Josep Comas i Solà ( Barcelona, 1868 – 1937), astrònom i divulgador científic, descobridor de dos cometes i de nombrosos asteroides, va ser un gran impulsor de l’astronomia a Catalunya.
Josep Comas i Solà. Imatge Wikimedia Commons.
Biografia
Josep Comas va ser un astrònom precoç. Amb 15 anys ja va estudiar un meteorit que va caure prop de Tarragona i va publicar el treball a la revista L’Astronomie (fundada per Camille Flammarion, astrònom i escriptor francès). Amb 22 anys va començar a estudiar els canals de Mart i fer observacions de Júpiter i el Sol amb un telescopi de 108 mm de diàmetre. El 1894 es va llicenciar en ciències fisico-matemàtiques i el mateix any presentà el mapa dels canals de Mart a la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que va ser després incorporat a l’obra de Flammarion “Le Planète Mars”.
Entre 1895 i 1897 va treballar com astrònom a l’observatori construït per l’industrial Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols, continuant el treball sobre Mart i observant també Júpiter, Saturn i les estrelles dobles.
El 1899 va instal·lar un telescopi refractor de 156 mm d’apertura a casa seva de Barcelona, la Vil·la Urània, des d’on faria moltes observacions durant tota la seva vida. L’Acadèmia de Ciències de Barcelona li va encarregar l’estudi de l’eclipsi de Sol de 28 de maig de 1900 i va anar a Elx. Poc després, el 1901, va esdevenir acadèmic. Des de feia uns anys, Comas publicava articles de divulgació científica a La Vanguardia, els quals van cridar l’atenció de Camil Fabra, marquès d’Alella. D’altra banda s’estava desenvolupant el projecte d’Observatori del Tibidabo amb la intervenció del meteoròleg Eduard Fontserè i el propi Comas. Fabra es va interessar per el projecte i va aportar 250.000 pesetes (uns 1.500 €), per a la construcció de l’Observatori, que va portar el seu nom i del que Comas va ser nomenat director el 1904, càrrec que va mantenir fins a la seva mort.
Telescopi equatorial Grubb amb càmera fotogràfica Petzval, usat per Comas per descobrir 11 asteroides i 2 cometes. Exposat a l’Observatori Fabra. Imatge Wikimedia Commons.
Comas era un fervent partidari de les innovacions tecnològiques: va ser dels primers barcelonins en tenir un automòbil i en volar en un avió, en un dels primers aeroplans. Va desenvolupar tècniques de fotografia estereoscòpica (que crea la il·lusió de veure en tres dimensions) i va utilitzar les incipients tècniques cinematogràfiques de l’època per a registrar un eclipse de Sol.
Va ser co-fundador del RACC el 1906 i fundador i president de la Sociedad Astronómica de España y América (SADEYA) el 1911, en competència amb Eduard Fontserè que havia estat cofundador de la Sociedad Astronómica de Barcelona un any abans, 1910.
(1) (2) (3) (4) (7)
Descobriments
Comas va fer nombroses aportacions a l’astronomia, publicant observacions d’eclipsis de Sol, de Júpiter i Saturn i diverses estrelles variables i dobles, però ara ressaltarem els que podrien ser els seus descobriments més importants: l’atmosfera de Tità, dos cometes i onze asteroides.
El 13 d’agost de 1907, observant Tità, el satèl·lit més gran de Saturn, descriu el contorn enfosquit del satèl·lit i la presència al mig de dues grans taques blanques i més brillants que la resta. Arriba a la conclusió que l’aspecte del contorn i la superfície pot fer pensar raonablement en l’existència d’una atmosfera fortament absorbent al voltant de Tità i ho publica a la revista Astronomische Nachrichten el 1908. És la primera sospita de Tità te atmosfera, que no va ser presa seriosament. Trenta sis anys més tard, quan Comas ja era mort, Gerard Kuiper, astrònom americà d’origen holandès, va tenir l’evidència. És pot discutir la validesa o no de la conclusió de Comas en base a la seva observació. Analitzant el poder de resolució del seu telescopi es pensa que la descripció de Comas era al límit de les seves possibilitats de detecció i el fet que cap altre astrònom repetís l’observació de Comas per a verificar-la, fa difícil de sostenir l’argument que Comas descobrí l’atmosfera de Tità. Però tenint en compte la seva agudesa visual, demostrada, per exemple, en la realització de dibuixos dels satèl·lits de Júpiter, Cal·listo i Ganímedes i el fet que Sir James Jean, físic i astrònom britànic de l’època li donés credibilitat, permet donar validesa al seu descobriment. (5)
El 1925 va descobrir el cometa 1925a Schain, Comas-Solà, simultàniament amb l’astrònom rus Schain, descobriment del que va donar notícia la revista Nature el 7 de novembre de 1925 (6). L’any següent va descobrir un nou cometa, el 1926f que, un cop confirmada la seva òrbita, es va anomenar 32P/Comas Solà en honor seu. Aquest cometa te un període orbital 9,57 anys i un nucli estimat en 8,4 km de diàmetre (11).
Per descobrir els onze asteroides utilitzava la següent tècnica fotogràfica: realitzava dues fotografies de la porció de cel que l’interessava sobre una mateixa placa, amb exposicions d’entre 20 i 40 minuts cadascuna i separades per 30 o 40 segons de declinació (distància angular d’un astre sobre l’equador celest). Cada estel donava dues imatges alineades paral·lelament, però si era un asteroide, donava una traça a causa del seu moviment. (1)
Controvèrsies teòriques
Va ser un detractor de la teoria de la Relativitat de la que deia que era purament matemàtica i allunyada de la realitat i va lamentar, des de les pàgines de La Vanguardia, no poder discutir públicament amb Einstein quan aquest va visitar Barcelona el 1923 (1).
En l’època en que s’imposava la teoria de la llum com a ona electromagnètica (James Clerk Maxwell, físic escocès), va exposar una teoria “emissivo-ondulatòria” de l’energia radiant en la que combinava els aspectes corpuscular i ondulatori i assegurava que la llum estava sotmesa a les lleis gravitatòries de Newton. Quan el 1929 Louis de Broglie, físic francès, va guanyar el Nobel per la seva teoria de la dualitat ona-corpuscle aplicada als electrons, Comas va reclamar la prioritat de la teoria enunciada per ell (1).
Tampoc va creure en la constància de la velocitat de la llum, conseqüència de la teoria de la Relativitat i, fent una interpretació del cèlebre experiment de Michelson i Morley (13) opinava que la velocitat de la llum depenia de la velocitat de l’emissor (1).
Curiositats
Vil·la Urània, la casa situada al carrer Saragossa de Barcelona, des d’on Josep Comas va fer gran part de les seves observacions, va ser llegada per l’astrònom a l’Ajuntament de Barcelona en el seu testament, per a ser dedicada a equipaments educatius i culturals. El 7 de maig de 2012 era el dia previst per l’Ajuntament per el seu enderroc, però l’acció decidida dels veïns amb les seves protestes i dels familiars de Comas, denunciant l’incompliment de la voluntat testamentària, van forçar l’Ajuntament a canviar la seva decisió. Segons els familiars de Comas, l’astrònom llegà la casa-torre i no el solar lliure de càrregues, per a usos educatius i culturals i l’Ajuntament pretenia enderrocar la casa i donar en part al nou espai usos residencials (8) (9).
El grup Tangerine Dream va fer una peça musical, apareguda el 1971 dins del seu àlbum Alpha Centauri, dedicada al cometa 32P/Comas Solà. La peça es pot sentir a la referència (10).
La “Josep Comas i Sola International Summer School in Astrobiology” organitza aquest any 2014 un curs d’estiu sobre les possibilitats de la vida a l’univers (Habitable Environments in the Universe) a la universitat internacional Menendez Pelayo (UIMP) de Santander. Aquesta “Josep Comas School” depèn de l’Institut d’Astrobiologia de la NASA i del Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial de Madrid (12).
Fonts d’informació utilitzades:
(1) Santiago Riera Tuèbols, Història de la ciència a la Catalunya moderna. Eumo editorial. 2003.
(2) Josep Comas Solà, Astrogea http://astrogea.org/ipa/galeria/comas-sola/
(3) Josep Comas i Solà. Instituto de Astrofísica de Andalucia. 2007. http://universo.iaa.es/php/916-josep-comas-i-sola.htm
(4) http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Comas_i_Sol%C3%A0
(5) Ralph Lorenz, Jacqueline Mitton, “Lifting Titan’s Veil”. Cambridge Univ. Press. 2002. Google Books. http://books.google.es/books?id=VLDG5awUsPoC&pg=PA12&lpg=PA12&dq=titan+comas+sola&source=bl&ots=MRLR5wqemg&sig=uDGgP0JBiN8Q801vcGqonG6LH7k&hl=en&sa=X&ei=nssyU8PUCeu00wXPkIHgBg&ved=0CDkQ6AEwAg#v=onepage&q=titan%20comas%20sola&f=false
(6) http://www.nature.com/nature/journal/v116/n2923/abs/116690a0.html
(7) Comas i Solà, astrónomo y divulgador de la ciencia, La Vanguardia, 2 de desembre 2012. http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20121202/54356825883/josep-comas-i-sola-75-aniversario-de-su-muerte.html
(8) Enderroc de Vil·la Urània. La Vanguardia, 5 de maig 2012.
http://www.lavanguardia.com/cultura/20120505/54289209680/denunciaran-ajuntament-derriba-vil-la-urania.html
(9) Vil·la Urània se conservarà … La Vanguardia, 13 de febrer de 2013. http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20130213/54366675423/vil-la-urania-conservara-equipamientos-barrio.html
(10) Fly and Collision of Comas Sola by Tangerine Dream
http://www.youtube.com/watch?v=bh91aL94KzI
(11) NASA. Jet Propulsion Laboratory. Caltech http://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?sstr=32P
(12) Josep Comas i Sola International Summer School in Astrobiology 2014. http://ian.arc.nasa.gov/issues/2014-01-issue/josep-comas-i-sola-international-summer-school-in-astrobiology-habitable-environments-in-the-universe/
(13) Blog Descobriment https://www.deciencia.net/descobriment/?p=56
Emissió de Ràdio Banyoles, dins del programa d’Astrobanyoles
“Sopa d’estrelles” del 27 de març de 2014.