Anna Magnani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnna Magnani

Anna Magnani
Biografia
Naixement7 març 1908 Modifica el valor a Wikidata
Roma (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatItàlia
FormacióAcadèmia Nacional d'Art Dramàtic Silvio D'Amico Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, guionista, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1928 Modifica el valor a Wikidata –  1972 Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano i veu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGoffredo Alessandrini (1933-1950)
Premis
Lloc webarchivioannamagnani.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0536167 Allocine: 843 Rottentomatoes: celebrity/anna_magnani Allmovie: p100751 TCM: 119652 AFI: 13619 TMDB.org: 4421
Facebook: magnani.anna Musicbrainz: 0e901946-b385-4b64-b8e2-a0c2aeb7a042 Discogs: 3366113 Find a Grave: 7676446 Modifica el valor a Wikidata

Anna Magnani (Roma, 7 de març del 1908 – Roma, 26 de setembre del 1973) va ser una actriu italiana.[1]

Biografia[modifica]

Filla natural, abandonada per la seva mare, va ser criada per la seva àvia materna a Roma i es va educar en un convent.

Començà la seva carrera artística cantant en cabarets i night-clubs abans d'entrar a l'Acadèmia d'art dramàtic de Roma. Començà, aleshores, gires pel país amb companyies teatrals amb un repertori mínim.

Els seus inicis en el cinema tenen lloc el 1927 amb un petit paper en una pel·lícula muda, Scampolo, seguit d'un primer paper en La Cieca di Sorrento, de Nunzio Malasomma, del 1934.
El 1935 es casà amb Goffredo Alessandrini, que la va fer interpretar Cavalleria el 1936. La seva unió va durar poc de temps i el matrimoni va ser anul·lat el 1950.

Esdevingué una actriu coneguda amb el paper que va tenir el 1941 a Teresa Venerdi, dirigida per Vittorio De Sica, però l'esclat de la fama i el reconeixement mundial apareixerien a partir de la seva aparició en la pel·lícula de Roberto Rossellini Roma, ciutat oberta, el 1945, generalment considerada com la primera pel·lícula neorealista.

Des d'aleshores no va deixar de treballar per al cinema i la televisió, i rebé un Oscar a la millor actriu per la seva actuació en la versió cinematogràfica de The Rose Tattoo, de Daniel Mann, segons l'obra de Tennessee Williams (Williams i ella eren amics), i treballà amb els més importants realitzadors italians durant els anys 1950, 1960 i 1970.

Era coneguda pels seus papers de dona plebea, rude i enamorada i sovint personificà un tipus de dona popular, romà, en personatges vitals i alhora delicats.[1]

L'última pel·lícula que va interpretar va ser Roma, de Federico Fellini, el 1972, en la qual Fellini volia que tanqués la pel·lícula com el símbol mateix de la ciutat. Va morir l'any següent.[2]

Vida personal[modifica]

Anna Magnani va tenir el seu fill, Luca, fruit d'una relació amb l'actor italià Massimo Serato.

Va tenir una relació amb Roberto Rossellini entre la realització de Roma, ciutat oberta i la seva trobada amb escàndol amb Ingrid Bergman.

Filmografia[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Reconeixements[modifica]

Estrella d'Anna Magnani al Walk of Fame

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Anna Magnani | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2021].
  2. ↑ «Magnani, Anna» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 29 juliol 2021].

Bibliografia[modifica]

  • VIZIANO, Teresa. Anna Magnani, una voce umana. Corazano (Pisa): Tivillius Edizioni, 2008.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Magnani
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_Magnani&oldid=32813532»