sentiment | diccionari.cat

sentiment

Accessory
Etimologia: del b. ll. sentimentum ‘opinió, sentiment’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. filosofia i psicologia
    1. Capacitat de percebre pels sentits mitjançant sensacions, sensibilitat. El dolor, el goig i altres sentiments.
    2. Estat afectiu que té per antecedent immediat una representació, afecció. Sentiment d’orgull, d’alegria.
    3. Disposició emocional que té per objecte una cosa o una persona, com l’antipatia o la simpatia. Sentiments de tendresa, d’enveja, d’odi.
    4. Coneixement immediat no explicable per les soles dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que hom no pot justificar racionalment; pressentiment, intuïció, consciència. Tinc un clar sentiment de la meva llibertat.
    5. Procés i estat afectiu caracteritzable com a emoció progressiva i estable i determinat per factors d’ordre tant intel·lectual com moral o afectiu. No en té prou de comunicar-nos fets, ens expressa el sentiment que en té, la seva pròpia persona.
  2. Estat de l’ànim afligit per un esdeveniment trist, dolorós. Amb quin sentiment plorava! T’acompanyo en el sentiment.
  3. Manera d’apreciar o de sentir. No havies de manifestar-li els teus sentiments.
  4. fisiologia animal Sensació.