Joan Baez: I am a noise (VOSE)

Sinopsi

Joan Chandos B�ez (Staten Island, Nova York, 9 de gener de 1941), m�s coneguda com a Joan B�ez, �s una cantant, compositora i activista estatunidenc,[2]? el m�sica folk del qual contempor�nia inclo�a sovint can�ons protesta o de just�cia social.[3]? Caracteritzada per una veu potent, aguda, pr�xima a la d'una soprano, i amb un vibrato controlat per a potenciar la dramatitzaci� de les lletres de les can�ons, va ser una de les majors figures de la can�� protesta sorgida en els anys seixanta, a la calor de la guerra de Vietnam.[4]?[5]? El seu repertori abasta tamb� el tradicional, el country i el pop rock, i a m�s de ser compositora, �s considerada com una int�rpret del treball d'altres artistes, havent gravat can�ons d'Allman Brothers Band, The Beatles, Jackson Browne, Leonard Cohen, Bob Dylan, Violeta Parra, Woody Guthrie, The Rolling Stones, Pete Seeger, Paul Simon i Stevie Wonder, entre altres. En els �ltims anys va interpretar can�ons de compositors moderns com Ryan Adams, Josh Ritter, Steve Earle i Natalie Merchant. B�ez va comen�ar la seva carrera en 1960 i va aconseguir un �xit immediat. Els seus tres primers discos, Joan Baez, Joan Baez, Vol. 2 i Joan Baez in Concert, han estat certificats com a discos d'or i van estar en les llistes d'�xits durant dos anys.[6]? En la d�cada de 1970, va aconseguir nous �xits amb la seva can�� "Diamonds & Rust" i amb versions de "There But for Fortune" de Phil Ochs i "The Night They Drove Old Dixie Down" de The Band. Altres can�ons associades a B�ez inclouen "Farewell Angelina", "Love Is Just a Four-Letter Word", "Joe Hill", "Sweet Sir Galahad" i "We Shall Overcome". Va interpretar tres d'aquestes can�ons en el Festival de Woodstock en 1969, va promocionar les can�ons de Bob Dylan al seu pa�s i va mostrar el seu comprom�s amb l'activisme pol�tic i social per la no viol�ncia, els drets civils, els drets humans i la defensa del medi ambient.[7]? Joan B�ez va n�ixer en Staten Island, Nova York en 1941.[8]? El seu pare, Albert Baez, va n�ixer en 1912 en Pobla, M�xic i va morir el 20 de mar� de 2007.[9]? El seu avi patern, Alberto Baez, va deixar el catolicisme per a convertir en pastor metodista i es va traslladar als Estats Units quan el seu fill, Albert, tenia dos anys. Albert va cr�ixer a Brooklyn, Nova York, on el seu pare predicava en una congregaci� de parla espanyola.[10]? Al principi, Albert va considerar convertir en ministre metodista, encara que va acabar estudiant Matem�tiques i F�sica, convertir en coinventor del microscopi de raigs X i en autor de diversos llibres de F�sica.[11]?[12]?[13]? Albert va rebutjar treballar per conviccions personals en el Projecte Manhattan per a desenvolupar la bomba at�mica, aix� com en lucratius llocs de la ind�stria armament�stica, fets que van influir en la seva filla.[14]? Durant la inf�ncia de Joan, la fam�lia de B�ez es va convertir al culte qu�quer, amb la tradici� del qual Joan ha seguit identificada, en particular pel seu comprom�s amb el pacifisme i q�estions socials.[15]? La seva mare, Joan (Bridge) Baez, coneguda com a Joan Senior o "Big Joan", va n�ixer a Edimburg, Esc�cia, filla segona d'un sacerdot anglic� descendent del duc de Chandos.[16]? Big Joan va n�ixer a l'abril de 1913 i va morir el 20 d'abril de 2013, pocs dies despr�s de complir 100 anys.[17]? Joan Senior i Albert es van con�ixer en un ball de l'escola secund�ria en Madison (Nova Jersey), i despr�s de contreure matrimoni, es van traslladar a Calif�rnia. A m�s de Joan, el matrimoni va tenir altres dues filles: Pauline i Mimi Fari�a. Mimi, tamb� m�sica i activista, va morir a causa d'un c�ncer, a Calif�rnia cap a 2001.[18]? A causa del treball del seu pare en assist�ncia sanit�ria i amb la UNESCO, la fam�lia B�ez va traslladar la seva resid�ncia moltes vegades, vivint en ciutats a trav�s dels Estats Units aix� com a Anglaterra, Fran�a, Su�ssa, Espanya, el Canad� i fins i tot l'Iraq, on van viure en 1951. Joan es va involucrar a una primerenca edat en una �mplia varietat de causes socials, incloent els drets civils i la no viol�ncia.[19]? Segons va declarar en la s�rie de la PBS American Masters, la just�cia social '�s el veritable centre de la meva vida, que s'ave�na m�s gran que la m�sica'.[20]? En la seva adolesc�ncia, un amic seu li va regalar un ukelele, amb el qual va aprendre a tocar quatre concordes i va comen�ar a tocar R&B, la m�sica que solia escoltar en la r�dio. No obstant aix�, els seus pares, tenien por que la m�sica li port�s a terrenys com la drogoaddicci�.[21]? Amb tretze anys, el seu oncle la va portar a un concert del m�sic Pete Seeger, amb la m�sica del qual B�ez es va commoure.[22]? Poc despr�s va comen�ar a practicar les can�ons del seu repertori musical i a interpretar-les en directe. Una de les seves primeres aparicions p�bliques va ser en un retir espiritual de Saratoga (Calif�rnia), amb un grup del Temple Beth Jacob, una congregaci� de Redwood City. Pocs anys despr�s, en 1957, B�ez va comprar la seva primera guitarra ac�stica. En 1958, el seu pare va acceptar un treball en l'Institut Tecnol�gic de Massachusetts i es va traslladar amb la seva fam�lia a la ciutat. Enmig d'un ressorgiment de l'escena folk, B�ez va comen�ar a tocar prop de la seva casa a Boston i a Cambridge. Tamb� va tocar en clubs i va acudir a la Universitat de Boston durant sis setmanes.[20]? En 1958, en el Club 47 de Cambridge, va oferir el seu primer concert. Durant el disseny del p�ster del seu concert, B�ez va considerar la idea de canviar el seu nom pel de Rachel Sandperl, en homenatge a Ira Sandperl, o pel de Mar�a, sobre la base de la can�� "They Call the Wind Maria". No obstant aix�, va optar per no fer-ho, per temor al fet que la gent l'acus�s de canviar el seu cognom per ser espanyol. Entre el p�blic es trobaven els seus pares, la seva germana Mimi, el seu nuvi i un petit grup d'amics, fins a un total de vuit clients. Despr�s de cobrar deu d�lars, B�ez va comen�ar a realitzar concerts en el mateix club dues vegades per setmana per 25 d�lars el concert.[23]? Uns mesos despr�s, B�ez i dos m�sics van fer plans per a gravar un �lbum en el soterrani de la casa d'un amic. Els tres van cantar can�ons en solitari i en duo o trio, i despr�s que un familiar els disseny�s la portada, van publicar l'�lbum en Veritas R�cords amb el t�tol de Folksingers 'Round Harvard Square. Poc despr�s, B�ez va con�ixer a Bob Gibson i a Odetta, dos dels cantants m�s rellevants de l'escena folk i g�spel en l'�poca.[24]? Gibson va convidar a B�ez a tocar en el Festival de Folk de Newport en 1959, on tots dos van cantar a duo 'Virgin Mary Had One Son' i 'We Llauri Crossing Jordan River'. La seva aparici� en el festival li va permetre signar un contracte discogr�fic amb Vanguard R�cords a l'any seg�ent, despr�s que Columbia intent�s fitxar-la.[25]? 'Madonna', el sobrenom de B�ez en aquell moment, es va atribuir a la seva veu clara i la seva aparen�a f�sica pel seu llarg cabell i la seva bellesa natural.[26]? La seva carrera professional va comen�ar amb la seva aparici� en el Festival de Folk de Newport en 1959, despr�s de la qual va gravar el seu primer �lbum per a Vanguard, Joan Baez, produ�t per Fred Hellerman de The Weavers. La col�lecci� de can�ons folk, balades i blues acompanyada nom�s per una guitarra ac�stica va obtenir un bon resultat comercial i va ser certificat disc d'or per la RIAA. Joan Baez va incloure balades infantils com 'Mary Hamilton' i va ser gravat en quatre dies en el sal� de ball del Manhattan Towers Hotel. L'�lbum va incloure tamb� la can�� 'El pres n�mero nou', interpretada en espanyol i regravada anys despr�s en l'�lbum Gr�cies a la vida. B�ez va mantenir el nivell de vendes amb els seus seg�ents treballs, Joan Baez, Vol. 2 i Joan Baez in Concert. Igual que el seu predecessor, Joan Baez, Vol. 2 va contenir material estrictament tradicional. Els seus dos discos en directe, Joan Baez in Concert, Part 1 i Joan Baez in Concert, Part 2, van incloure can�ons noves en lloc de versions de temes antics. Entre principis i mediats de la d�cada de 1960, B�ez va emergir a l'avantguarda del renaixement del folk estatunidenc, on va presentar al seu p�blic artistes fins llavors desconeguts com Bob Dylan i va ser emulada per m�sics com Judy Collins, Emmylou Harris, Joni Mitchell i Bonnie Raitt. Al novembre de 1962, va apar�ixer en la portada de la revista Time. Malgrat ser una artista d'�lbums, B�ez tamb� va gravar senzills amb un notable �xit com 'There but for Fortune' de Phil Ochs, top 10 al Regne Unit. En 1965, amb l'enregistrament de l'�lbum Farewell, Angelina, en el qual va versionar per primera vegada can�ons de Dylan, va introduir nous instruments musicals a m�s de la guitarra ac�stica. Decidida a experimentar per a expandir els seus horitzons musicals, B�ez va contactar amb Peter Schickele, compositor de m�sica cl�ssica, qui li va proporcionar l'orquestraci� de les seves tres seg�ents discos: No�l (1966), Joan (1967) i Baptism: A Journey Through Our Time (1968). N�el va ser un �lbum nadalenc amb nadales tradicionals, mentre que Baptism va ser un �lbum conceptual en el qual B�ez va llegir i va cantar poemes de c�lebres poetes com James Joyce, Federico Garc�a Lorca i Walt Whitman. D'altra banda, Joan va incloure versions d'artistes en aquells dies contemporanis com John Lennon, Paul McCartney, Tim Hardin, Paul Simon i Donovan. En 1968, B�ez va viatjar a Nashville, Tennessee per a gravar dos discos. El primer, Any Day Now (1968), va constar exclusivament de can�ons de Dylan, mentre que el segon, David's Album (1969), va ser gravat per al seu marit, David Harris, un prominent manifestant contra la guerra de Vietnam empresonat per un delicte d'insubmissi�. Harris, seguidor de la m�sica country, va portar a B�ez al terreny del country rock, la influ�ncia del qual est� present en David's Album. En 1968, va publicar Daybreak, el seu primer llibre de mem�ries, i un any despr�s va apar�ixer en el Festival de Woodstock, que va ampliar el seu horitz� musical a un nivell m�s internacional amb el documental Woodstock. A la fi de la d�cada, B�ez va comen�ar a compondre moltes de les seves pr�pies can�ons, comen�ant amb 'Sweet Sir Galahad' i 'A Song for David', totes dues gravades en l'�lbum (I Live) One Day at a Time. La primera es va inspirar en el segon matrimoni de la seva germana Mimi, mentre que la segona �s un homenatge a Harris. One Day at a Time, igual que David's Album, va incloure un so m�s pr�xim al country. El distintiu estil vocal de B�ez, unit al seu activisme pol�tic, van tenir un impacte significatiu en la m�sica popular. Va ser una de les primeres cantants a usar la seva popularitat com a vehicle per a la protesta social, cantanto i participant en marxes pels drets civils i per la pau. Sobre aquest tema, B�ez va ser considerada com 'la cantautora de folk m�s consumada de la d�cada de 1960'.[27]? No obstant aix�, el seu atractiu es va estendre m�s enll� de la m�sica folk. Dels seus catorze �lbums amb Vanguard, tretze van entrar en la llista general Billboard Pop Albums, onze dels quals van ser top 40, vuit top 20 i quatre top 10.[28]? Despr�s d'onze anys amb Vanguard, B�ez va decidir en 1971 tallar els lla�os amb la companyia que havia publicat els seus discos des de 1960. El seu �ltim treball per a Vanguard va ser Blessed Llauri..., que va incloure una versi� del tema de The Band 'The Night They Drove Old Dixie Down', top 10 als Estats Units. Amb Come from the Shadows (1972), B�ez va canviar a a&M R�cords, on va publicar sis �lbums i va estar quatre anys. B�ez tamb� va compondre i va interpretar 'The Story of Bangladesh' en el Concert for Bangladesh organitzat en el Madison Square Garden en 1971. La can�� es va basar en la repressi� de l'Ex�rcit del Pakistan sobre estudiants bengal�s en la Universitat de Daca el 25 de mar� de 1971, que va iniciar la Guerra d'Alliberament de Banglad�s.[29]? La can�� va ser m�s tard retitulada 'The Song of Bangladesh' i publicada en un �lbum de Chandos Music en 1972. Durant aquest per�ode, va tornar a reunir amb el compositor Peter Schickele per a gravar dues can�ons, 'Rejoice in the Sun' i 'Silent Running', per a la pel�l�cula de ci�ncia-ficci� Silent Running. Totes dues can�ons van ser publicades com a senzill per Decca R�cords. El seu primer treball per a a&M, Menja from the Shadows, va ser gravat a Nashville i va incloure una s�rie de composicions m�s personals com 'Love Song to a Stranger' i 'Myths', aix� com col�laboracions amb Mimi Fari�a, John Lennon i Anna Marly. En 1973 va publicar l'�lbum Where Llauri You Now, My Son?, amb una can�� de 23 minuts que va ocupar la cara B al complet del disc. En part poema recitat i amb sons registrats en cintes, la can�� va documentar la visita de B�ez a Han�i, Vietnam del Nord al desembre de 1972, en la qual va sobreviure a l'Operation Linebacker II sobre H?i Ph�ng.[30]? El seu seg�ent treball, Gr�cies a la vida, amb can�ons cantades en espanyol, va obtenir un notable �xit tant als Estats Units com a Llatinoam�rica. Un any despr�s, B�ez va obtenir el seu major �xit comercial amb Diamonds & Rust, un �lbum amb un so m�s pr�xim al pop i que el seu senzill 'Diamonds & Rust', que relata la seva relaci� amb Dylan, li va atorgar el seu segon top 10 al seu pa�s natal. Despr�s de Gulf Winds (1976), un disc compost per can�ons pr�pies, i de From Every Stage, un �lbum en directe, B�ez va abandonar A&M per a fitxar per CBS R�cords, on va publicar Blowin' Away (1977) i Honest Lullaby (1979). En 1980, B�ez va rebre sengles doctorats honoraris en Lletres de la Universitat d'Antioch i de la Universitat Rutgers pel seu activisme pol�tic i per la 'universalitat de la seva m�sica'. En 1981 Joan Baez va viatjar a Xile en aquest moment governada sota la dictadura d'Augusto Pinochet a realitzar un concert que no es va poder realitzar pel fet que va ser prohibit per les autoritats de la dictadura pinochetista. dies despr�s Joan Baez va realitzar un concert semi clandest� en la capella del col�legi i esgl�sia Santa Gemita en �u�oa. D'aquest concert existeix un enregistrament editat pel Segell L�rix. En 1983, va participar en la gala dels premis Grammy, on va tocar la can�� de Bob Dylan 'Blowin' in the Wind'. B�ez tamb� va tenir un paper significatiu en el Live Aid en actuar com a telonera del concert ofert a Filad�lfia. A m�s de tocar en el Live Aid, va sortir de gira en benefici de diverses causes humanit�ries, incloent les gires A Conspiracy of Hope i Human Rights Now! d'Amnistia Internacional. B�ez es va trobar sense una discogr�fica que publiqu�s el seu disc en directe Live Europe '83 al seu pa�s natal, nom�s editat a Europa i el Canad�. No va tornar a publicar als Estats Units fins al llan�ament del seu �lbum Recently (1987) per Gold Castle R�cords. El mateix any, la cantant va publicar And a Voice to Sing With, la seva segona autobiografia, i va viatjar a Orient Pr�xim per a visitar el conflicte palest�-israeli�. Al maig de 1989, B�ez va tocar en el festival Bratislavsk� l�ra de Txecoslov�quia. Durant la seva estada al pa�s, va con�ixer al futur president V�clav Havel, a qui va deixar que li port�s la seva guitarra per a evitar que fos arrestat per agents del Govern comunista. Durant la seva actuaci�, tamb� va saludar als membres de la Carta 77, un grup de dissidents proderechos humans, la qual cosa va provocar que el seu micr�fon fos apagat abruptament. Malgrat el boicot, B�ez va decidir cantar a capella per a prop de 4 000 persones. Havel va citar a B�ez com una gran inspiraci� i influ�ncia durant la Revoluci� de Vellut, que va enderrocar al Govern comunista. B�ez va gravar dos �lbums m�s amb Gold Castle, Speaking of Dreams (1989) i Brothers in Arms (1991). Poc despr�s, va aconseguir un contracte amb Virgin R�cords, on va gravar Play Em Backwards (1992) poc abans que la companyia fos adquirida per EMI. Despr�s va signar un contracte amb Guardian R�cords, amb qui va produir un �lbum en directe, Ring Them Bells (1995), i un disc d'estudi, Gone From Danger (1997). En 1993, per invitaci� de Refugees International i patrocinat per Soros Foundation, va viatjar a la regi� devastada de B�snia i Hercegovina en un esfor� per ajudar a atreure l'atenci� internacional. Va ser la primera artista de renom internacional a tocar a Sarajevo des de l'esclat de les Guerres Iugoslaves. A l'octubre del mateix any, B�ez es va convertir tamb� en la primera artista important a oferir un concert a l'Illa d'Alcatraz, antiga pres� de l'Ag�ncia Federal de Presons estatunidenca a San Francisco. El concert va ser en benefici de l'organitzaci� Bread and Roses de la seva germana Mimi. Des de 2000, B�ez va centrar la seva carrera musical en les actuacions en directe, gravant nom�s tres �lbums d'estudi durant la d�cada. A l'agost de 2001, Vanguard va reeditar els tretze �lbums de B�ez gravats entre 1960 i 1971 a trav�s de la s�rie Original M�ster S�ries, amb so remasteritzat, noves notes i assajos escrits per Arthur Levy. Dos anys despr�s, els seus sis discos de A&M R�cords van ser tamb� reeditats. En 2003, B�ez va ser jutge de la tercera edici� de l'Independent Music Awards en suport de les carreres musicals d'artistes independents.[31]? Dark Chords on a Big Guitar, el seu primer �lbum de la d�cada, va incloure can�ons de compositors contemporanis, i un concert ofert en el Bowery Ballroom de Nova York va ser gravat i publicat en l'�lbum Bowery Songs (2005). A l'octubre de 2005, va tocar en l'Hardly Strictly Bluegrass Festival de San Francisco (Calif�rnia), i un any despr�s es va unir a Bruce Springsteen en el seu concert a San Francisco per a tocar 'Pay Em My Money Down'. A l'octubre de 2006, va apar�ixer com a convidada especial en la cerim�nia d'obertura de la confer�ncia internacional F�rum 2000 a Praga, Rep�blica Txeca. Durant la seg�ent visita de B�ez a Praga, a l'abril de 2007, es va retrobar amb V�clav Havel i va tocar en el Llucana Hall, un edifici erigit per l'avi d'Havel. Al febrer de 2007, Proper R�cords va reeditar el seu �lbum en directe Ring Them Bells, que va incloure duos amb artistes des de Donar Williams a Mimi Fari�a, passant per Indigo Girls and Mary Chapin Carpenter. La reedici� va incloure sis can�ons en directe in�dites, entre elles 'Love Song to a Stranger', 'You Ain't Goin' Nowhere', 'Geordie' i 'Gr�cies a la vida'. El mateix any, B�ez va gravar un dueto de 'Jim Crow' amb John Mellencamp publicat en l'�lbum Freedom's Road, i va rebre un Grammy a la carrera art�stica. En 2008, va publicar Day After Tomorrow, un nou �lbum produ�t per Steve Earle amb una mescla de composicions pr�pies i versions d'altres artistes.[32]? Durant el seu gira europea, B�ez va participar en el Festival de Glastonbury i en el Festival de Jazz de Montreux.[33]? En aquests anys B�ez va reduir les seves presentacions musicals i va comen�ar a mostrar p�blicament la seva faceta d'artista pl�stica a trav�s del dibuix i la pintura.amb consci�ncia social.[34]? En 2017 va realitzar la seva primera exhibici� 'Mischief Makers' (Faedors d'entremaliadures), on va presentar retrats, entre ells, un autoretrat i les figures de Martin Luther King Jr., Aung San Suu Kyi, Bob Dylan, Vaclav Havel, John Lewis, Dalai Lama com un nen, Malala Yousafzai, Maia Angelou o Dolores Huerta.[35]? Entre desembre de 2020 i febrer de 2021 realitza la seva segona mostra Mischief Makers 2 amb retrats de visionaris que van lluitar pel canvi social de formes no violentes. Les obres que es presenten retraten a Anthony Fauci, Kamala Harris, Greta Thunberg, Ruth Bader Ginsburg, Michael Moore, Eleanor Roosevelt, Nelson Mandela, Emma Gonz�lez, Coretta Scott King, Bob Dylan, Patti Smith, Mahatma Gandhi jove i als seus pares.[36]? En 1956, B�ez va escoltar per primera vegada a Martin Luther King, Jr. parlant sobre la no viol�ncia, els drets civils i el canvi social.[20]? Diversos anys despr�s, B�ez i King es van convertir en amics, i la cantant va participar en diverses marxes sobre els drets civils organitzades per King. En 1958 amb disset anys, B�ez va cometre el seu primer acte de desobedi�ncia civil com a objectora de consci�ncia en negar a abandonar una classe a l'escola de Pal Alt (Calif�rnia) en la qual anava a organitzar un simulacre d'atac aeri.[37]? Els primers anys de la carrera de B�ez van veure com el moviment pels drets civils i pol�tics als Estats Units es convertia en un tema destacat. La seva interpretaci� de 'We Shall Overcome', un himne dels drets civils compost per Pete Seeger i Guy Carawan, en la Marxa sobre Washington pel treball i la llibertat la va vincular permanentment a la can��. B�ez va cantar de nou 'We Shall Overcome' en la Sproul Plaza durant el Moviment Llibertat d'Expressi� organitzat en la Universitat de Calif�rnia en Berkeley. El seu enregistrament de la can�� 'Birmingham Sunday', composta pel seu cunyat Richard Fari�a, va ser utilitzada al comen�ament de 4 Little Girls, un documental de Spike Lee sobre els quatre joves que van morir en un atemptat a l'esgl�sia baptista de 16th Street perpetrat pel Ku Klux Klan. A m�s de participar en marxes pels drets civils, B�ez tamb� va mostrar p�blicament la seva oposici� a la guerra de Vietnam. En 1964, va secundar p�blicament la resist�ncia fiscal en retenir un 60�% dels seus impostos sobre la renda en 1963. Un any despr�s, va fundar l'Institut per a l'Estudi de la No Viol�ncia, al costat del seu mentor Sandperl, i va encoratjar la insubmissi� durant els seus concerts. L'Institut es va ramificar posteriorment en el Centre de Recursos per a la No Viol�ncia.[38]? B�ez va ser arrestada en dues ocasions en 1967, en bloquejar l'entrada del centre de reclutament de les Forces Armades dels Estats Units en Oakland (Calif�rnia), per la qual cosa va passar un mes a la pres�. A m�s, va participar en protestes i marxes antib�licas com l'organitzada pel Comit� de la Desfilada de la Pau de la Cinquena Avinguda, que va comen�ar amb una desfilada per la pau al mar� de 1966.[39]? Tamb� va participar en un concert gratu�t en el Monument a Washington a Washington�D.�C. que va atreure a m�s de 30 000 persones.[40]? Durant el nadal de 1972, la cantant es va unir a una delegaci� de pau en un viatge a Vietnam del Nord, tant per a con�ixer l'estat dels drets humans a la regi� com per a lliurar correus a presoners de guerra. Durant el seu temps al pa�s, va quedar atrapada per l'operaci� Linebacker II en Han�i, durant la qual la ciutat va ser bombardejada onze dies seguits. La seva preocupaci� per la violaci� dels drets humans a la Vietnam comunista la va fer cada vegada m�s cr�tica amb el Govern estatunidenc i va organitzar una publicaci� en els quatre principals peri�dics estatunidencs el 30 de maig de 1979 criticant l'acci� b�l�lica.[41]? B�ez va ser decisiva en la fundaci� de la secci� estatunidenca d'Amnistia Internacional en la d�cada de 1970, organitzaci� amb la qual ha continuat tenint una col�laboraci� activa. La seva experi�ncia amb la violaci� dels drets humans a Vietnam li va portar a fundar Humanitas International, el seu propi grup de drets humans, el focus dels quals va apuntar sobre qualsevol tipus d'opressi�, criticant indistintament r�gims democr�tics i totalitaris de tall feixista i comunista per igual. Baix Humanitas, va publicar una llista amb la signatura d'intel�lectuals denunciant la violaci� de drets humans a Vietnam, la qual cosa va provocar que fos atacada tant per partits d'esquerra com per partits de dretes. B�ez va suportar amb esto�cisme els atacs, que van repercutir en la seva carrera, i pocs anys m�s tard la mateixa gent que l'havia atacat va sortir a "denunciar" els horrors que es cometien a Vietnam. En 1976, va ser premiada amb el premi Thomas Merton pel seu activisme en curs.[42]? En 1981, va rec�rrer Xile, el Brasil i l'Argentina, per� no va poder dur a terme cap concert per por de que la seva cr�tica per la violaci� de drets humans pogu�s aconseguir grans masses. Durant la seva visita als pa�sos llatinoamericans, va ser posada sota vigil�ncia i sotmesa a amenaces de mort. Sobre aquest tema, a l'Argentina, la dictadura va arribar a col�locar bombes a l'hotel on s'allotjava i la van seguir dia i nit.[43]? A Xile, es va reunir amb les mares dels detinguts i desapareguts, amb v�ctimes de la dictadura i es va convertir en la seva veu quan va tornar als Estats Units, on va presentar un informe a Washington�D.�C.[44]? There But for Fortune, un documental sobre la malmesa gira, va ser em�s en PBS en 1982. En 1989, despr�s de les protestes en la pla�a de Tiananmen a Pequ�n, B�eez va escriure i va publicar la can�� 'Xinesa' per a condemnar el r�gim xin�s per la violenta i sagnant repressi� sobre centenars d'estudiants que demanaven l'establiment d'una Democr�cia. En un segon viatge al Sud-est asi�tic, B�ez va assistir en un esfor� per portar menjar i medicines a les regions occidentals de Cambodja, i va participar en la Confer�ncia Humanit�ria de les Nacions Unides sobre Kampuch�a. Al desembre de 2005, B�ez va cantar 'Swing Low, Sweet Chariot' en una protesta a la pres� estatal de Sant Quentin contra l'execuci� de Tookie Williams.[45]? En 1992, B�ez havia tocat la mateixa can�� en una vig�lia protesta contra l'execuci� de Robert Alton Harris, el primer home executat a Calif�rnia despr�s de reinstaurar la pena de mort. Tamb� va prestar la seva imatge a la campanya d'oposici� contra l'execuci� de Troy Davis a Ge�rgia.[46]? El 17 de juliol de 2006, B�ez va rebre el Distinguished Leadership Awards de mans del Legal Community Against Violence. En l'esdeveniment anual, va ser honrada per una vida de treball contra tota mena de viol�ncia. B�ez tamb� ha prestat el seu suport en la lluita pels drets LGBT. En 1978, va tocar en diversos concerts ben�fics contra la Iniciativa Briggs, que proposava prohibir l'educaci� de gais a les escoles p�bliques de Calif�rnia. El mateix any, va participar en homenatges a Harvey Milk, supervisor de la ciutat de San Francisco declarat obertament gai. En la d�cada de 1990, va apar�ixer amb la seva amiga Janis Ian en un concert ben�fic del National Gai and Lesbian Task Force, una organitzaci� LGBT, i va tocar en la marxa de l'orgull gai de San Francisco. A m�s, va compondre la can�� 'Altar Boy and the Thief', de l'�lbum Blowin' Away (1977), com a dedicat�ria als seus seguidors homosexuals.[47]? Al comen�ament de 2003, B�ez va participar en dos m�tings davant centenars de milers de persones a San Francisco (Calif�rnia) com a protesta per la invasi� estatunidenca de l'Iraq, de manera similar al que havia realitzat en 1991 per a protestar contra la guerra del Golf. A l'agost del mateix any, va ser convidada per Emmylou Harris i Steve Earle al Concert for a Landmine-Free World, un concert organitzat a Londres, Regne Unit. En l'estiu de 2004, B�ez es va unir a la gira de Michael Moore Slacker Uprising Tour en campus universitaris estatunidencs, on va encoratjar als joves a votar per candidats pacifistes en les seg�ents eleccions presidencials. A l'agost de 2005, va apar�ixer en una protesta pacifista a Texas iniciada per Cindy Sheehan. El 23 de maig de 2006, B�ez va tornar a unir a Julia Hill en una asseguda en un arbre gegant en South Central Farm, en un barri pobre del centre de Los Angeles (Calif�rnia). Baez i Hill van ser hissades a l'alt de l'arbre, on van romandre durant una nit. Les dones, a m�s d'altres activistes i celebritats, van protestar contra el desallotjament imminent d'una comunitat d'agricultors i la demolici� del lloc, el major parc urb� de l'Estat. Pel fet que molts dels agricultors eren immigrants centreamericans, B�ez va interpretar diverses can�ons del seu �lbum Gr�cies a la vida, cantades en espanyol, incloent el tema 'No ens mouran'. B�ez va con�ixer a Bob Dylan en el Gerde's Folk City de Nova York en 1961. En aquell temps, B�ez havia publicat el seu primer �lbum i la seva popularitat com a 'reina del folk' era creixent. En un comen�ament, la cantant no es va sentir especialment impressionada amb l''hillbilly urb�', per� s� amb una de les seves primeres composicions, 'Song to Woody', i li va comentar que li agradaria gravar-la. Al principi, Dylan es va mostrar m�s interessat per Mimi, la germana menor de Joan, per� sota l'escrutini dels mitjans que va comen�ar a envoltar-los la seva amistat es va tornar una mica m�s. En 1963, B�ez ja havia publicat tres �lbums, dos dels quals van ser certificats discos d'or, i va convidar a Dylan al fet que toqu�s amb ella en l'escenari del Festival de Folk de Newport. Tots dos van cantar el tema de Dylan 'With God on Our Side', una actuaci� que va preparar l'escenari per a m�s duos similars en els mesos i anys per venir. Normalment, mentre estava de gira, B�ez solia convidar a Dylan al fet que cant�s amb ella en l'escenari.[20]? Durant l'�poca en la qual Dylan va sortir de gira pel Regne Unit en 1965, la seva relaci� havia comen�at lentament a fracassar, despr�s d'estar involucrats en una relaci� rom�ntica durant gaireb� dos anys. La gira i la desintegraci� simult�nia de la seva relaci� sentimental va quedar reflectida en el documental de D.A. Pennebaker Don't Look Back (1967). Despr�s de diversos anys sense coincidir p�blicament, B�ez va tornar a trobar amb Dylan en la gira Rolling Thunder Revue en 1975. B�ez, que es va emmarcar en la gira, va cantar quatre can�ons amb Dylan en l'�lbum The Bootleg S�ries Vol. 5: Bob Dylan Live 1975, The Rolling Thunder Revue, publicat en 2002. B�ez va apar�ixer tamb� en l'especial televisiu Hard Rain, filmat a Fort Collins (Colorado) al maig de 1976, i va actuar com 'la dona de blanc' en la pel�l�cula Renaldo and Clara (1978), dirigida per Dylan i filmada durant la gira. Dylan i B�ez van tornar a sortir junts de gira en 1984 al costat de Carlos Santana. La cantant tamb� va discutir la seva relaci� amb Dylan en el documental de Martin Scorsese No Direction Home i en l'especial de PBS How Sweet the Sound (2009), que relata la carrera de B�ez. B�ez va compondre almenys tres can�ons sobre Dylan. En 'To Bobby', escrita en 1972, va instar a Dylan a tornar a l'activisme pol�tic, mentre que en 'Diamonds & Rust', va tornar a visitar els seus sentiments cap a ell en termes directes.[48]? 'Winds of the Old Days', tamb� inclosa en Diamonds & Rust, �s una reminisc�ncia agredol�a sobre la seva relaci� amb Dylan. Per contra, les refer�ncies a B�ez en les can�ons de Dylan s�n menys clares, i B�ez ha suggerit ser el subjecte de 'Visions of Johanna' i 'Mama, You Been on My Mind', encara que l'�ltima tractava m�s probablement sobre la seva relaci� amb Suze Rotolo.[49]?[50]? A l'octubre de 1967, B�ez i la seva mare, al costat d'altres setanta dones, van ser arrestades en el centre de reclutament de les Forces Armades dels Estats Units en Oakland (Calif�rnia) per bloquejar l'entrada i prevenir l'entrada de joves, com a cr�tica del servei militar. Van ser empresonades en la Santa Rita Jail, on va con�ixer a David Harris, qui malgrat estar en la pres� d'homes, va visitar amb freq��ncia a la cantant. Els dos van crear un estret vincle despr�s del seu alliberament i B�ez es va mudar a la seva comuna en els pujols de Stanford (Calif�rnia). La parella es va con�ixer durant tres mesos, abans de decidir contreure matrimoni. Despr�s de confirmar la not�cia a Associated Press, els mitjans de comunicaci� van comen�ar a dedicar m�s cobertura medi�tica a les imminents noces. Despr�s de trobar un predicador pacifista, una esgl�sia equipada amb s�mbols pacifistes i escriure uns vots episcopalians i qu�quers, B�ez i Harris van contreure matrimoni a Nova York el 26 de mar� de 1968. La seva amiga Judy Collins va cantar en la cerim�nia, i despr�s, la parella es va mudar a una casa en Els Alts Hills, en una terra anomenada Struggle Mountain, part d'una comuna, on van crear jardins i es van convertir al vegetarianismo. Poc temps despr�s, Harris va rebutjar ser reclutat en l'Armada i va ser acusat d'insubmissi�. El 16 de juliol de 1969, Harris va ser arrestat i portat a pres�.[51]? En els mesos seg�ents, B�ez es va mostrar en p�blic visiblement embarassada, m�s notablement en el Festival de Woodstock, on va tocar diverses can�ons. La seg�ent gira de B�ez va ser rebuda amb ressenyes positives de la revista Time i de The New York Times.[52]? Gabriel, el fill de la parella, va n�ixer al desembre de 1969. Harris va ser alliberat de la pres� de Texas despr�s de quinze mesos, per� la seva relaci� va comen�ar a deteriorar i la parella es va divorciar amistosament en 1973. B�ez i Harris van compartir la cust�dia de Gabriel, que va viure principalment amb la seva mare.[53]? Sobre el divorci, B�ez va escriure en la seva autobiografia: 'Estic feta per a viure sola'.[54]? B�ez i Harris van mantenir una relaci� amistosa amb els anys, i van tornar a reunir davant les c�meres en el documental American S�ries de la PBS. A inicis de la d�cada de 1980, B�ez va ser n�via de l'empresari Steve Jobs, cofundador d'Apple Computer.[55]? Es diu que Jobs havia pensat oferir-li matrimoni, si b� ella ja no podria tenir m�s fills.[56]? B�ez va fer refer�ncia a Jobs en les seves mem�ries de 1987, And a Voice to Sing With, i tamb� va cantar en el seu funeral en 2011; poc abans, Jobs l'havia anat a visitar.[57]? Les seves actuacions en grans festivals van ser registrades en Woodstock, Newport o Monterrey.[20]? Va ser la int�rpret de "Rejoice in the Sun", can�� escrita per Diane Lampert i Peter Schickele en 1972 per a la pel�l�cula Silent Running[58]?[59]? (Naus misterioses), en la qual les extincions massives de plantes i animals han eliminat tota la biodiversitat del planeta Terra i els �ltims boscos i fauna supervivents han estat preservats en "bioc�pulas" enviades a l'espai exterior.[60]? Tamb� va participar de la famosa pel�l�cula Fame cantant en viu Blowin' in the Wind[61]? i amb la mateixa can�� va formar part de la banda de so d'una altra famosa pel�l�cula: Forrest Gump[62]? amb Tom Hanks. Va participar moltes vegades en El Xou dels Muppets. Cap a 2009 es va estrenar en el Festival de Cinema de Toronto, el Canad�,[63]?[64]?un documental sobre la seva vida titulat How Sweet The Sound.[65]?[66]? Joan Baez. I am a noise, �s un documental de 2024 que recorre la seva vida mentre la segueix en la seva gira musical de 2018/2019.[67]?