Elisenda Pifarré Estrada

Manuel Valdés ha estat nomenat recentment de director general de l’ATM de Barcelona, després d’haver estat disset anys a l’Ajuntament de Barcelona i haver ocupat diversos càrrecs relacionats amb l’àmbit de la mobilitat i les infraestructures,  amb els governs de Joan Clos, Xavier Trias i Ada Colau. Durant el seu pas pel consistori va participar activament en l’impuls de la connexió del tramvia per la Diagonal, la implantació de la Nova Xarxa de Bus o la ZBE Rondes de Barcelona així com la construcció i gestió del túnel de Glòries i la posada en marxa del projecte de les superilles i Eixos Verds de Barcelona.

Doctor enginyer de Camins, Canals i Ports per l’ETSECCPB (UPC) i Graduat del Programa d’Alta Direcció d’Empreses (PADE) per IESE, Valdés ha combinat la seva activitat professional amb la docència a l’Escola de Camins de la UPC.

Com ha estat la seva entrada a l’ATM de Barcelona?

Realment ha sigut un canvi considerable de perspectiva, perquè jo l’ATM ja la coneixia des de fa anys, ja que estava a l’Ajuntament de Barcelona i, com a entitat consorciada, n’era conseller. Però el fet d’entrar dins de l’ATM m’ha fet veure tota “la sala de màquines”. I tant l’equip de treball de l’ATM com les diferents administracions consorciades, com els propis operadors, m’han fet una bona acollida i tinc totes les ganes i tota la voluntat per avançar en la línia del que crec que és prioritari per al sistema de transport públic.

Quins serien, per tant, els objectius a curt termini?

Els objectius a un any vista són bàsicament tres. El primer, i que moltes vegades no se’n parla perquè el tenim molt assumit, és garantir que el sistema funcioni. Aquesta és la base perquè és la salut del sistema. L’ATM és una institució que no només fa una activitat essencial dins el que és la governança del sistema, sinó també pel que fa als actors que han de treballar dia a dia en el sistema, perquè hi ha tot un engranatge que està relacionat amb la posada amb marxa de la T-mobilitat – centres d’atenció a la informació, centre de gestió de la mobilitat, etc- i el rol dins d’aquest sistema, que és necessari per al funcionament habitual, és un rol important també per part de l’ATM.

A partir d’aquí, surten dos objectius essencials més. Primer, finalitzar la implantació de la T-mobilitat a l’àrea de Barcelona i, posteriorment, garantir, amb l’experiència del que ja hem fet aquí, la implantació de la T-mobilitat a la resta de Catalunya, amb la correcció oportuna de les diferents qüestions que s’hagin pogut detectar.

En segon lloc, hem de garantir el finançament plurianual del sistema. És necessari que anem a una coordinació entre les administracions dels diferents operadors que treballen dins de l’àrea de Barcelona, per poder aconseguir unes garanties de finançament plurianual que permetin una planificació de tota l’activitat dels diferents operadors com a mínim a quatre anys vista. Estem en una situació especial del sistema, en què hi ha molts títols subvencionats parcialment, i les necessitats també són moltes.

La fórmula de finançament que hi ha ara, s’hauria de canviar?

El problema és que ara estem fent el finançament any a any. Fa 10 anys que es va fer el primer acord marc per al finançament del sistema, i ara hauríem d’adaptar-lo als moment actuals. Hi ha d’haver la conscienciació per part de les administracions pel que fa a les aportacions al sistema, i també la cerca de noves fonts de finançament. De fet, en tenim algunes de treballades i hem de veure com les posem en funcionament per complementar les aportacions de les administracions i les aportacions de l’usuari quan compra el bitllet.

La bonificació que l’Estat ha establert per a Renfe, creu que ha representat un greuge comparatiu per a la resta de transports?

Els serveis de Renfe tenen una bonificació molt elevada i això el que ha significat és que ha augmentat el volum d’usuaris, una part dels quals prové d’altres modes de transport i una altra part prové del vehicle privat. De fet, ara estem fent treballs específics per determinar-ne la proporcionalitat. Hem d’analitzar d’on provenen aquest viatgers perquè, al final, hem de mantenir un equilibri al sistema. No podem tenir bonificacions diferenciades per modes de transport, sinó per tipologia d’usuaris (Joves, gent gran…).

Els operadors d’autobús sí que s’han queixat en alguna ocasió d’aquesta gratuïtat de Renfe, especialment perquè s’ha produït en un moment en què se’ls demanava que fessin una despesa molt gran per electrificar la flota o adaptar-la al nou sistema de la T-mobilitat.

Estem en un procés d’implantació del sistema tecnològic de la T-mobilitat i un dels elements importants per a aquesta implantació són els operadors de bus, sobretot del bus interurbà. Des de l’ATM s’ha intentat, amb l’ajuda de Sermetra, de poder fer centrals de compra i ajuda a tots els operadors i ara estem buscant solucions als principals problemes que, com a conseqüència de la implantació de la T-mobilitat, s’estan produint als operadors de bus. Nosaltres estem molt implicats i compromesos en què la implantació de la T-mobilitat, que serà molt positiva també per a bus interurbà i busos urbans de fora de l’àrea metropolitana, tingui èxit. Perquè de l’èxit d’això en dependrà que l’usuari pugui gaudir amb més facilitat d’aquest transport i els operadors puguin tenir més control del sistema.

«Fa 10 anys es va fer el primer acord marc per al finançament del sistema i ara hauríem d’adaptar-lo al moment actual, cercar noves fonts de finançament i tenir les garanties per poder planificar a quatre anys vista»

Vostè ha entrat a l’ATM justament en plena implementació de la T-mobilitat arreu del sistema. Quina valoració en fa?

En terme generals ha sigut molt positiva, tenint en compte la magnitud del desplegament i la seva complexitat, ja que estem impactant de forma molt directa als hàbits de cada dia de les persones que fan servir el transport públic. Tot i així, encara queden moltes funcionalitats per acabar d’implementar i d’altres per millorar.

Ens pot donar algunes dades?

Actualment estem en una penetració de la T-mobilitat del voltant del 70%, respecte al total de validacions del sistema. Ens queden encara alguns títols, però que no són majoritaris i fonamentalment son títols propis. Els principals operadors de l’àrea més densa de la zona de Barcelona i l’àrea metropolitana – FGC i TMB- estan arribant a un 80-90% d’implantació, que és un percentatge molt elevat. I poc a poc anirem integrant la resta de títols propis i anirem implementant noves funcionalitats.

Funcionalitats com poder tenir la T-mobilitat digitalment en els iphones, quan seran possibles?

M’agradaria poder donar dates concretes, però no està en la meva mà poder-ho decidir. Amb Android sempre s’ha pogut validar directament amb el mòbil, des de la posada en marxa de la T-mobilitat el 2021, mentre que  Apple encara no ens han permès l’entrada. El desenvolupament que havíem de fer des de l’ATM està acabat, i hem fet al·legacions perquè se’ns obri la porta. Esperem que amb l’obertura que Europa està demanant a Apple, consideri que aquest tipus de servei s’ha de poder donar als usuaris del sistema de transport públic.

« El transport a la demanda formarà part de la T-mobilitat»

El fet que encara no es puguin adquirir dos títols diferents en una mateixa targeta depèn d’algun canvi tecnològic?

S’han de poder fer les aplicacions tecnològiques perquè aquesta i altres funcionalitats estiguin dins del sistema de la T-mobilitat. La T-mobilitat no és una targeta sinó un sistema a través del qual se li dona a l’usuari la millor de les atencions possibles i també permet fer la governança del sistema. I gràcies a això, també farem la implementació d’una millora tarifària com la de la tarifa quilomètrica en comptes de la tarifa per corones.

La desaparició de les corones és, precisament, una de les reivindicacions dels municipis de fora de l’àrea metropolitana. Això està en el calendari?

Sí, i ho farem. Ara precisament estem en aquesta primera etapa de concloure la fase d’implantació, que comportarà que tinguem les principals aplicacions dins del sistema. La resta de funcionalitats s’aniran implementant a poc a poc. A l’ATM estem treballant per poder articular tota una sèrie de funcionalitats que a dia d’avui encara no hi són. Però primer cal que tot estigui implementat i funcioni bé per poder començar la implantació del pagament per quilometratge, que forma part de la fase següent i que està impulsant el Departament de Territori.

L’any 2023 s’ha tancat amb rècord de viatgers. Hi ha una tendència creixent a utilitzar el transport públic?

Crec que sí, i que la qualitat que s’ofereix, amb algunes excepcions puntuals, hi té a veure. Si viatgem i anem a altres ciutats veiem tota la qualitat del transport públic que tenim. És molt important mantenir aquests estàndards de qualitat perquè la gent que ha apostat pel transport públic i la que s’hi està incorporant, continuïn apostant-hi. Hem de fer que l’experiència de viatge sigui cada vegada millor, que la freqüència i puntualitat del sistema estigui cada vegada més a prop del que la gent espera. El transport públic és la columna vertebral de tota la mobilitat i com a tal ha de funcionar. Transport públic que pot voler dir línies regulars a mesura que t’apropes al centre de la metròpoli, o pot ser més aviat transport a la demanda a mesura que t’allunyes de la metròpoli.

Per tant, el transport a demanda podrà formar part de la T-mobilitat?

Formarà part de la T-mobilitat. De fet, s’ha construït de manera que estigui acoblat al conjunt d’ofertes que, a través de la T-mobilitat, arribaran a l’usuari del transport públic. Perquè quan una persona es mogui del centre del municipi i vagi a zones més apartades ha de poder tenir sistemes alternatius que li permetin desplaçar-se al seu destí final. I dins d’aquests sistemes, el transport a la demanda és fonamental.

Fa algunes setmanes al Berguedà es va presentar un projecte, juntament amb l’AMTU, d’una plataforma que permet la gestió de vehicles a la demanda. Aquest sistema de transport en les zones que tenen una població més dispersa és molt útil i forma part del sistema del conjunt global del transport. I, a més, està funcionant i té bona acceptació per part dels usuaris.

La T-usual és el títol més utilitzat ara mateix a l’àrea de Barcelona. Creu que això és mèrit de la T-mobilitat?

La creació del títol de la T-usual ja va ser un punt important, però la T-mobilitat ha ajudat a consolidar el títol. També els descomptes que s’han fet en la tarifa de la T-usual han ajudat molt, i sobretot la disposició del ciutadà de fer-se usuari recorrent del transport públic. Per tant, és una mica mèrit de tothom i sobretot de l’usuari.

Com veuria que a Catalunya hi hagués transport públic gratuït?

Crec que la principal qüestió del transport públic no és necessàriament la gratuïtat. El sistema de transport públic ja té una sèrie de títols amb uns preus molt especials per a aquells col·lectius que poden ser més vulnerables, de manera que garanteixen que aquestes persones poden ser usuàries habituals del transport públic. Però més important que el preu que es paga pel transport públic en general és la qualitat del servei que puguem  oferir. L’objectiu ha de ser que la qualitat del transport públic en el  futur comporti que la gent l’utilitzi com a alternativa principal per poder-se desplaçar, i no hagi de recórrer al vehicle privat per fer desplaçaments que ja té garantits en un vehicle de futur. La gent sovint s’imagina el vehicle del futur com un vehicle on pugui llegir el diari, que sigui elèctric, autònom, compartit i que estigui connectat amb tot el món. I el transport públic d’alta capacitat ja és autònom, connectat, elèctric i compartit.

Creu que el fet que la Generalitat assumeixi la gestió total de Renfe pot millorar el model ferroviari?

Des del punt de vista tècnic, crec que s’ha de prendre com una oportunitat per poder establir el millor dels sistemes i serveis de qualitat que els usuaris necessiten i poder integrar-lo encara més a la resta de modes de transport públic.

« Estem treballant per tenir una app que integri tots els modes de transport de Catalunya»

Veu possible que algun dia hi pugui haver una app, que integri tots els modes de transport de Catalunya?

Per descomptat. I hi estem treballant. La T-mobilitat té la vocació d’oferir al ciutadà el màxim de serveis possibles. De moment, hem començat per tots els serveis públics.

I també farà la planificació total del viatge?

Planificadors de viatge ja en tenim, no és una cosa nova. Hi ha operadors que ja tenen el seu planificador de viatge. Però tenir un planificador de viatge més genèric és una de les qüestions que també tenim previst treballar des de la T-mobilitat. La vocació de la T-mobilitat és poder oferir tots els serveis que estiguin a l’abast de la tecnologia més avançada que hi hagi al moment.

Com definiria la mobilitat cap a la qual anem?

Després del dret fonamental de la salut, l’educació i l’habitatge, la mobilitat s’està convertint cada vegada més en un element essencial en la vida de tots nosaltres. Per tant, hem de garantir que amb la configuració futura de la mobilitat puguem realitzar tots els viatges que necessitem en un temps raonable. No sempre el transport públic serà més ràpid que el transport privat, però si és raonablement comparable, tindrem més avantatges utilitzant el transport públic.