Accessory
Etimologia: del ll. alter, -a, -um ‘l’altre (entre dos)’, emparentat amb alius, -a, -ud ‘l’altre (entre molts)’, del qual és der., i amb alienus, -a, -um ‘pertanyent a un altre, estrany’, der. també de alius (v. aliè) 1a font: orígens de la llengua
Body
-
- adjectiu Que no és la mateixa persona o la mateixa cosa que l’esmentada anteriorment o sobreentesa. Deixa’m un altre llibre. Una altra vegada afanya-t’hi més.
- pronom Prendre algú per un altre. S’ho deien l’un a l’altre.
- altre que Diferent de. Tota vocal altra que a.
- els altres Tothom que no és un mateix, l’altra gent. No facis cas del que pensaran els altres.
- l’un i l’altre Ambdós. Tenien dos fills: perderen l’un i l’altre.
- no altre que ell Precisament ell, ell mateix.
- tot altre que no fos ell Qualsevol que no fos ell.
- adjectiu Segon. És un altre Salomó.
-
- adjectiu Encara un més. En vull un altre quilo.
- pronom En tinc dos, però me’n manca un altre.
-
adjectiu
- Restant. Ribot, serra, garlopa i totes altres eines de fusteria.
- pronom Demà us duré els altres.
-
adjectiu i pronom
- abans-d’ahir l’altre El dia que fa tres abans d’avui.
- demà passat l’altre El dia que fa tres després d’avui.
- l’altra setmana (o l’altre mes, o l’altre any) La setmana, el mes, l’any, anterior.
- l’altre dia Un dia proppassat.
- l’endemà passat l’altre El dia que fa tres després d’un dia determinat.
- adjectiu Que no és de la mateixa qualitat, la mateixa condició, la mateixa mena. Aquest noi és tot un altre.
- pronom Altra cosa, res més. No hi havia altre a fer que rebel·lar-se.
- masculí El proïsme individualitzat, en oposició al jo.
- a altra hora A una hora anormal. Se n’han anat a dormir a altra hora.
- altres tants Igual nombre. Ha caigut tres vegades i altres tantes s’ha aixecat.
- altre tant La mateixa cosa, igual. Quan vam veure que corrien, nosaltres vam fer altre tant.