Enric VIII d'Anglaterra

Enric VIII d'Anglaterra
	;
Nom original	(en) Henry VIII
Biografia
Naixement	28 juny 1491 ; Palau de Placentia (Anglaterra)
Mort	28 gener 1547 (55 anys); Palau de Whitehall (Anglaterra)
Causa de mort	Causes naturals (Vellesa )
Sepultura	Capella de Sant Jordi
Monarca d'Irlanda
	18 juny 1542 – 28 gener 1547 (Gregorià) ; ← Enric VII d'Anglaterra – Eduard VI d'Anglaterra →
Monarca d'Anglaterra
	21 abril 1509 – 28 gener 1547 (mort en el càrrec) ; ← Enric VII d'Anglaterra – Eduard VI d'Anglaterra →
Senyor d'Irlanda
	1509 – 1542
Comtat de Chester
	febrer 1503 – 21 abril 1509
Príncep de Gal·les
	febrer 1503 – 21 abril 1509
Duc de Cornualla
	octubre 1502 – 21 abril 1509
Duc de York
	31 octubre 1494 – 18 febrer 1504
Comte Mariscal
	1494 –
Lord Warden of the Marches (en)
	1494 –
Lord tinent d'Irlanda
	1494 –
Lord Warden of the Cinque Ports
	1493 –
Dades personals
Religió	Anglicanisme i Església catòlica llatina
Activitat
Ocupació	monarca (1509–1547), compositor
Altres
Títol	Monarca d'Irlanda (1542–1547); Monarca d'Anglaterra (1509–1547); Senyor d'Irlanda (1509–1542); Comtat de Chester (1503–1509); Príncep de Gal·les (1503–1509); Duc de Cornualla (1503–1509); Duc de York (1494–1504)
Família	Dinastia Tudor
Cònjuge	Caterina d'Aragó (1509–1533), nul·litat matrimonial; Anna Bolena (1533–1536), nul·litat matrimonial; Jane Seymour (1536–1537), mort del cònjuge; Anna de Clèveris (1540–1540), nul·litat matrimonial; Caterina Howard (1540–1542), mort del cònjuge; Caterina Parr (1543–1547), mort de la persona
Parella	Elizabeth Blount ; Jane Popincourt (en) ; Anne Bassett (en) ; Elizabeth Carew (en) ; Margaret Shelton (en) ; Elizabeth Stafford ; Joan Dingley (en) ; Maria Bolena ; Anne Hastings, Countess of Huntingdon (en)
Fills	Maria I d'Anglaterra; ( Caterina d'Aragó); infant mort en néixer Tudor; ( Anna Bolena); Enric, duc de Cornwall; ( Anna Bolena); fetus nascut mort femella Tudor; ( Caterina d'Aragó); Catherine Carey; ( William Carey (en) Maria Bolena); Richard Edwards; ( Agnes Edwards (en) ); Ethelreda Malte (en) ; ( Joan Dingley (en) ); Thomas Stukley; ( Hugh Stucley (en) ); Henry Tudor, duc de Cornualles; ( Caterina d'Aragó); Henry Carey, 1st Baron Hunsdon (en) ; ( William Carey (en) Maria Bolena); Henry FitzRoy; ( Elizabeth Blount); fetus nascut mort mascle Tudor; ( Caterina d'Aragó); Elisabet I d'Anglaterra; ( Anna Bolena); Enric de Cornualla; ( Caterina d'Aragó); Eduard VI d'Anglaterra; ( Jane Seymour); fetus nascut mort femella Tudor; ( Caterina d'Aragó)
Pares	Enric VII d'Anglaterra i Elisabet de York
Germans	Elisabet Tudor, Margarida Tudor, Maria Tudor i de York, Caterina Tudor, Eduard Tudor, Artur de Gal·les i Edmund Tudor
Parents	Ferran el Catòlic (sogre); Joan d'Aragó (cunyat); Felip el Bell (cunyat); Jaume V d'Escòcia (nebot); Maria I d'Escòcia (besneboda)
	Premis (9 febrer 1506) Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or; (maig 1495) Orde de la Lligacama; (1494) Lord tinent d'Irlanda; (1494) Comte Mariscal; (1493) Lord Warden of the Cinque Ports; príncep de Gal·les; Rosa d'Or del Papa; duc de Cornualla; comtat de Chester; Duc de York; Orde del Toisó d'Or ;
	Signatura

Enric VIII d'Anglaterra (anglès: Henry VIII) (Palau de Placentia, 28 de juny de 1491 - Palau de Whitehall, 28 de gener de 1547) va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort. Va ser el segon monarca de la casa Tudor, fill d'Enric VII i Elisabet de York. Famós per haver-se casat sis vegades i per exercir el poder més absolut entre tots els monarques anglesos. Entre els fets més notables del seu regnat s'inclou la seva ruptura amb l'Església Catòlica Romana, i el seu establiment com cap de l'Església d'Anglaterra (Església Anglicana),[1] la dissolució dels monestirs, i la unió d'Anglaterra amb Gal·les.

Quick facts: Nom original, Biografia, Naixement, Mort, Cau... ▼

També va promulgar legislacions importants, com les diverses actes de separació amb l'Església de Roma,[2] de la seva designació com cap suprem de l'Església d'Anglaterra, les Union Acts de 1535 i 1542, que van unificar a Anglaterra i Gal·les com un sol estat, la Buggery Act de 1533, primera legislació contra la sodomia a Anglaterra, la Witchcraft Act de 1542, que castigava amb la mort la bruixeria.[3]

Va ser un àvid apostador i jugador de daus. En la seva joventut va practicar esports com les justes, la caça i el royal tennis, avantpassat de l'actual tennis. Va ser també un músic complet, escriptor i poeta. També es va involucrar en la reconstrucció i millorament de diversos edificis importants, com el palau Nonsuch, la capella del King's College a Cambridge, i l'Abadia de Westminster a Londres. En molts casos es tractava d'edificis confiscats, per exemple al Cardenal Thomas Wolsey, entre ells Christ Church a Oxford, el palau de Hampton Court, el palau de Whitehall i el Trinity College a Cambridge.

La protecció que va dispensar al pintor alemany Hans Holbein es va traduir en una formidable sèrie de retrats i dibuixos a color, que efigien a molts personatges de la Cort d'aquella època. Destaca l'efígie del mateix Enric VIII, del Museu Thyssen-Bornemisza.