| dbo:abstract
|
- Els ahmadilís foren una dinastia d'emirs o atabegs de Maragha a l'Azerbaidjan. Van governar a Maragha entre el començament del segle xii fins al 1208/1209 i després a Ruyin Dez (Ruyindiz) sota domini mongol. El seu epònim fou Ahmadil ben Ibrahim ben Wahsudan al-Rawwadi mort entre 1114 i 1116. Els seus successors apareixen amb noms i títols diferents segons les fonts. Probablement el va succeir el seu esclau turc Ak Sunkur al-Ahmadili (Ak Sunkur I) que apareix esmentat en els següents anys en les lluites entre els fills del sultà seljúcida (mort el 1118), el primer que porta el títol d'atabeg. A aquest atabeg el va succeir vers 1134 el seu fill Ak Sunkur II o Arslan ben Ak Sunkur. El poder a l'Azerbaidjan es dividia entre Ildiguz (o Ildeguz o Eldiguz o Ildegiz), atabeg d', a Tabriz, i Ak Sunkur II a Maragha. Mort vers 1169 (1164 segons altres fonts), segons els historiador Mustawfi el poder fou confiat a dos altres germans, Ala al-Din Karba (o Karpa) Arslan i Rukn al-Din per imposició d'Ildegiz. De com van seguir els fets no se'n sap res. El 1175 Ibn al-Athir esmenta com a atabeg a Maragha a Falak al-Din, fill i hereu d'Ak Sunkur II que hauria recuperat el poder. Ibn al-Athir només indica que quan el ildegízida Muhammad Pahlawan va assetjar Maragha el 1174/1175, Ak Sunkur II ja havia mort i l'havia succeir el seu fill Falak al-Din, però no assenyala clarament quan fou aquesta mort. Pahlawan va assetjar la fortalesa de Ruyin Dez i després la mateixa Maragha però no a poder conquerir ni l'una ni l'altra; el seu germà Kizil Arslan fou enviat a assetjar Tabriz, governada també per Falak que se'n havia apoderat en un moment incert. Finalment es va fer la pau per la qual Tabriz va ser cedida als ildegízides. Falak va regnar fins a una data incerta no més enllà del 1188/1189. En aquesta data torna a aparèixer Ala al-Din Karba Arslan, que després de la derrota del califa davant els seljúcides en 1188/1189 a Dar Marg, va anar a Hamadan a fer homenatge al sultà seljúcida i fou nomenat atabeg del fill de Toghrul Beg, Barkyaruk, després del qual va retornar a Maragha. Després d'aquesta data hi ha un buit de notícies per catorze anys (1189-1203). Se sap que era un home interessat en la cultura, descendent d'Ak Sunkur I, que tenia dos fills dels que només es coneix el nom: Nusrat al-Din Muhammad i Falak al-Din Ahmad, i que la seva capital fou Ruyin Dez almenys fins al 1197. Ibn al-Athir diu que vers 1203 planejava arrabassar l'Azerbaidjan al ildegízida Nusrat al-Din Abu Bakr (1195-1210) i per això es va aliar a Muzaffar al-Din Gokburi d'Irbil, però l'atac va poder ser rebutjar pel ildegízida amb l'ajut del mameluc Aydogmes o Aytogmes, senyor del Jibal (1203/1204 a 1211/1212) que havia estat un dels mamelucs de Muhammad Pahlawan. Llavors Abu Bakr va atacar Maragha on va assetjar a Ala al-Din però finalment es va arranjar la pau en la qual l'atabeg de Maragha cedia una de les seves dues fortaleses (la de Maragha) i rebia en compensació Ushnu i Urmia en feu d'Abu Bakr que va passar a dominar la situació. El 1205/1206 l'atabeg local era encara Ala al-Din també esmentat com Ala al-Dawla que va morir el 1207/1208 i el va succeir un fill menor d'edat sota la protecció d'un servidor lleial eunuc. L'infant va morir al cap d'un any (1208/1209) i el regent va restar al castell de Ruyindiz, prop de Maragha, mentre Abu Bakr ocupava la resta del territori ahmadílida, probablement limitat a Ushnu i Urmia. Un altre possible membre de la família conegut i que no pot ser situat, apareix al Madjma al-adab amb el nom d'Izz al-Din Abu l-Harith Arslan Aba ibn Atabak Turki Maraghi mort en batalla prop de Tabriz el 1208/1209 amb Nusrat al-Din Bishkin. No se sap quan va regnar i si fou el menor mort en aquesta data fa la sensació que no era pas un infant, ja que ocupava un càrrec en una madrassa i va morir en batalla. Amb l'eunuc hi havia segurament una neta (de nom Salafa Khatun) del darrer atabeg, que fou la darrera representant de la família esmentada que dominava altre cop a Maragha encara el 1221 quan els mongols van ocupar la ciutat; es va casar amb el sord i mut Kizil Arslan Malik-i Kamus (o Malik al-Khamush = "el rei silenciós"), enllaç que segurament va comportar el domini de Maragha i Ruyindiz pel matrimoni. El 1221, quan els mongols van ocupar Maragha, Salafa Khatun es va refugiar al castell de Ruyindiz. El 1224 el general Sharaf al-mulk, al servei del khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti, va assetjar la fortalesa, dominada per la neta d'Ala al-Din o Ala al-Dawla i el seu marit al-Khamush ("el silenciós), fill sord i mut de l'ildigízida Uzbeg; Khamush es va unir a les forces del Khwarizmshah. Salafa Khatun va repudiar al seu marit i va negociar el seu enllaç amb el general, però abans de la cerimònia va aparèixer Djalal al-Din en persona que la va fer la seva dona i va nomenar un governador de la seva confiança pel castell. Segons Djuwayni, el fill d'Al-Khamush, Nusrat al-Din, que vivia refugiat al Soldanat de Rum, va obtenir uns anys després un decret del kan Guyuk, que el nomenava governador de Tabriz i Azerbaidjan. Probablement la mort de Guyuk (que només va regnar del 1246 al 1248) i el capgirament de la situació a Mongòlia on els ogodeïdes foren apartats del poder en favor dels tuluídes, van impedir fer efectiu aquest decret. Les referències als ahmadilis desapareixen. (ca)
- الأحمديليون أو بنو روّاد ، أسرة أقامت لها حكماً في جزء من أذربيجان بين مدينتي تبريز ومراغة في مطالع القرن الخامس الهجري. (ar)
- The Ahmadilis (Persian: احمدیلی), also known as the Atabegs of Maragheh (Atābakān-e Marāghe, Persian: اتابکان مراغه) were a local Turcoman dynasty who ruled from the early 12th century until 1208–09 in Maragheh itself and in Rūʾīn Dez for some years after the Mongol conquest. They ruled approximately from 1122 to 1225. Notices in the chronicles of this localised line of Atabegs are only sporadic, and numismatic evidences have not thus far been found, so it is difficult to reconstruct their chronology and genealogy. Bosworth says that they were a dynasty of Turkic origin that started with Aq Sunqur Ahmadili who was presumably a freedman of the Kurdish commander of the Seljuq Empire, . A female member of the family, Sulafa Khatun, was ruling Maragheh until these places were sacked by the Mongols in 1221.In 1225, Sulafa Khatun married the Khwarazmian ruler Jalal ad-Din Mingburnu, who administered her territories. In 1231, the region fell to the Mongol armies. (en)
- 艾哈邁迪里王朝，是位於伊朗西北馬拉蓋的地方王朝，該王朝的統治自1122年起，持續至1225年，其統治者的稱號為阿德貝格。 艾哈邁迪里王朝在編年史中只有零星的資料，到目前為止還沒有發現錢幣學的證據，因此很難重建它們的年代和家譜。英國歷史學家博斯沃思說，他們是突厥血統，始於阿克·桑庫爾·艾哈邁迪利，他可能是塞爾柱帝國庫爾德司令艾哈邁迪·伊本·易卜拉欣的解放者。該家族的一位女性成員蘇拉法·可敦統治著馬拉蓋，直到這些地方在1221年被蒙古人攻下。 (zh)
|
