Entradas

Evitar un bany de sang

Cos i Sang de Crist 2024 El Sant Sopar va tenir poc d’idíl · lic. Els ap ò stols estaven renyits i enfrontats entre ells per enveja i per lluites de poder. Hi ha prou textos dels evangelis que ho acrediten. No tenien cap ganes de participar en el sopar al que Jesús els convidava i que desitjava tan ardentment de celebrar. Però li van preparar per a ell. Planava la persecució, era un context clandestí: han de seguir un home que porta una gerra d’aigua. Habitualment les gerres d’aigua les portaven dones. Recordem el passatge de la samaritana, considerada per l’església cristiana ortodoxa tan important com els apòstols, perquè Jesús se li ha manifestat com a Messies (“el Messies soc jo que parlo amb tu) i ella ho acceptat. I planava, també, en aquell sopar, la traïció que és el més oposat a l’amistat. Encara avui hi ha milers i milers de persones arreu del món que celebren l’eucaristia el diumenge, a la mateixa parròquia, des de fa molts anys, amb les mateixes persones i ni es coneixen,

Destrenar l'amor de Déu

Santíssima Trinitat 2024 Avui és la festa de l’amor de Déu. I l’amor de Déu és un misteri. I el misteri no és per resoldre’l, com es resol un problema de matemàtiques, en el misteri ens hi hem d’endinsar i ens hi hem de submergir cada dia. Perquè quan més ens endinsem en el misteri no l’entenem més sinó però ens posem en condicions de comprendre’l millor. I un mètode és el destrenat. Perquè l’amor de Déu ens apareix com un tot i ho és, però   l’amor de Déu ens apareix trenat. És possible destrenar-lo sense perdre la seva essència? La nostra mestra per destrenar aquest amor trinitari és Maria. Ella és en efecte, la filla del Pare, la Mare del Fill i l’Esposa de l’Esperit Sant. Com es relacionava Ella amb les tres divines persones? En el cas de la seva relació amb Déu Pare convé meditar el magnificat: en el magnificat apareix i es qualifica l’amor de Déu: “per l’amor entranyable del nostre Déu”. El magnificat és un cant de lloança marià que ben recitat, ben cantat, ben resat i apro

En rebre el reconeixement Emmanuel Mounier 2024

  Paraules del Dr. Jaume Aymar Ragolta en l’acte de recepció del reconeixement Emmanuel Mounier 2024.  Facultat de Filosofia de Catalunya, 16 de maig de 2024, Sant Honorat, patró dels forners. Propera ja la Pentecosta.   Amigues i amics, si digués que aquest reconeixement és merescut cauria en l’arrogància, però si digués que és immerescut faria quedar malament a l’Institut de personalisme de Catalunya Enmanuel Mounier que me l’atorga i al seu director el Dr. Joan Lluís Pérez Francesch que acaba de lloar-me tan amablement: gràcies de tot cor! Però com que no vull ni una cosa ni l’altra, opto per dedicar-lo a la memòria del jesuïta que em va introduir en el personalisme, el P. Josep Maria Coll Alemany, Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1988), llicenciat en Teologia per la Universitat d'Innsbruck (1966) i diplomat en Psicologia per la Universitat Complutense de Madrid (1964). El Pare Coll era fill del qui fou eminent polític i president del Parlament de Catal

Pentecosta 2024

Estimats germans i germanes, un dels títols que donem a l’Esperit Sant és el de Defensor. Jesús va tenir el seu procés judicial. El dret romà, el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història, ja era vigent en temps de Jesús. Va existir per tant un procés a Jesús, encara que mai no s’hagi trobat: un procés escrit on hi havia una part acusadora, el summe sacerdot, un procés en el qual hi havia testimonis que es contradeien...però on era l’advocat defensor? Recordem aquelles paraules del Mestre: «Se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d'ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels ge

Soneto a Anna Aymar Urizio

  Soneto alejandrino a Anna Aymar Urizio y a sus compañeros y compañeras, que quieren vivir en comunión. Madrid, capilla del Colegio FEC Santa Joaquina de Vedruna, domingo 12 de mayo de 2024. Domingo de la Ascensión del Señor. Todos diremos que Anna en esta reunión hace con sus amiguitos su comunión primera y es una verdad, mas no del todo verdadera: Ella y todos quieren vivir la vida entera en comunión. A quien te vas a parecer de mayor, corazón? ¿A Cristiana tu mamá de nombre y de recia madera? ¿O a Santa Joaquina, esposa y madre certera que fue viuda también y religiosa en acción? ¿O te vas a parecer a tu querida abuela Franca o a l’àvia María Luz que es también tan franca? o a tus catequistas que te han transmitido la fe? Anna, hoy recibes por primera vez la hostia blanca. tu tienes un secreto: tres papás (yo ya lo sé) son Papá Dios, Stephane y mi hermano José (+).

Com estàs?

  Moltes vegades preguntem els altres “com estàs?” . La resposta tòpica és, “sense baixar a detalls estic bé.”D’altres diuen “estic fatal”. Ja en parlarem.D’altres, senzillament “estic bé, gràcies” i menteixen perquè no ho estan. Un antic amic m’insisteix, “però com estàs interiorment?” La pregunta em recorda la del qüestionari Proust: “estat present del seu esperit” i la meva resposta, és “expectant”. Joan Capri, humorista catòlic, en un     celebrará monòleg que es titula: “el suïcida”, diu senzillament: “nosaltres no ens podem suïcidar, hem de veure encara moltes coses, hem de veure tot plegat com s’acaba tot això!”. Es referia, naturalment a la situació política de l’Espanya dels anys seixanta, però crec que no ha perdut vigència: avui la política ha passat de ser l’art més sublim, el govern de la ciutat per part dels filòsofs, a ser l’art més denostat: “tot això és política” sentim dir en sentit despectiu i cada vegada que vénen eleccions, patim una diatriba: d’una banda sabem que

L'enginy de l'empelt

Diumenge V de Pasqua Estimats germans i germanes, les paraules de l’evangeli d’avui se situen en el moment que Jesús acaba de donar als deixebles el vi de la seva sang. Els acaba de dir aquelles paraules que repetim a cada eucaristia, en la consagració: «-Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu» (Marc 14,25) Llavors Jesús mateix es compara a la vinya que produeix aquesta beguda vital, tot convidant als apòstols a romandre units com el cep i les sarments. Al relat del Sant Sopar, en la versió de Lluc, recull que Jesús després de consagrar el vi va dir també: «però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula» I en parlar del cep i les sarments diu que n’hi ha uns que romanen i d’altres no... Diuen que la traïció és el més oposat a l’amistat. I al mateix temps que Jesús estava fent un gran pacte d’amistat, sentia la mà del traïdor al s