| dbo:abstract
|
- Sven III. Dánský (Svend III Grathe) (asi 1125 – 23. říjen 1157) byl králem Dánska v letech 1146 až 1157. O moc v zemi bojoval s Knutem V. a Valdemarem I. V roce 1157 se trojice dohodla, že si Dánsko rozdělí na tři části, ale Sven se pokusil své dva rivaly zabít během slavnosti, poté však byl Valdemarem I. poražen. (cs)
- Sven III Grathe —danès: Svend III Grathe— (c. 1125 - 23 d'octubre del 1157) fou Rei de Dinamarca entre 1146 i 1157,aliant-se de diverses maneres amb Canut V i el seu cosí Valdemar I. El 1157, acordaren repartir-se en tres Dinamarca. Sven intentà matar els seus rivals al banquet de pau, i fou subsegüentment derrotat per Valdemar I a la Batalla de Grathe Heath i va matar. Sven era fill il·legítim d'Eric II el Memorable i la concubina Thunna. El 1152 Sven es casà amb Adela de Meissen, filla de Conrad, marcgravi de Meissen i Lutgarda de Ravenstein. Van tenir dos fills: Un fill sense nom conegut mort poc després de néixer, i una filla Lutgarda; casada amb Berthold I d'Ístria. Sven viatjà amb Eric II a Noruega a mitjans de la dècada del 1130, quan el seu pare va lluitar amb el rei Nicolau per guanyar el tron danès. Quan Eric II va morir el 1137, fou succeït per Eric III, i Sven va ser enviat a la cort de Conrad III d'Alemanya on travà amistat amb el nebot de Conrad, que més tard seria Frederic I d'Alemanya. Va viatjar a Dinamarca, on ell i el seu cosí Valdemar (més tard Valdemar I de Dinamarca) intentà canonitzar l'oncle de Sven i pare de Valdemar el 1146, amb les protestes d' a Escània. A l'abdicació d'Eric III el 1146, Sven fou elegit rei pels magnats a Sjælland mentre Canut V era coronat pels seus homòlegs a Jutlàndia. Als següents anys, Sven participà en una guerra civil contra Canut pel tron de Dinamarca, rebent el suport de Valdemar. Canut rebia el suport de l'Arquebisbe Eskil, però Sven assegurà la lleialtat d'Eskil garantint a l'Arquebisbe de Lund les seves terres a Escània i Bornholm. Sven subseqüentment derrotà Canut a Sjælland, per confinar-lo a Jutlàndia. El 1147, Sven i Canut s'uniren per donar suport a la Croada Wend. Plantà batallà naval contra els wends, rebent poc suport de Canut i perdent el seu vaixell insígnia. Ben aviat la guerra civil es reinicià. Després de diverses batalles, Sven va conquerir Fiònia i parts de Jutlàndia, i elevà a Valdemar com a . Sven llavors presentà campanya amb Etheler von Dithmarschen contra de Holstein, un seguidor de Canut. Sven aconseguí exiliar a Canut el 1150, que intentà tornar a Dinamarca amb tropes alemanyes el 1151 essent rebutjat. Canut i Sven intentaren rebre el suport de Conrad III d'Alemanya. El 1152, Frederic fou coronat rei d'Alemanya, i es va negociar un acord a Merseburg aquell any. L'acord feia a Sven "rei preeminent", rebent Canut una porció substancial de Dinamarca, i Valdemar mantingut al . Tanmateix, Sven només concedí a Canut petites possessions, violant l'acord, i la posició de Sven a Dinamarca fou soscavat per la seva suposada tirania i la seva actitud pro-alemanya. El 1154, Sven fou derrocat per una aliança entre Canut i Valdemar, qui fou coronat com a rei conjunt amb Valdemar. Eskil i la majoria de seguidors de Sven l'abandonaren, i s'exiliaren a Alemanya. Sven passà tres anys buscant suports per dur a terme la conquesta del regne perdut, i tornà a Dinamarca el 1157 amb el suport del duc alemany Enric el Lleó. Això va incitar als magnats danesos a forçar un repartiment en tres del regne a Jutlàndia, Sjælland, i Escània . Sven fou escollit primer, governant sobre Escània. Al banquet de pau a Roskilde el 9 d'agost de 1157, Sven va planejar l'assassinat dels altres dos governants a Dinamarca, aconseguint matar a Canut. L'incident és conegut com el Festí sagnant de Roskilde. Valdemar va fugir a Jutlàndia, i el 23 d'octubre de 1157, Sven hi entrà amb un exèrcit enfrontant-s'hi a la Batalla de Grathe Heath, que li va valdre el seu renom Grathe. L'exèrcit de Sven fou derrotat, i mort per camperols que el capturaren quan el seu cavall s'enfonsà en una torbera mentre fugia de la batalla. (ca)
- Ο Σβεν Γ΄ της Δανίας (δανικά: Svend III Grathe, 1125 - 23 Οκτωβρίου 1157), βασιλιάς της Δανίας (1146 - 1157) ήταν νόθος γιος του βασιλιά της Δανίας Έρικ Β΄ του Αλησμόνητου και της ερωμένης του Θίνας ευρισκόμενος σε συνεχώς μεταβαλλόμενες συμμαχίες με τον Κνούτο Ε΄ και τον ξάδελφό του Βάλντεμαρ Α΄ της Δανίας. Ο Σβεν Γ΄ αποπειράθηκε κατά τη διάρκεια ενός δείπνου να σκοτώσει τους ανταγωνιστές του, δεν κατόρθωσε όμως να δολοφονήσει τον Βάλντεμαρ από τον οποίο στη συνέχεια ηττήθηκε και σκοτώθηκε στη μάχη του Γκράθ Χίθ. (el)
- Sven III. Grate (dänisch Svend Grathe) (* vor 1120; † 23. Oktober 1157 bei Viborg) wurde 1146/47 zum König von Dänemark erhoben. Anerkannt wurde er jedoch nur in Seeland und Schonen, in Jütland dagegen sein Vetter Knut V. (de)
- Sven III Grathe, nommé anciennement en français ou Suenon Grathe, né vers 1125 et mort le 23 octobre 1157, est co roi de Danemark de la fin 1146 à 1157. (fr)
- Svend III Grathe, nacido aproximadamente en 1125 y fallecido en 1157, fue rey de Dinamarca entre 1146 y 1157. Fue corregente con el rey Canuto V de Dinamarca desde 1152 hasta 1154 y nuevamente en 1157. Estuvo casado con Adela de Meissen. Svend era un hijo ilegítimo de Erico II y una amante. Con la abdicación de Erico III en 1146, Svend fue elegido rey en Selandia, pero al año siguiente tuvo que luchar nuevamente con su rival, Canuto V que gobernaba Jutlandia. Juntos participaron en 1147 en la cruzada de los wendos. El emperador germánico Federico I Barbarroja intervino e hizo a Svend "primer rey" y a Canuto corregente. Pero la posición de Svend no estaba totalmente garantizada. En 1154, Svend fue vencido por una alianza entre Canuto V y Valdemar I. Después de algunos años de exilio, Svend, con ayuda militar alemana, consiguió volver a Dinamarca, nombrándose a sí mismo gobernante de Escania. En un banquete, llamado Banquete de la Sangre, celebrado en Roskilde en 1157, se quitó de encima a sus dos corregentes. Canuto fue asesinado y Valdemar huyó a Jutlandia. El 23 de octubre Svend fue vencido cerca de Viborg en la (de ahí su sobrenombre) y fue muerto durante su fuga. (es)
- Sweyn III Grathe (Danish: Svend III Grathe) (c. 1125 – 23 October 1157) was the King of Denmark between 1146 and 1157, in shifting alliances with Canute V and his own cousin Valdemar I. In 1157, the three agreed a tripartition of Denmark. Sweyn attempted to kill his rivals at the peace banquet, and was subsequently defeated by Valdemar I at the Battle of Grathe Heath and killed. (en)
- スヴェン3世（デンマーク語: Sven III, 1125年 - 1157年10月23日）は、デンマーク王（在位：1146年 - 1157年）。エーリク2世の庶子。王位を巡って又従弟のクヌーズ5世と内乱を起こしたが、最終的に従弟のヴァルデマー1世に敗れて王位を奪われた。 (ja)
- 스벤 3세(덴마크어: Svend III, 1125년경 ~ 1157년 10월 23일)는 덴마크의 국왕(재위: 1146년 ~ 1157년)이다. (ko)
- Sven III Grathe of Eriksson (ca. 1125 - 1157) was koning van Denemarken van 1146 tot 1157. Sven was een buitenechtelijke zoon van koning Erik II. Hij trouwde in 1152 met Adelheid, een dochter van markgraaf Koenrad van Meißen. Hun dochter Luccardis was gehuwd met markgraaf Berthold II van Istrië. Sven heerste alleen in Seeland, terwijl zijn neef Knoet V alleen heerste in Jutland. Een langdurige burgeroorlog volgde waarin Waldemar (I) (een zoon van Knoet Lavard en kleinzoon van Erik I) en Hertog van Sleeswijk zich ook mengde. Na de troonsafstand van koning Erik III werd Sven in Seeland als koning gekozen en de jaren die volgden zou hij voortdurend moeten strijden tegen zijn rivaal in Jutland, Knoet V. Nadat Knoet in 1151 na een Duitse inval uit Jutland werd verdreven kon deze met hulp van Sven weer als heerser terugkeren in Jutland, onder de voorwaarde dat hij onder Sven zou dienen. Svens eigen positie in Seeland werd intussen ondermijnd vanwege zijn tirannieke gedragingen en zijn pro-Duitse houding. In 1154 werd hij van de troon gestoten door een verbond van Knoet V en Waldemar Knutsson, die tot dan een medestander was geweest van Sven III. Na enige jaren in ballingschap te zijn geweest trachtte Sven in 1157, met Duitse militaire hulp, een drie-koningschap te creëren, waarbij hij zelf over Skåne zou gaan heersen. Na het bereikte vredesakkoord trachtte Sven tijdens het afsluitend banket ter gelegenheid hiervan (het later zogenoemde Bloedfeest te Roskilde) Knoet V en Waldemar te vermoorden. Knoet V werd inderdaad gedood, Waldemar lukte het om naar Jutland te vluchten. Sven plaatste kort daarop een aanval op Jutland en op 23 oktober 1157 werd Sven verslagen in de en werd tijdens zijn vlucht gedood door Jutlandse boeren. (nl)
- Sven III Grathe (1125 – Viborg, 23 ottobre 1157) fu re di Danimarca tra il 1146 e il 1157. Regnò come co-reggente con Canuto V di Danimarca dal 1152 e il 1154 e nuovamente nel 1157. (it)
- Sven Grate, född omkring 1125, död 23 oktober 1157, var kung av Danmark från 1147. Han var oäkta son till Erik Emune. Sven vistades i sin ungdom vid kejsar Konrad III:s hov. Han valdes 1147 till kung av invånarna i Själland och Skåne, medan Knut Magnusson valdes av invånarna i Jylland. Trots att ärkebiskop Eskil hjälpte Knut, fick Sven övertaget och besegrade Knut vid Slangerup. Han tog Eskil till fånga och spärrade in honom i Lunds domkyrka, men försonade sig snart med honom och skänkte betydande gods till ärkestiftet. Det blev även vapenvila med Knut och de genomförde ett gemensamt fälttåg mot venderna, men utan framgång. Senare vann Sven segrar vid Høje-Tåstrup 1149 och Viborg två gånger 1151. Knut flydde ur landet till den tyske kejsaren, Fredrik I Barbarossa. Vid ett möte i Merseburg tvingades Sven erkänna kejsaren som länsherre och avstå Själland som län till Knut. Väl hemma bröt Sven avtalet och ville endast avstå några mindre områden. Även om Sven inte kunde försvara landet mot vendiska plundringar, drog han i krig mot Sverige 1152–1153. Valdemar, hertig av Sønderjylland, sedermera kung Valdemar den store, allierade sig med Knut. 1154 lät Knut och Valdemar hylla sig som kungar i Viborg. Då även ärkebiskop Eskil och Skjalm Hvides ätt övergick till hans motståndare, flydde han till Tyskland 1154. Där fick han 1156 viss hjälp av hertigen Henrik Lejonet av Sachsen, men det var inte tillräckligt, så 1157 blev han tvungen att sluta fred, varefter riket skulle delas. Sven skulle behålla Skåneland, medan Knut fick öarna och Valdemar hela Jylland. Sven kunde inte acceptera delningen, utan beslöt sig för att mörda bägge sina motkungar vid blodsgillet i Roskilde. Han lyckades få Knut mördad, medan Valdemar sårades och undkom till Jylland. Sven följde efter honom men blev slagen och dödad i slaget på Grate hed den 23 oktober. Sven gifte sig 1152 med Adelheid, dotter till markgreve . Barn: 1.
* Luccardis, gift med markgreve . (sv)
- Sueno III Grade (em dinamarquês: Svend III Grathe) (c. 1125 — 1157) foi rei da Dinamarca entre 1147 e 1157. Foi co-regente com o rei Canuto V da Dinamarca, de 1152 até 1154, e novamente em 1157. Era filho ilegítimo de Érico II Emune e uma amante. Com a abdicação de Érico III em 1146, Sueno foi eleito rei em Zelândia, mas no ano seguinte teve que lutar novamente com seu rival, Canuto V, que governava a Jutlândia. Um imperador germânico interveio e fez Sueno como "primeiro rei" e Canuto como co-regente. Mas a posição de Sueno não estava totalmente garantida. Em 1154, ele foi vencido por uma aliança entre Canuto V e Valdemar I da Dinamarca. Após alguns anos de exílio, Sueno, com ajuda militar alemã, conseguiu voltar à Dinamarca, nomeando-se a si mesmo governante da Escânia. Em um banquete, chamado "Banquete do Sangue", em Roskilde, em 1157, ele tentou pôr seus dois co-regente fora de seu caminho. Canuto foi assassinado, e Valdemar fugiu para a Jutlândia. Em 23 de outubro Sueno foi vencido em Grathe Heath (daí seu sobrenome) e foi morto durante a fuga. (pt)
- Swen III Grade (duń. Svend 3. Grathe) (? – 1157) – król duński w latach 1146–1157. Syn Eryka II. Współrządził z Kanutem V i Waldemarem Wielkim. Gdy w roku 1146 Eryk Jagnię wycofał się z rządzenia krajem, Swen został królem Zelandii i Skanii, natomiast władcą Jutlandii został Kanut. Sytuacja ta doprowadziła do wojny. Kanut został zepchnięty do Niemiec, gdzie udało mu się utworzyć armię. W 1152 niemiecki król (później cesarz) Fryderyk Barbarossa poparł dążenia Kanuta do zapanowania nad całym terytorium Danii. W roku 1154 walki rozpoczęły się ponownie. Tym razem Kanut sprzymierzył się z Waldemarem, synem Kanuta Lavarda, który dotychczas wspierał Swena. W rezultacie Swen musiał opuścić Danię. Powrócił w roku 1157; sytuacja ustabilizowała się po podziale Danii na trzy części: 1.
* Jutlandia - Waldemar 2.
* Zelandia - Kanut 3.
* Skania - Swen Aby uczcić zakończenie wieloletnich walk, Swen zaprosił współrządzcych na spotkanie pojednawcze w Roskilde (9 sierpnia 1157). Podczas spotkania ludziom Swena udało się zamordować Kanuta, natomiast ranny Waldemar zdołał zbiec. 23 października Waldemar i Swen spotkali się ponownie - stoczyli krótką, ale brutalną pod Grathe Hede. Swen został wzięty do niewoli i stracony ciosem topora. Królem całej Danii został Waldemar. (pl)
- 斯文三世，又名斯文·格拉特（丹麥語：Svend III Grathe；約1125年－1157年10月23日），丹麥國王（1146年－1157年在位）。丹麥國王埃里克二世的私生子。 當父親埃里克二世與當時的國王尼爾斯爭奪王位時，斯文三世曾跟隨埃里克二世逃亡至挪威。1134年，埃里克二世獲得王位，可是三年後埃里克二世於1137年7月18日被一名貴族所殺，其外甥埃里克三世繼承王位。斯文三世被派去神神聖羅馬帝國皇帝康拉德三世的皇廷，因此此時斯文三世與康拉德三世的侄兒，未來的神聖羅馬帝國皇帝紅鬍子腓特烈成為朋友。 1146年，斯文三世回到丹麥其協助他的堂弟瓦爾德馬一世為父親封聖，但是被斯科訥大主教所反對。同年當埃里克三世遜位，西蘭島的貴族推舉斯文三世為丹麥國王，而另一方面，日德蘭半島的貴族亦宣佈克努特五世為丹麥國王。自此，斯文三世在瓦爾德馬一世的支持下與克努特五世為爭奪王位於其後數年發動多場戰爭。1147年，兩人卻聯合參加文德十字軍，可惜最後仍是兵戎相見。數場戰役後，斯文三世逐步取得菲因島及部分的日德蘭半島，他將瓦爾德馬一世封為石勒蘇益格公爵。1152年，在紅鬍子腓特烈一世在梅澤堡的調停下，斯文三世成為主要的丹麥國王，而克努特五世卻獲得丹麥國土的主要部份，而瓦爾德馬一世]仍保留石勒蘇益格公國。可是，斯文三世立即違反協議，只給很少的土地給克努特五世，加上斯文三世的暴君性格及偏向德意志的行為，斯文三世國王的地位開始動搖。 1154年，克努特五世聯合瓦爾德馬一世及斯渥克爾一世組成同盟，並迫使斯文三世逃亡出丹麥。克努特五世於是與瓦爾德馬一世共治丹麥。其後斯文三世在薩克森公爵獅子亨利支持下回國，終於在1157年在丹麥貴族施壓下，克努特五世、斯文三世及瓦爾德馬一世三人共同統治丹麥，由克努特五世統治西蘭島。 1157年8月9日，一場在羅斯基勒舉行的和平晚宴中，斯文三世陰謀殺害克努特五世及瓦爾德馬一世。在這場名為「羅斯基勒流血晚宴」之中，克努特五世涉嫌被斯文三世的侍衛殺害。其後，斯文三世逃至日德蘭。因為克努特五世的同母異父妹妹是瓦爾德馬一世的妻子，瓦爾德馬一世為妻舅報仇終於在同年的中將斯文三世打敗，斯文三世因座騎陷入沼澤而被農民擒下並殺害。瓦爾德馬一世成功統一了丹麥。 (zh)
- Свен III (1125 — 23 жовтня 1157) — король Данії у 1146–1157 роках, боровся за трон з королями Кнудом V та Вальдемаром I. (uk)
- Свен III Грате (дат. Svend 3. Grathe, около 1125 — 23 октября 1157) — король Дании с 1146 года. Был соправителем вместе с троюродным братом Кнудом V (1152—1154, 1157). Незаконнорожденный сын Эрика II. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Sven III. Dánský (Svend III Grathe) (asi 1125 – 23. říjen 1157) byl králem Dánska v letech 1146 až 1157. O moc v zemi bojoval s Knutem V. a Valdemarem I. V roce 1157 se trojice dohodla, že si Dánsko rozdělí na tři části, ale Sven se pokusil své dva rivaly zabít během slavnosti, poté však byl Valdemarem I. poražen. (cs)
- Ο Σβεν Γ΄ της Δανίας (δανικά: Svend III Grathe, 1125 - 23 Οκτωβρίου 1157), βασιλιάς της Δανίας (1146 - 1157) ήταν νόθος γιος του βασιλιά της Δανίας Έρικ Β΄ του Αλησμόνητου και της ερωμένης του Θίνας ευρισκόμενος σε συνεχώς μεταβαλλόμενες συμμαχίες με τον Κνούτο Ε΄ και τον ξάδελφό του Βάλντεμαρ Α΄ της Δανίας. Ο Σβεν Γ΄ αποπειράθηκε κατά τη διάρκεια ενός δείπνου να σκοτώσει τους ανταγωνιστές του, δεν κατόρθωσε όμως να δολοφονήσει τον Βάλντεμαρ από τον οποίο στη συνέχεια ηττήθηκε και σκοτώθηκε στη μάχη του Γκράθ Χίθ. (el)
- Sven III. Grate (dänisch Svend Grathe) (* vor 1120; † 23. Oktober 1157 bei Viborg) wurde 1146/47 zum König von Dänemark erhoben. Anerkannt wurde er jedoch nur in Seeland und Schonen, in Jütland dagegen sein Vetter Knut V. (de)
- Sven III Grathe, nommé anciennement en français ou Suenon Grathe, né vers 1125 et mort le 23 octobre 1157, est co roi de Danemark de la fin 1146 à 1157. (fr)
- Sweyn III Grathe (Danish: Svend III Grathe) (c. 1125 – 23 October 1157) was the King of Denmark between 1146 and 1157, in shifting alliances with Canute V and his own cousin Valdemar I. In 1157, the three agreed a tripartition of Denmark. Sweyn attempted to kill his rivals at the peace banquet, and was subsequently defeated by Valdemar I at the Battle of Grathe Heath and killed. (en)
- スヴェン3世（デンマーク語: Sven III, 1125年 - 1157年10月23日）は、デンマーク王（在位：1146年 - 1157年）。エーリク2世の庶子。王位を巡って又従弟のクヌーズ5世と内乱を起こしたが、最終的に従弟のヴァルデマー1世に敗れて王位を奪われた。 (ja)
- 스벤 3세(덴마크어: Svend III, 1125년경 ~ 1157년 10월 23일)는 덴마크의 국왕(재위: 1146년 ~ 1157년)이다. (ko)
- Sven III Grathe (1125 – Viborg, 23 ottobre 1157) fu re di Danimarca tra il 1146 e il 1157. Regnò come co-reggente con Canuto V di Danimarca dal 1152 e il 1154 e nuovamente nel 1157. (it)
- Свен III (1125 — 23 жовтня 1157) — король Данії у 1146–1157 роках, боровся за трон з королями Кнудом V та Вальдемаром I. (uk)
- Свен III Грате (дат. Svend 3. Grathe, около 1125 — 23 октября 1157) — король Дании с 1146 года. Был соправителем вместе с троюродным братом Кнудом V (1152—1154, 1157). Незаконнорожденный сын Эрика II. (ru)
- Sven III Grathe —danès: Svend III Grathe— (c. 1125 - 23 d'octubre del 1157) fou Rei de Dinamarca entre 1146 i 1157,aliant-se de diverses maneres amb Canut V i el seu cosí Valdemar I. El 1157, acordaren repartir-se en tres Dinamarca. Sven intentà matar els seus rivals al banquet de pau, i fou subsegüentment derrotat per Valdemar I a la Batalla de Grathe Heath i va matar. (ca)
- Svend III Grathe, nacido aproximadamente en 1125 y fallecido en 1157, fue rey de Dinamarca entre 1146 y 1157. Fue corregente con el rey Canuto V de Dinamarca desde 1152 hasta 1154 y nuevamente en 1157. Estuvo casado con Adela de Meissen. En un banquete, llamado Banquete de la Sangre, celebrado en Roskilde en 1157, se quitó de encima a sus dos corregentes. Canuto fue asesinado y Valdemar huyó a Jutlandia. El 23 de octubre Svend fue vencido cerca de Viborg en la (de ahí su sobrenombre) y fue muerto durante su fuga. (es)
- Sven III Grathe of Eriksson (ca. 1125 - 1157) was koning van Denemarken van 1146 tot 1157. Sven was een buitenechtelijke zoon van koning Erik II. Hij trouwde in 1152 met Adelheid, een dochter van markgraaf Koenrad van Meißen. Hun dochter Luccardis was gehuwd met markgraaf Berthold II van Istrië. Sven heerste alleen in Seeland, terwijl zijn neef Knoet V alleen heerste in Jutland. Een langdurige burgeroorlog volgde waarin Waldemar (I) (een zoon van Knoet Lavard en kleinzoon van Erik I) en Hertog van Sleeswijk zich ook mengde. (nl)
- Sueno III Grade (em dinamarquês: Svend III Grathe) (c. 1125 — 1157) foi rei da Dinamarca entre 1147 e 1157. Foi co-regente com o rei Canuto V da Dinamarca, de 1152 até 1154, e novamente em 1157. Era filho ilegítimo de Érico II Emune e uma amante. Com a abdicação de Érico III em 1146, Sueno foi eleito rei em Zelândia, mas no ano seguinte teve que lutar novamente com seu rival, Canuto V, que governava a Jutlândia. Um imperador germânico interveio e fez Sueno como "primeiro rei" e Canuto como co-regente. Mas a posição de Sueno não estava totalmente garantida. Em 1154, ele foi vencido por uma aliança entre Canuto V e Valdemar I da Dinamarca. Após alguns anos de exílio, Sueno, com ajuda militar alemã, conseguiu voltar à Dinamarca, nomeando-se a si mesmo governante da Escânia. (pt)
- Swen III Grade (duń. Svend 3. Grathe) (? – 1157) – król duński w latach 1146–1157. Syn Eryka II. Współrządził z Kanutem V i Waldemarem Wielkim. Gdy w roku 1146 Eryk Jagnię wycofał się z rządzenia krajem, Swen został królem Zelandii i Skanii, natomiast władcą Jutlandii został Kanut. Sytuacja ta doprowadziła do wojny. Kanut został zepchnięty do Niemiec, gdzie udało mu się utworzyć armię. W 1152 niemiecki król (później cesarz) Fryderyk Barbarossa poparł dążenia Kanuta do zapanowania nad całym terytorium Danii. W roku 1154 walki rozpoczęły się ponownie. Tym razem Kanut sprzymierzył się z Waldemarem, synem Kanuta Lavarda, który dotychczas wspierał Swena. W rezultacie Swen musiał opuścić Danię. Powrócił w roku 1157; sytuacja ustabilizowała się po podziale Danii na trzy części: (pl)
- Sven Grate, född omkring 1125, död 23 oktober 1157, var kung av Danmark från 1147. Han var oäkta son till Erik Emune. Sven vistades i sin ungdom vid kejsar Konrad III:s hov. Han valdes 1147 till kung av invånarna i Själland och Skåne, medan Knut Magnusson valdes av invånarna i Jylland. Trots att ärkebiskop Eskil hjälpte Knut, fick Sven övertaget och besegrade Knut vid Slangerup. Han tog Eskil till fånga och spärrade in honom i Lunds domkyrka, men försonade sig snart med honom och skänkte betydande gods till ärkestiftet. Det blev även vapenvila med Knut och de genomförde ett gemensamt fälttåg mot venderna, men utan framgång. Senare vann Sven segrar vid Høje-Tåstrup 1149 och Viborg två gånger 1151. (sv)
- 斯文三世，又名斯文·格拉特（丹麥語：Svend III Grathe；約1125年－1157年10月23日），丹麥國王（1146年－1157年在位）。丹麥國王埃里克二世的私生子。 當父親埃里克二世與當時的國王尼爾斯爭奪王位時，斯文三世曾跟隨埃里克二世逃亡至挪威。1134年，埃里克二世獲得王位，可是三年後埃里克二世於1137年7月18日被一名貴族所殺，其外甥埃里克三世繼承王位。斯文三世被派去神神聖羅馬帝國皇帝康拉德三世的皇廷，因此此時斯文三世與康拉德三世的侄兒，未來的神聖羅馬帝國皇帝紅鬍子腓特烈成為朋友。 1154年，克努特五世聯合瓦爾德馬一世及斯渥克爾一世組成同盟，並迫使斯文三世逃亡出丹麥。克努特五世於是與瓦爾德馬一世共治丹麥。其後斯文三世在薩克森公爵獅子亨利支持下回國，終於在1157年在丹麥貴族施壓下，克努特五世、斯文三世及瓦爾德馬一世三人共同統治丹麥，由克努特五世統治西蘭島。 1157年8月9日，一場在羅斯基勒舉行的和平晚宴中，斯文三世陰謀殺害克努特五世及瓦爾德馬一世。在這場名為「羅斯基勒流血晚宴」之中，克努特五世涉嫌被斯文三世的侍衛殺害。其後，斯文三世逃至日德蘭。因為克努特五世的同母異父妹妹是瓦爾德馬一世的妻子，瓦爾德馬一世為妻舅報仇終於在同年的中將斯文三世打敗，斯文三世因座騎陷入沼澤而被農民擒下並殺害。瓦爾德馬一世成功統一了丹麥。 (zh)
|
