Mary Somerset

De Wikipedia
Mary Somerset
Vida
Nacimientu Little Hadham (es) Traducir16 d'avientu de 1630
Nacionalidá Reinu de Gran Bretaña
Muerte Chelsea7 de xineru de 1715[1] (84 años)
Sepultura St Michael and All Angels Church, Badminton (en) Traducir
Familia
Padre Arthur Capell, 1st Baron Capell of Hadham
Madre Elizabeth Morrison
Casada con Henry Seymour, Lord Beauchamp (1648 – )[2]
Henry Somerset, 1st Duke of Beaufort (es) Traducir (1657 – )[2]
Fíos/es
Hermanos/es
Oficiu horticultora, botánica, floricultora, coleicionista de plantesaristócrata
Cambiar los datos en Wikidata

Mary Somerset, duquesa de Beaufort (16 d'avientu de 1630Little Hadham (es) Traducir – 7 de xineru de 1715Chelsea) conocida pol so nome de casada de Mary Seymour, Lady Beauchamp y el so nome de nacida Mary Capell, foi una noble, jardinyera y botánica inglesa.[4][5][6]

Biografía[editar | editar la fonte]

Mary nació en Little Hadham, Hertfordshire, Inglaterra en dalgún momentu antes de 16 d'avientu de 1630, en que foi bautizada. Yera fía de Sir Arthur Capell, 1º Barón Capell de Hadham y de Elizabeth Morrison.[4]

Mary Capell y la so hermana, Elizabeth Capell, condesa de Carnarvon por Sir Peter Lely, Muséu Metropolitanu d'Arte

El 28 de xunu de 1648, Mary casóse col so primer home Henry Seymour, Lord Beauchamp, y tuvieron un fíu y una fía. El so home yera un royalista, encarceláu mientres la Guerra Civil inglesa. El so segundu home, con quien se casó'l 17 d'agostu de 1657 yera Henry Somerset, coles mesmes 1º Duque de Beaufort, y tuvieron seis neños.[4]

Mientres el intriga papista, pidióse-y n'ausencia del so home, que llamara a la milicia, pa faer frente a una (falsa) alarma d'una invasión francesa na Isla de Purbeck, y facer "nun estáu de mieu mortal". La supuesta invasión, como muncho qu'asocedió (o nun asocedió) mientres la Intriga, foi a cencielles la resultancia de la histeria pública.[7] A pesar d'esi momentu de llerza, polo xeneral caltuvo una actitú despreocupada y racional escontra la intriga, espresando'l so plasmu pol fechu de que l'informante William Bedloe, a quien ella conocía como "un villanu que la so pallabra nun sería tomada a seis peniques" tenía poder p'arruinar a cualquier home.[8] Asistió al xuiciu del abogáu católicu Richard Langhorne, supuestamente nel casu de que Bedloe, un amargosu enemigu del so home, fixera cargos contra él y tomara notes de la evidencia. Cuando Bedloe protestó ante la so presencia, el Lord Chief Justice, William Scroggs, señaló que'l xuiciu taba abiertu al públicu y preguntó irritablemente lo que les notes d'una muyer significaben sía comoquier: "non más que la so llingua, verdaderamente".[9]

Yera una emplegadora notoriamente esixente que «aterraba al corazón de los sos sirvientes»: tolos díes faía una visita a la casa y los terrenes, y cualquier criáu que nun s'atopaba nel trabayu, yera darréu despidíu.[10] Inclusive los terratenientes vecinos, saludar con plasmu, y taben ansiosos por non cruciala.[10]

Botánica y xardinera[editar | editar la fonte]

La duquesa de Beaufort foi una de les primeres xardineres de Gran Bretaña, ratifica Alice Coats.[11] Empezó seriamente recoyendo plantes nos 1690s, y el so interés na xardinería intensificar al enviudar.[12][13] Tuvo l'asistencia de notables xardineros y botánicos como George London y Leonard Plukenet; y recibía granes de les Indies Occidentales, Sudáfrica, India, Sri Lanka, China y Xapón.[14] En 1702, comprometió los servicios de William Sherard como tutor pal so nietu, "él entiende y encánta-y el mio hobby". Sherard Introdució más de 1500 plantes, la mayoría d'ellos pa ivernaderu, a la so coleición, en Badminton House o en Beaufort House, Chelsea.

La so casa de Londres taba al llau de la de Sir Hans Sloane, faciéndo-y vecina del Chelsea Physic Garden.[15] El so herbario, catalogáu en doce volúmenes, 'taben aconceyaos y ensugaos por orde de Mary Duquesa de Beaufort', mandándola a Sir Hans Sloane, por que'l so legáu llegó al Muséu d'Historia Natural.[16][17] El so florilegium de dos volúmenes, con dibuxos de Everard Kickius, na so mayoría de la so eleición de los más exóticos, y el restu permanez na Biblioteca de Badminton.[18] Ente les sos introducciones a la xardinería británica, la mayoría yeren plantes d'interior, como Pelargonium zonale unu de los ancestros de pelargonios de xardinos, ageratum y la Flor de Pasión Azul (Passiflora caerulea).[19]

Legáu y descendientes[editar | editar la fonte]

El genus Beaufortia, erecto nel sieglu XIX por Robert Brown pa describir delles especies de mirtáceas del suroeste d'Australia, conmemóra-y col so epónimu.[20]

La so semeya, pintáu por Sir Godfrey Kneller en 1708, y otru pintáu por Sir Peter Lely semeya de la duquesa col conde de Carnarvon, topar nel Muséu Metropolitanu d'Arte.[21]

Ente los sos munchos descendientes, incluyir a Diana Princesa de Gales, y a los Duques de Beaufort.[10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Kindred Britain. Identificador Kindred Britain: I11688. Apaez como: Hon. Mary Capel.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmao en: Kindred Britain.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Mary Capell». ThePeerage.com. Consultáu'l 5 de xunetu de 2010.
  5. Plantía:ODNBweb
  6. Molly McClain, Beaufort: The Duke and His Duchess (Yale University Press, 2001)
  7. Kenyon, J.P. The Popish Plot Phoenix Press reissue 2000 p.123
  8. Kenyon pp.109–110
  9. Kenyon p.189
  10. 10,0 10,1 10,2 Fraser, Antonia King Charles II Mandarin edition 1993 p.331
  11. Coats, Garden Shrubs and Their Histories (1964) 1992:212 (brief notice of her gardening abilities).
  12. Douglas Chambers, "'Storys of Plants': The assembling of Mary Capel Somerset's botanical collection at Badminton" Journal of the History of Collections, 1997
  13. Alice Coats remarks that "she would probably have been greatly annoyed had she known that Aiton was to date the year of her introductions from the date of her husband's death, not of her own."
  14. Chambers 1997.
  15. Noted by R Stungo, "Recording the Aloes at Chelsea.
  16. Paul A. Fryxell, "The typification and application of the Linnaean binomials in Gossypium", Brittonia 20.4 (October–December 1968).
  17. «Duchess of Beaufort's Hortus Siccus». Natural History Museum. Archiváu dende l'orixinal, el 14 de xunu de 2015.
  18. G. Cottesloe and D. Hunt The Duchess of Beauforts Flowers (Exeter, Webb and Bower), 1983.
  19. Coats (1964) 1992:212.
  20. Hort. Kew., ed. 2 [W.T. Aiton] 4: 418. 1812 (IK)
  21. «Sir Peter Lely (Pieter van der Faes) - Mary Capel (1630–1715), Later Duchess of Beaufort, and Her Sister Elizabeth (1633–1678), Countess of Carnarvon - The Met». The Metropolitan Museum of Art. Consultáu'l 13 de febreru de 2017.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]