| dbo:abstract
|
- Guaram I d'Ibèria (en georgià : გუარამ I) fou un príncep de Javakètia i Calarzene, que va obtenir el títol de príncep-primat d'Ibèria i de curopalat del 588 al 590. La "Crònica georgiana" fa de Guaram el Curopalata un proto-Bagràtida, « Bagràtida pel seu pare però sorgit dels cosròides per la seva mare », fill d'un Salomó, emigrat amb els seus germans a Geòrgia i descendent del rei profeta David i de Salomó. El fa regnar 25 anys de 575 a 600, en substitució dels fills de Bakur III d'Ibèria retirats a Kakhètia i Herètia. La crítica contemporània, que sobre la base de les fonts armènies estima que els bagràtides no es van implantar a Ibèria fins després del 772, rebutja aquesta indicació. Segons Cyril Toumanoff, Guaram seria el fils de Lleó, coarxiduc d'Ibèria occidental 522-534 (mort l'any 534), un jove fill del rei Vakhtang I Cap de Llop d'Ibèria i de la seva esposa grega. Seria així un membre de la branca menor de la dinastia dels cosròides d'Ibèria anomenada « Guaràmides » que hi havia rebut com a patrimoni els ducats del sud-oest d'Ibèria, la Klardjètia i la Javakètia. Guaram és habitualment identificat amb el dinasta Gurguèn, citat com hegemònic el 572-575 pel cronista Teòfanes el Confessor. Es posseeixen monedes d'aquest príncep de l'any 586, en les quals figuren les lletres G i N i que porten al revers l'efígie d'un monarca: el rei sassànida Ormazd IV (579-590). Durant la guerra entre l'Imperi sassànida i l'Imperi Romà d'Orient, en el regnat de Justí II (565-578), Guaram/Gorgen, aliat al príncep armeni Vardan III Mamikonian i als Grecs, va intentar desesperadament d'alliberar-se del control persa l'any 572. Vençut, es va refugiar amb la seva família a Lazika i no va reaparèixer sobre l'escena política fins al 588, en el moment de la revolta d'Ibèrie mencionada pel cronista georgià Juansxer. Els ibers van sol·licitar l'ajuda de l'emperador Maurici (582-602) i reclamaven un sobirà pertanyent a la dinastia reial d'Ibèria ; Maurici va designar a Guaram i li va conferir la dignitat de curopalata abans d'enviar-lo a Mtskhetha. Sembla tanmateix que un compromís es va trobar amb els sassànides com sembla la indicar la moneda del 586. Aquesta iniciativa i la creació del càrrec de príncep-primat d'Ibèria posaren en primer pla als cosròides que des de la supressió de la monarquia d'Ibèria pels sassànides cap al 580 havien estat apartats del poder. Tanmateix no foren ja reis sinó « prínceps-primats » (érismthavari), primers entre els seus iguals. Guaram és descrit com un home pietós, constructor d'esglésies, i tradicionalment acreditat com el fundador del monestir de Jvari a Mtskheta. Guaram va tenir com successor al seu fill, Esteve I d'Ibèria mentre que el seu segon fils Demetri va rebre el títol de «hypatos ». (ca)
- Guaram I. (georgisch გუარამ I) war ein georgischer Fürst, welcher das Prinzipat von Iberien (ქართლის საერისმთავრო, translit.: kartlis saerismtavro) und den oströmischen (byzantinischen) Titel eines Kuropalates (588–590) führte. Er wird gewöhnlich mit dem Gurgenes (Γουργένης, hellenisierte Form des Mittelpersischen Gurgēn) des byzantinischen Chronisten Theophanes identifiziert. (de)
- Guaram I (Georgian: გუარამ I) was a Georgian prince, who attained to the hereditary rulership of Iberia and the East Roman (Byzantine) title of curopalates from 588 to c. 590. He is commonly identified with the Gurgenes (Γουργένης, Hellenized form of Middle Persian Gurgēn) of the Byzantine chronicler Theophanes. Guaram was born to , the younger son of king Vakhtang I Gorgasali and his Roman consort Helene, thus being a member of the younger, non-royal branch of the Chosroid dynasty, which was in possession of the southwestern Iberian duchies of Klarjeti and Javakheti. He is reported by the medieval Georgian author Sumbat Davitis-Dze to be the first Bagrationi ruler, a claim that has not been accepted as credible. When the war between the Roman and Sassanid Iranian empires resumed under Justin II (r. 565–578), Guaram/Gurgenes allied himself with the Armenian prince Vardan III Mamikonian and the Romans in a desperate attempt to break free of Iranian control in 572 (Theoph. Byz. Fr. 3). He apparently fled to Constantinople when the uprising failed and remained there until he reappeared on political scene in 588, when the Iberians are reported by the Georgian chronicler Juansher to have revolted from the Sassanid rule again. The Iberian nobles asked the emperor Maurice (r. 582–602) for a ruler from the Iberian royal house; Maurice sent Guaram, conferring on him the dignity of curopalates and sending him to Mtskheta. Thus, the presiding principate of Iberia replaced the Chosroid kingship dormant since its suppression by the Sassanids c. 580. He has traditionally been credited with the foundation of the Jvari Monastery at Mtskheta. Guaram was succeeded by his son, Stephen I. Guaram I was the first Georgian ruler to take the unusual step of issuing coins modeled on the silver drachms of the Sassanids. These coins, referred to as the "Iberian-Sassanid", feature the initials GN, i.e., Gurgen. Thus, "Guaram" (recorded by the Georgian chronicles) seems to have been the name destined for the domestic usage; while "Gurgen" was the official name of this ruler used for foreign relations, and found in the coinage and in foreign sources. (en)
- Guaram I (en georgiano, გუარამ I) fue un príncipe, que logró el gobierno hereditario de Iberia y el título bizantino de curopalates de 588 a c. 590. Es generalmente identificado con el Gurgenes (Γουργένης, forma helenizada del persa medio Gurgēn) del cronista bizantino Teófanes. Guaram era hijo de Leo, el hijo más joven de rey Vakhtang I de Iberia y su esposa romana Helena, siendo miembro de la rama más joven, y no real de la dinastía cosroida, que poseía los ducados ibéricos suroccidentales de Klarjeti y Javakheti. El cronista georgiano medieval Sumbat Davitis-Dzele le reporta como el primer gobernante Bagrationi, una reclamación que no ha sido aceptada como creíble. Cuándo la guerra entre los imperios romano y Sasánida continuó bajo Justino II (r. 565–578), Guaram/Gurgenes se alió al príncipe Armenio Vardan III Mamikonian y a los romanos en un intento desesperado de liberarse del control iraní en 572 (Theoph. Byz. Fr. 3). Aparentemente huyó a Constantinopla cuándo la revuelta fracasó y permaneció allí hasta que reapareció en la escena política en 588, cuando los iberos se rebelaron nuevamente contra los sasánidas, según el cronista georgiano Juansher. Los nobles ibéricos pidieron al emperador Mauricio (582–602) un gobernante para la casa real ibérica; Mauricio les envió a Guaram, confiriéndole la dignidad de curopalates y enviándole a Mtsjeta. Así, el principado de Iberia reemplazó a la durmiente monarquía cosroida desde su supresión por los Sasánidas en 580. Tradicionalmente se le ha atribuido la fundación del Monasterio de Jvari. Guaram fue sucedido por su hijo, Esteban I. Guaram fue el primer gobernante Georgiano en dar el paso inusual de emitir monedas al estilo sasánida. Estas monedas, referidas como "ibérico-Sasánidas", muestran las iniciales GN, i.e., Gurgen. Así, "Guaram" (registrado en las crónicas Georgianas) parece haber sido el nombre destinado para el uso doméstico; mientras "Gurgen" era el nombre oficial de este gobernante para relaciones extranjeras, y encontrados en la numismática y fuentes extranjeras. (es)
- Gouaram Ier d'Ibérie (en géorgien : გუარამ I) est un prince géorgien de Djavakhétie et de Calarzène, qui obtient le titre de prince-primat d'Ibérie et de curopalate de 588 à 590. (fr)
- Goearam I (Georgisch:გუარამ I) was prins van Iberië bekend als Kartli (huidige Georgië) 588 tot 590. Goearam was een zoon van Leo en kleinzoon van Vachtang I Gorgasali. (nl)
- Гуарам I (Гурам I или Гурген I; груз. გუარამ I; умер приблизительно в 591 или 602) — первый правитель Картлийского эрисмтаварства (571/586—591/602); первый из грузинских правителей, получивших от императоров Византии титул куропалата; основатель династии Гуарамидов; по мнению части историков, первый представитель Багратионов на престоле Грузии. (ru)
- Gurgenes I (em grego: Γουργένης) ou Guaram I (em georgiano: გუარამ I) foi um príncipe georgiano, que tornou-se curopalata do Império Bizantino e líder hereditário da Ibéria de 588 a 590. Seu nome em grego provém da helenização de Gurgen e foi registrado na obra de Teófanes, o Confessor. (pt)
- Гуарам I (груз. გუარამ; д/н — 590) — 1-й ерісмтавар (верховний князь) Іберії в 588—590 роках. У візантійських джерелах відомий як Гурген. Засновник династії Гуарамідів. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Guaram I. (georgisch გუარამ I) war ein georgischer Fürst, welcher das Prinzipat von Iberien (ქართლის საერისმთავრო, translit.: kartlis saerismtavro) und den oströmischen (byzantinischen) Titel eines Kuropalates (588–590) führte. Er wird gewöhnlich mit dem Gurgenes (Γουργένης, hellenisierte Form des Mittelpersischen Gurgēn) des byzantinischen Chronisten Theophanes identifiziert. (de)
- Gouaram Ier d'Ibérie (en géorgien : გუარამ I) est un prince géorgien de Djavakhétie et de Calarzène, qui obtient le titre de prince-primat d'Ibérie et de curopalate de 588 à 590. (fr)
- Goearam I (Georgisch:გუარამ I) was prins van Iberië bekend als Kartli (huidige Georgië) 588 tot 590. Goearam was een zoon van Leo en kleinzoon van Vachtang I Gorgasali. (nl)
- Гуарам I (Гурам I или Гурген I; груз. გუარამ I; умер приблизительно в 591 или 602) — первый правитель Картлийского эрисмтаварства (571/586—591/602); первый из грузинских правителей, получивших от императоров Византии титул куропалата; основатель династии Гуарамидов; по мнению части историков, первый представитель Багратионов на престоле Грузии. (ru)
- Gurgenes I (em grego: Γουργένης) ou Guaram I (em georgiano: გუარამ I) foi um príncipe georgiano, que tornou-se curopalata do Império Bizantino e líder hereditário da Ibéria de 588 a 590. Seu nome em grego provém da helenização de Gurgen e foi registrado na obra de Teófanes, o Confessor. (pt)
- Гуарам I (груз. გუარამ; д/н — 590) — 1-й ерісмтавар (верховний князь) Іберії в 588—590 роках. У візантійських джерелах відомий як Гурген. Засновник династії Гуарамідів. (uk)
- Guaram I d'Ibèria (en georgià : გუარამ I) fou un príncep de Javakètia i Calarzene, que va obtenir el títol de príncep-primat d'Ibèria i de curopalat del 588 al 590. La "Crònica georgiana" fa de Guaram el Curopalata un proto-Bagràtida, « Bagràtida pel seu pare però sorgit dels cosròides per la seva mare », fill d'un Salomó, emigrat amb els seus germans a Geòrgia i descendent del rei profeta David i de Salomó. El fa regnar 25 anys de 575 a 600, en substitució dels fills de Bakur III d'Ibèria retirats a Kakhètia i Herètia. (ca)
- Guaram I (Georgian: გუარამ I) was a Georgian prince, who attained to the hereditary rulership of Iberia and the East Roman (Byzantine) title of curopalates from 588 to c. 590. He is commonly identified with the Gurgenes (Γουργένης, Hellenized form of Middle Persian Gurgēn) of the Byzantine chronicler Theophanes. (en)
- Guaram I (en georgiano, გუარამ I) fue un príncipe, que logró el gobierno hereditario de Iberia y el título bizantino de curopalates de 588 a c. 590. Es generalmente identificado con el Gurgenes (Γουργένης, forma helenizada del persa medio Gurgēn) del cronista bizantino Teófanes. (es)
|
