Josep Lluís Sirera

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Josep Lluís Sierra
Información personal
Nacimiento 1954 Valencia
Valencia (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Fallecimiento 8 de diciembre de 2015 (61 años)
Valencia, España
Nacionalidad española
Información profesional
Ocupación Catedrático y dramaturgo
Años activo Contemporáneo
Empleador Universidad de Valencia Ver y modificar los datos en Wikidata
Lengua literaria Castellano y valenciano
Género Teatro
Obras notables Cavalls de mar, Silencio de negra, Benedicat.
Miembro de Academia de las Artes Escénicas de España Ver y modificar los datos en Wikidata

Josep Lluís Sirera Turó (Valencia, 1954-Valencia, 8 de diciembre de 2015) fue un dramaturgo y catedrático de historia del teatro español, vicerrector de la Universidad de Valencia.[1]

Biografía[editar]

Era licenciado en Historia, doctor en Filología Hispánica y catedrático de Historia del Teatro Español especializado en época medieval y en los siglos XIX a XXI. Fue autor de numerosos artículos sobre géneros populares del teatro español como el melodrama, el sainete y la zarzuela, así como estudios especializados en la escritura y la práctica teatral contemporánea: Moma teatre (1982-2002), Veinte años de coherencia (2003), Ananda Dansa, Del baile a la palabra (2007) y Xarxa teatre: 25 anys sense fronteres (2008), estos dos últimos en colaboración con la autora Remei Miralles.

Obra[editar]

Como dramaturgo, publicó, en colaboración con su hermano mayor Rodolf Sirera, numerosas obras de teatro, como Homenatge a Florentí Montfort (1974), Cavalls de mar (1988), Silencio de negra (2000), El día en que Bertolt Brecht murió en Finlandia (2002) o Benedicat (2006).[2]

También fue guionista en diversas series dramáticas para televisión, como en Canal 9 (Herència de sang, A flor de pell), TV3 (Setze dobles) y Telecinco (El súper). En sus últimos años fue editor de diálogos de la serie Amar en tiempos revueltos.[3]

Algunas de sus obras dramáticas han sido puestas en escena por Assaig, el grupo de teatro universitario principal de la Universidad de Valencia.[4]

  • Homenatge a Florentí Montfort, coescrita con Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona, 1972. 2.ª edición íntegra, id. 1983.
  • El brunzir de les abelles, coescrita con Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valencia, 1976.
  • El còlera dels déus, coescrita con Rodolf Sirera. Edicions 3 i 4, Valencia, 1979.
  • El capvespre del tròpic, coescrita con Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valencia,1980.
  • El brunzir de les abelles, coescrita con Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona

Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona, 1988.

  • La partida, coescrita con Rodolf Sirera. Gráficas Estilo, Ayuntamiento de Alicante, Alicante, 1991.
  • Cavalls de mar, coescrita con Rodolf Sirera. Pagès Editors, Generalidad de Cataluña, Barcelona, 1992.
  • El triomf de Tirant, coescrita con Rodolf Sirera. Institut Valencià d'Estudis y Generalidad Valenciana, Valencia, 1992.
  • El brunzir de les abelles, coescrita con Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona, 1993.
  • Caballos de mar. coescrita con Rodolf Sirera. SGAE, Madrid, 1993.
  • La ciutat perduda, coescrita con Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valencia, 1994.
  • Silenci de negra, coescrita con Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valencia, 2000.
  • El triomf de Tirant, coescrita con Rodolf Sirera. Edicions Bromera, Alcira,2000.
  • La Gran Semíramis, dramatúrgia del text de Cristóbal de Virués. Assaig de Teatre nº32, Barcelona, 2002.
  • La partida, coescrita con Rodolf Sirera. Edicions Bromera, Alcira, 2005.
  • Benedicat, coescrita con Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valencia, 2006.
  • El día que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia, coescrita con Rodolf Sirera. Universidad de Valencia, Valencia, 2006.
  • El teatre contemporani és cosa de vells. En Contemporáneo / Contemporani. Colección Teatro siglo XXI, Universidad de Valencia, 2014.
  • Onze dríblings i un offside. "Tus colores son los míos", València, Editorial Carena, 2010, pp, 247-261. Web de l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET), 2014.
  • Barraques. Web de l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET), 2014.
  • Barri lingüístic, inédita.
  • París, anys 60, coescrita con Rodolf Sirera inédita.

Cargos en la Universidad[editar]

Como profesor de la Universidad de Valencia, había ocupado cargos de responsabilidad, llegando a ser vicedecano de la Facultad de Filología (1986-1987), decano de la misma Facultad (1987-1989), director del Departamento de Filología Española (1992-1995), director del Servicio de Bibliotecas y Documentación (2002-2006), y vicerrector de Cultura de la UV desde 2010 a marzo de 2011.[5]

Premios y reconocimientos[editar]

Estos son:[6]

  • 1971: Premi Ciutat d’Alcoi de teatre, por Homenatge a Florentí Montfort.
  • 1976: Premi Carlos Arniches de teatre català, por El còlera dels déus.
  • 1977: Premi Ciutat d’Alcoi de teatre, por El capvespre del tròpic.
  • 1977: Premi Crítica Serra d’Or de teatre, por El brunzir de les abelles.
  • 1981: Premi Crítica del País Valencià, por El capvespre del tròpic.
  • 1982: Premi Crítica del País Valencià, por Passat, present i futur del teatre valencià.
  • 1988: Premi Teatre principal de Palma, por Cavalls de mar.
  • 1989: Premi Crítica Serra d’Or de teatre, por Cavalls de mar.
  • 1993: Premi Born de teatre, por La ciutat perduda.
  • 1995: Premi Crítica dels Escriptors Valencians de Teatre, por La ciutat perduda.
  • 2000: Premi A la nostra marxa. Lletres valencianes.
  • 2002: Premi de la Crítica del Escriptors Valenciano de Teatre, por Silenci de negra.
  • 2002: Premi Pensat i Fet, llibret de falla.
  • 2010: Premi AAPV Millor aportació teatral, por Zero responsables.
  • 2010: Premi al vicerectorat de la Universitat de València.
  • 2016: Premi Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Arts escèniques i audiovisuals.
  • 2016: Premio de la Crítica Literaria Valenciana a su trayectoria crítica concedido por la Asociación Valenciana de Escritores y Críticos Literarios (CLAVE)
  • 2016: Premi José Estruch de teatre, a la investigación académica valenciana en artes escénicas.

Véase también[editar]

Referencias[editar]

  1. La Vanguardia (8 de diciembre de 2015). «Muere el catedrático y dramaturgo Josep Lluís Sirera». Consultado el 8 de diciembre de 2015. 
  2. Cambia el rumb de la nau. «Josep Lluís Sirera Turó». Archivado desde el original el 8 de diciembre de 2015. Consultado el 8 de diciembre de 2015. 
  3. RTVE (25 de noviembre de 2011). «Charla de los internautas con Josep Lluís Sirera, autor de 'La España de Pelayo, Manolita y Marcelino'». Archivado desde el original el 8 de diciembre de 2015. Consultado el 8 de diciembre de 2015. 
  4. Fundació General Arts Escèniques (26 de noviembre de 2015). «El Grupo de Teatro de la Universidad de Valencia celebra 25 años». Consultado el 8 de diciembre de 2015. 
  5. ABC (8 de diciembre de 2015). «Muere el catedrático y dramaturgo Josep Lluís Sirera a los 61 años». EFE. Archivado desde el original el 10 de diciembre de 2015. Consultado el 8 de diciembre de 2015. 
  6. «"Ficha de Autor en Dramatea”. Centro de Documentación Escénica de la Generalitat Valenciana. Consulta 3/8/2021.». 

Enlaces externos[editar]