“Si l'home blanc no vol que siguem antiblancs, que deixi d’oprimir-nos, explotar-nos i degradar-nos”. Ho pensava, ho defensava i va morir amb aquesta idea al cap. Malcolm Little, consagrat com a Malcolm X (Omaha, 19 de maig del 1925-Nova York, 21 de febrer del 1965), a qui molts només coneixeran per Spike Lee o per la lletra d’algunes cançons, va ser un defensor dels drets humans controvertit, un ídol anguila, inclassificable.  La història ens el deixa com a lluitador panafricanista, revolucionari espiritual, cristià d’origen i musulmà per convicció. Va dedicar més hores de la seva vida a intentar crear una neta separació del nacionalisme negre que a la integració. Ara el veiem a les samarretes amb Martin Luther King, però amics no eren. Malcolm sospitava que els blancs mai no considerarien en condicions d'igualtat la població negra. A Malcolm X no li agradava parlar d’afroamericans, sinó d’un nacionalisme negre americà. Màrtir per la causa, reformista i inconformista extrem, va néixer el 19 de maig 1925 i en la seva vida va ser predicador, pastor i activista fins a arribar a ser un líder incontestable, vinculat a l’islam i a la lluita antiracista. El seu pare era Marcus Garvey, un cristià baptista en una societat racista i classista on la seva família va patir agressions: els van cremar la casa i havien de fugir de ciutat en ciutat per atacs racistes constants. El pare va ser assassinat el 1931. La mare va ingressar en un hospital psiquiàtric i els germans es van dispersar en diverses famílies. Malcolm va patir la segregació entre blancs i negres ja des que va néixer i va viure sempre escapant d’amenaces. Després d'un període de delinqüència i mala vida, i ja a la presó de Charlestown, comença a estudiar i a fer un canvi de rumb. Deixa el cristianisme familiar, desconfia del colonialisme i es comença a interessar pel moviment que ell mateix impulsa, la Nació de l'Islam. La X del seu cognom és un símbol per recordar que molts africans havien perdut el cognom, els orígens i la identitat. El 1964 va abandonar el grup polític i després d'un viatge a la Meca es fa musulmà sunnita i pren el nom d’El-Hajj Malik El-Shabazz.

Dècades després, la supremacia blanca no ha desaparegut dels Estats Units (ni d'altres llocs més propers), hi ha més negres que blancs que moren assassinats a trets

Si avui busqueu Malcolm X, el trobareu a les enciclopèdies del comunisme, ja que l'FBI el va considerar aliat comunista i, per tant, un perill, i li va obrir expedient el 1953. La seva pròpia evolució ideològica el va dur a trencar amb la Nació de l'Islam. Va tenir sempre enemics, i amb només 39 anys va morir assassinat pels seus a Harlem, el 1965, en un míting amb més d’una desena de trets.

Dècades després, la supremacia blanca no ha desaparegut dels Estats Units (ni d'altres llocs més propers), hi ha més negres que blancs que moren assassinats a trets, i les tensions continuaran mentre aquest absurd elitisme racial continuï imperant, legitimat i consentit. Peter Bailey, un dels periodistes que més el va conèixer, en destaca la integritat i vol que sigui recordat com una persona que va canviar la mentalitat dels americans, que va donar una percepció nova de com és la vida, el país i el món i que va ensenyar que “abans de parlar, cal fer investigació i basar-se en els fets”. Una bona lliçó de periodisme, la del discutit líder Malcolm X que obria els ulls tal dia com avui fa 99 anys.