Sieglu XVII

De Wikipedia
Sieglos Sieglu xviSieglu xviiSieglu xviii
Décades 1600161016201630164016501660167016801690
Tabla añal del sieglu XVII
Principios de la filosofía natural (1687). Obra d'Isaac Newton, marcó un puntu d'inflexón na heitoria de la ciencia.[1]

El Sieglu XVII de la era común) foi'l séptimu sieglu del II mileniu nel calendariu gregorianu. Entamó'l 1 de xineru de 1601 y acabó'l 31 d'avientu de 1700.

Ye llamáu'l «sieglu de la física» por cuenta de que nesti sieglu les aportaciones de René Descartes y Isaac Newton dieron orixe a la física clásica y a un sistema de pensamientu mecanicista.

Acontecimientos[editar | editar la fonte]

Años 1600[editar | editar la fonte]

Mapamundi de 1606, obra de Willem Blaeu.

Años 1610[editar | editar la fonte]

Años 1620[editar | editar la fonte]

Años 1630[editar | editar la fonte]

Años 1640[editar | editar la fonte]

Ficheru:Rocroi, el postreru terciu, por Augusto Ferrer-Dalmau.jpg
La batalla de Rocroi.
La ronda de nueche o La compañía militar del capitán Frans Banning Cocq, 1642. Oleu sobro llenzu; espuestu nel Rijksmuseum, d'Ámsterdam.
Mapa d'Europa en 1648 a la fin de la guerra de los Trenta Años.

Años 1650[editar | editar la fonte]

Años 1660[editar | editar la fonte]

Colonización europea en 1660.
Sultán Mehmed IV.

Años 1670[editar | editar la fonte]

Años 1680[editar | editar la fonte]

Soldáu tártaru de Crimea engarrando con un soldáu de la Mancomunidá de Polonia-Lituania. Esa frontera caltener n'estáu semipermanente de guerra hasta'l sieglu xviii. Oleu de Juliusz Kossak.

Años 1690[editar | editar la fonte]

Demografía y estadística n'Asturies[editar | editar la fonte]

Cultura del sieglu XVII[editar | editar la fonte]

1605: Primer publicación del Quixote.

El sieglu XVII ye d'una rellumanza ensin comparanza, por cuenta de que dexa esti tiempu desligarse de les atadures provenientes de la Edá Media.

El Renacimientu del sieglu xvi ye la puerta d'entrada por qu'en los 100 años que corrieron de 1600 a 1700 la sociedá pudiera safase del vieyu molde qu'enllantaba métodos ríxidos de comportamientu y actuación especialmente impuestos pola Ilesia.

Al romper estos vieyos moldes dexó salir de la rixidez de les estructures lliniales ya imprimir nueves formes de movimientu especialmente nel campu de les artes, onde podríen ser la pintura, escultura y arquiteutura. Esti adelantu d'imprimir movimientu, rescatar les formes celestiales per mediu de la ornamentación, y el pasu de lo estático a lo dinámico contémplase como l'estilu barrocu, que ye un estilu modernu que dexa tras al manierismu del sieglu precedente.

El barrocu que se presenta en distintes manifestaciones artístiques incluyida la lliteratura nes sos dos aguaes culteranismu y conceutismu, dexa enraigonar a la sociedá d'entós a un nuevu estilu de vida, nel que s'afai y acepta vivir so situaciones en constante cambéu.

Dalgunes manifectaciones como pontes ente distintos conceyos como por casu la ponte de Roa-Riaza.

Persones relevantes[editar | editar la fonte]

Política[editar | editar la fonte]

Lluis XIV de Francia.
Tokugawa Ieyasu.

Ciencia y filosofía[editar | editar la fonte]

Isaac Newton.

Lliteratura[editar | editar la fonte]

Lope de Vega.

Música[editar | editar la fonte]

Johann Sebastian Bach.

Artes Plástiques y Arquiteutura[editar | editar la fonte]

Diego Velázquez.
Rembrandt.

Otres personalidaes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]