La Pobla Llarga
Municipi d'España
País	España
• Com. autónoma	Comunidad Valenciana
• Provincia	Valencia
• Comarca	Ribera Alta
• Partit judicial	Alzira
Ubicación	39°05′08″N0°28′38″OCoordenadas: 39°05′08″N 0°28′38″O (mapa)
• Altitud	30 msnm
• Distancia	45,1 km a Valencia
Superficie	10,1 km²
Població	4563 hab. (4563  (2013))
• Densitat	447,92 hab./km²
Gentilici	Poblatano1
Predom. ling. oficial	Valencia
Codi postal	46670
Alcaldessa	Neus Garrigues (PSPV-PSOE)
Festes majors	Del 9 al 14 de octubre

Dades històriques:

Situada al sud-oest de la Ribera Alta, a uns quatre km a la dreta del llit del riu Xúquer. El terme el constitueix una plana, l’accident del qual més notable és el barranc de Barxeta que corre cap al nord-oest i cerca el riu Xúquer. La gran part del terme està conreat, i està regat per les aigües del riu Xúquer, que li arriben a les séquies del Pla i Vistabella. El poble a causa de les febres tercianes que afectaren la població des de final del segle XVII dificultà el creixement demogràfic. En el segle XIX es dessecaren els arrossars. Aquest fet possibilità la introducció de nous conreus: hortícoles i cítrics, principalment, amb què entrà en una fase de prosperitat econòmica i la seua població es va quintuplicar en poc més de cent anys. Actualment té prop de 5.000 h. A més del nucli urbà compta amb els caserius de Montflorit, Serratella i Torrica. La parròquia està dedicada a l’Apòstol Sant Pere i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu de la Seu.

     Probablement, l’actual vila de la Pobla Llarga es troba sobre el mateix traçat de la via romana que des de València anava a Xàtiva. Un vell pont en l’eixida del poble camí de Carcaixent pot ser de l’època romana. Antigament, aquest poble s’anomenà la Pobla de l’Ardiaca o d’Esplugues, per haver estat edificat i poblat per Pere d’Esplugues, ardiaca de la Catedral de Valencià i canonge de Lleida, segons privilegi que li concedí el rei Jaume II el 6 de desembre de 1317. Després tingué el seu senyoriu el marquès de Mirasol. Existeixen restes d’un castell transformat avui dia en casa d’esbarjo. La situació estratègica de la Pobla Llarga ha fet que a través dels temps haja estat testimoni d’esdeveniments decisius de la societat valenciana. Així fou ja el 1345, amb ocasió de la guerra de la Unió entre les tropes reials i la noblesa; igualment durant la guerra de Successió a principi del segle XVIII i fou escenari de l’enfrontament entre liberals i carlistes.