What do you think?
Rate this book
Thy Soul Shall Bear Witness
Una de las obras más conocidas de la sueca Selma Lagerof (1858-1940), fue publicada en 1921 y llevada al cine con el nombre de El carro fantasma. La temática versa acerca del más allá, de los condicionamientos socio-económicos que marginan, y la falta de consideración al otro de una sociedad desacralizada que se presta a la agresión y confunde frecuentemente la decadencia ética y moral y sus consecuencias terribles con sinónimos de libertad, audacia, virilidad.
Desarrolla una leyenda que sostiene que, todos los años, el último día del año, día de San Silvestre, pasa el carretero de la muerte (que es un ayudante de la muerte, un alma condenada a recoger las almas que parten de este mundo) a buscar al último que muera antes de terminar el año, pues éste deberá relevarlo de su puesto y ocupar su lugar.
Llena de diálogo, es una obra casi escrita en su integridad en estilo directo.
Selma Lagerof, tambien escrito Lagerlof, yendo contra el imperante naturalismo (a saber, exacerbado realismo) de la época vuelca su interés en los temas menos comprobables, más inasibles, como lo es el mundo de la vida una vez que caduca el cuerpo. Sus obras retienen las formas básicas del romanticismo, actitud esta que se opone radicalmente al descarnado realismo en alza. Es una persona luchadora de los derechos feminos, libre aunque su vida privada fuera blanco de controversia al correr rumores sobre su supuesta homosexualidad. A Selma no le escandaliza la falta de observasión a leyes morales estatuidas, lo que la angustia es el vacío espiritual emergente de una sociedad cada vez más material, frívola y emocionalmente helada. Aunque los rumores acerca de su condición sexual fueran ciertos, esta elección no comprometería los principios básicos de respeto al prójimo y de dignidad humana que promueve su pluma. En 1909 recibe el Premio Nobel de Literatura, siendo la primera mujer en obtenerlo, se convierte en una escritora clave de la literatura sueca.
Desarrolla una leyenda que sostiene que, todos los años, el último día del año, día de San Silvestre, pasa el carretero de la muerte (que es un ayudante de la muerte, un alma condenada a recoger las almas que parten de este mundo) a buscar al último que muera antes de terminar el año, pues éste deberá relevarlo de su puesto y ocupar su lugar.
Llena de diálogo, es una obra casi escrita en su integridad en estilo directo.
Selma Lagerof, tambien escrito Lagerlof, yendo contra el imperante naturalismo (a saber, exacerbado realismo) de la época vuelca su interés en los temas menos comprobables, más inasibles, como lo es el mundo de la vida una vez que caduca el cuerpo. Sus obras retienen las formas básicas del romanticismo, actitud esta que se opone radicalmente al descarnado realismo en alza. Es una persona luchadora de los derechos feminos, libre aunque su vida privada fuera blanco de controversia al correr rumores sobre su supuesta homosexualidad. A Selma no le escandaliza la falta de observasión a leyes morales estatuidas, lo que la angustia es el vacío espiritual emergente de una sociedad cada vez más material, frívola y emocionalmente helada. Aunque los rumores acerca de su condición sexual fueran ciertos, esta elección no comprometería los principios básicos de respeto al prójimo y de dignidad humana que promueve su pluma. En 1909 recibe el Premio Nobel de Literatura, siendo la primera mujer en obtenerlo, se convierte en una escritora clave de la literatura sueca.
Paperback
First published January 1, 1912
About the author
Selma Lagerlöf
777 books554 followersSelma Ottilia Lovisa Lagerlöf (1858-1940) was a Swedish author. In 1909 she became the first woman to ever receive the Nobel Prize in Literature, "in appreciation of the lofty idealism, vivid imagination and spiritual perception that characterize her writings". She later also became the first female member of the Swedish Academy.
Born in the forested countryside of Sweden she was told many of the classic Swedish fairytales, which she would later use as inspiration in her magic realist writings. Since she for some of her early years had problems with her legs (she was born with a faulty hip) she would also spend a lot of time reading books such as the Bible.
As a young woman she was a teacher in the southern parts of Sweden for ten years before her first novel Gösta Berling's Saga was published. As her writer career progressed she would keep up a correspondance with some of her former female collegues for almost her entire life.
Lagerlöf never married and was almost certainly a lesbian (she never officially stated that she was, but most later researchers believe this to be the case). For many years her constant companion was fellow writer Sophie Elkan, with whom she traveled to Italy and the Middle East. Her visit to Palestine and a colony of Christians there, would inspire her to write Jerusalem, her story of Swedish farmers converting into a evangelical Christian group and travelling to "The American Colony" in Jerusalem.
Lagerlöf was involved in both women issues as well as politics. She would among other things help the Jewish writer Nelly Sachs to come to Sweden and donated her Nobel medal to the Finnish war effort against the Soviet union.
Outside of Sweden she's perhaps most widely known for her children's book Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige (The Wonderful Adventures of Nils).
Born in the forested countryside of Sweden she was told many of the classic Swedish fairytales, which she would later use as inspiration in her magic realist writings. Since she for some of her early years had problems with her legs (she was born with a faulty hip) she would also spend a lot of time reading books such as the Bible.
As a young woman she was a teacher in the southern parts of Sweden for ten years before her first novel Gösta Berling's Saga was published. As her writer career progressed she would keep up a correspondance with some of her former female collegues for almost her entire life.
Lagerlöf never married and was almost certainly a lesbian (she never officially stated that she was, but most later researchers believe this to be the case). For many years her constant companion was fellow writer Sophie Elkan, with whom she traveled to Italy and the Middle East. Her visit to Palestine and a colony of Christians there, would inspire her to write Jerusalem, her story of Swedish farmers converting into a evangelical Christian group and travelling to "The American Colony" in Jerusalem.
Lagerlöf was involved in both women issues as well as politics. She would among other things help the Jewish writer Nelly Sachs to come to Sweden and donated her Nobel medal to the Finnish war effort against the Soviet union.
Outside of Sweden she's perhaps most widely known for her children's book Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige (The Wonderful Adventures of Nils).
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 96 reviews
October 4, 2021
Тъжно-сладостна история с приказен елемент, която по странен начин ми напомни за "Коледна песен" на Дикенс. Красивият език и хуманистичният тон на Селма Лагерлоьф допълват усещането за северна приказка с поука. Много добър избор на издателство "Лист" да представи класически шведски автор в читаво издание и страхотен превод.
December 27, 2020
Todo ano , no último dia do ano, aquele que morrer ao som da última badalada da meia-noite vai substituir o cocheiro da carroça da morte durante doze meses.
O cavalo e a carroça são sempre os mesmos... Só o carroceiro que muda todo ano.A carroça é velha ,com um eixo partido. . . Como as não ensebaram, as rodas rangem. . . rangem. . . O cocheiro traz um capuz sobre os olhos e uma foice na mão.
Ninguém ouve ou vê a carroça, exceto o que vai morrer. O cocheiro está condenado a correr às casas de sua aldeia , do seu país, do mundo recolhendo os defuntos para apresentar à morte...pois ele é apenas um servo .
Mas nem tudo é terror nesse livro; o livro nos fala de redenção, de como um amor puro pode salvar uma alma corrupta, que temos que sempre ter esperanças, nunca pensar que algo é impossível e que nunca é tarde para corrigir nossos erros.
O cavalo e a carroça são sempre os mesmos... Só o carroceiro que muda todo ano.A carroça é velha ,com um eixo partido. . . Como as não ensebaram, as rodas rangem. . . rangem. . . O cocheiro traz um capuz sobre os olhos e uma foice na mão.
Ninguém ouve ou vê a carroça, exceto o que vai morrer. O cocheiro está condenado a correr às casas de sua aldeia , do seu país, do mundo recolhendo os defuntos para apresentar à morte...pois ele é apenas um servo .
Mas nem tudo é terror nesse livro; o livro nos fala de redenção, de como um amor puro pode salvar uma alma corrupta, que temos que sempre ter esperanças, nunca pensar que algo é impossível e que nunca é tarde para corrigir nossos erros.
November 11, 2018
Dies ist eine Geschichte ganz nach meinem Geschmack. Kurzum ich bin schlichtweg begeistert von der ersten bis beinahe (!) zur letzten Seite.
Durch das Sehen von Victor Sjöströms "Körkarlen" vor ein paar Jahren hatte ich natürlich bereits ein Bild von der Handlung im Kopf, obwohl die Erinnerung nun mehr eine leise war. Um so mehr erfreute mich, wie irrsinnig schnell mich die Geschichte in ihren Bann zog. Die Begegnung mit dem Tod oder wie in diesem Fall mit einem Abgesandten verspricht von vornherein eine düstere, schauerliche Atmosphäre. Diese eigenartige Begegnung lebt in dieser Erzählung von einem rasanten Tempo (gerade einmal zwei fiktive Stunden), einer schlichten, klaren Sprache und einer faszinierenden Komplexität. Denn auf der einen Seite begegnen sich hier nicht einfach der Fuhrmann des Todes mit dem Unseeligen, der als zuletzt gestorbener im alten Jahr sein Amt übernehmen muss. Nein, der Fuhrmann ist ausgerechnet ein alter Bekannter von David Holm, dem die Sense übergeben werden soll. Gleichzeitig ringt auch die schwindsüchtige Heilsarmeeschwester Edith mit dem Tod, die ihr Herz an den verheirateten Holm verloren hatte und ihn auf den rechten Weg zurückbringen wollte, während sie den eigenen verließ. Außerdem sind dort noch sein todkranker Bruder, der im Gefängnis einsitzt und auch seine durch ihn gequälte Ehefrau und Kinder. - Es gibt also allerhand aufzuarbeiten in diesen zwei bedeutsamen Stunden.
Was mir dabei insbesondere gefiel, war der Umstand, dass es sich bei David Holm um einen üblen Menschen handelte, der an menschlichen Zügen nur noch Hass, Gewalttätigkeit und Rachsucht zeigte. Ich verspürte somit keine Sympathie, sondern allein Abscheu für ihn. Mitleid empfand ich nie. - Lagerlöf lässt Holm also sterben. Und eben dieser Prozess, der dann folgte, nämlich sein Widerstreben zu erkennen, dass er nicht mehr lebt, fand ich einfach nur grandios. Er fühlt sich gespalten: seine Gedanken sind frei und bewegt, während sein Körper gelähmt und gefangen am Boden liegt. Immer wieder spricht er bzw. sein Ich in den Worten "du und ich, David", was mich prompt an einen schwedischen Plattentitel (Du & jag döden) denken ließ, was mich doppelt faszinierte, da ich das Album gern höre.
Neben diesem Erkennungsprozess Holms sind für mich andere starke Momente gewesen, wenn der Fuhrmann anderen Sterbenden oder auch Lebenden begegnet wie in der Szene, als er auf einem Waldpfad ein altes Mütterchen trifft, das sich verlaufen hat und ihn bittet auf seinem seltsamen Fuhrwerk mitzunehmen. Dieser humorvolle wie ernsthafte Wortwechsel der Beiden sowie der Moment, als die Alte zu verstehen beginnt, wenn sie ihr Bündel auf den Wagen zu legen versucht und es durch die Luft fällt, ist für mich ganz großes Kino.
Die Bilder, die Lagerlöf mit ihren Worten malt, sind trotz ihrer Schlichtheit gewaltig, lebendig und für mich überwältigend. Allein die Auflösung der Begegnung zwischen Fuhrmann (Georg) und David hätte ich mir gerne anders gewünscht, obwohl ich gleichzeitig den allerletzten Ausspruch für perfekt erachte und er mich wieder versöhnt. - Fazit: Frau Lagerlöf hat mich mit ihrem Fuhrmann überzeugt und so seltsam es klingen mag, verzaubert.
Durch das Sehen von Victor Sjöströms "Körkarlen" vor ein paar Jahren hatte ich natürlich bereits ein Bild von der Handlung im Kopf, obwohl die Erinnerung nun mehr eine leise war. Um so mehr erfreute mich, wie irrsinnig schnell mich die Geschichte in ihren Bann zog. Die Begegnung mit dem Tod oder wie in diesem Fall mit einem Abgesandten verspricht von vornherein eine düstere, schauerliche Atmosphäre. Diese eigenartige Begegnung lebt in dieser Erzählung von einem rasanten Tempo (gerade einmal zwei fiktive Stunden), einer schlichten, klaren Sprache und einer faszinierenden Komplexität. Denn auf der einen Seite begegnen sich hier nicht einfach der Fuhrmann des Todes mit dem Unseeligen, der als zuletzt gestorbener im alten Jahr sein Amt übernehmen muss. Nein, der Fuhrmann ist ausgerechnet ein alter Bekannter von David Holm, dem die Sense übergeben werden soll. Gleichzeitig ringt auch die schwindsüchtige Heilsarmeeschwester Edith mit dem Tod, die ihr Herz an den verheirateten Holm verloren hatte und ihn auf den rechten Weg zurückbringen wollte, während sie den eigenen verließ. Außerdem sind dort noch sein todkranker Bruder, der im Gefängnis einsitzt und auch seine durch ihn gequälte Ehefrau und Kinder. - Es gibt also allerhand aufzuarbeiten in diesen zwei bedeutsamen Stunden.
Was mir dabei insbesondere gefiel, war der Umstand, dass es sich bei David Holm um einen üblen Menschen handelte, der an menschlichen Zügen nur noch Hass, Gewalttätigkeit und Rachsucht zeigte. Ich verspürte somit keine Sympathie, sondern allein Abscheu für ihn. Mitleid empfand ich nie. - Lagerlöf lässt Holm also sterben. Und eben dieser Prozess, der dann folgte, nämlich sein Widerstreben zu erkennen, dass er nicht mehr lebt, fand ich einfach nur grandios. Er fühlt sich gespalten: seine Gedanken sind frei und bewegt, während sein Körper gelähmt und gefangen am Boden liegt. Immer wieder spricht er bzw. sein Ich in den Worten "du und ich, David", was mich prompt an einen schwedischen Plattentitel (Du & jag döden) denken ließ, was mich doppelt faszinierte, da ich das Album gern höre.
Neben diesem Erkennungsprozess Holms sind für mich andere starke Momente gewesen, wenn der Fuhrmann anderen Sterbenden oder auch Lebenden begegnet wie in der Szene, als er auf einem Waldpfad ein altes Mütterchen trifft, das sich verlaufen hat und ihn bittet auf seinem seltsamen Fuhrwerk mitzunehmen. Dieser humorvolle wie ernsthafte Wortwechsel der Beiden sowie der Moment, als die Alte zu verstehen beginnt, wenn sie ihr Bündel auf den Wagen zu legen versucht und es durch die Luft fällt, ist für mich ganz großes Kino.
Die Bilder, die Lagerlöf mit ihren Worten malt, sind trotz ihrer Schlichtheit gewaltig, lebendig und für mich überwältigend. Allein die Auflösung der Begegnung zwischen Fuhrmann (Georg) und David hätte ich mir gerne anders gewünscht, obwohl ich gleichzeitig den allerletzten Ausspruch für perfekt erachte und er mich wieder versöhnt. - Fazit: Frau Lagerlöf hat mich mit ihrem Fuhrmann überzeugt und so seltsam es klingen mag, verzaubert.
June 21, 2022
Diu la llegenda que la persona que mori durant les campanades del canvi d'any haurà d'agafar el relleu al carreter de la mort i dedicar tot l'any següent a recollir les ànimes dels dissortats. En David Holm explica aquesta història per espantar els seus companys, però no trigarà a saber que no es tracta d'una simple llegenda.
Selma Lagerlöf va ser la primera dona que va guanyar un premi Nobel de literatura, l'any 1909. Aquest breu i inquietant relat data del 1912, però encara fa bo de llegir més de 100 anys després. És una història de culpa i redempció amb una trama més enrevessada del que sembla: barreja germanetes dels pobres, l'exèrcit de salvació i homes miserables sense escrúpols fins que topen amb el carreter. Passa tota durant la nit de cap d'any, però el temps a l'altre món es dilata i tindrem temps de conèixer la trajectòria de diversos personatges.
No està escrit de manera lineal, però les diferents peces del trencaclosques ens permetran tenir una imatge completa. De lectura molt agradable, se'ns explica gairebé com un conte molt ben narrat, i no està mancat d'ironia i d'un humor ben mesurat, perquè no oblidem que es tracta d'una història dramàtica a cavall del nostre món i el dels espectres.
Potser és el primer Nobel que gaudeixo, fins ara els que havia llegit m'havien decebut. M'ha obligat a llegir lentament i a no despistar-me, però m'ha agradat l'ambientació una mica tètrica, les vides dels personatges i el paper redemptor d'aquest carreter de càrrec temporal però penós. Un conte per llegir a la vora del foc i, si és la nit de cap d'any, encara millor.
(SERGI)
LAIA: https://www.instagram.com/tv/Ce_q3-qA...
Selma Lagerlöf va ser la primera dona que va guanyar un premi Nobel de literatura, l'any 1909. Aquest breu i inquietant relat data del 1912, però encara fa bo de llegir més de 100 anys després. És una història de culpa i redempció amb una trama més enrevessada del que sembla: barreja germanetes dels pobres, l'exèrcit de salvació i homes miserables sense escrúpols fins que topen amb el carreter. Passa tota durant la nit de cap d'any, però el temps a l'altre món es dilata i tindrem temps de conèixer la trajectòria de diversos personatges.
No està escrit de manera lineal, però les diferents peces del trencaclosques ens permetran tenir una imatge completa. De lectura molt agradable, se'ns explica gairebé com un conte molt ben narrat, i no està mancat d'ironia i d'un humor ben mesurat, perquè no oblidem que es tracta d'una història dramàtica a cavall del nostre món i el dels espectres.
Potser és el primer Nobel que gaudeixo, fins ara els que havia llegit m'havien decebut. M'ha obligat a llegir lentament i a no despistar-me, però m'ha agradat l'ambientació una mica tètrica, les vides dels personatges i el paper redemptor d'aquest carreter de càrrec temporal però penós. Un conte per llegir a la vora del foc i, si és la nit de cap d'any, encara millor.
(SERGI)
LAIA: https://www.instagram.com/tv/Ce_q3-qA...
December 27, 2019
"Cartea de Crăciun" pentru cei mici (dar și cei mari pot cădea sub vraja sa) cuprinde paisprezece povestiri în ton cu mirajul Crăciunului, ce pot încălzi sufletul în lungile seri de iarnă. Sunt amintiri din copilărie, legende biblice despre Iisus, mituri si legende ale Nordului dar și istorii din Orientul Îndepărtat. Fiecare povestire are o morală, intenția autoarei fiind aceea de a transmite un îndemn la iubire, bunătate și înțelegere.
April 27, 2022
„Затворнико, излез от своята тъмница“
Един от любимите филми на Ингмар Бергман е именно адаптацията от 1921 г. по „Коларят на Смъртта“ на Селма Лагерльоф, която пък е първата жена, носител на Нобелова награда за литература. Две бързи причини за любопитство към новото издание на романа, за първи път в превод от оригиналния шведски език, дело на Меглена Боденска, с обстоен текст в края на книгата, който запознава българския читател с богатата история и наследство на романа.
„Коларят на Смъртта“ е донякъде готическа, донякъде философска притча за мъж, решил да срути устоите на живота си и да поругае всичко добро, изпречило се на пътя му. Докато… не умира. В новогодишната вечер Давид Холм е убит след пиянска свада и бива посетен от коларя на Смъртта, който спокойно му обяснява, че през следващата година ще му се наложи да събира душите на най-бедните и измъчени хора. Такава е традицията – последният починал в края на годината трябва да поеме ролята на коларя – предание, с което Холм се подиграва, докато по ирония на съдбата не попада в центъра на кошмара. Преди това обаче ще се сблъска със суровите последствия от нихилизма си – ще посети като дух домовете на всички, които някога са го обичали.
Книгата заимства силно от „Коледна песен“ на Дикенс, както и от средновековната легенда, в която призрак събира труповете на починалите. Синтезът е сполучлив и създава силна готическа атмосфера и интересно повествование, движено от злините на Холм, но и от болката, белязала го като чудовището, което срещаме непосредствено преди смъртта му. Скърцащи каруци, студ, кашляне, смърт и алкохолни подвиквания се чуват и усещат най-често от страниците на „Коларят на Смъртта“. Жените са състрадателни жертви, мъжете са роби на пороците си. В този скотски, неблагодарен живот единствено любовта към Бога и любовта изобщо имат силата да обърнат човешкото сърце към светлината.
– И ти ли се разплака?
– Не мога иначе. Не мога да бъда щастлива, докато не изплача всичко, което съм насъбрала.
Освен силната атмосфера и фокуса на личното изкупление романът разглежда социални проблеми, на които Лагерльоф е била свидетелка като по-млада. Алкохолизмът, бедността и туберкулозата се прокрадват като сенки през страниците на книгата, прокарват пръсти по изгнилите врати и са предвестници на коларя, който бавно скрибуца по нощните улици. Надеждата се настанява единствено в топлите срещи на вярващите, в разговорите, които сестрите на милосърдието провеждат, докато водят тиха битка срещу противник, който не спи.
Тази смесица между реалност и сън, покрай която се разплита животът на хората в Швеция от началото на XX век, не е чужда на Лагерльоф. В световноизвестната си детска книга „Чудното пътуване на Нилс Холгерсон през Швеция“ Нилс е превърнат в джудже заради егоизма си и докато лети на гърба на гъсок, опознава родната си страна от въздуха. Подобен подход е използван и в романа „Сага за Йоста Берлинг“ – приказка за възрастни, която съчетава митове и достоверни описания.
Лагерльоф определя „Коларят на Смъртта“ като шедьовър, най-доброто нещо, което е писала, и смело заявява, че не изпитва съжаления, че романът е проповед, дори това да се приеме като „престъпление срещу естетиката“. Според нея литературата е мост между всичко, което вълнува човека: философия, изкуството да се живее, морал и религия. И „Коларят на Смъртта“ е именно това. Книга, едновременно страшна и животоутвърждаваща, в която над героите е надвиснала осезаема заплаха. Те действително страдат и умират, но успяват да спасят душите си.
Докато седеше там, Давид Холм се почувства неимоверно престарял. Станал бе търпелив и покорен като старите хора. Не смееше нито да се надява, нито да желае нещо, а само сключи ръце и прошепна новогодишната молитва на коларя на Смъртта: „Господи, позволи на душата ми да съзрее, преди да бъде прибрана!“.
Един от любимите филми на Ингмар Бергман е именно адаптацията от 1921 г. по „Коларят на Смъртта“ на Селма Лагерльоф, която пък е първата жена, носител на Нобелова награда за литература. Две бързи причини за любопитство към новото издание на романа, за първи път в превод от оригиналния шведски език, дело на Меглена Боденска, с обстоен текст в края на книгата, който запознава българския читател с богатата история и наследство на романа.
„Коларят на Смъртта“ е донякъде готическа, донякъде философска притча за мъж, решил да срути устоите на живота си и да поругае всичко добро, изпречило се на пътя му. Докато… не умира. В новогодишната вечер Давид Холм е убит след пиянска свада и бива посетен от коларя на Смъртта, който спокойно му обяснява, че през следващата година ще му се наложи да събира душите на най-бедните и измъчени хора. Такава е традицията – последният починал в края на годината трябва да поеме ролята на коларя – предание, с което Холм се подиграва, докато по ирония на съдбата не попада в центъра на кошмара. Преди това обаче ще се сблъска със суровите последствия от нихилизма си – ще посети като дух домовете на всички, които някога са го обичали.
Книгата заимства силно от „Коледна песен“ на Дикенс, както и от средновековната легенда, в която призрак събира труповете на починалите. Синтезът е сполучлив и създава силна готическа атмосфера и интересно повествование, движено от злините на Холм, но и от болката, белязала го като чудовището, което срещаме непосредствено преди смъртта му. Скърцащи каруци, студ, кашляне, смърт и алкохолни подвиквания се чуват и усещат най-често от страниците на „Коларят на Смъртта“. Жените са състрадателни жертви, мъжете са роби на пороците си. В този скотски, неблагодарен живот единствено любовта към Бога и любовта изобщо имат силата да обърнат човешкото сърце към светлината.
– И ти ли се разплака?
– Не мога иначе. Не мога да бъда щастлива, докато не изплача всичко, което съм насъбрала.
Освен силната атмосфера и фокуса на личното изкупление романът разглежда социални проблеми, на които Лагерльоф е била свидетелка като по-млада. Алкохолизмът, бедността и туберкулозата се прокрадват като сенки през страниците на книгата, прокарват пръсти по изгнилите врати и са предвестници на коларя, който бавно скрибуца по нощните улици. Надеждата се настанява единствено в топлите срещи на вярващите, в разговорите, които сестрите на милосърдието провеждат, докато водят тиха битка срещу противник, който не спи.
Тази смесица между реалност и сън, покрай която се разплита животът на хората в Швеция от началото на XX век, не е чужда на Лагерльоф. В световноизвестната си детска книга „Чудното пътуване на Нилс Холгерсон през Швеция“ Нилс е превърнат в джудже заради егоизма си и докато лети на гърба на гъсок, опознава родната си страна от въздуха. Подобен подход е използван и в романа „Сага за Йоста Берлинг“ – приказка за възрастни, която съчетава митове и достоверни описания.
Лагерльоф определя „Коларят на Смъртта“ като шедьовър, най-доброто нещо, което е писала, и смело заявява, че не изпитва съжаления, че романът е проповед, дори това да се приеме като „престъпление срещу естетиката“. Според нея литературата е мост между всичко, което вълнува човека: философия, изкуството да се живее, морал и религия. И „Коларят на Смъртта“ е именно това. Книга, едновременно страшна и животоутвърждаваща, в която над героите е надвиснала осезаема заплаха. Те действително страдат и умират, но успяват да спасят душите си.
Докато седеше там, Давид Холм се почувства неимоверно престарял. Станал бе търпелив и покорен като старите хора. Не смееше нито да се надява, нито да желае нещо, а само сключи ръце и прошепна новогодишната молитва на коларя на Смъртта: „Господи, позволи на душата ми да съзрее, преди да бъде прибрана!“.
December 24, 2017
O carte minunată pe care o recomand iubitorilor de povești! Tuturor ”copiilor mari” pentru care vârsta nu reprezintă un impediment pentru a-și regăsi zâmbetele citind povești! Selma Lagerlöf-sau mămica lui Nils-mi-a transformat noaptea de Ajun în magie și îi mulțumesc! :)
July 13, 2020
Ispirato a una leggenda scandinava, è un romanzo breve incentrato sul libero arbitrio e rivela una fede profonda e autentica, mai bigotta. Ha il fascino consueto delle storie narrate da Selma Lagerlöf.
January 18, 2018
[…] no hay cargo más espantoso que el de conducir este carro casa por casa. Doquier se presenta el carretero, lágrimas y gemidos le esperan.
No es un libro de terror, no es para Halloween y tampoco es para Navidad. Es una mezcla rarísima que me hizo acordar a Canción de Navidad (1842), de Charles Dickens, pero con unos toques que lo hacen único. Esta autora sueca a la que leo por primera vez me encandiló con las escasas páginas que pude leer de El maravilloso viaje de Nils Holgersson (1906) y esta novela en particular me conquistó.
Corre Nochevieja (en el libro se la menciona como “noche de San Silvestre”) y sor Edit, del Ejército de Salvación, agoniza en su cama por culpa de la tuberculosis. Sabe que no le queda mucho tiempo y pide algo inaudito: ver a David Holm, un hombre vil, cruel y alcohólico que maltrata a todo el que se cruce en su camino, incluyendo a su esposa y a sus hijos. Pero Holm, en ese mismo momento, está muy entretenido en otra parte contándole a unos hombres una leyenda sobre una carreta que se pasea con un conductor muy singular: el lacayo de la muerte.
El motivo por el cual están unidas estas dos personas que mencioné no lo voy a revelar, por supuesto, pero merece que se preste atención. Hay todo un discurso sobre las segundas oportunidades y la capacidad de ser una mejor persona que me sonó muy religioso. Para los tiempos que corren algunas situaciones son retrógradas e inaceptables, pero en la historia sólo se busca la redención y los daños deben olvidarse. Me hicieron impacientar más de una vez. Porque Edit es demasiado buena para este mundo y mucho más para velar, en medio de su gravísima enfermedad (en un tiempo donde la muerte era segura), por un hombre tan malvado. Estas son cuestiones de contenido, pero no está mal hacerles un espacio para comentarlas.
Ahora bien, la historia del carretero de la muerte me encantó. No quiero contar mucho para que los futuros lectores puedan apreciarla por sí mismos, pero pone los pelos de punta. El carretero cambia cada vez que alguien muere al dar la última campanada que anuncia las doce (es decir, ya entrando en Año Nuevo) y está condenado a deambular. Me gustó cómo se establece una relación entre aquel que está en el umbral y la persona que está por llegar allí. Todo esto contado con una sencillez y una maestría sorprendente. Y no, no hay excusas para no leerlo.
Los personajes, que se presentan rápidamente porque es una novela corta, tienen profundidad, personalidad y evolucionan a lo largo de la historia. David Holm, Jorge, Edit y hasta la esposa son inolvidables, dinámicos y pasan por varios estados emocionales. Sin embargo, mientras leía mi cabeza volvía constantemente a Scrooge y a los fantasmas de las Navidades, incluso por el vuelco dramático de las actitudes de los protagonistas. En cuanto a la narración, está en tercera persona y la perspectiva se traslada de un lado al otro para no perder ni un segundo de esa noche de transición, en varios sentidos. Hay pasajes que realmente me emocionaron por la forma en que describían (o intentaban imaginar, porque uno nunca sabe) ese momento por el que todos pasaremos.
El carretero de la muerte es un título muy terrorífico para un libro que intenta transmitir lo contrario: hay vida en la muerte. Existe la esperanza, la ilusión de volver, la reflexión sobre la vida y el arrepentimiento por las equivocaciones. Tocar fondo y emerger. Es un libro triste, lo acepto, pero tiene su luz escondida. Creo que la autora quería demostrar eso. Y si en cada Navidad los lectores descubrimos o volvemos al libro de Dickens, entonces en Nochevieja y Año Nuevo esta novela de Lagerlöf no debería faltar. Es mi humilde propuesta.
Reseña en Clásico desorden
No es un libro de terror, no es para Halloween y tampoco es para Navidad. Es una mezcla rarísima que me hizo acordar a Canción de Navidad (1842), de Charles Dickens, pero con unos toques que lo hacen único. Esta autora sueca a la que leo por primera vez me encandiló con las escasas páginas que pude leer de El maravilloso viaje de Nils Holgersson (1906) y esta novela en particular me conquistó.
Corre Nochevieja (en el libro se la menciona como “noche de San Silvestre”) y sor Edit, del Ejército de Salvación, agoniza en su cama por culpa de la tuberculosis. Sabe que no le queda mucho tiempo y pide algo inaudito: ver a David Holm, un hombre vil, cruel y alcohólico que maltrata a todo el que se cruce en su camino, incluyendo a su esposa y a sus hijos. Pero Holm, en ese mismo momento, está muy entretenido en otra parte contándole a unos hombres una leyenda sobre una carreta que se pasea con un conductor muy singular: el lacayo de la muerte.
El motivo por el cual están unidas estas dos personas que mencioné no lo voy a revelar, por supuesto, pero merece que se preste atención. Hay todo un discurso sobre las segundas oportunidades y la capacidad de ser una mejor persona que me sonó muy religioso. Para los tiempos que corren algunas situaciones son retrógradas e inaceptables, pero en la historia sólo se busca la redención y los daños deben olvidarse. Me hicieron impacientar más de una vez. Porque Edit es demasiado buena para este mundo y mucho más para velar, en medio de su gravísima enfermedad (en un tiempo donde la muerte era segura), por un hombre tan malvado. Estas son cuestiones de contenido, pero no está mal hacerles un espacio para comentarlas.
Ahora bien, la historia del carretero de la muerte me encantó. No quiero contar mucho para que los futuros lectores puedan apreciarla por sí mismos, pero pone los pelos de punta. El carretero cambia cada vez que alguien muere al dar la última campanada que anuncia las doce (es decir, ya entrando en Año Nuevo) y está condenado a deambular. Me gustó cómo se establece una relación entre aquel que está en el umbral y la persona que está por llegar allí. Todo esto contado con una sencillez y una maestría sorprendente. Y no, no hay excusas para no leerlo.
Los personajes, que se presentan rápidamente porque es una novela corta, tienen profundidad, personalidad y evolucionan a lo largo de la historia. David Holm, Jorge, Edit y hasta la esposa son inolvidables, dinámicos y pasan por varios estados emocionales. Sin embargo, mientras leía mi cabeza volvía constantemente a Scrooge y a los fantasmas de las Navidades, incluso por el vuelco dramático de las actitudes de los protagonistas. En cuanto a la narración, está en tercera persona y la perspectiva se traslada de un lado al otro para no perder ni un segundo de esa noche de transición, en varios sentidos. Hay pasajes que realmente me emocionaron por la forma en que describían (o intentaban imaginar, porque uno nunca sabe) ese momento por el que todos pasaremos.
El carretero de la muerte es un título muy terrorífico para un libro que intenta transmitir lo contrario: hay vida en la muerte. Existe la esperanza, la ilusión de volver, la reflexión sobre la vida y el arrepentimiento por las equivocaciones. Tocar fondo y emerger. Es un libro triste, lo acepto, pero tiene su luz escondida. Creo que la autora quería demostrar eso. Y si en cada Navidad los lectores descubrimos o volvemos al libro de Dickens, entonces en Nochevieja y Año Nuevo esta novela de Lagerlöf no debería faltar. Es mi humilde propuesta.
Reseña en Clásico desorden
January 7, 2023
Selma Lagerlöf, prima femeie care a primit Premiul Nobel pentru Literatură în 1909, este cu adevărat o povestitoare iscusită. Iar cei de la Humanitas i-au adus un tribut, publicând o selecție de povestiri culese din 3 volume apărute în 1904, 1938 și 1945. Trebuie să menționez că ediția românească este superbă : copertă cartonată, hârtie de calitate și ilustrații magnifice (de Ilon Wikland).
În ceea ce privește conținutul, povestirile reflectă parțial tematica Crăciunului. Majoritatea dintre ele sunt cu caracter religios. Nu că asta ar reprezenta o problemă pentru mine, doar că mă așteptam la ceva mai multă diversitate tematică. În plus, nu am rezonat cu toate mesajele livrate, unele chiar lăsându-mi anumite semne de întrebare.
Per ansamblu "Cartea de Crăciun" îți poate oferi o lectură caldă într-o seară rece de iarnă, incitând la reflecții referitoare la valorile general umane.
📖 "- N-am dorit eu cel mai mult să vă dau tuturor raiul unei nesfârșite și luminoase fericiri? N-ai înțeles că tocmai de aceea am coborât printre oameni și i-am învățat să-și iubească aproapele precum se iubesc pe ei înșiși? Atâta timp cât oamenii nu fac asta, nu vor găsi nici un adăpost, nici un loc pașnic, nici în cer, nici le pământ, unde să nu le dea urmă durerea și nenorocirile."
("Dumnezeu și Sfântul Petru" - Cartea de Crăciun / Selma Lagerlöf; București: Humanitas, 2011)
În ceea ce privește conținutul, povestirile reflectă parțial tematica Crăciunului. Majoritatea dintre ele sunt cu caracter religios. Nu că asta ar reprezenta o problemă pentru mine, doar că mă așteptam la ceva mai multă diversitate tematică. În plus, nu am rezonat cu toate mesajele livrate, unele chiar lăsându-mi anumite semne de întrebare.
Per ansamblu "Cartea de Crăciun" îți poate oferi o lectură caldă într-o seară rece de iarnă, incitând la reflecții referitoare la valorile general umane.
📖 "- N-am dorit eu cel mai mult să vă dau tuturor raiul unei nesfârșite și luminoase fericiri? N-ai înțeles că tocmai de aceea am coborât printre oameni și i-am învățat să-și iubească aproapele precum se iubesc pe ei înșiși? Atâta timp cât oamenii nu fac asta, nu vor găsi nici un adăpost, nici un loc pașnic, nici în cer, nici le pământ, unde să nu le dea urmă durerea și nenorocirile."
("Dumnezeu și Sfântul Petru" - Cartea de Crăciun / Selma Lagerlöf; București: Humanitas, 2011)
December 13, 2021
Че авторката е почерпила вдъхновение от "Коледна песен", това е видно, дори и да не беше посочено задължително от информацията, дадена от преводача (много хубаво представяне на автора и творчеството, между другото).
За мен това не беше "моята книга", тъй като, макар че схващам идеята, всичко беше твърде милозливо. Армията на спасението и техните алилуи доста убиват иначе приказната, малко готически зловеща, но и поучителна новела. Само да можеше тези, "божествените" герои, да се сменят с други...
Единственото друго произведение от авторката, на което съм попадала аз, е, разбира се, детската класика за Нилс Холгерсон. Чудесно приключение беше за мен навремето! И в двете книги има сходна приказност и въображение, които много ми допадат.
"Коларят на смъртта" винаги би бил отличен избор за филмова или театрална постановка, според мен, защото съдържа всички необходими елементи на историята, подходяща за края на годината. Незнайно защо, всички обръщат внимание все на "Коледна песен"... е, всъщност защото от Дикенс другите черпят идеите, но мисълта ми беше, че коларят също може да си заслужи същото място в сърцата на читателите. Когато хората правят равносметка и се изпълват с надежда за следващата година, която да бъде по-добра, биха мо��ли да помислят и за коларя.
Посланията, които дава новелата, са красиви, дори и да са класически. Несъмнено запомнящ се е призивът "Затворнико, излез от своята тъмница!".
За мен това не беше "моята книга", тъй като, макар че схващам идеята, всичко беше твърде милозливо. Армията на спасението и техните алилуи доста убиват иначе приказната, малко готически зловеща, но и поучителна новела. Само да можеше тези, "божествените" герои, да се сменят с други...
Единственото друго произведение от авторката, на което съм попадала аз, е, разбира се, детската класика за Нилс Холгерсон. Чудесно приключение беше за мен навремето! И в двете книги има сходна приказност и въображение, които много ми допадат.
"Коларят на смъртта" винаги би бил отличен избор за филмова или театрална постановка, според мен, защото съдържа всички необходими елементи на историята, подходяща за края на годината. Незнайно защо, всички обръщат внимание все на "Коледна песен"... е, всъщност защото от Дикенс другите черпят идеите, но мисълта ми беше, че коларят също може да си заслужи същото място в сърцата на читателите. Когато хората правят равносметка и се изпълват с надежда за следващата година, която да бъде по-добра, биха мо��ли да помислят и за коларя.
Посланията, които дава новелата, са красиви, дори и да са класически. Несъмнено запомнящ се е призивът "Затворнико, излез от своята тъмница!".
January 9, 2023
”Gud, låt min själ få komma till mognad innan den ska skördas!”
Jag fick se att högst upp i någon lista över bästa svenska filmer låg alltså Körkarlen (från 1921). Den måste min själ ses, tänkte jag, men före film kommer bok, det är sen gammalt. Det var en himla tur att jag tog det i den ordningen.
Det är ondskan själv som har huvudrollen i Lagerlöfs klassiker, David Holm heter han och är en jävla typ. Han är hustrumisshandlare och alkoholist och han hostar sin tuberkulösa hosta på sina medmänniskor med avsikt att smitta. Namnet David betyder ”den som är älskad”, kanske är det därför Edit – bokens Jesus, en ”slumsyster” från Frälsningsarmén – älskar honom. Eller så är det hans stora manliga kropp hon vill åt. Kärlekens vägar kan vara obegripliga och hopplöst outgrundliga.
Boken är ett mycket trevligt svar på Dickens spökhistoria A Christmas Carol, men med nyårstema. David får likt Scrooge möta sitt förflutna med döden som guide. Här finns en andlig frågeställning som svävar över en socialrealistisk grund. Det handlar om vad som händer efter döden, själens mognad, förbjuden kärlek, hämnd och förlåtelse, alkoholmissbruk och tuberkulos. Språket är rikt och pompöst, de bibliska allusionerna är många. Diegesen innehåller flera metanivåer. Det finns med andra ord mycket i den här boken som jag tycker om.
”-Jag är den starke, som har makten över människor barn, svarade körkarlen och hans röst blev fulltonig och allvarlig. Jag betvingar dem vare sig de bor i höga salar eller i eländiga källarhålor. Jag ger friheten åt slavarna, och jag rycker ner kungarna från deras troner. Det finns ingen borg så mäktig, att inte jag bestiger dess mur. Det finns ingen kunskap så djup, att den kan sätta en damm för min framfärd. Jag slår de trygga, bäst de solar sig i lycka, och jag skänker arv och egendom åt de elända, som har försmäktat i fattigdom.”
Men filmen är en katastrof. Det är ju en stumfilm för bövelen! Jag såg klart den bara för den där högst tvivelaktiga listan.
Jag fick se att högst upp i någon lista över bästa svenska filmer låg alltså Körkarlen (från 1921). Den måste min själ ses, tänkte jag, men före film kommer bok, det är sen gammalt. Det var en himla tur att jag tog det i den ordningen.
Det är ondskan själv som har huvudrollen i Lagerlöfs klassiker, David Holm heter han och är en jävla typ. Han är hustrumisshandlare och alkoholist och han hostar sin tuberkulösa hosta på sina medmänniskor med avsikt att smitta. Namnet David betyder ”den som är älskad”, kanske är det därför Edit – bokens Jesus, en ”slumsyster” från Frälsningsarmén – älskar honom. Eller så är det hans stora manliga kropp hon vill åt. Kärlekens vägar kan vara obegripliga och hopplöst outgrundliga.
Boken är ett mycket trevligt svar på Dickens spökhistoria A Christmas Carol, men med nyårstema. David får likt Scrooge möta sitt förflutna med döden som guide. Här finns en andlig frågeställning som svävar över en socialrealistisk grund. Det handlar om vad som händer efter döden, själens mognad, förbjuden kärlek, hämnd och förlåtelse, alkoholmissbruk och tuberkulos. Språket är rikt och pompöst, de bibliska allusionerna är många. Diegesen innehåller flera metanivåer. Det finns med andra ord mycket i den här boken som jag tycker om.
”-Jag är den starke, som har makten över människor barn, svarade körkarlen och hans röst blev fulltonig och allvarlig. Jag betvingar dem vare sig de bor i höga salar eller i eländiga källarhålor. Jag ger friheten åt slavarna, och jag rycker ner kungarna från deras troner. Det finns ingen borg så mäktig, att inte jag bestiger dess mur. Det finns ingen kunskap så djup, att den kan sätta en damm för min framfärd. Jag slår de trygga, bäst de solar sig i lycka, och jag skänker arv och egendom åt de elända, som har försmäktat i fattigdom.”
Men filmen är en katastrof. Det är ju en stumfilm för bövelen! Jag såg klart den bara för den där högst tvivelaktiga listan.
April 17, 2017
O Cocheiro da Morte - 5 Estrelas
A Lenda de Santa-Lúcia - 4 Estrelas
O Tocador de Violino - 4 Estrelas
Sigrid, a Soberba - 4 Estrelas
A Velha Agneta - 5 Estrelas
O «Tomte» de Toreby - 5 Estrelas
O Caminho entre o Céu e a Terra - 5 Estrelas
A Lenda de Santa-Lúcia - 4 Estrelas
O Tocador de Violino - 4 Estrelas
Sigrid, a Soberba - 4 Estrelas
A Velha Agneta - 5 Estrelas
O «Tomte» de Toreby - 5 Estrelas
O Caminho entre o Céu e a Terra - 5 Estrelas
April 29, 2014
Another enjoyable short story by a favourite author, with - I'll admit - a surprise ending (it surprised me at least)!
February 27, 2023
Omläsning. Det jag brukar störa mig på är slumsysterns romantiserade offerroll, det hjälper ingen sjuk eller fattig, att man själv är sjuk och fattig. men jag förstår att hon symboliserar tidens kristna rörelser. Men jag kan välja att enbart se historien som en själslig/psykologisk dimension, det Lagerlöf är så bra på att skapa. Hon blandar idén med Dickens Christmas Carol, med en fabel från Bretagne, och gestaltar så människors inre strider, ibland undermedvetna.
Man kan också se slumsystern Edith och den 'onde slusken' David Holm, som Twin Flames i New Age termer. De dras till varann, men bara möter problem som måste lösas, men de hinner inte göra det i detta livet, men möts i dödens ögonblick, och Edith blir som en skyddsängel som ger David stöd och styrka att bättra sig, efter sin nära-döden-upplevelse vid Nyårsnattens tolvslag när han försöker hinna hem till hustrun, som planerar att ta livet av sig och barnen. Hela historien utmynnar i thrillerspänning.
Historien har flera bihistorier, alla människor vävs samman i en psykologiskt trovärdig väv, där människors livsöden påverkar varann. I själens närhet är det lätt att uppfyllas av den universella kärleken som håller världen samman. men tillbaka i livet är det tunga, tröga tankar, hämndbegär på grund av sviken kärlek, alkohol, sjukdom. Den lilla sårade människans ensamhet, innan hon inser att hon måste börja med sig själv. Förlåta oss själva och andra för våra brister. Det är inget offertänk!
Budskap - att låta själen få komma till mognad innan den skördas. Körkarlen året innan David, en gammal vän som vet med sig att ha förlett honom in i dåliga vanor, tar gärna på sig ett år till, för att få lätta sitt samvete, och se David rädda hustru och barn.
Man kan också se slumsystern Edith och den 'onde slusken' David Holm, som Twin Flames i New Age termer. De dras till varann, men bara möter problem som måste lösas, men de hinner inte göra det i detta livet, men möts i dödens ögonblick, och Edith blir som en skyddsängel som ger David stöd och styrka att bättra sig, efter sin nära-döden-upplevelse vid Nyårsnattens tolvslag när han försöker hinna hem till hustrun, som planerar att ta livet av sig och barnen. Hela historien utmynnar i thrillerspänning.
Historien har flera bihistorier, alla människor vävs samman i en psykologiskt trovärdig väv, där människors livsöden påverkar varann. I själens närhet är det lätt att uppfyllas av den universella kärleken som håller världen samman. men tillbaka i livet är det tunga, tröga tankar, hämndbegär på grund av sviken kärlek, alkohol, sjukdom. Den lilla sårade människans ensamhet, innan hon inser att hon måste börja med sig själv. Förlåta oss själva och andra för våra brister. Det är inget offertänk!
Budskap - att låta själen få komma till mognad innan den skördas. Körkarlen året innan David, en gammal vän som vet med sig att ha förlett honom in i dåliga vanor, tar gärna på sig ett år till, för att få lätta sitt samvete, och se David rädda hustru och barn.
October 5, 2019
Helt fantastisk!
Älskar historien, stämningen och karaktärerna.
Var dock inte som jag hade förväntat mig. Jag trodde nog att den skulle vara mer i stil med de övernaturliga delarna i t.ex. Gösta Berlings saga eller Jerusalem, där man inte riktigt vet om det som händer är på riktigt eller bara i karaktärens huvud. Den här har mer en känsla av gotisk skräck.
Historien känns väldigt "tajt". Inget är överflödigt, vilket är fallet med de flesta av Lagerlöfs böcker jag har läst.
Älskar historien, stämningen och karaktärerna.
Var dock inte som jag hade förväntat mig. Jag trodde nog att den skulle vara mer i stil med de övernaturliga delarna i t.ex. Gösta Berlings saga eller Jerusalem, där man inte riktigt vet om det som händer är på riktigt eller bara i karaktärens huvud. Den här har mer en känsla av gotisk skräck.
Historien känns väldigt "tajt". Inget är överflödigt, vilket är fallet med de flesta av Lagerlöfs böcker jag har läst.
May 19, 2016
Preachy book.
September 19, 2015
Due to personal preferences in stories I was about to give this book four stars. But when reading this story I can't help feeling how Selma Lagerlöf really deserves her position among authors, it is worth five stars after all.
When reading this short, but well worth reading, book it makes me think about "A Christmas Carol" by Charles Dickens, which might be more familiar to many of you. IF you enjoy that story, then I think you will enjoy this one too.
She has put together a story about fortune and misfortune, right and wrong, hope and desires, all neatly put together in a story about life and death. A story guided by ideas about right and wrong from a time that might have passed, but where some, although not all, still remains alive today.
When reading this short, but well worth reading, book it makes me think about "A Christmas Carol" by Charles Dickens, which might be more familiar to many of you. IF you enjoy that story, then I think you will enjoy this one too.
She has put together a story about fortune and misfortune, right and wrong, hope and desires, all neatly put together in a story about life and death. A story guided by ideas about right and wrong from a time that might have passed, but where some, although not all, still remains alive today.
July 18, 2019
Choosy
E' proprio vero, più passa il tempo, più i giovani diventano choosy riguardo al posto di lavoro: aveva ragione il ministro Fornero. Non è possibile rifiutare un lavoro stimolante come quello di carrettiere della morte, suvvia!
Lagerlöf si traveste da Dickens, pur senza abbandonare il carattere scandinavo e l'alto grado di religiosità. Un breve Canto di Capodanno accompagnati dal carrettiere della morte, che risulta assai gradevole, pur nei limiti di uno scritto composto su ordinazione, per sensibilizzare i lettori nei confronti della tubercolosi. Uno sguardo impietoso sulle condizioni di vita degli strati più bassi della società, e di coloro che tentano di sostenerli (la commovente sorella Edit dell'Esercito della Salvezza).
E' proprio vero, più passa il tempo, più i giovani diventano choosy riguardo al posto di lavoro: aveva ragione il ministro Fornero. Non è possibile rifiutare un lavoro stimolante come quello di carrettiere della morte, suvvia!
Lagerlöf si traveste da Dickens, pur senza abbandonare il carattere scandinavo e l'alto grado di religiosità. Un breve Canto di Capodanno accompagnati dal carrettiere della morte, che risulta assai gradevole, pur nei limiti di uno scritto composto su ordinazione, per sensibilizzare i lettori nei confronti della tubercolosi. Uno sguardo impietoso sulle condizioni di vita degli strati più bassi della società, e di coloro che tentano di sostenerli (la commovente sorella Edit dell'Esercito della Salvezza).
July 26, 2019
São umas sólidas 4 🌟
Se existe um ou outro conto que merecia ser mais longo ou com menos conotação religião, existem também outros que compensam! Este livro foi uma recomendação “forçada” d’a outra mafalda 😃 e gostei bastante!! O conto que dá título ao livro é simplesmente fabuloso e os restantes seguem as suas pisadas! É uma boa leitura, que mistura religião e alguns mitos pagãs, ao bom estilo nórdico, que para quem gosta de contos, vale a pena ler! Definitivamente vou ler mais da autora! Excelente recomendação (e esta edição é qualquer coisa de bela!)
Se existe um ou outro conto que merecia ser mais longo ou com menos conotação religião, existem também outros que compensam! Este livro foi uma recomendação “forçada” d’a outra mafalda 😃 e gostei bastante!! O conto que dá título ao livro é simplesmente fabuloso e os restantes seguem as suas pisadas! É uma boa leitura, que mistura religião e alguns mitos pagãs, ao bom estilo nórdico, que para quem gosta de contos, vale a pena ler! Definitivamente vou ler mais da autora! Excelente recomendação (e esta edição é qualquer coisa de bela!)
October 25, 2021
Пътнико, излез от своята Тъмница
(Цялото ревю е тук: https://knijenpetar.wordpress.com/202...)
Първо трябва да кажа, че бях приятно изненадан от появата на Селма Лагерльоф в това ново издание на нейно произведение. Сякаш всичко покрай Нилс Холгерсон е ясно, но все пак празнотата си я имаше. Да, точно за този роман нямах никаква информация, но това не наруши ни най-малко моето вълнение. Спомням си как се опитвах да чета „Сага за Йоста Берлинг“ на прилично невинна възраст и споходилата ме мисъл, че за останалото творчество на Лагерльоф трябва да почакам. Сега се впечатлявам доста повече, предвид „претеглените“ през последните години сериозни теми и възможността да се наслаждавам на качествена класика. Ако разгледате по-усърдно книжарниците, ще разберете, че има далеч повече интересна класика за четене от до болка познатите десетина автори, които се смятат за задължителни. А „Коларят на Смъртта“ („Лист“, 2021, с превод на Меглена Боденска) заслужава далеч повече от едно невинно прочитане на заглавието. С оглед времето на написването на романа (1912 г.), темата е по-скоро логична и съизмерима с интересите към окултното на тогавашната публика. Но има и друго, много повече.
(Продължава в блога: https://knijenpetar.wordpress.com/202...)
(Цялото ревю е тук: https://knijenpetar.wordpress.com/202...)
Първо трябва да кажа, че бях приятно изненадан от появата на Селма Лагерльоф в това ново издание на нейно произведение. Сякаш всичко покрай Нилс Холгерсон е ясно, но все пак празнотата си я имаше. Да, точно за този роман нямах никаква информация, но това не наруши ни най-малко моето вълнение. Спомням си как се опитвах да чета „Сага за Йоста Берлинг“ на прилично невинна възраст и споходилата ме мисъл, че за останалото творчество на Лагерльоф трябва да почакам. Сега се впечатлявам доста повече, предвид „претеглените“ през последните години сериозни теми и възможността да се наслаждавам на качествена класика. Ако разгледате по-усърдно книжарниците, ще разберете, че има далеч повече интересна класика за четене от до болка познатите десетина автори, които се смятат за задължителни. А „Коларят на Смъртта“ („Лист“, 2021, с превод на Меглена Боденска) заслужава далеч повече от едно невинно прочитане на заглавието. С оглед времето на написването на романа (1912 г.), темата е по-скоро логична и съизмерима с интересите към окултното на тогавашната публика. Но има и друго, много повече.
(Продължава в блога: https://knijenpetar.wordpress.com/202...)
December 24, 2018
Romanian review: Selma Lagerlöf este o povestitoare foarte talentată, având un stil minunat. Povestirile din acestă carte au fost impresionante și te ajută să păstrezi viu în sufletul tău spiritul Crăciunului.
În carte predomină povestirile despre Nașterea lui Iisus, fiecare dintre ele având ceva original și special, dar la fel de frumoase sunt și povestirile din viața oamenilor de rând.
Cartea ne învață/amintește să fim modești, darnici și iubitori și este perfectă în perioada Crăciunului când în fiecare casă domnește o atmosfera de sărbătoare.
English review: Selma Lagerlöf is a very talented storyteller with a wonderful writing style. The stories in this book were impressive and they help keeping the Christmas spirit alive in your heart.
The tales about the birth of Jesus are predominant in the book, each of them having something original and special, but equally beautiful are the stories of the lives of ordinary people.
The book teaches/reminds us to be modest, generous and loving, and it is perfect for Christmas time, when in every home reigns a festive atmosphere.
În carte predomină povestirile despre Nașterea lui Iisus, fiecare dintre ele având ceva original și special, dar la fel de frumoase sunt și povestirile din viața oamenilor de rând.
Cartea ne învață/amintește să fim modești, darnici și iubitori și este perfectă în perioada Crăciunului când în fiecare casă domnește o atmosfera de sărbătoare.
English review: Selma Lagerlöf is a very talented storyteller with a wonderful writing style. The stories in this book were impressive and they help keeping the Christmas spirit alive in your heart.
The tales about the birth of Jesus are predominant in the book, each of them having something original and special, but equally beautiful are the stories of the lives of ordinary people.
The book teaches/reminds us to be modest, generous and loving, and it is perfect for Christmas time, when in every home reigns a festive atmosphere.
March 24, 2015
Det er svært ikke at læse historien som en variation over Dickens’ Et juleeventyr med David Holm i rollen som Ebenezer Scrooge. Strukturen i historien er næsten til punkt og prikke den samme, herunder konfrontationen med fortidens og nutidens synder og et glimt af mulige fremtidige konsekvenser.
I sammenligning med Dickens har Selma Lagerlöf skruet op for de mørke, gotiske elementer, men desværre også for de salvelsesfuldt kristelige indslag. Og så er Lagerlöfs version nærmest fuldstændig blottet for den dickenske humor.
Læs hele anmeldelsen på K's bognoter: http://bognoter.dk/2015/03/24/selma-l...
I sammenligning med Dickens har Selma Lagerlöf skruet op for de mørke, gotiske elementer, men desværre også for de salvelsesfuldt kristelige indslag. Og så er Lagerlöfs version nærmest fuldstændig blottet for den dickenske humor.
Læs hele anmeldelsen på K's bognoter: http://bognoter.dk/2015/03/24/selma-l...
August 16, 2020
3,5 stjärnor.
En bok med ett av mina favoritmotiv: en sympatisk personifikation av Döden (med lie, kappa och hela köret).
Historien fortsätter även ”längre än man tror” och blir därav mer intressant. Relationen till andra (romantisk kärlek, vänskap och familjeband) har ett drag av helande kraft i denna berättelse (som inbland blir lite övertydlig för min smak).
Men en genuint berörande bok med stråk av magi där karaktärerna känns levande och som har komplexa, starka kvinnor och (lika komplexa och starka) men förödande män och som tar fasta på budskapet att en bra kristen - det är en människa som gör livet lättare för sina medmänniskor. Vilket jag tycker låter rätt fint.
En bok med ett av mina favoritmotiv: en sympatisk personifikation av Döden (med lie, kappa och hela köret).
Historien fortsätter även ”längre än man tror” och blir därav mer intressant. Relationen till andra (romantisk kärlek, vänskap och familjeband) har ett drag av helande kraft i denna berättelse (som inbland blir lite övertydlig för min smak).
Men en genuint berörande bok med stråk av magi där karaktärerna känns levande och som har komplexa, starka kvinnor och (lika komplexa och starka) men förödande män och som tar fasta på budskapet att en bra kristen - det är en människa som gör livet lättare för sina medmänniskor. Vilket jag tycker låter rätt fint.
December 27, 2016
მოსაწყენია, მაგრამ თარგმანსაც "ვაბრალებ".
February 6, 2017
სკანდინავიურად საინტერესო იყო :3 მადლობა,სელმა.^
January 2, 2018
Sublime. Conmovedora.
February 7, 2018
http://www.neapoulain.com/2018/02/el-...
Selma Lagerlöf estaba calendarizada para noviembre, en el reto #WomenPNL (organizado por Todos mi ser), para leer a todas las mujeres que han ganado el Nobel de Literatura, pero como yo apenas me enteré que existía el reto este enero, pues decidí unirme y leer a las dos que ya habían pasado también. En enero, además de leer a Selma, también recordarán que leí a Sigrid Undset e hice una reseña de Santa Catalina de Siena. Pero bueno, hablemos un poco de Selma, antes de pasar a desmenuzar este libro. La escritora nació en Suecia en 1858 y fue galardonada con el premio Nobel de Literatura en 1909; provemiente de una familia de clase media donde la economía no era muy buena, fue maestra. Un periódico cultural sueco ofreció un premio de 500 coronas a la mejor novela, que ella ganó por haber enviado los primeros capítulos de La saga de Gösta Berling. Cuando le concedieron el Nobel fue por «en reconocimiento al altivo idealismo, la vívida imaginación y la percepción espiritual que caracterizan a todas sus obras», lo que la convirtió en la primera mujer en el mundo en recibir semejante distinción (y si lo piensan, es un poco triste que tantos años después sólo sean 14 mujeres las que lo han ganado).
Bueno, a mis manos llegó El carretero de la muerte por un juego del azar y lo único que quiero decir es que estoy interesada en leer otro libro de ella esperando que sea diferente. No, no me gustó El carretero de la muerte. Con la historia del carretero que tiene de fondo, esperaba algo mucho mejor y con menos hombres terribles. Pero me estoy adelantando y quiero desmenuzar este libro, es algo que me interesa mucho para que comprendan por qué mi opinión. Cuidado, que quizá deje un poco de sangre en el resto de la reseña, ahora sí, como dijo Jack el destripador: vamos por partes.
Una enfermera del ejército de salvación, Sor Edit, está muriendo. Su última voluntad es que quienes la acompañan vayan a buscar a David Holm y se lo lleven. A todos les extraña, porque David Holm es lo que yo defino como un hombre terrible merecedor de todos los horrores del infierno. Por otro lado, David Holm también está al borde de la muerte, prácticamente muerto y se encuentra con que la historia del carretero de la muerte es verdad. Y así, poco a poco, se entrelazan las historias de estos dos personajes. Cada segundo del libro que las mujeres tienen el foco de atención es glorioso, cada segundo que lo tiene David Holm me pareció la muerte y me quitó ganas de vivir. Vamos a hablar de por qué.
A mí la miseria de los hombres (hombres, varones, género masculino) me produce en general mucha hueva si no la escribe Kafka (pero yo amo a Kafka) y otros cuantos escritores (Steinbeck y Camus pueden encontrarse entre las honorables excepciones). ¿Por qué? Porque me la produce y ya. Pero bueno, ahora a la miseria de los varones le podemos sumar que el varón en cuestión merece menos que nada en cosas buenas y que deseas pasarle encima con una pickup (David Holm, te estoy hablando) y tienen mi cara de fastidio cuando notas que todo en el libro apunta a una historia de redención. Los hombres terribles no merecen ni una historia redentora más. Ni media. Ni una hoja. Merecen ser lanzados a las llamas del olvido y que nadie nunca más se acuerde de ellos y que todos los que sufrieron a su alrededor sean felices de una buena ves. ¿Sueno drástica? Perdón, es que me da flojera pensar la cantidad de historias que giran en torno a ello.
David Holm es un borracho que maltrata a su mujer y a sus hijos. Viven en la misería porque el cabrón ni trabaja ni deja que su mujer lo haga mucho y además de todo es un maleducado que se la pasa tratando mal a Sor Edit, que sólo intenta sacarle lo bueno que hay en su interior (la cantidad de esfuerzo y trabajo emocional que requiere intentar sacarle algo bueno a ese ser merece un premio, pero es un trabajo inútil). Durante todo el libro juro que me imaginé diversos escenarios en los cuales uno podía pasarle con una pickup por encima (aunque eso sea anacrónico, porque el libro es de 1912, más o menos), hacerle mal de ojo, condenarlo al infierno... y así hasta el infinito. Además aunque uno lo puede dudar porque los personajes no dudan en hablar mal de él, la historia intenta darle redención y justificación. En fin, hasta una novela que girara en torno a las mujeres que giran alrededor de David Holm y las consecuencias de sus actos hubiera sido mil veces más interesante.
Pero bueno, a veces pienso que tengo que ponerme un poco en el contexto histórico en el que la novela fue escrita. Lo intenté. Pero después pensé que en el siglo XII, Eloísa estaba hablando pestes de la iglesia (a pesar de ser monja obligada) por oprimir a la mujer y en el siglo XV estaba Christine de Pizan escribiendo un libro de cómo una ciudad de mujeres prosperaría (porque los hombres eran unos inútiles) y me acordé de Olympe de Gouges, que exigió que se reconociera a las mujeres como ciudadanas, lo que la llevó al patíbulo, y de Mary Wollotsencraft y su Vindicación de los derechos de la mujer. Y me acordé de Jane Austen y lo femenino de su universo y sus heroínas. Y me acordé de Charlotte Brontë y de Anne Brontë y de Emily Brontë, especialmente de ella, porque escribió una historia llena de personajes terribles que no consiguieron tanta redención gratuita como David Holm.
Quiero desmenuzar más partes de esta novela, así que, sin ir más lejos, voy a poner el anunció de SPOILERS. El que avisa no es traidor. De todos modos, son sólo hechos aislados de la novela que vale analizar con un poco de perspectiva de género.
SPOILERS, QUIEN AVISA NO ES TRAIDOR
FIN DE LOS SPOILERS
Concluyendo ya este asunto, creo que el libro no me gustó porque yo tengo un bias muy fuerte contra este tipo de historias. No me gustan y no me gusta que tengan fuerza, ni que sigan siendo reconocidas fuera de que están bien escritas. Con esta reseña doy por terminado a enero en el reto #WomenPNL, que definitivamente me ha dejado sorpresas curiosas y los espero en febrero, donde estaré leyendo a Pearl S. Buck y a Grazia Deledda.
Selma Lagerlöf estaba calendarizada para noviembre, en el reto #WomenPNL (organizado por Todos mi ser), para leer a todas las mujeres que han ganado el Nobel de Literatura, pero como yo apenas me enteré que existía el reto este enero, pues decidí unirme y leer a las dos que ya habían pasado también. En enero, además de leer a Selma, también recordarán que leí a Sigrid Undset e hice una reseña de Santa Catalina de Siena. Pero bueno, hablemos un poco de Selma, antes de pasar a desmenuzar este libro. La escritora nació en Suecia en 1858 y fue galardonada con el premio Nobel de Literatura en 1909; provemiente de una familia de clase media donde la economía no era muy buena, fue maestra. Un periódico cultural sueco ofreció un premio de 500 coronas a la mejor novela, que ella ganó por haber enviado los primeros capítulos de La saga de Gösta Berling. Cuando le concedieron el Nobel fue por «en reconocimiento al altivo idealismo, la vívida imaginación y la percepción espiritual que caracterizan a todas sus obras», lo que la convirtió en la primera mujer en el mundo en recibir semejante distinción (y si lo piensan, es un poco triste que tantos años después sólo sean 14 mujeres las que lo han ganado).
Bueno, a mis manos llegó El carretero de la muerte por un juego del azar y lo único que quiero decir es que estoy interesada en leer otro libro de ella esperando que sea diferente. No, no me gustó El carretero de la muerte. Con la historia del carretero que tiene de fondo, esperaba algo mucho mejor y con menos hombres terribles. Pero me estoy adelantando y quiero desmenuzar este libro, es algo que me interesa mucho para que comprendan por qué mi opinión. Cuidado, que quizá deje un poco de sangre en el resto de la reseña, ahora sí, como dijo Jack el destripador: vamos por partes.
Una enfermera del ejército de salvación, Sor Edit, está muriendo. Su última voluntad es que quienes la acompañan vayan a buscar a David Holm y se lo lleven. A todos les extraña, porque David Holm es lo que yo defino como un hombre terrible merecedor de todos los horrores del infierno. Por otro lado, David Holm también está al borde de la muerte, prácticamente muerto y se encuentra con que la historia del carretero de la muerte es verdad. Y así, poco a poco, se entrelazan las historias de estos dos personajes. Cada segundo del libro que las mujeres tienen el foco de atención es glorioso, cada segundo que lo tiene David Holm me pareció la muerte y me quitó ganas de vivir. Vamos a hablar de por qué.
A mí la miseria de los hombres (hombres, varones, género masculino) me produce en general mucha hueva si no la escribe Kafka (pero yo amo a Kafka) y otros cuantos escritores (Steinbeck y Camus pueden encontrarse entre las honorables excepciones). ¿Por qué? Porque me la produce y ya. Pero bueno, ahora a la miseria de los varones le podemos sumar que el varón en cuestión merece menos que nada en cosas buenas y que deseas pasarle encima con una pickup (David Holm, te estoy hablando) y tienen mi cara de fastidio cuando notas que todo en el libro apunta a una historia de redención. Los hombres terribles no merecen ni una historia redentora más. Ni media. Ni una hoja. Merecen ser lanzados a las llamas del olvido y que nadie nunca más se acuerde de ellos y que todos los que sufrieron a su alrededor sean felices de una buena ves. ¿Sueno drástica? Perdón, es que me da flojera pensar la cantidad de historias que giran en torno a ello.
David Holm es un borracho que maltrata a su mujer y a sus hijos. Viven en la misería porque el cabrón ni trabaja ni deja que su mujer lo haga mucho y además de todo es un maleducado que se la pasa tratando mal a Sor Edit, que sólo intenta sacarle lo bueno que hay en su interior (la cantidad de esfuerzo y trabajo emocional que requiere intentar sacarle algo bueno a ese ser merece un premio, pero es un trabajo inútil). Durante todo el libro juro que me imaginé diversos escenarios en los cuales uno podía pasarle con una pickup por encima (aunque eso sea anacrónico, porque el libro es de 1912, más o menos), hacerle mal de ojo, condenarlo al infierno... y así hasta el infinito. Además aunque uno lo puede dudar porque los personajes no dudan en hablar mal de él, la historia intenta darle redención y justificación. En fin, hasta una novela que girara en torno a las mujeres que giran alrededor de David Holm y las consecuencias de sus actos hubiera sido mil veces más interesante.
Pero bueno, a veces pienso que tengo que ponerme un poco en el contexto histórico en el que la novela fue escrita. Lo intenté. Pero después pensé que en el siglo XII, Eloísa estaba hablando pestes de la iglesia (a pesar de ser monja obligada) por oprimir a la mujer y en el siglo XV estaba Christine de Pizan escribiendo un libro de cómo una ciudad de mujeres prosperaría (porque los hombres eran unos inútiles) y me acordé de Olympe de Gouges, que exigió que se reconociera a las mujeres como ciudadanas, lo que la llevó al patíbulo, y de Mary Wollotsencraft y su Vindicación de los derechos de la mujer. Y me acordé de Jane Austen y lo femenino de su universo y sus heroínas. Y me acordé de Charlotte Brontë y de Anne Brontë y de Emily Brontë, especialmente de ella, porque escribió una historia llena de personajes terribles que no consiguieron tanta redención gratuita como David Holm.
Quiero desmenuzar más partes de esta novela, así que, sin ir más lejos, voy a poner el anunció de SPOILERS. El que avisa no es traidor. De todos modos, son sólo hechos aislados de la novela que vale analizar con un poco de perspectiva de género.
SPOILERS, QUIEN AVISA NO ES TRAIDOR
FIN DE LOS SPOILERS
Concluyendo ya este asunto, creo que el libro no me gustó porque yo tengo un bias muy fuerte contra este tipo de historias. No me gustan y no me gusta que tengan fuerza, ni que sigan siendo reconocidas fuera de que están bien escritas. Con esta reseña doy por terminado a enero en el reto #WomenPNL, que definitivamente me ha dejado sorpresas curiosas y los espero en febrero, donde estaré leyendo a Pearl S. Buck y a Grazia Deledda.
July 3, 2022
Publicada en 1912, esta novela es obra de Selma Lagerlöf, la primera mujer en ganar el premio Nobel de Literatura. Originalmente a la autora se le encomendó escribir un tratado sobre prevención y cuidado de la tuberculosis, pero a Lagerlöf se le ocurrió convertirla en una historia sobrenatural basada en una antigua leyenda.
Se dice que en la noche de fin de año, a la última persona en morir se le aparece una carreta cochambrosa conducida por un ser ataviado con una túnica negra con capucha y una guadaña. Esta persona, durante un año entero, es la encargada de recoger las almas de los fallecidos, y al finalizar este año, le entrega el testigo al último en morir. Una hermana del ejercito de salvación moribunda de tuberculosis, a la que le queda muy poco tiempo, tiene un último deseo antes de morir: quiere ver a un hombre llamado David Holm. El tal Holm, un canalla alcohólico que siempre está metido en problemas, se acaba de pelear con dos vagabundos que le han pegado una paliza y lo han dejado a las puertas de la muerte. Holm, que precisamente estaba contando la leyenda de esta carreta espeluznante, la ve aparecer, y se lleva una sorpresa cuando descubre que conoce al conductor.
El principio de esta novela me gustó muchísimo, especialmente las descripciones de la carreta, con su caballo y conductor, que son muy vívidas. Es la parte de la historia que más tira hacia el terror y la autora tiene un estilo muy accesible, con unas descripciones que cobran vida con mucha facilidad. También es una historia que ahora en tiempos de pandemia nos puede resultar muy familiar, ya que retrata los peligros de que alguien enfermo tosa en la cara de los demás, de la importancia de esterilizar la ropa, etcétera.
La historia está estructurada de una manera que recuerda irremediablemente a Un cuento de Navidad de Charles Dickens, con un David Holm que es un indeseable que ha hecho de la vida un infierno para sus allegados y al que se le enseña una lección en esta fecha tan señalada. De este modo, el carretero se lo lleva a visitar a varias personas afectadas por él para que se de cuenta de cómo ha actuado.
El problema es cómo está planteada esta redención. Soy consciente de que hace más de cien años que se escribió esta novela pero uf, la forma en la que la historia trata a la esposa de David Holm es horripilante, y no hay ninguna justificación por la que a Holm se le de la oportunidad de redimirse, la verdad. Viene a ser lo de que si uno se arrepiente de sus pecados entonces todo está bien a ojos de Dios, una moralina que a mí personalmente a no ser que esté excepcionalmente bien presentada yo no compro.
Por este motivo, aunque al principio estaba muy metida en el planteamiento, no fui capaz de disfrutar de su lectura. Insisto, eso sí, en que está muy bien escrita.
Se dice que en la noche de fin de año, a la última persona en morir se le aparece una carreta cochambrosa conducida por un ser ataviado con una túnica negra con capucha y una guadaña. Esta persona, durante un año entero, es la encargada de recoger las almas de los fallecidos, y al finalizar este año, le entrega el testigo al último en morir. Una hermana del ejercito de salvación moribunda de tuberculosis, a la que le queda muy poco tiempo, tiene un último deseo antes de morir: quiere ver a un hombre llamado David Holm. El tal Holm, un canalla alcohólico que siempre está metido en problemas, se acaba de pelear con dos vagabundos que le han pegado una paliza y lo han dejado a las puertas de la muerte. Holm, que precisamente estaba contando la leyenda de esta carreta espeluznante, la ve aparecer, y se lleva una sorpresa cuando descubre que conoce al conductor.
El principio de esta novela me gustó muchísimo, especialmente las descripciones de la carreta, con su caballo y conductor, que son muy vívidas. Es la parte de la historia que más tira hacia el terror y la autora tiene un estilo muy accesible, con unas descripciones que cobran vida con mucha facilidad. También es una historia que ahora en tiempos de pandemia nos puede resultar muy familiar, ya que retrata los peligros de que alguien enfermo tosa en la cara de los demás, de la importancia de esterilizar la ropa, etcétera.
La historia está estructurada de una manera que recuerda irremediablemente a Un cuento de Navidad de Charles Dickens, con un David Holm que es un indeseable que ha hecho de la vida un infierno para sus allegados y al que se le enseña una lección en esta fecha tan señalada. De este modo, el carretero se lo lleva a visitar a varias personas afectadas por él para que se de cuenta de cómo ha actuado.
El problema es cómo está planteada esta redención. Soy consciente de que hace más de cien años que se escribió esta novela pero uf, la forma en la que la historia trata a la esposa de David Holm es horripilante, y no hay ninguna justificación por la que a Holm se le de la oportunidad de redimirse, la verdad. Viene a ser lo de que si uno se arrepiente de sus pecados entonces todo está bien a ojos de Dios, una moralina que a mí personalmente a no ser que esté excepcionalmente bien presentada yo no compro.
Por este motivo, aunque al principio estaba muy metida en el planteamiento, no fui capaz de disfrutar de su lectura. Insisto, eso sí, en que está muy bien escrita.
Displaying 1 - 30 of 96 reviews