What do you think?
Rate this book
La punyalada
La punyalada, de Marià Vayreda, és una de les novel·les fonamentals de la literatura catalana. Va aparèixer en fascicles al llarg de l’any 1903 i fou publicada en volum independent el 1904, de manera pòstuma.
L'obra ens mena a la destrucció de l’individu en el marc històric del bandolerisme que va seguir les guerres carlines. El narrador hi conjuga un magnífic desplegament de recursos narratius i un acolorit i precís sentit de la llengua. En l’ànima de la novel·la hi viuen el seu particular triangle d’amor i de mort tres personatges inoblidables: Albert Bardals, Ivo i Coralí.
L'obra ens mena a la destrucció de l’individu en el marc històric del bandolerisme que va seguir les guerres carlines. El narrador hi conjuga un magnífic desplegament de recursos narratius i un acolorit i precís sentit de la llengua. En l’ànima de la novel·la hi viuen el seu particular triangle d’amor i de mort tres personatges inoblidables: Albert Bardals, Ivo i Coralí.
- GenresFiction
224 pages, Paperback
First published January 1, 1904
About the author
Marià Vayreda i Vila
7 booksMarià Vayreda (Olot, La Garrotxa, 1853 – 1903). Escriptor i pintor. De conviccions carlistes i, posteriorment, adscrit al catalanisme conservador de la Renaixença, la seva obra narrativa va molt lligada a la seva trajectòria personal. Així, amb l'experiència com a membre de l'Estat Major de l'exèrcit carlí, escriu Records de la darrera carlinada (1898). Més tard publica la novel·la Sang nova (1900) i la que ha estat considerada com la seva obra mestra, La punyalada (1904), una de les grans novel·les del realisme català. Al mateix temps escriu un gran nombre d'articles i relats breus, en bona mesura relacionats amb la seva terra natal de La Garrotxa. La vida pairal i el catalanisme en són alguns dels seus temes. Tot i que pinta alguns paisatges, la seva obra pictòrica mostra més interès per la figura humana, amb quadres de temàtica costumista, històrica i religiosa. Tant ell com el seu germà Joaquim Vayreda, han estat considerats per la crítica com a impulsors de l'Escola Pictòrica d'Olot.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 13 of 13 reviews
January 3, 2008
Vaig comprar aquest llibre en una parada de llibres de segona mà i és l'únic llibre de la MOLC que tinc i el tenia des de feia molt de temps (¿més de cinc anys?), però mai m'animava a llegir-lo. Intuïa que em podia agradar, perquè les històries rurals i passionals sempre tenen el seu encant, però no em podia imaginar que m'agradaria tant. És una novel·la sobre l'enfrontament entre el bé i el mal, però el més interessant és que aquest enfrontament no passa només a un nivell exterior i físic, sinó sobretot a un nivell interior i psicològic. Així, el protagonista es debat interiorment entre el bé i el mal, el bé representat per la noia de la que està enamorat i el mal per un amic de tota la vida que sempre ha anat pel mal camí, però que cada vegada es pitjor.
Es veritat que la concepció que té l'obra de la dona és masclista a més no poder (el matrimoni serveix per tenir una dona que faci les feines de la casa i la dona es una propietat que es pot robar i que ha de conservar sempre la seva puresa perquè sinó ja no val res) i que el dolent es tan dolent que resulta un personatge totalment pla. Però el bo no es tan bo. El protagonista és un personatge complex psicològicament com poques vegades (¿mai?) es veu en la literatura catalana de l'època, un personatge ple de matisos i contradiccions, que es veu dividit entre el bé i el mal, sense decidir-se mai per un o per l'altre, sense implicar-se mai de debò ni en un món ni en l'altre. I es un personatge que evoluciona i la descripció d'aquesta evolució psicològica és magnífica, intel·ligent i impecable.
I tot i que he dit que el dolent és un personatge ridículament unidimensional la relació que estableix amb el protagonista no ho és. El protagonista, malgrat que veu la maldat del dolent, en el fons l'idolatra, depèn d'ell per tot i entre els dos s'estableix una rivalitat malsana. De fet, diria que l'altre tema principal de l'obra (a més de la lluita entre el bé i el mal) és la dependència emocional. És fascinant veure com entre els quatre protagonistes masculins, els quatre amics, s'estableixen una sèrie de relacions de dependència asfixiants. És veritat que el bo depèn del dolent, però el dolent també depèn del bo, perque l'enrabiada monumental que agafa quan el deixa per una noia no enganya a ningú. I hi ha un altre amic que idolatra al protagonista amb el mateix fervor que el protagonista idolatra al dolent. I al final de l'obra, quan sembla que el protagonista ho ha perdut tot, passa a dependre d'una manera física i literal del quart amic de la colla, perquè sempre necessita dependre d'algú. Si depèn d'algú ja no es ell mateix, però si no depèn d'una altra persona tampoc és ningú. És com un cercle viciós.
I és veritat que la part de "anem a buscar els trabucaires que han segrestat la meva promesa" es fa un pèl massa llarg pel meu gust. Però m'encanta com descriu l'ambient de violència i desprotecció que hi ha a la comarca. És tot tan rural, tan primitiu, tan pintoresc, però sense que això la converteixi en una obra folklòrica, sense que això li tregui valor i vigència. És realment sorprenent com una obra tan local i tan temporal resulta tan fresca i tan viva. No m'importen els defectes que pugui tenir, perquè té una força impressionant que t'enganxa, i acaba resultant una obra realment magnífica.
Es veritat que la concepció que té l'obra de la dona és masclista a més no poder (el matrimoni serveix per tenir una dona que faci les feines de la casa i la dona es una propietat que es pot robar i que ha de conservar sempre la seva puresa perquè sinó ja no val res) i que el dolent es tan dolent que resulta un personatge totalment pla. Però el bo no es tan bo. El protagonista és un personatge complex psicològicament com poques vegades (¿mai?) es veu en la literatura catalana de l'època, un personatge ple de matisos i contradiccions, que es veu dividit entre el bé i el mal, sense decidir-se mai per un o per l'altre, sense implicar-se mai de debò ni en un món ni en l'altre. I es un personatge que evoluciona i la descripció d'aquesta evolució psicològica és magnífica, intel·ligent i impecable.
I tot i que he dit que el dolent és un personatge ridículament unidimensional la relació que estableix amb el protagonista no ho és. El protagonista, malgrat que veu la maldat del dolent, en el fons l'idolatra, depèn d'ell per tot i entre els dos s'estableix una rivalitat malsana. De fet, diria que l'altre tema principal de l'obra (a més de la lluita entre el bé i el mal) és la dependència emocional. És fascinant veure com entre els quatre protagonistes masculins, els quatre amics, s'estableixen una sèrie de relacions de dependència asfixiants. És veritat que el bo depèn del dolent, però el dolent també depèn del bo, perque l'enrabiada monumental que agafa quan el deixa per una noia no enganya a ningú. I hi ha un altre amic que idolatra al protagonista amb el mateix fervor que el protagonista idolatra al dolent. I al final de l'obra, quan sembla que el protagonista ho ha perdut tot, passa a dependre d'una manera física i literal del quart amic de la colla, perquè sempre necessita dependre d'algú. Si depèn d'algú ja no es ell mateix, però si no depèn d'una altra persona tampoc és ningú. És com un cercle viciós.
I és veritat que la part de "anem a buscar els trabucaires que han segrestat la meva promesa" es fa un pèl massa llarg pel meu gust. Però m'encanta com descriu l'ambient de violència i desprotecció que hi ha a la comarca. És tot tan rural, tan primitiu, tan pintoresc, però sense que això la converteixi en una obra folklòrica, sense que això li tregui valor i vigència. És realment sorprenent com una obra tan local i tan temporal resulta tan fresca i tan viva. No m'importen els defectes que pugui tenir, perquè té una força impressionant que t'enganxa, i acaba resultant una obra realment magnífica.
January 27, 2023
Només puc començar aquesta ressenya d'una manera i és donant l'enhorabona a @edbarcino per aquesta passada d'edició que han fet. No només és que visualment sigui una preciositat, sinó que han cuidat tots els detalls. És més, m'ha fet il·lusió veure els noms d'alguns professors que he tengut al consell d'assessors.
L'edició compta amb una introducció, un postfaci, un apartat de bibliografia i un glossari. Sí, sí, com ho llegiu, un glossari. Voleu saber per què? Doncs perquè han estat el més fidel possible a l'original i, per tant, el text que se'ns presenta és prefabrià, és a dir, no segueix les normes ortogràfiques actuals. És més, està ple de mots i expressions de la llengua col·loquial del moment i de la zona de l'alta Garrotxa, que malauradament em fa l'efecte que s'han perdut o s'estan perdent.
"La punyalada" és considerat un clàssic contemporani de la literatura catalana que ens transporta al bandolerisme més sagnant que es va viure a l'alta Garrotxa. La història ens arriba en forma de manuscrit i a través de la veu de l'Albert, un dels protagonistes de la història. Aquest i l'Ivo, encara que siguin dues persones molt diferents i que l'Ivo dominava a l'Albert, es podria dir que durant la infància i l'adolescència eren amics. Però acaben esdevenint eterns rivals i enemics a causa de la Coralí, la dona amb qui s'havia de casar l'Albert i que l'Ivo, també conegut com a l'Esperver, el més gran trabucaire del moment, va raptar just abans del casament. A partir d'aquest fet ens endinsem en una novel·la de persecució i plena de reflexions entorn la condició humana.
L'edició compta amb una introducció, un postfaci, un apartat de bibliografia i un glossari. Sí, sí, com ho llegiu, un glossari. Voleu saber per què? Doncs perquè han estat el més fidel possible a l'original i, per tant, el text que se'ns presenta és prefabrià, és a dir, no segueix les normes ortogràfiques actuals. És més, està ple de mots i expressions de la llengua col·loquial del moment i de la zona de l'alta Garrotxa, que malauradament em fa l'efecte que s'han perdut o s'estan perdent.
"La punyalada" és considerat un clàssic contemporani de la literatura catalana que ens transporta al bandolerisme més sagnant que es va viure a l'alta Garrotxa. La història ens arriba en forma de manuscrit i a través de la veu de l'Albert, un dels protagonistes de la història. Aquest i l'Ivo, encara que siguin dues persones molt diferents i que l'Ivo dominava a l'Albert, es podria dir que durant la infància i l'adolescència eren amics. Però acaben esdevenint eterns rivals i enemics a causa de la Coralí, la dona amb qui s'havia de casar l'Albert i que l'Ivo, també conegut com a l'Esperver, el més gran trabucaire del moment, va raptar just abans del casament. A partir d'aquest fet ens endinsem en una novel·la de persecució i plena de reflexions entorn la condició humana.
February 15, 2023
Aquí per a mi, hi han dues coses a discutir: una d'elles és la novel·la en si, però primer vull reflexionar sobre l'audiollibre, perquè és el primer cop que "llegeixo" un llibre així.
Si bé és cert que permet seguir immers en la història en moments inerts de la quotidianitat no he notat que omplís cap buit, més aviat he trobat a faltar aquests buits mentals on el cervell descansa mentre el cos segueix amb afers mundans. Crec que són instants molt necessaris que no es poden suprimir del tot, ila possibilitat de ser productiu en aquests moments afegeix un punt d'ansietat innecessària. No és que m'hagi desagradat l'experiència però, més aviat m'ha fet retornar als vespres agombolats pels mots de ma mare al llegir-me contes en ma infantesa. A més, tambéhe trobat que la dependència total en un arxiu d'àudio em privava de la llibertat de poder gaudir més detingudament d'una lectura tradicional. Així, en definitiva, crec que si mai torno a consumir audiollibres serà tan sols com a complement en puntuals moments d'una lectura en físic.
Respecte a la lectura de Joan Pujolar, de qui estic enormement agraït per la feina realitzada, entinc lloances en gran mesura i llevat d'alguns detalls tècnics aquí i allà només m'ha restat lq molèstia de massa actuació i reverberació en els diàlegs que a voltes m'han costat de seguir.
La novel·la m'ha encantat i s'ha convertit fácilment en una de les meves novel·les preferides. Amb un lèxic complet i complex, amb una prosa vibrant i una escenificació molt viva aconsegueix despertar un gaudi intens no sols d'una història corprenedora sinó de saber-se testimoni d'un exercici excel·lent d'aquells que tenen el do per fer brollar les paraules amb un efecte captivador.
Per entrar en una mica més de detalls, quedaran amb mi escenes com la de l'alzinar vell, la crema del molí i els fets del congost, entre moltes revolades sobre serres i muntanyes. És cert que hi ha una abundor de misogínia però s'ha d'entendre en una novel·la del 1902. No m'ha acabat de quedar clar com és que l'Albert mor al final (molt encertat, per cert, m'ha encantat la reflexió sobre l'egocentrisme i la simbologia de la punyalada com l'alliberador del dimoni) i és capaç de fer arribar la novel·la a l'escriptor com s'entén del pròleg, però no deixo pas que aquest detall m'espatlli l'obra sencera.
Si bé és cert que permet seguir immers en la història en moments inerts de la quotidianitat no he notat que omplís cap buit, més aviat he trobat a faltar aquests buits mentals on el cervell descansa mentre el cos segueix amb afers mundans. Crec que són instants molt necessaris que no es poden suprimir del tot, ila possibilitat de ser productiu en aquests moments afegeix un punt d'ansietat innecessària. No és que m'hagi desagradat l'experiència però, més aviat m'ha fet retornar als vespres agombolats pels mots de ma mare al llegir-me contes en ma infantesa. A més, tambéhe trobat que la dependència total en un arxiu d'àudio em privava de la llibertat de poder gaudir més detingudament d'una lectura tradicional. Així, en definitiva, crec que si mai torno a consumir audiollibres serà tan sols com a complement en puntuals moments d'una lectura en físic.
Respecte a la lectura de Joan Pujolar, de qui estic enormement agraït per la feina realitzada, entinc lloances en gran mesura i llevat d'alguns detalls tècnics aquí i allà només m'ha restat lq molèstia de massa actuació i reverberació en els diàlegs que a voltes m'han costat de seguir.
La novel·la m'ha encantat i s'ha convertit fácilment en una de les meves novel·les preferides. Amb un lèxic complet i complex, amb una prosa vibrant i una escenificació molt viva aconsegueix despertar un gaudi intens no sols d'una història corprenedora sinó de saber-se testimoni d'un exercici excel·lent d'aquells que tenen el do per fer brollar les paraules amb un efecte captivador.
Per entrar en una mica més de detalls, quedaran amb mi escenes com la de l'alzinar vell, la crema del molí i els fets del congost, entre moltes revolades sobre serres i muntanyes. És cert que hi ha una abundor de misogínia però s'ha d'entendre en una novel·la del 1902. No m'ha acabat de quedar clar com és que l'Albert mor al final (molt encertat, per cert, m'ha encantat la reflexió sobre l'egocentrisme i la simbologia de la punyalada com l'alliberador del dimoni) i és capaç de fer arribar la novel·la a l'escriptor com s'entén del pròleg, però no deixo pas que aquest detall m'espatlli l'obra sencera.
September 10, 2023
No tenia gaires expectatives sobre aquest llibre i m'ha acabat sorprenent més que gratament; m'ha agradat molt, tant per la forma com pel contingut. I perquè sento que m'ha arribat:
D'una banda, les descripcions precises, detallades i sovint líriques o poètiques, són exquisites. A més, l'edició de Barcino ha mantingut l'ortografia d'algunes paraules pròpies de la zona i/o l'època, de manera que he pogut entrar més en l'època dels bandolers i trabucaires de mitjans del segle XIX de l'Alta Garrotxa. A més, gràcies a la lectura d'aquest llibre, he après tant de vocabulari sobre la muntanya...! Avencs, espadats, cingleres, marrades... omplen les pàgines d'un llibre en què la muntanya, feréstega i bella, la natura i les roques, els camins i les masies aïllades són del tot protagonistes.
D'altra banda, la història m'ha atrapat del tot perquè, tot i el to moralitzant que es percep, els fets que s'expliquen d'una terra i una gent que viu un període de decadència econòmica i social i sotmesa al perill de grups de trabucaires que provoquen més que maleses i maldats, m'ha corprès. A més, Vayreda ho exposa amb tanta claredat i cruesa, és tan dur i transparent amb la realitat dolorosa i bestial de segrestos, tortures i assassinats, que sovint m'ha glaçat, m'ha esgarrinxat. De la mateixa manera que la bellesa de les descripcions del paisatge (i la seva correspondència amb la vida i l'estat mental/emocional de l'Albert) m'ha abraçat.
Cal destacar que la construcció de la història és molt encertada: es produeix una simbiosi entre natura i home que és pràcticament total. De fet, Vayreda es focalitza molt en l'estat mental del personatge (ara que en l'actualitat està tan de moda la salut mental), que fa tota una introspecció psicològica molt interessant.
Per acabar, no vull deixar de mencionar la Coralí, la gran víctima de tota aquesta història que té un protagonista masculí que viu entre tenebres i alguna llum.
Edició de Barcino amb estudi de Margarida Casacuberta esplèndida.
D'una banda, les descripcions precises, detallades i sovint líriques o poètiques, són exquisites. A més, l'edició de Barcino ha mantingut l'ortografia d'algunes paraules pròpies de la zona i/o l'època, de manera que he pogut entrar més en l'època dels bandolers i trabucaires de mitjans del segle XIX de l'Alta Garrotxa. A més, gràcies a la lectura d'aquest llibre, he après tant de vocabulari sobre la muntanya...! Avencs, espadats, cingleres, marrades... omplen les pàgines d'un llibre en què la muntanya, feréstega i bella, la natura i les roques, els camins i les masies aïllades són del tot protagonistes.
D'altra banda, la història m'ha atrapat del tot perquè, tot i el to moralitzant que es percep, els fets que s'expliquen d'una terra i una gent que viu un període de decadència econòmica i social i sotmesa al perill de grups de trabucaires que provoquen més que maleses i maldats, m'ha corprès. A més, Vayreda ho exposa amb tanta claredat i cruesa, és tan dur i transparent amb la realitat dolorosa i bestial de segrestos, tortures i assassinats, que sovint m'ha glaçat, m'ha esgarrinxat. De la mateixa manera que la bellesa de les descripcions del paisatge (i la seva correspondència amb la vida i l'estat mental/emocional de l'Albert) m'ha abraçat.
Cal destacar que la construcció de la història és molt encertada: es produeix una simbiosi entre natura i home que és pràcticament total. De fet, Vayreda es focalitza molt en l'estat mental del personatge (ara que en l'actualitat està tan de moda la salut mental), que fa tota una introspecció psicològica molt interessant.
Per acabar, no vull deixar de mencionar la Coralí, la gran víctima de tota aquesta història que té un protagonista masculí que viu entre tenebres i alguna llum.
Edició de Barcino amb estudi de Margarida Casacuberta esplèndida.
July 8, 2023
En algun punt es fa llarga però les descripcions de l'Alta Garrotxa valen molt la pena.
October 7, 2019
Molt bon llibre: una pèl massa moralista pel meu gust i algún que altre capítol al bosc es fa una mica pesat però el domini de la llengua en les descripcions de paisatges, personatges i emocions és increïble. Un descobriment!
May 11, 2022
Aquesta història s’emmarca en el bandolerisme més sagnant que es va viure a l’alta Garrotxa després de la primera guerra carlina.
L'Albert i l'Ivó han crescut junts, però tenen personalitats i temperaments molt diferents, cosa que fa que la seva amistat mai hagi acabat de rutllar, ja que un domina a l'altre. Després de la guerra, com tants altres exsoldats, l'Ivó es converteix en un bandoler. L'Albert, en canvi, intenta adoptar la vida recta que s'estilava en la societat del moment (treballar, casar-se amb una dona "honrada", formar una família, etc.). En un inici, sembla que l'Albert se'n surt força bé, doncs coneix a la Coralí (una noia que compleix totes les seves expectatives) i que accedeix a comprometre's amb ell. Tanmateix, el futur somniat de l'Albert se'n va en orris quan l'Ivó decideix interposar-se en aquesta relació fins al punt de segrestar a la Coralí. A partir d'aquí assistirem a una persecució i lluita aferrissada entre dos homes per una dona (o, segons com es miri, per veure qui la té més grossa).
Després de deixar-ho reposar uns dies, puc dir que aquesta novel·la m'ha agradat. Li trobo alguns "peròs" però tots ells vinculats l'època en què va ser escrita (el 1900). Per tant, tot i que no suporto al protagonista i que el llenguatge pre Pompeu m'ha saturat una mica en algun moment, estic molt contenta d'haver llegit aquest clàssic. Realment, és d'aquelles novel·les per comentar i comentar. Hi ha tant simbolisme i tanta biografia a dins que digui el que digui trobo que em quedo curta.
Un clàssic de la literatura catalana en una nova edició que ens acosta més que mai aquesta història sobre la bestialitat humana. Tot, en un escenari ben nostrat 🌋🌿
L'Albert i l'Ivó han crescut junts, però tenen personalitats i temperaments molt diferents, cosa que fa que la seva amistat mai hagi acabat de rutllar, ja que un domina a l'altre. Després de la guerra, com tants altres exsoldats, l'Ivó es converteix en un bandoler. L'Albert, en canvi, intenta adoptar la vida recta que s'estilava en la societat del moment (treballar, casar-se amb una dona "honrada", formar una família, etc.). En un inici, sembla que l'Albert se'n surt força bé, doncs coneix a la Coralí (una noia que compleix totes les seves expectatives) i que accedeix a comprometre's amb ell. Tanmateix, el futur somniat de l'Albert se'n va en orris quan l'Ivó decideix interposar-se en aquesta relació fins al punt de segrestar a la Coralí. A partir d'aquí assistirem a una persecució i lluita aferrissada entre dos homes per una dona (o, segons com es miri, per veure qui la té més grossa).
Després de deixar-ho reposar uns dies, puc dir que aquesta novel·la m'ha agradat. Li trobo alguns "peròs" però tots ells vinculats l'època en què va ser escrita (el 1900). Per tant, tot i que no suporto al protagonista i que el llenguatge pre Pompeu m'ha saturat una mica en algun moment, estic molt contenta d'haver llegit aquest clàssic. Realment, és d'aquelles novel·les per comentar i comentar. Hi ha tant simbolisme i tanta biografia a dins que digui el que digui trobo que em quedo curta.
Un clàssic de la literatura catalana en una nova edició que ens acosta més que mai aquesta història sobre la bestialitat humana. Tot, en un escenari ben nostrat 🌋🌿
February 22, 2023
Els 10 primers capítols són una meravella. Després la cosa es fa més mon��tona, tot i que no acaba de decaure mai del tot. I finalment s'envola. Des del final del capítol 22 m'ha semblat que recuperava el nivell més alt. L'he gaudit molt i encara més en l'edició de Barcino, que respecta el lèxic original.
June 11, 2022
La història està molt ben plantejada. L'amistat entre el protagonista i el que serà l'antagonista està molt ben aconseguida. Em va agradar.
August 23, 2022
M'ha encantat, clàssic català indiscutible.
L'edició de Bàrcino és perfecte en tant que combina el respecte pel text original i una lectura agradable exquisidament, a més de ser bellíssima.
L'edició de Bàrcino és perfecte en tant que combina el respecte pel text original i una lectura agradable exquisidament, a més de ser bellíssima.
August 1, 2023
Una meravella!
January 6, 2024
Per mi, una de les millors novel·les catalanes, amb un tractament sorprenent per l'epoca de la violència de gènere. Es pot escoltar a https://librivox.app/book/14063
Displaying 1 - 13 of 13 reviews