial i una clàusula de 9 milions d’euros que, ben aviat, caldrà revisar. 

Set catalans a la primera ronda
  • A banda de l’Espanyol, que jugarà a La Rosaleda de Màlaga, altres sis equips catalans participaran a la fase prèvia de la Copa del Rei, una ronda on se celebraran fins a 55 partits. Dissabte a la tarda serà el torn de l’Olot (Segona RFEF), que rep el Llevant (17 h, Esport3). Una hora més tard, a les 18 h, el Nàstic (Primera RFEF) visitarà el Racing Rioja.
  • Diumenge serà el torn del Girona, que visitarà el CD Quintanar del Rei (12 h, Liga de Campeones). A la mateixa hora, el Manresa (Segona RFEF) rebrà el Pontevedra, mentre que el Mollerussa (Primera Catalana), buscarà protagonitzar una de les gestes d’aquesta primera ronda en el duel que l’enfrontarà amb el Rayo Vallecano, que fa pocs dies ha derrotat el Reial Madrid. El Lleida Esportiu (Segona RFEF), per la seva banda, rebrà el líder de Segona Divisió, l’Alabès, a partir de les 18 h.
stats