Francesc Orella: "En qüestions de parella, soc un tastaolletes"

Ha rebut tota mena de reconeixements en teatre, però la popularitat més impactant li ha arribat fa poc temps arran d'una sèrie de televisió, Merlí. 

Després d'estrenar la pel·lícula Toscana i a punt de rodar la segona temporada de la sèrie Días mejores per Prime, Orella presenta al Via lliure Santa Evita, la pel·lícula sobre l'embalsamament d'Evita Perón.

Hi interpreta el doctor Pedro Ara, espanyol molt vinculat a les elits argentines que, en morir la primera dama, va rebre l'encàrrec d'embalsamar-la. 

"A la pel·lícula es veuen alguns plans tècnics i, com que el director no volia un doble, vaig haver d'aprendre com treballava un metge embalsamador. Va ser interessant veure com es fa un tall a la femoral, com es posa la cànula per on entra el líquid embalsamador, com es treu la sang...".

La pel·lícula l'ha portat de nou a un país que coneix bé després de l'èxit aclaparador que va viure-hi fa pocs anys, arran de la sèrie Merlí. I és que la majoria de seguidors d'aquesta ficció eren de Llatinoamèrica i més concretament d'Argentina.

Orella creu que "Merlí ha arribat tan fortament a Argentina per una combinació de factors: la filosofia aplicada a la vida real i la situació dels joves que no verbalitzen certs problemes". Això, assegura, ha provocat diàlegs entre pares i fills que fins ara no existien.

"A mi se m'han abraçat pares emocionats dient-me que el seu fill tenia una depressió "del carajo" i que la sèrie l'ha aixecat. Ha estat un regal interpretar en Merlí perquè ha estat una sèrie terapèutica", explica.

Però com es paeix la fama quan arriba a la seixantena? L'actor reconeix que no sap què hauria passat si li hagués arribat de jove i agraeix aquest moment en que ja sap relativitzar l'èxit. Això li permet poder dir no quan els projectes no li interessen.

Superats els 65 anys, Orella reconeix tenir la targeta daurada de Renfe i haver notat certs canvis físics, de perspectives i de prioritats. Però té ben clar què li agrada i què no.

"Abans era urbanita, però des que em vaig traslladar a Valldoreix vaig a Barcelona només de nit: a sopar, al cine, a treballar... M'agrada la ciutat de nit, però durant el dia m'atabala", diu.

També té molt clar el seu tarannà i en què vol invertir les seves energies. La interpretacó li ha exigit molt i s'hi ha bolcat de gust, per això ha decidit no tenir parella estable ni fills.

"He tingut moltes nòvies de jove i això m'ha marcat. Soc un tastaolletes, m'ha agradat provar. Segurament per una mala educació afectiva o sexual. He tingut relacions de parella curtes i llargues, però he posat sempre amunt en la meva escala de valors preservar la meva independència", afirma.

Al que sí dedica força temps és a l'actualitat. Assegura que no n'està massa content perquè és una autèntica adicció, però des que els mitjans anunciaven la mort de Franco l'any 78, Orella no s'ha pogut desenganxar dels diaris, la ràdio i la televisió.

Mentre no arriba la segona temporada de Días mejores, podem escoltar la conversa entre en Francesc Orella, en Xavi Bundó, en Malcolm Otero i en Toni García aquí:

Notícies relacionades

Miki Esparbé: “Tinc sempre la síndrome de l’impostor”

Rac1

Eva Santolaria: “La gent es pensava que m’havia retirat”

Rac1

David Verdaguer: “A l’escola era molt patós: no em pegaven perquè reien molt amb mi”

Rac1