Llista de cavalls famosos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Ramsès II a la batalla de Kadesh

Al llarg de la història hi ha hagut molts cavalls famosos per algun concepte. Cavalls històrics i reals (famosos per mèrits propis o per la notorietat del seu propietari), cavalls mitològics, cavalls imaginaris de fama literària, cavalls campions en les curses o els esports hípics, ... En cada cas els detalls sobre la glòria de cada cavall -o, a vegades, els aspectes menys gloriosos- expliquen moltes coses sobre les persones i la societat en cada època.

Cavalls històrics[modifica]

Carro de guerra egipci (c. 1335 aC).
Aquil·les contra l'amazona Pentesilea.
Àmfora panatenaica mostrant una quadriga. Vegeu els peus dels cavalls.
Quadriga romana guanyadora en les curses del circ.

És impossible presentar una llista completa de cavalls reals amb importància històrica. Però és relativament fàcil oferir una mostra representativa com la següent, ordenada cronològicament (Atenció !: les dates només són aproximades):

Inicis històrics[modifica]

  • c. 1280 aC: "Victòria a Tebes" i "Mut està satisfeta". Cavalls del carro de guerra de Ramsès II que participaren en la batalla de Cadeix.[1]
  • 521 aC: El cavall de Darios.[2][3][4]
  • 516 aC: Phoenix, Cnacia, Corax i Samos foren els quatre cavalls del carro propietat de Cleòstenes, guanyador dels LXVI Jocs Olímpics en la cursa de quadrigues. L'escultor Agelades va fer una estàtua de Cleòstenes i del seu auriga amb el carro i els quatre cavalls, segons testimoni de Pausànies en l'obra Descripció de Grècia.[5][6][7]
  • 512 aC: Avra, més coneguda pel seu nom en llatí Aura, fou una euga guanyadora en els Jocs Olímpics.[8]
  • 508 aC: Lykos, poltre fill de l'egua Avra, guanyador de la cursa per a poltres ("keles") de la 68 ena Olimpíada.[9]
  • 476 aC: Ferènic(Pherenikos), cavall guanyador als Jocs Olímpics en la cursa amb genet.[10][11][12] Ferénikos era un cavall propietat de Hieró I, tirà de Siracusa. Fou cantat per dos poetes insignes : Píndar i Baquílides. El seu nom significa "Portador de la victòria", "El que duu la victòria". I certament va aconseguir la palma daurada de guanyador en els Jocs Olímpics i Pítics de l'any 476 abans de l'Era Cristiana. Les victòries de Ferénikos correspongueren a curses de poltres amb genet ("keles"). Cal entendre que Ferénikos era un poltre o un cavall molt jove.
« L'Aurora de braços daurats

contemplava el ros Ferénikos

a la vora mateixa de l'Alfeu

aquell riu ample i turbulent

pentinat de gorgs.

I veié la seva tempestuosa cursa

I el contemplà vencedor

en la sagrada Pítia.

Més jo, humil mortal

seré l'herald d'aquella feta.

Mai la pols dels ressagats

no maculà son mantell

en el darrer esforç fins a la meta.

Com l'hàlit poderós del Bóreas

que al timoner aclapara,

delerós de guanyar,

de nou l'encerta.

I la victòria aporta

al noble Hierò

l'amfitrió més generós

de tots els hostes.

Baquílides (traducció lliure d'una traducció anglesa)

»


Ferènikos és un dels cavalls més antics el nom del qual s'hagi conservat. La capa de Ferénikos és esmentada com a "xanthos" per Baquílides (Píndar no diu res del color del pelatge). La traducció anglesa el transforma en "chestnut" (alatzà). "Xanthos" és més aviat groc, però. I podria traduir-se per "ros" o "falb daurat".

Principi de l'Era cristiana[modifica]

Teófilos i l'exèrcit bizantí en retirada cap a un turó. (Miniatura del manuscrit Skilitzes de Madrid).
Detall del Tapís de Bayeux, representant la invasió de 1066
Moneda d'or representant el rei Chandragupta II (anomenat Vikramaditya) a cavall..
  • 40: Incitatus i Velocissimus. Cavalls de Calígula.[28]
  • 70: Andraemon. Cavall de curses de l'època de l'emperador Domicià la fama del qual fou comentada per Marcial.[29]
  • 121: Borysthenes, cavall de l'emperador Hadrià. Anomenat com el riu Borístenes. Li fou erigit un mausoleu amb un poema inscrit.[30]
  • 166: Volucer. Cavall de curses relacionat amb l'emperador Luci Aureli Ver.[31][32][33]
  • 190?: Llebre Roja, cavall de Lü Bu. En anglès "Red Hare". En xinès Chi Tu o Chi Tu Ma.[34][35]
  • 200?: El cavall de Marc Aureli Probus. Un cavall capturat als alans que podia fer 100 milles diàries vuit o deu dies seguits.[36]
  • 537: Phalios o Balan? El cavall de Belisari.[37][38][39][40][41]
    • L'historiador bizantí Procopi a la seva obra Ιστορίαι (Història de les guerres) parla elogiosament del cavall i ens diu que el pelatge era el que els grecs anomenaven "phalios" i els gots "balan". I que els gots anaven cridant : Tireu al (genet del cavall) "balan" !!!
  • 540: Distico, Distyco o Disticus. Cavall de Vitigès, rei dels ostrogots.[28][42]
  • 608: "Dahis" (el Colpejat) i "al-Ghabra" (la Pols).[43][44][45]
  • 624 i següents: Els cavalls de Mahoma.[46]
  • 625: Shabdiz ("Mitjanit"). Cavall negre de Cosroes II.[47]
  • 626: Els cavalls de l'emperador Li Shimin. Li-che-min o Taizong fou un emperador xinès de la dinastia Tang que lluità en moltes campanyes. Feu pintar els seus millors corsers de guerra, en nombre de 6, i esculpir sis baixos relleus que encara es conserven. Els noms dels cavalls eren: Quanmaogua (拳毛騧), Shifachi (什伐赤), Baitiwu (白蹄乌), Telebiao (特勒骠), Qingzhui (青骓) i Saluzi (飒露紫).
  • 627: Falbas o Dorcas? El nom del corser de l'emperador bizantí Heracli a la batalla de Nínive és un petit misteri. Falbas o Phalbas és el nom que donen algunes fonts. La versió més correcta indica que el nom del cavall era Dorkas ("gazela" en grec) i de pelatge falb (Φαλβας,"phalbas").[48][49][50][51][52][53]
  • 655. Chitrakantha, cavall del rei Vikramaditya I de la dinastia Txalukia.[54]
  • 680. Zuljanah, cavall que muntava Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib a la Batalla de Karbala. El nom original del cavall era Murtajiz.[55][56][57]
  • 778: Cavall de Carlemany. No es coneix oficialment el nom de cap cavall de l'emperador Carlemany. La llegenda l'anomena "Blancard" o "Blanchard".[58][59][60][61]
  • 781: Cavall "El Fogós" del valí de Barcelona Aissó.[62]

Segle X[modifica]

Odin i Sleipnir
  • c 950. (Vegeu Cavall islandès). A les sagues islandeses el cavall hi té un paper essencial. La Saga de Hrafnkell, la saga de Njàll el Cremat i la saga de Grettir foren escrites en el segle xiii, recollint tradicions orals del segle ix. Les Edda, en vers i en prosa, ofereixen nombroses referències de cavalls. Indicant alguns noms de cavalls mortals o mitològics notables: Hrafn,[63] Sleipnir, Valr (Falcó),[64] Lettfeti,[65] Tjaldari, Gulltoppr,[66] Goti,[67][68] Soti, Mor, Lungr, Marr, Vigg, Stuffr, Skaevadr, Blakkr,[69][70] Thegn, Silfrtoppr,[71] Fakr, Gullfaxi,[72] Jor, Blodughofi (Blóðughófi).[73]
  • 972: Rammel. Segons la tradició, les famoses Mines de Rammelsberg foren descobertes per un cavall anomenat Rammel. Una altra versió parla del cavall d'un cavaller amb el nom de Ramm. El propietari va deixar lligat el cavall a un arbre per a perseguir un cérvol a peu. Quan va tornar el cavall havia deixat una veta de plata al descobert, apartant la terra amb els unglots.[74][75]

Segle XI[modifica]

Balduí entrant a Edessa (J.Robert-Fleury, 1840)
  • 1063: Milescut. Cavall llemosí (“Equum optimum qui appellabantur Milescut”; traducció aproximada: Cavall òptim anomenat “Mil escuts”, mil monedes d'or, un preu molt alt).[76]
  • 1102: Gazela, cavall del rei Balduí I de Jerusalem.[77][78]
  • 1108 ?: Esgúritzes, cavall de Brienni de pelatge castany fosc. Segons la narració d'Anna Comnena va salvar Brienni fent un salt prodigiós en una batalla contra els francs.[79]
  • 1120: El cavall de Tallaferro. Bernat Tallaferro va morir ofegat quan travessava el riu Roine amb el seu cavall. No hi ha constància del nom del cavall.
  • 1131: Danc un cavall de Ramon Berenguer III. En el seu testament consta un cavall amb el nom de "Danc".[80][81][82]
  • 1180. Segons Gervasi de Tilbury, Guerau III de Cabrera tenia un cavall anomenat Bon Amic. Es tractava d'un cavall molt notable i més veloç que cap altre. El seu amo el tractava amb luxe: Bell Amic només menjava pa de blat en safata de plata i dormia en matalàs de plomes. Guerau li consultava els afers importants i el cavall l'aconsellava responent en un codi secret que només Guerau entenia.

Gervasi de Tilbury comenta que Guerau, comte de Cabrera i trobador, era un jove valent i gentil molt admirat per les dames. En certa ocasió a Arles, en presència del rei Alfons (i, probablement, del mateix Gervasi de Tilbury) Guerau tocava la seva viola mentre les dames ballaven i el seu cavall les acompanyava.

Quan Guerau fou assassinat, Bon Amic no va voler menjar més i es deixà morir de fam.[83][84][85]

  • 1191: Lyard i Fauvel són noms de cavalls molt freqüents en la literatura i en la realitat de l'Edat Mitjana. En aquest cas corresponen a dos cavalls que pertangueren al rei d'Anglaterra Ricard Cor de Lleó. Tot i que hi ha diferents versions del fet, se suposa que aquests cavalls eren propietat del dèspota de Xipre, el bizantí Isaac Kommenos. I que varen ser apropiats quan Richard va conquerir l'illa. Alguna versió parla de Lyard com un estaló de París i de Fauvel com un cavall de Xipre...[86][87][88]
  • 1218. Leós (Lleó), cavall de Simó de Montfort en el Setge de Tolosa (1218).
    • En occità: “...quel coms Simos cavalga el Leos el cristals ...”
    • En francès: “ ... mas le comte Simon chevauchant Lion son bon cheval...”
    • En català: “...el comte Simó, cavalcant Lleó el seu bon cavall...”.[89][90]

Segle XIV[modifica]

  • 1320: Skypperegrys. Cavall citat en un testament de York.[100]
  • 1320. Hugh Audley el Jove (primer comte de Gloucester en la tercera creació del títol) tenia dos destrers anomenats Ferant de Roma i Grisel Le King.[101][102]
  • 1340. Valencia, el cavall viatger.[103] A la Batalla del riu Salado el rei Alfons XI de Castella muntava un cavall de pelatge ferrant-liart (un cavall liart de tonalitat gris fosc). Es tractava d'animal excellent. Segons paraules de l'autor anònim de la vida de Cola di Rienzo: “...Dicese che fussi lo più bello e megliore dello munno…”.[104] Juntament amb altres presents Alfonso el va trametre al papa Benet XII, a Avinyó.[105][106] El seu successor en el soli pontifici Climent VI el va obsequiar al rei Felip VI de França.
    • Ludovico Antonio Muratori va publicar la “Vita di Cola di Rienzi” cap al 1740: l'obra original en napolità i la traducció al llatí. En el paràgraf que parla del cavall, confongué “ferrante” (una variant del pelatge liart) amb el nom “Ferrante”, atribuint al cavall “Valencia” un nom i un pelatge ambdós incorrectes.[107][108][109][110][111]
« Pierre étoit monté sur un tygre dont le roi de Belmarin luy avoit fait présent, et qu'il avoit eu du roy de Damiette. C'étoit un fort beau cheval de Syrie, si vite à la course qu'on ne pouvoit jamais atteindre le cavalier qui le montoit, et d'ailleurs si infatigable qu'il ne se ressentait presque point de la marche de toute une journée. 

 (El rei) Pere muntava un cavall tigrat que li havia donat el rei dels Benimerins, cavall que havia rebut del rei de Damiata. Es tractava d'un cavall de Síria molt bell, tan veloç en la cursa que ningú no el podia agafar i tan resistent que gairebé no es cansava al cap d'una jornada de marxa.
»
— “Mémories". Bernard du Gesclin.
  • 1385: Cavall negre anomenat Pia donat a Guionetto de Loraz (cost de 80 francs= 1453 lires 79 cèntims).[117]

Segle XV[modifica]

Imatge de Muzio Attendolo Sforza, fundador de la dinastia Sforza.
  • 1410: Cervo. Cavall de Giacomo (o Jacopo) Attendolo (anomenat Sforza i fundador de la dinastia d'aquest nom) en la batalla de Pontecorvo contra Ladislao I de Nàpols.[118][119]
  • 1414: Il Speranza. Cavall de Muzio Attendolo Sforza.[120][121]
  • 1420: Salvador, cavall de Joan II de Castella.[122]
  • 1461: Crispo o Crespo. Cavall del príncep de Viana. Preuat en 195 lliures. El pelatge es descriu com "liart rodat".[123]
  • 1465: Souza o Sousa. Cavall de Joao Vaz de Aleida (al servei de Pere el Conestable de Portugal), que el rebé com a obsequi de l'infant Ferrando de Portugal per a servir en un combat a ultrança a disputar-se a Mantua.[124]
  • 1465: Sir John Howard va regalar un cavall anomenat Lyard Duras, valorat en 40 lliures esterlines, al rei Eduard IV d'Anglaterra.[125]
  • 1468: Buffato, cavall de Piero Vespucci a la justa de Lorenzo de Medici.[126][127]
  • 1475: La Perla. Cavall sicilià molt ferotge muntat per Ferran el Catòlic en un torneig.[128]
  • 1475: Morello, cavall de Lorenzo de Medici.[129][130][131][132]
  • 1477: La Dame, cavall de pelatge liart propietat de René, duc de Lorena, que el muntava en les batalles de Morat i Nancy.[133][134]
  • 1477: Moreau, cavall de Carles I de Borgonya "el Temerari" a la batalla de Nancy.
  • 1490. Sain Khongkhor. Cavall mongol que va muntar Mandughai Ssetzen Khatun per a fugir d'una batalla.[135]
  • 1495: Savoye, cavall de Carles VIII de França, a la batalla de Fornovo. Diuen que era d'alçada mitjana, de pèl negre i borni. I que tenia 24 anys fets el dia dels combats !!! La raça del cavall varia segons diversos testimonis. Uns diuen que era de casta espanyola, altres que del Piemont i la majoria de Brescia. Philippe de Commynes, que coneixia bé el cavall citat (des del dia que la duquessa de Savoya el va obsequiar a Charles VIII), en les seves memòries va declarar que "Savoye" era el cavall més perfecte de formes i el més bell i millor del món. Des del punt de vista anatòmic resulta notable que un cavall privat d'un ull (i, per tant, sense visió estereoscòpica; amb dificultats per a estimar les distàncies) pogués aguantar les escomeses enemigues prop de mitja hora. Quan Charles VIII va quedar aïllat dels seus, acompanyat només d'un escuder mal armat.[136]

Segle XVI[modifica]

  • 1500: Mozone, cavall barbaresc de Francesco Gonzaga. Guanyador del Palio de Ferrara 4 vegades, entre 1500 i 1504.[137]
  • 1511: Núvol negre, cavall del príncep Selim I, després soldà otomà. Selim es va enfrontar al seu pare el soldà Baiazet II, que volia llegar el seu regne a un altre fill anomenat Ahmed. La primera batalla, Adrianòpolis, fou una derrota i -sort per a ell- Selim va poder fugir a ungla de cavall cavalcant "Núvol negre" (Karabulut en turc, de "Kara" = negre). Selim fou un governant sanguinari i sense escrúpols. Però va recompensar "Núvol Negre" amb una vida reposada i semilliure en uns estables magnífics que va fer construir expressament a Egipte. Ningú no muntava el cavall i un cavallerís se n'encarregava del seu benestar...[138]
  • 1512: Le Carinan, cavall de Pierre Terrail de Bayard. Malgrat que moltes referències esmenten el cavall "Le Carman" el nom més probable fou el de "Carignan", versió francesa de "Carignano" o Garigliano. (batalla del pont de Garigliano). Carignano fou el lloc on diuen que Bayard s'enamorà per primer cop, encara adolescent. Anys després tornaria i va trobar que la dama dels seus somnis s'havia casat... Una autora italiana apunta la possibilitat que el nom del cavall indicaria aquest amor frustrat. Bayart no es va casar mai, però sembla que tenia una boda aparaulada amb la mare d'un fill natural seu. Bayard va morir en una de les accions de retirada a Romagnolo. Fou ferit a l'espinada per una bala d'arcabús. El marquès de Pescara (veure cavall "Mantuano"), enemic i admirador seu, el va anar a veure en la seva agonia...[139][140]
  • 1514: Rubicone, cavall guanyador del palio de Siena. La referència diu: “Magnifici Capitanei. Unus equus baius dictus Rubicone sfacciatus. Ragazius, Battaglius porta el paglio a casa”.[141][142]
« “…tuvo el mejor caballo, y de mejor carrera, revuelto á una mano y á otra, que decian que no se había visto mejor en Castilla, ni en esta tierra : era castaño acastañado, y una estrella en la frente, y un pie izquierdo calzado, que se decia el caballo Motilla : é quando hay ahora diferencia sobre buenos caballos, suelen decir : es en bondad tan bueno como Motilla …”. »
— Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. De Bernal Díaz del Castillo.
  • 1524: Cavalls Gonzaga. Els cavalls de la família Gonzaga, marquesos i ducs de Màntua, foren els guanyadors principals en moltes curses de "palio". El principal representant fou Frederic II de Màntua que va fer construir el palau Te. A la Sala dels Cavalls del Palazzo Te hi ha pintures a mida natural d'alguns cavalls Gonzaga. Favorito (Morel Favorito?), Bataglia, Glorioso i Luggeri.[144]
  • 1524: Sultano era un cavall "turc" i de pèl liart. El seu propietari, Giovanni de Medici (dit també "l'invencible") és considerat com el darrer "condottiero". Devia ser un molt bon cavall. La nit abans de la victòria de Caprino Bergamasco sobre els francesos va passar el riu Adda que baixava molt crescut. Giovanni era un home molt cruel i violent. També fou un gran guerrer que va saber formar un exèrcit a cavall ben entrenat i eficaç recuperant tàctiques "passades de moda " (una mica a la manera dels genets, amb cavalls lleugers i cavallers amb poques armes defensives). A la mort del propietari el cavall es va entristir molt i es va aprimar sense remei malgrat les cures aplicades.[145]
  • 1525: El cavall Mantuano va morir ple de ferides en la batalla de Pavia, rebudes en el més fort de la lluita. Tot i el seu estat crític, va poder retornar el seu amo i genet (don Francisco Fernando de Ávalos, marqués de Pescara)a la seguretat de les seves línies. I va morir poc després. De la capa diuen que era "tordillo" (liart). Pel nom podria deduir-se que fou de la nissaga de cavalls dels Gonzaga.Francisco Fernando de Ávalos va morir el mateix any, sense descendència, uns mesos després de Pavia.[146]
  • 1548: Boscanillo, cavall de Francisco de Carvajal. Al Perú.[147]
  • 1558: Le Greq. A les memòries de Jean de Mergey (sieur Jean de Mergey) es pot llegir que un dels cavalls del rei de França Enric IV (Henri IV) anomenat "Le Greq" o "Le Grec" li fou lliurat per a acomplir una missió. Jean de Mergey estava al servei del comte François III de Rochefaoucauld, que era protestant, i es convertí ell mateix al protestantisme. (El comte de Rochefaoucauld fou assassinat a la massacre de Sant Bartomeu, del tot terrible i injustificable). Tornant al cavall, aquell "Le Greq" es descriu com un quartau ("courtauld", "courtaud"). El millor i el més bell del seu temps.[148]
  • 1576: Chetak, cavall de raça Marwari que va salvar el seu amo el rana Pratap en la batalla de Haldighati.
  • 1580: El cavall de Valignano. A un cost exorbitant el sacerdot jesuita Alessandro Valignano va obsequiar el governant en funcions del Japó ("shogun", "kampaku") Hideyoshi un cavall àrab comprat a la India.[149]
  • 1589: Le Sondal. Charles de Valois, duc d'Angouleme i comte d'Auvergne es va comportar heròicament a la batalla d'Arques. Uns quants cavalls caigueren -ferits, morts o esgotats- mentre ell els cavalcava. En un dels combats, el comte de Sagonne - potser per llàstima en veure'l tan jove (tenia 17 anys)- només li va ferir el seu cavall (de mantell blanc i d'origen espanyol) i fou mortalment ferit a la cama d'un tret de pistola per Carles. En una fase posterior de la batalla, havent-se quedat Carles sense cavall, el rei de França Henri IV (Enrique de Navarra) li'n va donar un dels seus anomenat "le Sondal" ("Soudal", "Soldan"). Cavall que no tardaria gaire a morir.[150]
  • 1589: Mosquat."Le Mosquat" fou un cavall turc propietat de Jean Babou, comte de Sagonne, que coneixem per la declaració de Charles de Valois, enemic de l'anterior en la batalla d'Arques.[151]

Segle xvii[modifica]

Carles XI de Suècia a cavall de "Brillant" durant la Batalla de Lund de 1676. Quadre atribuït a David Klöcker Ehrenstrahl (1682)
Pintura de l'estaló Darley Arabian, signada per John Wootton
  • 1600: Nobile, cavall d'Albert VII d'Àustria a la batalla de Nieuwpoort.[152]
  • 1612: Matsukaze (Vent entre els pins). Cavall del samurai Maeda Toshimasu. Anomenat Maeda Keiji.[153]
  • 1623: Le Bonite, cavall barbaresc de pelatge castany de Lluís XIV de França.[154][155][156]
  • 1630: Morellino, cavall de Filippo Colonna I. Quan uns bandolers atacaren la comitiva en que viatjava, Morellino va reaccionar sense esperar ordres i, sortint del camí, s'endinsà en terrenys abruptes a tot galop, sense parar atenció a matolls, pedres, barrancs, ni esbarzers. Finalment va salvar la vida de Filippo Colonna allunyant-lo del perill. En agraïment, Filippo Colonna va erigir un trofeu amb l'efígie del cavall i en va tenir cura - ben peixat i sense treballar- fins que va morir als 32 anys.[157]
  • 1632: Brillant, cavall de Carles XI de Suècia a la Batalla de Lund. Aquest cavall va sobreviure Carles i fou heretat pel seu fill Carles XII, morint a l'edad de 43 anys. A més de nom, Brillant tenia un renom : Brandklipparen ("The Fire-Buck", "cérvol de foc"). Probablement de jove era roig-liart i es va anar encanint fins a esdevenir blanc del tot.[158]
  • 1632: "El más querido", cavall d'Albrecht von Wallenstein (Guerra dels Trenta Anys).[159][160]
  • 1633: "Streiff", cavall del rei Gustau Adolf de Suècia. En la batalla de Lutzen fou ferit però, a diferència del seu propietari que va morir en l'acció, sobrevisqué fins a l'any següent. Pot contemplar-se embalsamat en un museu. El nom deriva de l'antic propietari el capità Streiff. El pelatge sembla falb.[161][162][163]
  • 1654: White Turk, estaló d'Oliver Cromwell.[164]
  • 1666: Old Rowley fou un cavall de curses del rei anglès Charles II. Aquest rei va reiniciar les curses de cavalls prohibides per Cromwell. Especialment a Newmarket. L'any 1671 va guanyar allí una cursa que acabava de crear, muntant ell mateix el seu cavall. Potser es tractava de Old Rowley.[165][166]
  • 1675: La Pie, egua llemosina del mariscal Turenne (Henri de La Tour d'Auvergne, dit Turenne). El mariscal la muntava quan fou mort per una bala de canó a la batalla de Salzbach.[167][168]

Segle xviii[modifica]

L'emperador Qianlong a cavall. Pintura de Giuseppe Castiglione, datada entre 1739 i 1758.
  • 1702: Sorrel, euga de Sir John Fenwick. L'any 1702 el rei d'Anglaterra William II va morir a conseqüència d'una caiguda de cavall. En realitat sembla que aquell cavall era no era tal, sinó una euga : "White Sorrel". Sorrel o White Sorrel havia estat requisada per William, un cop empresonat i executat el seu legítim propietari Sir John Fenwick. Sir John era un adversari polític del rei William. Era el que en deien un jacobita, partidari d'un altre aspirant al tron, James II. Però fou condemnat sense proves d'un intent d'assassinat al monarca en el poder. Diuen que William I havia volgut comprar l'euga a sir John i que aquest sempre s'havia negat a vendre-la. És possible que la falsa acusació i el rigor de la condemna no fossin aliens al desig del rei de posseir l'euga. També diuen que els jacobites brindaven a la salut de l'animal, per haver fet justícia amb un rei il·legítim i injust. Hi ha una pintura de "White Sorrel" però no pot consultar-se a Internet.[169][170]
  • 1704. L'estaló àrab Darley Arabian fou importat a Anglaterra des de Síria. El 93.9 dels cavalls de curses són descendents seus.[171][172]
  • 1740?: Wanji, cavall "blanc" de l'emperador Qianlong. Hi ha un retrat de Qianlong cavalcant un cavall no identificat de pelatge roig-tobiano.[173]
  • c.1744. Keraye, l'egua preferida de Muhàmmad ibn Saüd. No era de raça pura però era de gran qualitat i bellesa. Saüd la va comprar a un beduí de la tribu Kathan per 1.500 dolars (Probablement duros espanyols de plata, rals de vuit).[174][175][176]
  • 1760. Peacock, cavall de curses nord-americà fill de Old Janus i una egua espanyola importada. Un dels millors corredors en curses de “quart de milla”.[177]
  • 1783: Cavall de vapor. Unitat de mesura de la potència ideada per a poder comparar les prestacions de les màquines de vapor amb la capacitat de treball dels cavalls usats per a accionar bombes i màquines. James Watt va introduir el horsepower com a unitat de mesura de la potència mecànica.[178][179]
  • 1786: Condé, cavall anglès preferit de Frederic el Gran.[180]
  • 1789: Figure el cavall de Justin Morgan. Estaló o guarà fundador de la raça Morgan.

Segle xix[modifica]

Cap embalsamat del cavall Old Billy al Bedford Museum.
Ranjit Singh amb el cavall Lylee.
  • 1800 ?: Läila i Lulu, dues egües de Lady Hester Stanhope de pura raça àrab. La primera de capa saura i la segona de pelatge liart. Destinades a un esperat Mesies no les muntava mai ningú.[181][182]
  • 1804: Adonis, cavall blanc de Hannover de Georges III del Regne Unit.[183]
  • 1818: Nichab, euga de pura raça àrab criada al Líban per Lady Hester Stanhope. Els averanys volien que només es deixaria muntar pel millor guerrer del món. Finalment passà a França per a criar cavalls angloàrabs i àrabs.[184][185][186]
  • 1819: Red Buck. Cavall del bandoler Bob Dalton de pelatge curly alatzà i carabonica.[187]
  • 1819: Palomo, un dels cavalls de Simón Bolívar. Sens dubte el més famós. No està clar si el nom original de "Palomo" era "Palomo","Pastor" o "Muchacho". Totes les referències consultades parlen de pelatge "blanc" (Un cavall de pelatge "palomo" és un cavall liart en fase canosa o blanca. A Venezuela "palomo" o "rucio palomo").[188][189][190][191]
  • 1821: Checoba, cavall de Thomas James aventurer i explorador de l'Oest americà. Fou un present del cabdill Alasares (de la tribu Whichita) i era de pelatge negre.[192][193]
  • 1822. Any de la mort del cavall Old Billy, als 62 anys. Old Billy era un cavall de tir que arrossegava gavarres. Es considera el cavall més longeu que hom hagi pogut mai verificar.[194]
  • 1827. Lylee, cavall de Ranjit Singh. De raça persa fou probablement el cavall més car del món: fou la causa de tres guerres, amb més de 20.000 morts i un cost de més de tres milions de dòlars de la seva època.[195][196]
  • 1833: Scham, Tedmor i Liban. Cavalls àrabs d'Alphonse de Lamartine.[197]
  • 1833: Grohean, cavall de Jim Bridger. Segons les fonts consultades el va comprar als Snakes però era un estaló d'origen Comantxe. Els testimonis el descriuen com un cavall gran de pelatge liart moscat o blanc. No hi ha contradicció. De jove era moscat i de gran liart canós.[198][199]
  • 1835: El després general Mariano Guadalupe Vallejo va canviar el nom de Isla Plana a Isla de la Yegua. Actualment Mare Island, a Califòrnia. En record d'una egua blanca que s'hi va refugiar nedant, quan va sotsobrar la barca de transport.[200][201]
  • 1836. Saracen fou el nom del cavall que muntava Sam Houston a la batalla de San Jacinto.[202][203]
  • 1836. Jata petit cavall (de pelatge “café-au-lait”) del polític francès Adolphe Thiers. Aquest personatge era de molt baixa estatura i muntat sobre Jata feia riure a molta gent.[204][205]
  • 1840: Garrigó, un dels cavalls de Ramon Cabrera i Grinyó, de pelatge castany fosc. Morí de 5 trets de bala empresonant la cama del "Tigre del Maestrat" i comte de Morella quan el cavalcava en un combat.[206]
  • 1843: Steel Dust, un dels estalons fundadors de la "raça" Quarter Horse.[207][208][209]
  • 1845: Katie, euga de Jesse James de pelatge castany fosc. Jesse James va tenir altres cavalls amb fama de ser molt resistents i corredors. Li calia anar ben muntat per a fugir, com a bandit que era, dels seus perseguidors.[210]
  • 1845: Ruff fou el darrer cavall de Jim Bridger que el va seguir muntant després de perdre la vista.[211]
  • 1845: Dandy Dock, cavall alatzà que fou propietat de William Bonney àlias Billy the Kid. Segons la referència adjunta fou robat a un sheriff que va morir assassinat. El pelatge "chestnut sorrel" acostuma a designar els cavalls roigs o sors de la tonalidad del coure. Hi ha però, divergències al respecte.[212]
  • 1846: El Toro de Sacramento, cavall de John Charles Frémont.[213][214]
  • 1852: Sarco. Cavall roig-canyella de don Pío Pico.
  • 1852: Black Swan. El dia 1 de març de 1852 hi va haver una cursa de 9 milles entre l'estaló roig-canyella "Sarco" (probablement "Zarco") de pura raça californiana i l'eugua negra importada d'Austràlia "Black Swan". Les apostes foren molt altes. Hi ha diverses versions, però sembla que cada bàndol apostava 25.000 dòlars més 500 egües, 500vaques, 500 ovelles i uns quants animals més."Sarco" el muntava un vaquero amb la típica sella californiana. El genet de "Black Swan" era un jockey professional de raça negra, petit i escarransit que va usar una sella de curses..."Black Swan" va guanyar per poc...(75 iardes sobre 9 milles).[215][216][217]
  • 1860: Giuseppe Garibaldi va entrar a Palerm muntant l'egua Marsala, de raça siciliana.[218]
  • 1860: Cincinnati fou el cavall preferit del general Ulysses S. Grant. Era de mantell castany fosc i de raça Thoroughbred.[219]
    • L'any 1878 Ulysses S. Grant va visitar Turquia i el soldà Abdul Hamid II li va regalar dos estalons de gran qualitat. Anomenats Leopard i Linden Tree foren decisius en la fundació de la raça Colorado Ranger.[220]
  • 1862. Traveller, cavall liart del general Lee. Quan el va comprar el nom era Greenbrier. Al Sud es considerava de bon averany canviar el nom del cavall quan hi havia un nou propietari.[221]
Rienzi, cavall del general Philip Sheridan.
  • 1864: Rienzi, cavall negre del general Sheridan. Era de la raça Morgan (de llinatge Black Hawk) i de gran alçada. Posteriorment fou anomenat Winchester.[222][223][224]
Cavall Appaloosa de pelatge ”red leopard”.
  • 1864: Orispelo i Anteburro. Dos cavalls del malaurat emperador Maximilià I de Mèxic. "Orispelo" era un palomino de pelatge daurat, amb cua i crinera blanques. Un bell cavall de parada, fogós i de moviments espectaculars. "Anteburro" era un cavall de marxa de caràcter molt tranquil. El nom correspon al del tapir mexicà (Tapir de Baird). No té res a veure amb els ases o rucs.[225][226]
  • 1868: Jericho. Egua àrab muntada i descrita per Mark Twain en el seu viatge a Terra Santa.[227][228]
  • 1868. Els cavalls de Buffalo Bill. William F. Cody fou un gran genet i coneixedor de cavalls. Fou el propietari d'alguns cavalls notables el nom dels quals encara es conserva: Brigham, Buckskin Joe, Tall Bull, Powder Face, Charlie, Tucker, McKinley, Billie, Duck, Isham, Smokey,...[229]
  • 1869: Tommy, cavall de Charles Darwin.[230][231]
  • 1870. Black Nell, cavall de Wild Bill Hickok.[232][233]
  • 1870: El cavall de Cavall Boig. El famós cabdill indi lakota "Crazy Horse" tenia un cavall negre-pintat anomenat Inyan (que vol dir "pedra" o "roca").[234]
  • 1871: Ebenezer fou el cavall preferit del cabdill Nez Percé "Chief Joseph" el jove. Es tractava d'un cavall Appaloosa quan encara no se'n deien així. Els autors moderns que en parlen diuen que les curses d'Ebenezer contra els cavalls més ràpids dels blancs - curses que guanyava sempre- es publicaven en diaris locals. El pelatge d'aquell corser era lleopard-roig. Pigat lleopard-roig.[235][236]
  • 1874: Folie, estaló fundador de la raça Haflinger/Avelignese actual. Fill de El Bedavi i una egua tirolesa.[237][238]
  • 1876: Vic, Dandy i altres cavalls del general Custer. Custer va posseir alguns cavalls de qualitat: Bluegrass, Frog-Town, Vic, Dandy, ...En la batalla de Little Big Horn muntava Vic (alatzà carabonica i bausà de tres potes; de quatre segons alguns). Una vegada una mula "pèl de rata" amb Buffalo Bill a cavall va matar d'esgotament el cavall de Custer.[239][240][241][242][243][244]
  • 1876. A la Batalla de Little Bighorn, a més de Vic (cavall del general Custer) hi havia el cavall Comanche, montura de batalla del capità Keogh, que en les marches muntava un altre cavall anomenat Paddy. Comanche va sobreviure a la batalla i fou recuperat per l'exèrcit americà.[245]
  • 1883: Zoedone. Una de les curses d'obstacles més famoses és el Grand National d'Aintree. La guanyadora de l'edició de l'any 1883 fou l'egua Zoedone muntada pel seu propietari el príncep Karel Kinski. Aquesta egua era de la raça Kinski i de pelatge ros ("palomino"). És dir amb el cos daurat i cua i crinera blanques. L'any 1885 Zoedone fou emmetzinada el dia de la cursa del Grand National.[246][247]
  • 1887. Gypsy. Cavall de pelatge “buckskin” propietat de la tiradora i amazona Annie Oakley.[248]
  • 1889: Serko. Cavallet que va fer 9000 km en 200 dies.[249]
  • 1895: Baconao, cavall de José Martí. José Martí fou un poeta i heroi de la independència de Cuba. Sobre el seu cavall, Baconao, hi ha informacions contradictòries : Uns diuen que era blanc, altres que cafè, alguns que de pelatge palomino,...Tampoc no se sap si era estaló, egua o crestat. Ni si era briós o mansoi. Sí que sembla veritat que Martí va bornar a cavall contra l'enemic i que fou ferit amb tres trets mortals. Baconao rebé un tret al pit que el traspassà. En caure Martí, Baconao va tornar amb els independentistes cubans i es va curar. No queda clar si ningú no el va muntar mai més o si el fill de Martí el va cavalcar en alguna ocasió.[250][251][252][253][254][255]
  • 1899. Jim, cavall de Calamity Jane.[256][257]

Segle XX[modifica]

Pancho Villa, muntant l'egua Siete Leguas, entrant a Ojinaga, Chiuahua (Mèxic).
Jack London i el seu cavall Neuadd Hillside.1916.
Jozef Pilsudski i l'egua Kasztanka.
  • 1910: As de Oros, cavall d'Emiliano Zapata.[258][259]
  • 1910: Washoe Ban, cavall de Jack London. També tenia un cavall de treball, Neuadd Hillside.[260]
  • 1910. Coaly-Bay. Segons explicà Ernest Thompson Seton (famós escriptor naturalista i dibuixant d'animals, entre altres activitats) en el pròleg de la seva obra Wild Animal Ways, aquest cavall fou un animal real de pelatge castany lluent.[261]
  • 1912: Ursus.[262]
  • 1914: Old Blue, cavall negre-ruà de Tom Mix.[263][264][265]
  • 1914. Siete Leguas, egua preferida de Pancho Villa.[266][267][268]
    • Hi ha un corrido amb moltes versions que la fa protagonista.[269]
  • 1920: Sultán, estaló mestenc (sic) (mustang) fundador de la raça Camarillo.[270]
  • 1927: Kasztanka, egua alatzana de Józef Piłsudski.
  • 1927. Mancha i Gato foren dos cavalls criollos argentins amb els que el profesor suís Aimé Félix Tschiffely va anar de Buenos Aires a Nova York. El viatge va durar uns tres anys. El nom sencer dels cavalls era “Gato Cardal” i “Mancha Cardal”, d'acord amb Emilio Solanet que els havia comprat als indis del Chubut i els tenia a la seva “estancia” del Cardal.[271]
  • 1930?: Florian, cavall de Pau Casals, de raça àrab i negre com l'atzabeja.[272]
  • 1945: Hatsu-Shimo (Neu primerenca), cavall àrab de l'emperador Hirohito.[273][274][275][276]
    • Una traducció més precisa fora "Primera gebrada", més fidel a "First frost".
  • 1952. Egua Sargent Reckless.[277]
  • 1954: Cisco, cavall palomino de James Dean.[278]
  • 1967: Rising Sun. Cavall Quarter Horse de pelatge palomino que fou la montura preferida d'Elvis Presley.[279]
  • 1970: Estel des Teix, estaló mallorquí.[280]
  • 1973: Secretariat, cavall de curses pura sang estatunidenc que el 1973 es va convertir en el novè campió de la Triple Corona dels Estats Units, després de 25 anys sense que cal altre ho aconseguís.[281] De la seva història se'n feu la pel·lícula Secretariat (2010).
  • 1976: Dollar fou el darrer cavall propietat de John Wayne. El cavall intervingué en la pel·lícula L'últim pistoler.[282]
  • 1980: Keyif, cavall àrab de pelatge liart de la viatgera Christina Dodwell.[283][284]
  • 1982-1983: Fritz. Cavall àrab guanyador de la Tevis Cup, cursa de resistència de 100 milles.[285]
  • 1983: Hollywood Dun It.[286][287]
  • 1983: Choctaw Star. Egua Choctaw de pelatge castany-ruà que va guanyar una cursa de 1000 milles (North American Continent to earn the 1000 Mile Horse Award in NATRC).[288]
  • 1990: Plain Justin Bar. El cavall protagonista del film Ballant amb llops, on rebia el nom de Cisco. Es tractava d'un Quarter Horse crestat de pelatge falb crema.[289]
  • 1993: Sufridor. Cavall "criollo" argentí.[290]

Segle XXI[modifica]

  • 2008: Yukichan.[291]
  • 2010: Elmer Bandit fou un cavall de raids que va competir fins poc abans de morir als 38 anys. Es tracta d'un cas de longevitat activa poc freqüent en temps moderns.[292][293][294]
    • Elmer Bandit nasqué d'una egua mig Quarter Horse (amb una mica de sang perxerona) i d'un estaló àrab. La seva vida va anar des de l'abril de 1971 fins al febrer de 2010, en què li fou practicada l'eutanàsia.[295][296]
    • L'any anterior havia participat amb èxit en algunes curses de resistència, muntat per la seva propietaria i criadora Mary Anna Wood.

Cavalls mitològics. Cavalls imaginaris[modifica]

Antarah i la seva muller Abla a cavall. Segons un patró de tatuatge egipci del segle xix.)
Kalki i el seu cavall, Devadatta.
El rei Roderic a la batalla de Guadalete, muntant Orelia .

Cavalls campions en curses i esports[modifica]

Yukichan, un cavall de curses (Thoroughbred) nascut al Japó amb pelatge "blanc de naixement".
  • Citation, número 97 dels millors atletes estatunidencs del segle xx, tercer dels "no humans"[344]
  • Darley Arabian
  • Eclipse
  • Hambletonian
  • Lexinton
  • 1947: Limber Hill, cavall de curses anglès.[345]
  • Man o'War, número 87 dels millors atletes estatunidencs del segle xx, segon dels "no humans"[344]
  • Native Dancer
  • Ribot
  • Seabiscuit
  • Secretariat, número 35 dels millors atletes estatunidencs del segle xx, primer dels "no humans"[344]

Cavalls i rècords[modifica]

Thumbelina. Amb 43 cm a la creu és el cavall més petit del món.
  • Thumbelina. El cavall més petit del món.
  • Huaso
  • Sampson

Referències[modifica]

  1. ↑ Poema de Pentaour. Cavalls de Ramsès II. (francès)
  2. ↑ Jacob Abott. Darius the Great. BiblioBazaar, LLC, gener 2009, p. 89–. ISBN 9781103182633. 
  3. ↑ Herodotus. Herodotus. Published by P.P. Berresford, 1828, p. 48–. 
  4. ↑ Heródoto. Los nueve libros de la historia. EDAF, 1989, p. 289–. ISBN 9788476403518. 
  5. ↑ William Sandys Wright Vaux. Handbook to the Antiquities in the British Museum: Being a Description of the Remains of Greek, Assyrian, Egyptian, and Etruscan Art Preserved There ... John Murray, 1851, p. 10–. 
  6. ↑ Pausanias. Pausaniae de tota Graecia libri decem: quibus non solum vrbium situs, locorumq[ue] interualla accurate est complexus, sed regum etiam familias, bellorum causas & euentus, sacrorum ritus, rerumpub. status copiose descripsit : hactenus a nemine in linguam latinam conuersi, nuncq[ue] primum in lucem editi. per Ioannem Oporinum, 1550, p. 233–. 
  7. ↑ Pausanias. The Description of Greece. R. Faulder, 1794, p. 113–. 
  8. ↑ Pere Villalba i Varneda. Olímpia: orígens del Jocs Olímpics. Univ. Autònoma de Barcelona, 1994, p. 563–. ISBN 9788449000874 [Consulta: 25 novembre 2010].  Aura, l'egua olímpica.
  9. ↑ Papakonstantinou, Z. Sport and Identity in Ancient Greece. Taylor & Francis, 2019, p. 51. ISBN 978-1-317-05112-1 [Consulta: 14 octubre 2021]. 
  10. ↑ Bacchylides; Manuel Balasch i Recort. Odes. Fundació Bernat Metge, 1962, p. 73–. ISBN 9788498590715 [Consulta: 25 novembre 2010].  Baquílides. Pàg.73, 107.(català)(grec antic)
  11. ↑ Pindar. Pindar: Olympian Odes, Pythian Odes. Harvard University Press, 15 abril 1997, p. 9–. ISBN 9780674995642 [Consulta: 25 novembre 2010]. (anglès)
  12. ↑ Seán A. Hemingway. The horse and jockey from Artemision: a bronze equestrian monument of the Hellenistic period. University of California Press, 2004, p. 122–. ISBN 9780520233089 [Consulta: 25 novembre 2010]. (anglès)
  13. ↑ Plutarco; John Laghorne i William Laghorne. Plutarch's lives. William and Joseph Neal, 1831, p. 693– [Consulta: 25 novembre 2010]. "Pasacas", cavall de Cir el Jove.(anglès)
  14. ↑ Plutarc. Vides paral·leles, vol. XII: Artaxerxes. Agis i Cleòmenes. Tiberi i Gaius Grac. Fundació Bernat Metge, p. 2–. ISBN 9788472259461 [Consulta: 25 novembre 2010]. Pasacas, cavall de Ciros. (català)(grec antic)
  15. ↑ Plutarchus. Vies des hommes illustres de Plutarque: Trad. nouvelle par Alexis Pierron. Précédée d'une notice sur Plutarque par le trad. Charpentier, 1853, p. 530–. 
  16. ↑ Claudio Eliano. Historia de los animales. Ediciones AKAL, 9 juny 1989, p. 258–. ISBN 978-84-7600-354-1. 
  17. ↑ Diccionario historico o Biografia universal. en la libreria de Narciso Oliva, p. 444–. 
  18. ↑ Claudius Aelianus. Aeliani de natura animalium libri xvii. Verba ad fidem librorum MSS. constituït F. Jacobs. Adjecti sunt indices rerum et interpretatis Lat. Gesneri a Gronovio emendata, 1832, p. 93– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  19. ↑ Aelian. De natura animalium: libri XVII.. G. Bowyer, 1744, p. 354– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  20. ↑ John Dymock; Thomas Dymock Bibliotheca Classica: Or, A Classical Dictionary ... Containing an ... Account of the Proper Names ... in Greek and Latin Authors, Relating to History, Biography, Mythology, Geography, and Antiquities. Longman, Rees, Orme, Brown, Green & Longman, 1833, p. 379–. 
  21. ↑ José María Blázquez. Historia económica de la Hispania romana. Ediciones Cristiandad, 1978, p. 108–. ISBN 9788470572432 [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  22. ↑ Karl August Friedrich Pertz. Gai Grani Liciniani Annalivm qvae svpersvnt ex codice ter scripto mvsei Britannici Londinensis nvnc primvm. typis et impensis Georgii Reimer, 1857, p. 46– [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  23. ↑ Polybius. The Complete Histories of Polybius. Digireads.com Publishing, 2009, p. 539–. ISBN 9781420934236 [Consulta: 26 novembre 2010]. [Enllaç no actiu]
  24. ↑ Revue des deux mondes. Au bureau de la Revue des deux mondes., 1838, p. 60– [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  25. ↑ Suetonius. Lives of the twelve Caesars. Wordsworth Editions, 5 agost 1997, p. 40–. ISBN 9781853264757 [Consulta: 25 novembre 2010]. (anglès)
  26. ↑ Suetoni. Vides dels dotze cèsars, vol. I: Cèsar. Fundació Bernat Metge, p. 86–. ISBN 9788498590449 [Consulta: 26 novembre 2010]. Pàg.87(llatí)
  27. ↑ Aulus Gel·li. Les nits àtiques, vol. II: llibres III-IV. Fundació Bernat Metge, p. 1–. ISBN 9788472259928 [Consulta: 25 novembre 2010]. Nits àtiques. Cavall seià.
  28. ↑ 28,0 28,1 Antonio Locatelli. Il perfecto cavaliere. Tipi de Fratelli Sonzogno, 1825, p. 1– [Consulta: 25 novembre 2010]. 
  29. ↑ Henry George Bohn. The Epigrams of Martial. Bell & Daldy, 1865, p. 451–. 
  30. ↑ Juan Francisco Masdeu. Historia critica de España, y de la Cultura Española: España romana. 1787-1807. A. de Sancha, 1788, p. 330– [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  31. ↑ Mark Golden. Sport in the ancient world from A to Z. Routledge, 2004, p. 172–. ISBN 9780415248815 [Consulta: 26 novembre 2010]. Volucer 1.(anglès)
  32. ↑ Anthony Richard Birley. Lives of the later Caesars: the first part of the Augustan history : with newly compiled Lives of Nerva and Trajan. Penguin, 1 juny 1976, p. 143–. ISBN 9780140443080 [Consulta: 26 novembre 2010]. Volucer 2.(anglès)
  33. ↑ Francesco Petrarca; Christophe Carraud. Les remèdes aux deux fortunes. Editions Jérôme Millon, 2002, p. 254–. ISBN 9782841371389 [Consulta: 26 novembre 2010].  Volucer 3.(francès)
  34. ↑ Descripció de Llebre Roja en la novel·la.(anglès)
  35. ↑ San-Koué-Tchy ilan Kouroun-i pithé: histoire des trois royaumes : roman historique. Duprat, 1851, p. 423–. 
  36. ↑ Laass d' Aguen; E Taillefert i Jules Chenu. Ecrivains de l'Histoire Auguste: Aelius Lampridius. C.L.F. Panckoucke, 1847, p. 389– [Consulta: 26 novembre 2010]. Cavall alà de Marc Aureli Probus. (francès)
  37. ↑ Pasqual Caracciolo. La gloria del cavallo: opera dell'illustre Signor Pasqual Caracciolo : divisa in dieci libri, ne' quali si descrivono gli ordini appartenenti alla cavalleria, & a far un eccellente cavaliero .... Moretti, 1589, p. 271– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  38. ↑ Edward Gibbon. The history of the decline and fall of the Roman empire, 1837, p. 668– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  39. ↑ Glossari. "Balan".(anglès)
  40. ↑ Procopi.[Enllaç no actiu](anglès)
  41. ↑ «The World of the Huns - Language - Maenchen-Helfen».(anglès)
  42. ↑ Giovanni Antonio Maria Gazzola. Ippologia ossia Trattato universale dei cavalli. -. Tipografia e calcografia Batelli & Figli, 1837, p. 553–. 
  43. ↑ G. J. H. van Gelder. Close relationships: incest and inbreeding in classical Arabic literature. I.B.Tauris, 2005, p. 32–. ISBN 9781850438557 [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  44. ↑ Alphonse de Lamartine. Voyage en Orient, 1862, p. 350– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  45. ↑ Clifford Edmund Bosworth. Supplement. Livr. 3-4: Batriyya-Djawhar. Brill Archive, gener 1981, p. 178–. ISBN 9789004063815 [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  46. ↑ Abou Bekr Ibn Bedr. La perfection des deux arts ou Traité complet d'hippologie et d'hippiatrie arabes.... Mme. Viude Bouchard-Huzard, 1852, p. 99– [Consulta: 1r desembre 2010]. (francès)
  47. ↑ Edward Granville Browne. A Literary History of Persia from the Earliest Times Until Firdawsh. Elibron.com, març 2002, p. 17–. ISBN 9781402160455 [Consulta: 26 novembre 2010]. El poeta Barbad i el cavall Shabdiz.(anglès)
  48. ↑ Dissertazioni sopra le antichita italiane di Lodovico Antonio Muratori. Dalla societa tip. de'classici italiani, 1837, p. 217–. 
  49. ↑ Amédée Simon Dominique Thierry. Histoire d'Attila et de ses successeurs, jusqu' ̀l'établissement des Hongrois en Europe: Suivie des légendes et traditions. Didier & Cie., 1856, p. 107– [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  50. ↑ Isaurus Theophanes; Ioannis Classeni i I. Bekkeri. Chronographia, 1841, p. 154– [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  51. ↑ Romilly James Heald Jenkins. Byzantium: the Imperial centuries, AD 610-1071. University of Toronto Press, 1987, p. 24–. ISBN 9780802066671 [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  52. ↑ Edward Gibbon; J. B. Bury. The Decline and Fall of the Roman Empire. Wildside Press LLC, gener 2004, p. 96–. ISBN 9780809592395 [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  53. ↑ Österreichische Akademie der Wissenschaften. Sitzungsberichte. Philosophisch-historische Classe, 1853, p. 107– [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  54. ↑ T. Desikachari. South Indian Coins. Asian Educational Services, 1991, p. 42–. ISBN 978-81-206-0155-0. 
  55. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-10-15. [Consulta: 13 novembre 2016].
  56. ↑ Prof. Dr. Ramazan AYVALLI. My Beloved Prophet: sall-Allâhu ’alaihi wa sallam, 1 desembre 2015, p. 406–. GGKEY:LACNBW3ACN0. 
  57. ↑ John Richardson; Franciszek Meniński A Dictionary, Persian, Arabic, and English: With a Dissertation on the Langurages, Literature, and Manners of the Eastern Nations. J.L. Cox, 1829, p. 1386–. 
  58. ↑ Edmund Stengel. Ausgaben Und Abhandlungen Aus Dem Gebiete Der Romanischen Philologie. BiblioBazaar, LLC, juliol 2009, p. 1–. ISBN 9781110720743 [Consulta: 27 novembre 2010]. Referència de "Blancart" com a nom de cavall.
  59. ↑ Académie royale des sciences; des lettres et des beaux-arts de Belgique. Bulletins de l'Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique. M. Hayez, 1845, p. 179– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  60. ↑ Fr℗ed℗eric Auguste Ferdinand Thomas de Reiffenberg; Acad℗emie Royale des Sciences. Le chevalier au Cygne et Godefroid de Bouillon, poëme historique. Hayez, 1846, p. 121– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  61. ↑ Thomas Bulfinch. Legends of Charlemagne. Forgotten Books, 1923, p. 359–. ISBN 9781451018080 [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  62. ↑ Ramón de Abadal y Vinyals; Jaume Sobrequés i Callicó. El domini carolingi a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p. 68–. ISBN 9788472830837 [Consulta: 24 novembre 2010]. El cavall d'Aissó, un valí de Barcelona.(català)
  63. ↑ The Origin and Influenfe of the Thoroughbred Horse. CUP Archive, p. 118–. GGKEY:PQ0QWNFRBD3. 
  64. ↑ Sandra Ballif Straubhaar. Critical notes on the old Icelandic Skáldkonur. Stanford University, 1982. 
  65. ↑ Kristina Jennbert. Animals and Humans: Recurrent Symbiosis in Archaeology and Old Norse Religion. Nordic Academic Press, 17 març 2016, p. 40–. ISBN 978-91-87121-16-6. 
  66. ↑ The Prose Or Younger Edda. Norstedt, 1842, p. 73–. 
  67. ↑ Charles W. Jones. Medieval Literature in Translation. Courier Corporation, 17 abril 2013, p. 433–. ISBN 978-0-486-41581-9. 
  68. ↑ Adolphe Pictet. Les origines Indo-Européennes, ou Les Aryas primitifs: essai de paléontologie linguistique. Joël Cherbuliez, 1859, p. 17–. 
  69. ↑ Theresa Bane. Encyclopedia of Beasts and Monsters in Myth, Legend and Folklore. McFarland, 25 abril 2016, p. 63–. ISBN 978-0-7864-9505-4. 
  70. ↑ Celtique "blakk” en franco-provençal.Joseph Vendryes.[Enllaç no actiu]
  71. ↑ Jennie Hall; William Morris; Arthur Gilchrist Brodeur Saga Six Pack. Lulu.com, 13 maig 2016, p. 181–. ISBN 978-1-365-11176-1. 
  72. ↑ Robert Sass. The Saxons. Lulu.com, 7 octubre 2016, p. 106–. ISBN 978-1-365-44748-8. 
  73. ↑ Charles Russell Coulter; Patricia Turner Encyclopedia of Ancient Deities. Routledge, 4 juliol 2013, p. 414–. ISBN 978-1-135-96397-2. 
  74. ↑ Rossiter Worthington Raymond. Mineral Resources of the States and Territories West of the Rocky Mountains. U.S. Government Printing Office, 1869, p. 190–. 
  75. ↑ The North American Review and Miscellaneous Journal, 1821, p. 287–. 
  76. ↑ Bernadette Barrière; Nicole de Blomac Cheval limousin, chevaux en Limousin. Presses Univ. Limoges, 2006, p. 31–. ISBN 978-2-84287-404-9. 
  77. ↑ Guizot (François; M.). Collection des mémoires relatifs à l'histoire de France: depuis la fondation de la monarchie française jusqu'au 13e siècle. Chez J.-L.-J. Brière, 1824, p. 455– [Consulta: 27 novembre 2010]. Cheval "Gazela".(francès)
  78. ↑ Cavall de Balduí. "Gazela".Cap. LXVI.(llatí)
  79. ↑ Capítol VII : "Bryennius used to call this horse Sgouritzes (dark bay)"(anglès)
  80. ↑ Próspero de Bofarull y Mascaró; Archivo General de la Corona de Aragón. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. J.E. Montfort, 1848, p. 2– [Consulta: 27 novembre 2010].  "equum meum Danc..."
  81. ↑ Jerónimo Pujades. Cronica universal del principado de Cataluña: escrita a principios del siglo XVII por Geronimo Pujades. Impr. de J. Torner, 1832, p. 294– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  82. ↑ Víctor Balaguer. Historia de Cataluña y de la corona de Aragon: escrita para darla a conocer al pueblo, recordándole los grandes hechos de sus ascendientes en virtud, patriotismo y armas, y para difundir entre todas las clases el amor al país y la memoria de sus glorias pasadas. S. Manero, 1860, p. 669– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  83. ↑ ELS VESCOMTES DE GIRONA. JAUME COLL I CASTANYER. Pàgina 44.
  84. ↑ Scriptores Rerum Brunsvicensium Illustrationi Inservientes, Antiqui Omnes Et Religionis Reformatione Priores. Foersterus, 1707, p. 991–. 
  85. ↑ Les Biographies Des Troubadours en Langue Provencale. Slatkine, p. 97–. GGKEY:AUC4Q5EDF5X. 
  86. ↑ Joseph Strutt; William Hone. The sports and pastimes of the people of England: including the rural and domestic recreations, May-games, mummeries, shows, processions, pageants, and pompous spectacles, from the earliest period to the present time. W. Tegg, 1868, p. 44– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  87. ↑ Thomas Warton. The history of English poetry: from the close of the eleventh century to the commencement of the eighteenth century. To which are prefixed, three dissertations: 1. Of the origin of romantic fiction in Europe. 2. On the introduction of learning into England. 3. On the Gesta Romanorum. Printed for T. Tegg, 1840, p. 164– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  88. ↑ «E. Houel : Le Cheval normand au moyen âge (1881)».(francès)
  89. ↑ Collection de documents inédits sur l'histoire de France. Imprimerie nationale., 1837, p. 1–. 
  90. ↑ L'épopée toulousaine ou la guerre des albigeois poème en 24 chants avec des notes historiques par M. Florentin Ducos: 2. Delboy, 1850, p. 456–. 
  91. ↑ Marie-Claire Zimmermann; Anne Charlon. Actes del dotzè Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes, Universitat de París IV-Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 177–. ISBN 9788484155348 [Consulta: 27 novembre 2010]. ..."equam qui dicitur Pilota."...
  92. ↑ Cavall Draco.(italià)
  93. ↑ Knut Görich; Theo Broekmann i Jan Keupp. Herrschaftsräume, Herrschaftspraxis und Kommunikation zur Zeit Kaiser Friedrichs II.. Herbert Utz Verlag, 26 agost 2008, p. 140–. ISBN 9783831607563 [Consulta: 28 novembre 2010]. (alemany)
  94. ↑ Jean Louis Alphonse Huillard-Bréholles. Chronicon placentinum et Chronicon de rebus in Italia gestis. Excudebat Henricus Plon, 1856, p. 215– [Consulta: 28 novembre 2010]. (llatí)
  95. ↑ Secció Històrico-Arqueològica. La Reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 16 abril 2015, p. 25–. ISBN 978-84-9965-260-3. 
  96. ↑ Desclot, B. Crònica (en crioll haitià). Editorial Minimal, 2014, p. 158. ISBN 978-84-16196-56-2 [Consulta: 14 octubre 2021]. 
  97. ↑ Ferran Soldevila. Pere el Gran: El regnat fins a l'any 1282. Institut d'Estudis Catalans, 1995, p. 121–. ISBN 9788472833043 [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  98. ↑ Lyard.Edward I.(anglès)
  99. ↑ Agnes Strickland; Elisabeth Strickland. Lives of the queens of England, from the Norman conquest: with anecdotes of their courts, now first published from official records, and other authentic documents, private as well as public. Blanchard and Lea, 1853, p. 1– [Consulta: 28 novembre 2010]. 
  100. ↑ Hans Kurath; Robert E. Lewis. Middle English Dictionary: S.8. University of Michigan Press, 1988, p. 1007–. ISBN 9780472011988 [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  101. ↑ C. M. Woolgar. The Great Household in Late Medieval England. Yale University Press, 1999, p. 190–. ISBN 978-0-300-07687-5. 
  102. ↑ Kathryn Warner. Edward II. Amberley Publishing Limited, 8 octubre 2014, p. 130–. ISBN 978-1-4456-4132-4. 
  103. ↑ Laurent Feller. Objets sous contrainte: Circulation des richesses et valeur des choses au Moyen Âge. Éditions de la Sorbonne, 29 juliol 2019, p. 359–. ISBN 979-10-351-0156-5. 
  104. ↑ Cronica [Vita di Cola di Rienzo,Anonimo romano.]
  105. ↑ Mariano Pérez de Castro. Atlas de las batallas, combates y sitios mas célebres de la antigüedad, edad media y tiempos modernos: Acompañado del texto esplicativo, en español y en frances. Obra ilustr. [Dr.] Perez Dubrull, 1858, p. 155–. 
  106. ↑ Cayetano Rosell. Crónicas de los reyes de Castilla: desde don Alfonso el Sabio, hasta los católicos don Fernando y doña Isabel. M. Rivadeneyra, 1875, p. 330–. 
  107. ↑ Lodovico Antonio Muratori. Antiquitates Italicae medii aevi: sive Dissertationes de moribus, ritibus, religione, regimine, magistratibus, legibus, studiis literarum, artibus, lingua, militia, nummis, principibus, libertate, servitute, foederibus, aliisque faciem & mores italici populi referentibus post declinationem Rom. Imp. ad annum usque MD. Omnia illustrantur et confirmantur ingenti copia diplomatum et chartarum veterum, nunc primùm ex archivis Italiae depromptarum, additis etiam nummis, chronicis, aliisque monumentis nunquam antea editis. typis Michaelis Bellotti, 1775, p. 581–. 
  108. ↑ Vocabolario metodico-italiano parte che si referisce all'agricoltura alle arti ed industrie che ne dipendono. Paolo Carrara, 1870, p. 1–. 
  109. ↑ *Nuovo dizionario della lingua italiana: 2.1. Società l'Unione Tipografico-Editrice, 1869, p. 749–. 
  110. ↑ etude sur les coulerurs en vieux francais. Slatkine, p. 38–. GGKEY:6282QX6K30F. 
  111. ↑ Roxburghe Club. Manners and Household Expenses of England in the Thirteenth and Fifteenth Centuries: Illustrated by Original Records. W. Nicol, 1841, p. 58–. 
  112. ↑ Johan I D'Arago. Institut d'Estudis Catalans, p. 9–. GGKEY:8CXSF5T5A0D [Consulta: 28 novembre 2010]. "Johan I d'Aragó", de Joseph Ma Roca, 1926
  113. ↑ Tesi sobre l'ús militar dels cavalls a la Corona d'Aragó.Pàg. 6/8.(castellà)
  114. ↑ The History of Timur-Bec: Known by the Name of Tamerlain the Great, Emperor of the Moguls and Tartars: Being an Historical Journal of His Conquests in Asia and Europe. J. Darby, 1723, p. 186–. 
  115. ↑ Histoire de Timur-Bec, connu sous le nom du grand Tamerlan, empereur des Mogols & Tartares. Chez Reinier Boitet, 1723, p. 230–. 
  116. ↑ Bertrand Du Guesclin (comte de Longueville). Anciens mémoires du XVIe siècle. Didier, 1854, p. 532–. 
  117. ↑ Luigi Cibrario. Della economia politica del Medio Evo libri 3 che trattano della sua condizione politica morale economica del cavaliere Luigi Cibrario. Giuseppe Bocca, 1839, p. 566–. 
  118. ↑ Raccolta di tutti i più rinomati scrittori dell' istoria generale del regno di Napoli: principiando dal tempo che queste provincie hanno preso forma di regno .... Nella stamperia di G. Gravier, 1770, p. 302– [Consulta: 29 novembre 2010]. Batalla de Pontecorvo. Cavall "il Cervo".
  119. ↑ L'Historia di Milano. Frambotto, 1646, p. 1–. 
  120. ↑ Bruto Capece. Della famiglia Capece opera intitolata a Federigo Tommacello marchese di Chiusano per Scipione Ametrano. appresso Constantino Vitale, 1603, p. 44–. 
  121. ↑ Ferrante : della Marra. Discorsi delle famiglie estinte, forastiere o non comprese ne' seggi di Napoli imparentate colla casa della Marra. Composti dal signor Ferrante della Marra duca della Guardia, dati in luce da Camillo Tutini. appresso Ottauio Beltrano, 1641, p. 49–. 
  122. ↑ Francisco de Paula Cañas Gálvez. El itinerario de la corte de Juan II de Castilla (1418-1454). Silex Ediciones, 2007, p. 41–. ISBN 978-84-7737-187-8. 
  123. ↑ Próspero de Bofarull y Mascaró; Archivo General de la Corona de Aragón. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. J.E. Montfort, 1864, p. 153– [Consulta: 29 novembre 2010]. Cavall Crispo o Crespo, de Carles de Viana.
  124. ↑ Rafael Alemany; Antoni Ferrando i Lluís Meseguer i Pallarés. Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991. L'Abadia de Montserrat, 1993, p. 33–. ISBN 9788478264650 [Consulta: 29 novembre 2010]. 
  125. ↑ John Ashdown-Hill. Richard III's 'Beloved Cousyn': John Howard and the House of York. History Press, 30 maig 2012, p. 109–. ISBN 978-0-7524-8671-0. 
  126. ↑ Luca Pulci. Ciriffo Caluaneo di Luca Pulci gentil'huomo fiorentino. Con la Giostra del Magnifico Lorenzo de Medici. Insieme con le Epistole composte dal medesimo Pulci. nella stamperia de' Giunti, 1572, p. 80–. 
  127. ↑ William Roscoe. Vita di Lorenzo de' Medici, detto Il Magnifico: Versione dall'inglese del cavalier Gaetano Mecherini. Company'caratteri di Didot presso Niccolò Capurro, 1816, p. 105–. 
  128. ↑ Ana Isabel Carrasco Manchado. Isabel I de Castilla y la sombra de la ilegitimidad: propaganda y representación en el conflicto sucesorio (1474-1482). Silex Ediciones, 2006, p. 182–. ISBN 9788477371656 [Consulta: 29 novembre 2010]. Cavall "la Perla" demanat per Ferran el catòlic al seu pare el rei. (castellà)
  129. ↑ Per la data, Morello seria un obsequi d'Alfons el Magnànim, rei de Nàpols i de Sicília (Regne de les Dues Sicílies). (italià)
  130. ↑ William Roscoe. The life of Lorenzo de' Medici,: called the Magnificent. Printed by J. M'Creery, and sold by J. Edwards, ... London., 1795, p. 320– [Consulta: 29 novembre 2010]. 
  131. ↑ William Roscoe; Gaetano Mecherini i Niccolò Capurro. Vita di Lorenzo de' Medici: detto il magnifico del dottore Guglielmo Roscoe. Co' caratteri di Didot presso Niccolò Capurro, 1816, p. 155– [Consulta: 29 novembre 2010]. 
  132. ↑ Lorenzo de' Medici; Leopoldo II (Grand-Duke of Tuscany). Opere di Lorenzo de'Medici detto Il Magnifico. G. Molini co'tipi Bodoniani, 1825, p. 85– [Consulta: 29 novembre 2010].  Morello, de pelatge negre amb un estel petit i bausà de la pota esquerra.
  133. ↑ A la testera del cavall de la imatge pot llegir-se "La Dame".(francès)
  134. ↑ Amable-Guillaume-Prosper Brugière Barante (baron de); Frédéric-Auguste-Ferdinand-Thomas Reiffenberg (baron de). Histoire des ducs de Bourgogne de la Maison de Valois, 1364-1477. Société typographique belge, 1838, p. 538– [Consulta: 29 novembre 2010]. Relat de la batalla.(francès)
  135. ↑ Sir Henry Hoyle Howorth. History of the Mongols: From the 9th to the 19th Century. B. Franklin, 1876, p. 371–. 
  136. ↑ Philippe de Commynes. Mémoires de Messire Philippe de Commines [...]. Foucault, 1820, p. 130– [Consulta: 30 novembre 2010]. 
  137. ↑ Les races de cavalls en els "palio". Cavall barbaresc.Pàg.274/366.(anglès)
  138. ↑ Pasqual Caracciolo. La gloria del cavallo: opera dell'illustre Signor Pasqual Caracciolo : divisa in dieci libri, ne' quali si descrivono gli ordini appartenenti alla cavalleria, & a far un eccellente cavaliero .... Moretti, 1589, p. 98– [Consulta: 30 novembre 2010]. Vegeu pàg. 15.(italià)
  139. ↑ Encyclopédie méthodique: ou par ordre de matières: par une société de gens de lettres, de savans et d'artistes .... Panckoucke, 1804, p. 97– [Consulta: 30 novembre 2010]. 
  140. ↑ Gabriel Henri Gaillard. Histoire de François premier, roi de France, 1819, p. 163– [Consulta: 30 novembre 2010]. 
  141. ↑ conte Scipione Borghesi Bichi. Nuovi documenti per la storia dell'arte senese. E. Torrini, 1898. 
  142. ↑ GIOVANNI ANTONIO BAZZI HITHERTO USUALLY STYLED "SODOMA" : THE MAN AND THE PAINTER. 1477- 1549.R. H. HOBART CUSl.
  143. ↑ Bernal Díaz del Castillo. Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. Benito Cano, 1796, p. 300– [Consulta: 24 novembre 2010].  Cavall "Motilla".
  144. ↑ Mantova: i purosangue del Duca Arxivat 2010-11-24 a Wayback Machine.(italià)
  145. ↑ Giovanni Girolamo Rossi. Vita di Giovanni de' Medici: celebre capitano delle bande nere. Fergario, 1833, p. 18– [Consulta: 30 novembre 2010]. Sultano de Joan de Mèdici.(italià)
  146. ↑ Francisco Rodríguez García. Crónica del señorio de Vizcaya. Editorial MAXTOR, 2002, p. 81–. ISBN 9788497610292 [Consulta: 30 novembre 2010]. Cavall Mantuano.
  147. ↑ Garcilaso de la Vega. Comentarios reales que tratan del origen de los Incas, reyes que fueron del Perú, de su idolatría, leyes y gobierno... antes de que los españoles pasáran á él. los Hijos de doña Catalina Piñuela, 1829, p. 518–. 
  148. ↑ Jean Joseph François Poujoulat. Nouvelle collection des mémoires pour servir à l'histoire de France: depuis le Xiiie siècle jusqu'à la fin du XVIIIe; précédés de notices pour caractériser chaque auteur des mémoires et son époque; suivis de l'analyse des documents histoiriques qui s'y rapportent. Éditeur du Commentaure analytique du Code civil, 1838, p. 567– [Consulta: 30 novembre 2010]. Cavall Le Greq.
  149. ↑ Robin D. Gill; Luís Froís. Topsy-turvy 1585. Paraverse Press, 30 juliol 2004, p. 460–. ISBN 9780974261812 [Consulta: 30 novembre 2010]. Cavalls de Valignano.(anglès)
  150. ↑ Petitot; Alexandre Petitot i Louis-Jean-Nicolas Monmerqué. Collection des mémoires relatifs à lh̓istoire de France.... Foucault, 1824, p. 573– [Consulta: 30 novembre 2010]. 
  151. ↑ Jean Alexandre Buchon. Choix de chroniques et mémoires sur l'histoire de France: Chronologie novenaire, livre VII à IX. Chronologie septenaire. Mémoires d'estat de Villeroy. Moemoires du dec d'Angoulesme [par Palma Cayet]. Delagrave, 1836, p. 731– [Consulta: 30 novembre 2010]. Mosquat
  152. ↑ Thomas Pennington. A journey into various parts of Europe: and a residence in them during the years 1818, 1819, 1820, and 1821. Printed for Geo. B. Whittaker, 1825, p. 589–. 
  153. ↑ Charlie Norton. The Bumper Book of Bravery. Ebury Publishing, 24 abril 2012, p. 256–. ISBN 978-0-7535-2162-5. 
  154. ↑ Laetitia Bataille. Races équines de France. France Agricole Editions, 2008, p. 45–. ISBN 9782855571546 [Consulta: 15 desembre 2010]. 
  155. ↑ René de Menou (Seigneur de Charnizay); Antoine de Pluvinel. L'exercice de monter à cheval, ensemble le maneige royal. E. Loyson, 1660, p. 34– [Consulta: 15 desembre 2010]. 
  156. ↑ Web amb gravat de "Le Bonite". [Enllaç no actiu](francès)
  157. ↑ Francesco Liberati Romano. La perfettione del cavallo: libri tre. per Michele Hercole, 1669, p. 3– [Consulta: 30 novembre 2010]. 
  158. ↑ Cavall "Brillant" i la batalla de Lund. Arxivat 2013-06-24 a Wayback Machine.(anglès)
  159. ↑ "El más querido".Wallenstein.(castellà)
  160. ↑ El cavall espanyol de Wallenstein (pàg.29) Arxivat 2011-08-29 a Wayback Machine.(anglès)
  161. ↑ Imatge del cavall Streiff embalsamat (anglès)
  162. ↑ Ann Grönhammar; Sofia Nestor; Livrustkammaren (Sweden) The Royal Armoury in the cellar vaults of the Royal Palace. Livrustkammaren, 2007. 
  163. ↑ Richard Brzezinski; Graham Turner. Lützen 1632: climax of the thirty years war. Osprey Publishing, 25 febrer 2001, p. 62–. ISBN 9781855325524 [Consulta: 1r desembre 2010].  Arxivat 4 de novembre 2013 a Wayback Machine.
  164. ↑ Thomas Smith (of Mary-le-bone.). Historical Recollections of Hyde Park. J. Smith, 1836, p. 18–. 
  165. ↑ Peter Cunningham. The Story of Nell Gwyn and the Sayings of Charles II.. BiblioBazaar, LLC, 30 juny 2009, p. 110–. ISBN 9781110535590 [Consulta: 1r desembre 2010]. 
  166. ↑ Trevor Rowley. The English landscape in the twentieth century. Continuum International Publishing Group, 2006, p. 382–. ISBN 9781852853884 [Consulta: 1r desembre 2010]. 
  167. ↑ Eugène Chapus. Le Turf: ou Les courses de chevaux en France et en Angleterre. BnF collection ebooks, 3 juliol 2015, p. 129–. ISBN 978-2-346-01106-3. 
  168. ↑ Napoleon I (Emperor of the French); Gaspard Baron Gourgaud; Charles-Tristan comte de Montholon Mémoires pour servir à l'histoire de France sous Napoléon: Notes et Mélanges (3 v.). Firmin Didot, 1823, p. 128–. 
  169. ↑ Geoff Holder. The Jacobites And The Supernatural. Amberley Publishing Limited, 11 gener 2013, p. 132–. ISBN 978-1-4456-3150-9. 
  170. ↑ Agnes Strickland; Elizabeth Strickland Lives of the Queens of England from the Norman Conquest. Cambridge University Press, 28 octubre 2010, p. 119–. ISBN 978-1-108-01977-4. 
  171. ↑ Rebecca Cassidy. The Cambridge Companion to Horseracing. Cambridge University Press, 28 març 2013, p. 149–. ISBN 978-1-107-01385-8. 
  172. ↑ A New Family Encyclopædia; or, a compendium of universal knowledge, etc. Second improved edition, 1831, p. 1–. 
  173. ↑ «Qianlong : Tous les messages sur Qianlong - Page 11 - A.lain R. T.ruong».(anglès)
  174. ↑ Quarterly Journal of Agriculture. William Blackwood, 1837, p. 580–. 
  175. ↑ Edward Robinson. The Biblical Repository. s.n., 1834, p. 752–. 
  176. ↑ FARMERS' REGISTER, 1837, p. 204–. 
  177. ↑ The American Race-turf Register, Sportsman's Herald, and General Stud Book: Containing the Pedigrees of the Most Celebrated Horses, Mares, and Geldings, that Have Distinguished Themselves as Racers on the American Turf ... : the Whole Calculated for the Use and Information of Amateurs, Breeders, and Trainers of that Most Noble and Useful Animal, the Horse. Press of Henry Mason, 76 Maiden Lane, Printed for the Proprietors, Patrick N. Edgar & Company, 1833, p. 587–. 
  178. ↑ An Introduction to English for Academic Purposes: A Theme-based, Study-skills Approach. Edicions Universitat Barcelona, 1997, p. 32–. ISBN 978-84-89829-83-1. 
  179. ↑ Dennis R. Heldman. Encyclopedia of Agricultural, Food, and Biological Engineering (Print). CRC Press, 29 agost 2003, p. 771–. ISBN 978-0-8247-0938-9. 
  180. ↑ Thomas Carlyle. History of Friedrich II. of Prussia Called Frederick the Great: In Six Volumes. VI. Chapman and Hall, 1865, p. 685–. 
  181. ↑ Lady Hester Lucy Stanhope. Memoirs of the Lady Hester Stanhope: as related by herself in conversations with her physician; comprising her opinions and anecdotes of some of the most remarkable persons of her time. H. Colburn, 1845, p. 267– [Consulta: 1r desembre 2010]. Pàg. 201.
  182. ↑ Godfrey (of Bouillon). Le Chevalier au cygne et Godefroid de Bouillon. M. Hayez, imprimeur, 1846, p. 117– [Consulta: 1r desembre 2010]. Läila i Lulu.
  183. ↑ William Jerdan; William Ring Workman; John Morley The Literary Gazette: A Weekly Journal of Literature, Science, and the Fine Arts. H. Colburn, 1821, p. 92–. 
  184. ↑ Journal des haras, chasses, et courses de chevaux, des progrès des sciences zooïatriques et de médecine comparée. Parent, 1850, p. 306– [Consulta: 1r desembre 2010]. 
  185. ↑ Eugène Gayot; Imprimeurs-Unis (Paris). La France chevaline. Imprimeurs-Unis, 1849, p. 1– [Consulta: 15 desembre 2010]. 
  186. ↑ Louis Damoiseau. Voyage en Syrie et dans le désert. Société Belge de Librairie, 1839, p. 1–. 
  187. ↑ Ellsworth Collings; Alma M. England. The 101 Ranch. University of Oklahoma Press, abril 1986, p. 19–. ISBN 9780806110479 [Consulta: 15 desembre 2010].  Red Buck, cavall curly.
  188. ↑ Ludoviko MartíNez. As nos tomamos Urab. Lulu.com, 28 febrer 2006, p. 27–. ISBN 9781411670440 [Consulta: 1r desembre 2010]. 
  189. ↑ Javier Ocampo López. Mitos, leyendas y relatos colombianos. Plaza y Janes Editores Colombia s.a., 2006, p. 121–. ISBN 9789581403714 [Consulta: 1r desembre 2010]. 
  190. ↑ John Lynch. Simón Bolívar. Editorial Critica, febrer 2010, p. 230–. ISBN 9788498920727 [Consulta: 1r desembre 2010]. 
  191. ↑ Richard W. Slatta; Jane Lucas De Grummond. Simón Bolívar's quest for glory. Texas A&M University Press, 2003, p. 162–. ISBN 9781585442393 [Consulta: 1r desembre 2010]. 
  192. ↑ Thomas James. Three Years Among the Indians and Mexicans. BiblioBazaar, LLC, 15 maig 2009, p. 227–. ISBN 9781110810956 [Consulta: 1r desembre 2010]. Checoba.
  193. ↑ Stan Hoig. Beyond the frontier: exploring the Indian country. University of Oklahoma Press, abril 1998, p. 133–. ISBN 9780806130521 [Consulta: 1r desembre 2010]. 
  194. ↑ Amazing Facts From The Manchester Museum. http://www.museum.manchester.ac.uk/kids/amazingfacts/fileuploadmax10mb,164580,en.pdf Arxivat 2014-02-03 a Wayback Machine.
  195. ↑ Rollo Springfield. The Horse and His Rider, Or, Sketches and Anecdotes of the Noble Quadruped: And of Equestrian Nations. Chapman and Hall, 1847, p. 169–. 
  196. ↑ William Lewis M'Gregor. The History of the Sikhs: Containing the Lives of the Gooroos; the History of the Independent Sirdars, Or Missuls, and the Life of the Great Founder of the Sikh Monarchy, Maharajah Runjeet Singh. J. Madden, 1846, p. 197–. 
  197. ↑ Alphonse Marie L. de Prat de Lamartine. Oeuvres de Lamartine. Éd. complète. Meline, Cans, 1838, p. 210–. 
  198. ↑ Edwin Legrand Sabin. Kit Carson days, 1809-1868: adventures in the path of empire. U of Nebraska Press, 1 setembre 1995, p. 101–. ISBN 9780803292376 [Consulta: 1r desembre 2010]. 
  199. ↑ J. Cecil Alter. James Bridger - Trapper, Frontiersman, Scout and Guide - A Historical Narrative. READ BOOKS, març 2007, p. 1–. ISBN 9781406722130 [Consulta: 1r desembre 2010]. 
  200. ↑ James E. Kern. Vallejo. Arcadia Publishing, 2004, p. 7–. ISBN 978-0-7385-2909-7. 
  201. ↑ Don Musselman. The Other Side of September. Xlibris Corporation, abril 2014, p. 270–. ISBN 978-1-4931-9829-0. 
  202. ↑ Thom Hatch. Encyclopedia of the Alamo and the Texas Revolution. McFarland, 24 març 2016, p. 151–. ISBN 978-0-7864-9162-9. 
  203. ↑ Francis Edward Abernethy; Jerry Bryan Lincecum; Frances Brannen Vick The Family Saga: A Collection of Texas Family Legends. University of North Texas Press, 2003, p. 309–. ISBN 978-1-57441-168-3. 
  204. ↑ Pierre Larousse. Grand dictionnaire universel du XIXe siècle. Larousse, 1869, p. 40–. 
  205. ↑ La Duchesse De Laviano ; Madame Boscart de Villeplaine ; Madame Orfila ; Pradier: 4. P. Brunet, 1866, p. 108–. 
  206. ↑ Vida militar y política de Cabrera. Impr. y fundicion de Don E. Aguado, 1815, p. 388– [Consulta: 1r desembre 2010]. 
  207. ↑ Dades sobre "Steel Dust" Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.(anglès)
  208. ↑ Robert Moorman Denhardt. Quarter Horses: A Story of Two Centuries. University of Oklahoma Press, març 1991, p. 24–. ISBN 9780806122854 [Consulta: 1r desembre 2010]. 
  209. ↑ John Borneman. Subversions of international order: studies in the political anthropology of culture. SUNY Press, 1998, p. 67–. ISBN 9780791435830 [Consulta: 1r desembre 2010]. 
  210. ↑ «www.equinepost.com». Arxivat de l'original el 2011-11-21. [Consulta: 1r desembre 2010].(anglès)Cavalls de Jesse James.
  211. ↑ Stanley Vestal. Jim Bridger, mountain man: a biography. U of Nebraska Press, 1946, p. 297–. ISBN 9780803257207 [Consulta: 1r desembre 2010]. 
  212. ↑ Frazier Hunt. The Tragic Days of Billy the Kid. Sunstone Press, 1 abril 2009, p. 137–. ISBN 9780865347175 [Consulta: 2 desembre 2010]. 
  213. ↑ H. L. Mencken. American Mercury Magazine September to December 1925. Kessinger Publishing, 26 juny 2003, p. 297–. ISBN 9780766164802 [Consulta: 7 desembre 2010].  Arxivat 4 de novembre 2013 a Wayback Machine.
  214. ↑ James Cutts. The Conquest of California and New Mexico. Applewood Books, 27 agost 2009, p. 172–. ISBN 9781429020893 [Consulta: 7 desembre 2010]. 
  215. ↑ John Caughey; LaRee Caughey. Los Angeles: biography of a city. University of California Press, 1977, p. 139–. ISBN 9780520034105 [Consulta: 2 desembre 2010]. 
  216. ↑ Retrat de don José Sepúlveda i Black Swan. Arxivat 2012-05-05 a Wayback Machine.(anglès)
  217. ↑ Black Swan mare from Australia http://articles.latimes.com/2001/dec/23/local/me-17520
  218. ↑ Gianmichele Lisai. 101 cose da fare in Sardegna almeno una volta nella vita. Newton Compton Editori, 15 maig 2014, p. 128–. ISBN 978-88-541-6674-5. 
  219. ↑ Denise M. Dowdall. From Cincinnati to the Colorado Ranger - the Horsemanship of Ulysses S. Grant. Lulu.com, 14 novembre 2012, p. 86–. ISBN 978-0-9574021-2-6. 
  220. ↑ Judith Dutson. Storey's Illustrated Guide to 96 Horse Breeds of North America. Storey Publishing, LLC, 7 maig 2012, p. 100–. ISBN 978-1-60342-918-4. 
  221. ↑ Robert M. Pendleton. Traveller: General Robert E. Lee's Favorite Greenbrier War Horse. Trafford Publishing, 1 gener 2005, p. 16–. ISBN 978-1-4120-4914-6. 
  222. ↑ Rienzi. Arxivat 2010-12-14 a Wayback Machine.(anglès)
  223. ↑ Imatge de Rienzi(castellà)
  224. ↑ Imatge de Rienzi/Winchester embalsamat.(anglès)
  225. ↑ José Luis Blasio. Maximiliano íntimo: el Emperador Maximiliano y su corte : memorias de un secretario. UNAM, 1 gener 1996, p. 210–. ISBN 978-968-36-4654-5. 
  226. ↑ Obras. El Colegio Nacional, 2000. 
  227. ↑ Robert M. Rodney; Minnie M. Brashear The Birds and Beasts of Mark Twain. University of Oklahoma Press, 6 setembre 2012, p. 62–. ISBN 978-0-8061-8758-7. 
  228. ↑ The Prairie Farmer. Emery & Company, 1868, p. 75–. 
  229. ↑ Buffalo Bill and His Horses. Agnes Wright Spring. Points West magazine. 2013.
  230. ↑ Cavall de Charles Darwin.(anglès)
  231. ↑ Caiguda de caval de Charles Darwin. Arxivat 2006-04-10 a Wayback Machine.(anglès)
  232. ↑ Dr. Richard S. Rhodes. Gun, Badge & Cuffs. AuthorHouse, 8 abril 2011, p. 67–. ISBN 978-1-4490-9773-8. 
  233. ↑ Joseph G. Rosa. The West of Wild Bill Hickok. University of Oklahoma Press, 31 agost 1994, p. 62–. ISBN 978-0-8061-2680-7. 
  234. ↑ The Edward Clown Family. Crazy Horse: The Lakota Warrior’s Life & Legacy. Gibbs Smith, 6 setembre 2016, p. 104–. ISBN 978-1-4236-4124-7. 
  235. ↑ Ebenezer horse. http://www.greenwichworkshop.com/details/default.asp?p=2645&a=227&t=4&detailtype=artist Arxivat 2016-11-14 a Wayback Machine.
  236. ↑ Cavall Ebenezer i altres. Arxivat 2011-07-25 a Wayback Machine.(anglès)
  237. ↑ Alberto Soldi. Cavalli: Conoscere, riconoscere e allevare tutte le razze equine più note del mondo. De Agostini, 2012-01-03T00:00:00+01:00, p. 233–. ISBN 978-88-418-7690-9. 
  238. ↑ Maurizio Bongianni. Simon & Schuster's Guide to Horses & Ponies of the World. Simon and Schuster, 1988, p. 157–. ISBN 978-0-671-66068-0. 
  239. ↑ «dandy».(anglès)
  240. ↑ «MCLS - Custer in the News - CUSTER LOVED HIS CHARGES». Arxivat de l'original el 2011-12-29. [Consulta: 3 desembre 2010].(anglès)
  241. ↑ «Lt. Edward S. Godfrey recalls what George A. Custer wore at the Battle of the Little Bighorn».(anglès)
  242. ↑ Thom Hatch. The Custer companion: a comprehensive guide to the life of George Armstrong Custer and the Plains Indian wars. Stackpole Books, 1 agost 2002, p. 109–. ISBN 9780811704779 [Consulta: 3 desembre 2010]. 
  243. ↑ Jay Monaghan. Custer: The Life of General George Armstrong Custer. U of Nebraska Press, 1 gener 1971, p. 338–. ISBN 9780803257320 [Consulta: 3 desembre 2010]. 
  244. ↑ William Frederick "Buffalo Bill" Cody. An Autobiography of Buffalo Bill (Illustrated). Arc Manor LLC, agost 2009, p. 63–. ISBN 9781604504507 [Consulta: 3 desembre 2010].  Arxivat 4 de novembre 2013 a Wayback Machine.Buffalo Bill contra Custer. Una mula pèl de rata guanya un cavall purasang.
  245. ↑ Jim Heitmeyer. RESTLESS WINDS: A Different Time. Lulu.com, p. 40–. ISBN 978-0-557-23119-5. 
  246. ↑ Anne Sebba. Jennie Churchill: Winston's American Mother. Hodder & Stoughton, 19 gener 2012, p. 126–. ISBN 978-1-84854-728-5. 
  247. ↑ Thoroughbred Heritage: Historic dams. Zoedone.
  248. ↑ Glenda Riley; Richard W. Etulain Wild Women of the Old West. Fulcrum Publishing, 2003, p. 20–. ISBN 978-1-55591-295-6. 
  249. ↑ Felix Patrikeeff; Harry Shukman Railways and the Russo-Japanese War: Transporting War. Routledge, 6 març 2007, p. 217–. ISBN 978-1-135-76497-5. 
  250. ↑ Rubén Pérez Nápoles. José Martí: el poeta armado. EDAF, 2004, p. 375–. ISBN 9788496107199 [Consulta: 3 desembre 2010]. Baconao de pelatge blanc.
  251. ↑ Carlos Ripoll; José Martí. José Martí, bestiario. Editorial Dos Ríos, 1 gener 2004. ISBN 9780974522920 [Consulta: 3 desembre 2010]. Pàg. 7.
  252. ↑ José Martí; Mayra Beatriz Martínez i Froilán Escobar. Diarios de campaña. Casa Editora Abril, 1996. ISBN 9789592100077 [Consulta: 3 desembre 2010]. 
  253. ↑ Jose Marti. Cronicas Sociales. RED Ediciones, 22 març 2007, p. 26–. ISBN 9788496428188 [Consulta: 3 desembre 2010].  Arxivat 4 de novembre 2013 a Wayback Machine.
  254. ↑ Mary Cruz. El hombre Martí. Centro de Estudios Martianos, 1 gener 2007. ISBN 9789592710504 [Consulta: 3 desembre 2010]. 
  255. ↑ La mort de José Martí. Arxivat 2009-03-28 a Wayback Machine.(castellà)
  256. ↑ Penny Cameron. Larger Than Life: Folk Heroes of the United States. Prentice Hall Regents, 1994. ISBN 978-0-13-299470-5. 
  257. ↑ Nathan Howard Thorp; Neil McCullough Clark Pardner of the Wind. University of Nebraska Press, 1 novembre 1977. ISBN 978-0-8032-5875-4. 
  258. ↑ Mónica Patiño Pineda; Arturo Olmedo Díaz El galope del caballo en México. Editorial Las Ánimas, 23 novembre 2012, p. 162–. ISBN 978-607-9246-72-3. 
  259. ↑ Olga Cáceres. Inventario del caballo. Editorial Serpentina, 1 gener 2009, p. 81–. ISBN 978-968-5950-41-1. 
  260. ↑ Jeanne Campbell Reesman. Jack London's Racial Lives: A Critical Biography. University of Georgia Press, 15 març 2011, p. 424–. ISBN 978-0-8203-3970-2. 
  261. ↑ Ernest Thompson Seton. Wild Animal Ways. The Minerva Group, Inc., març 2001, p. 6–. ISBN 978-1-58963-201-1. 
  262. ↑ Ursus and His Dynasty. http://ganymede.meccahosting.com/~a0003101/SpHist_Ursus.html[Enllaç no actiu]
  263. ↑ Richard D. Jensen. The Amazing Tom Mix: The Most Famous Cowboy of the Movies. iUniverse, June Book, p. 36–. ISBN 978-0-595-35949-3. 
  264. ↑ Fjh Glover. 1000 Famous Horses Fact and Fictional Throughout the Ages: (Not Race Horses and Not Show Jumping Horses). Xlibris Corporation, 5 abril 2011, p. 34–. ISBN 978-1-4568-8530-4. 
  265. ↑ Merle G. Norris. The Tom Mix Yesterday. ISBN 978-0-936505-11-4. 
  266. ↑ Prof. José Ángel Muñoz Ibarra. Pancho Villa. La Primera Revolución Social Del Siglo XX. Palibrio, 14 setembre 2010, p. 77–. ISBN 978-1-61764-013-1. 
  267. ↑ Angel Rivas-Lopez. El Verdadero Pancho Villa. Lulu.com, 1970, p. 255–. ISBN 978-1-304-66434-1. 
  268. ↑ Alejandro Quintana Ph.D.. Pancho Villa: A Biography. ABC-CLIO, 6 gener 2012, p. 62–. ISBN 978-0-313-38095-2. 
  269. ↑ Siete Leguas, egua de Pancho Villa https://www.youtube.com/watch?v=NNhhARRxB_Q
  270. ↑ Shan de Wey. Horses and Humans: The Real Connection. Xlibris Corporation, 2 agost 2011, p. 237–. ISBN 978-1-4628-5456-1. 
  271. ↑ Viejas Estancias de la Patagonia. Printower Media, p. 95–. ISBN 978-1-61860-033-2. 
  272. ↑ Albert Eugene Kahn. Reflexions de Pau Casals. Antoni Bosch editor, 2011, p. 205–. ISBN 978-84-95348-81-4. 
  273. ↑ Hatsu-Shimo, cavall àrab de l'emperador Hirohito. https://www.awesomestories.com/asset/view/Emperor-Hirohito-On-Hatsu-Shimo-His-White-Horse
  274. ↑ Claudine Burnett. Fighting Fear: Long Beach, CA. in the 1940s. AuthorHouse, 30 juny 2014, p. 137–. ISBN 978-1-4969-1470-5. 
  275. ↑ Nielsen Business Media, Inc.. Billboard. Nielsen Business Media, Inc., 27 abril 1946, p. 57–. ISSN 00062510. 
  276. ↑ Equestrian Deception. The Mythical Capture of Emperor Hirohito’s Horse by Judi Daly http://www.lrgaf.org/military/hirohito.ht[Enllaç no actiu]
  277. ↑ Treehugger: 11 Famous Horses From History.
  278. ↑ «James Dean's Intimate Letters to Girlfriend». Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 30 gener 2017].
  279. ↑ Gillian G. Gaar. Return of the King: Elivs Presley's Great Comeback. ReadHowYouWant.com, 1 març 2011, p. 1–. ISBN 978-1-4587-3190-6. 
  280. ↑ ORIGENES E HISTORIA DE LA PURA RAZA MALLORQUINA http://www.mallorcaweb.net/cavallcanet/ORIGENES%20E%20HISTORIA%20%20RAZA.htm Arxivat 2007-05-29 a Wayback Machine.
  281. ↑ «Secretariat History | Secretariat.com». [Consulta: 7 febrer 2021].
  282. ↑ Charles Michael Morfin. Location Filming in the Alabama Hills. Arcadia Publishing, 2014, p. 82–. ISBN 978-1-4671-3131-5. 
  283. ↑ Jennifer Speake. Literature of Travel and Exploration: An Encyclopedia. Routledge, 12 maig 2014, p. 567–. ISBN 978-1-135-45663-4. 
  284. ↑ Christina Dodwell. A Traveller On Horseback In Eastern Turkey And Iran. Long Riders' Guild Press, novembre 2004. ISBN 978-1-59048-158-5. 
  285. ↑ Tevis Cup Endurance Race Won Twice By Fritz, the Half Blind Horse
  286. ↑ Active Interest Media, Inc.. American Cowboy. Active Interest Media, Inc., 2000-11 - 2000-12, p. 80–. ISSN 10793690. 
  287. ↑ Vernon Schmid. More Houlihans and Horse Sense. iUniverse, agost 2007, p. 24–. ISBN 978-0-595-46909-3. 
  288. ↑ Egua mustang en una cursa de 1000 milles. Arxivat 2013-03-19 a Wayback Machine.(castellà)
  289. ↑ Petrine Day Mitchum; Audrey Pavia Hollywood Hoofbeats: The Fascinating Story of Horses in Movies and Television. i-5 Publishing LLC, 14 octubre 2014, p. 333–. ISBN 978-1-62008-171-6. 
  290. ↑ Nicola Jane Swinney. Horses. Bloomsbury Publishing, 21 agost 2014, p. 196–. ISBN 978-1-4729-1083-7. 
  291. ↑ Yukichan - White Thoroughbred https://www.youtube.com/watch?v=5aNAKbJxlKM
  292. ↑ P.J. Dempsey; Sarah Montague The Complete Idiot's Guide to Horses. DK Publishing, 4 març 2003, p. 411–. ISBN 978-1-4406-9584-1. 
  293. ↑ Martha Martin. Trail Riding. Crabtree Publishing Company, 1 agost 2009, p. 27–. ISBN 978-0-7787-4982-0. 
  294. ↑ Carol A. Butler; Les Sellnow Knowing Horses: Q&As to Boost Your Equine IQ. Storey Publishing, LLC, 26 setembre 2012, p. 244–. ISBN 978-1-60342-911-5. 
  295. ↑ Free Valley Equestrian, January 2009. http://www.theveonline.com/pdf/archive/2009/jan_09-full.pdf
  296. ↑ Elmer Bandit passes away at 38. By Neil Clarkson. http://www.horsetalk.co.nz/news/2010/02/116.shtml#axzz4PzVSrKx9
  297. ↑ Abū Bakr Ibn Badr al-Dīn al- Bayṭār; Nicolas Perron. Le Nâcérî: la perfection des deux arts, ou traité complet d'hippologie et d'hippiatrie arabes .... Ve Bouchard-Huzard, 1852, p. 252– [Consulta: 3 desembre 2010]. Àntar a l'obra el Nacerí.
  298. ↑ «The poem of Antar».(anglès)
  299. ↑ «Arabian Poetry Index».(anglès)
  300. ↑ «Table des matières de Antar».(francès)
  301. ↑ Àntar "el lleó".(anglès)
  302. ↑ Cavall Aríon.(català)
  303. ↑ Ilíada. Cavall Aríon.[Enllaç no actiu](català)
  304. ↑ Aríon.(català)
  305. ↑ Nota: El cavall "Babieca" ha estat inclòs en la llista de cavalls mitològis i imaginaris. No hi ha referències originals fora del poema èpic (com en el cas del cavall de Roland). Si algú troba una referència històrica vàlida caldrà considerar-lo cavall històric i real.
  306. ↑ L'histoire des quatre fils d'Aymon. Garrigan, 1767. 
  307. ↑ comte de Tressan (Louis Elisabeth). Les quatre fils d'Aymon: histoire héroique. Fournier, 1783. 
  308. ↑ Patrick Hemmler. Énigmes, légendes et mystères du vieux Paris. Editions Jean-paul Gisserot, 2008, p. 57–. ISBN 978-2-87747-835-9. 
  309. ↑ Lew Wallace. Ben-Hur [Illustrated]. XinXii-GD Publishing, 21 març 2016, p. 300–. ISBN 978-3-96028-466-6. 
  310. ↑ Dick Turpin. [A novel] ... Fourth edition, 1845, p. 342–. 
  311. ↑ Bernard Ribemont; Jean-Claude Vallecalle; Isabelle Weill Le cheval dans le monde médiéval. Presses universitaires de Provence, 17 gener 2014, p. 140–. ISBN 978-2-8218-3606-8. 
  312. ↑ Il falconiere di Jacopo Augusto Tuano ... dall'esametro latino ... Coll'uccellatura a vischio di Pietro Angelio Bargeo (etc.). Albrizzi, 1735, p. 8–. 
  313. ↑ Lodovico Ariosto. The Orlando Furioso; Tr. Into English Verse, by W.S. Rose, 1831, p. 166–. 
  314. ↑ *Encyclopedie methodique, nouvelle edition enrichie de remarques dediee a la serenissime Republique de Venise. - A Padoue, 1784-. - v. : ill. ; 4o. ((Pubblicata dalla Tipografia del Seminario, cfr. G. Bellini, La Tipografia del Seminario di Padova. Padova, 1927, p. 65-72. - Vignetta calcogr. (Allegoria del Tempo con due putti, uno tiene nella mano un serpente ingollante la propria coda) incisa da Innocente Alessandri e Pietro Scattaglia su disegno di Jacopo Guarana sui frontespizi. - Tavole incise da P. Scattaglia. - Fregi e finalini xil. - Testo su due colonne. - Per la partizione in volumi cfr. il foglio volante: Les editeurs de l'Encyclopedie methodique aux amateurs des sciences, des lettres et des arts. [Padova], Stamperia del Seminario, primo marzo 1812; alcuni esemplari presentano la prima e seconda parte di ogni volume unite e senza il frontespizio della seconda parte: 1.[1]., 1787, p. 346–. 
  315. ↑ Miguel de Cervantes Saavedra; Martín Fernández de Navarrete Obras de Miguel de Cervantes Saavedra. Baudry, 1850, p. 11–. 
  316. ↑ Richard Leviton. The Mertowney Mountain Interviews. iUniverse, 16 juliol 2014, p. 491–. ISBN 978-1-4917-4129-0. 
  317. ↑ Claas Jouco Bleeker. Historia religionum: manual de historia de las religiones. Ediciones Cristiandad, 1973, p. 297–. ISBN 978-84-7057-143-5. 
  318. ↑ L'institut. Section 1: Sciences mathématiques, physiques et naturelles. Imprimerie nationale, 1846, p. 44–. 
  319. ↑ Ephrem Houël. Traité complet de l'élève du cheval en Bretagne. E. Tostain, 1842, p. 242–. 
  320. ↑ The Athenaeum: Journal of Literature, Science, the Fine Arts, Music and the Drama, 1842, p. 783–. 
  321. ↑ Albert Bates Lord. Epic Singers and Oral Tradition. Cornell University Press, 1991, p. 223–. ISBN 0-8014-9717-5. 
  322. ↑ Omer Taspinar. Kurdish Nationalism and Political Islam in Turkey: Kemalist Identity in Transition. Routledge, 12 octubre 2004, p. 237–. ISBN 978-1-135-93073-8. 
  323. ↑ Encyclopedia Iranica.KÖROĞLU. LITERARY TRADITION.
  324. ↑ Selcuk Aksin Somel. Historical Dictionary of the Ottoman Empire. Scarecrow Press, 13 febrer 2003, p. 158–. ISBN 978-0-8108-6606-5. 
  325. ↑ Cavalls del rei Artús(anglès)
  326. ↑ Jacques Clary Jean Normand; Gaston Raynaud Aiol; chanson de geste. Firmin Didot et cie, 1877, p. 290–. 
  327. ↑ “Histoire du cheval chez tous les peuples de la terre depuis les temps les plus anciens jusqu'a nos jours” per Ephrem Hoüel; 1848 (Volum 1, pàg. 193) https://archive.org/stream/bub_gb_Peo9AAAAcAAJ/bub_gb_Peo9AAAAcAAJ_djvu.txt
  328. ↑ 328,0 328,1 PP. Toletanorum quotquot extant Opera. Tomus tertius. Roderici Ximenii de Rada, Toletanae ecclesiae praesulis, opera praecipua complectens. Opera, auctoritate, et expensis eminentissimi domini Francisci cardinalis de Lorenzana ... apud viduam Ioachimi Ibarra, 1793, p. 69–. 
  329. ↑ Onofre Manescal. Sermo vulgarment anomenat del Serenissim Senyor Don Iaume segon ...: predicat en la Sancta Iglesia, de la ... ciutat de Barcelona a 4 de noembre del any 1597. en casa Sebastia de Cormellas, 1602, p. 2–. 
  330. ↑ Obras completas del Doctor d. Manuel Milá y Fontanals .... A. Verdaguer, 1874, p. 117–. 
  331. ↑ J ..... Abel Hugo dit Monnieres. Romancero e historia del rey de Espana Don Rodrigo, postrero de los Godos; en lenguage antiguo; recopilado por Abel Hugo. - Paris, Boucher 1821. (hisp.). Boucher, 1821, p. 57–. 
  332. ↑ Frédéric Auguste Ferdinand Thomas de Reiffenberg. Le chevalier au Cygne et Godefroid de Bouillon, poëme historique. Hayez, 1848, p. 174–. 
  333. ↑ sir Walter Scott (bart.). The vision of don Roderick; a poem. (Royal copy)., 1811, p. 104–. 
  334. ↑ Le magasin pittoresque, 1875, p. 208–. 
  335. ↑ Jean-Baptiste-Bonaventure de Roquefort-Flaméricourt. Supplément au glossaire de la langue romane. Chasseriau et Hécart, 1820, p. 232–. 
  336. ↑ Lari Don. Horse of Fire: horse stories from around the world. Bloomsbury Publishing, 22 setembre 2016, p. 80–. ISBN 978-1-4729-2098-0. 
  337. ↑ H. A. Guerber. The Book of the Epic. Biblo & Tannen Publishers, 1913, p. 620–. ISBN 978-0-8196-0172-8. 
  338. ↑ Alex Hunt. The Geographical Imagination of Annie Proulx: Rethinking Regionalism. Lexington Books, 23 novembre 2010, p. 57–. ISBN 978-1-4616-3433-1. 
  339. ↑ Karl May. Orangen und Datteln. Karl May, 23 setembre 2015, p. 174–. ISBN 9788893153355. [Enllaç no actiu]
  340. ↑ Sharon B. Smith. Great American Horse Stories: Lyons Press Classics. Lyons Press, 1 setembre 2017, p. 292–. ISBN 978-1-4930-2988-4. 
  341. ↑ Kevin Crossley-Holland. The Penguin Book of Norse Myths: Gods of the Vikings. Penguin Books Limited, 31 octubre 1996, p. 70–. ISBN 978-0-14-193741-0. 
  342. ↑ Léon Gautier. La Chanson de Roland: texte critique, traduction et commentaire. Alfred Mame et fils, 1876, p. 182–. 
  343. ↑ Homer. Ilíada (vol. II): [Cants V-VIII]. Fundació Bernat Metge, p. 194–. GGKEY:QQ8R5P9ZKN7. 
  344. ↑ 344,0 344,1 344,2 «ESPN.com: Top N. American athletes of the century». [Consulta: 9 febrer 2021].
  345. ↑ Limber Hill

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_cavalls_famosos&oldid=33179265»