| dbo:abstract
|
- Guidantonio I Montefeltro ((Urbino 1377-Urbino 1443) va ser fill d'Antoni II Montefeltro. Va succeir al seu pare com a comte de Montefeltro (amb els annexes títols de senyor de San Leo i ) i d'Urbino el 1404 i va ser confirmat com a vicari pontifici d'Urbino, Cagli i Gubbio per butlla del 16 de maig de [1404]. El 1408 va ser nomenat vicari pontifici d'Assís (amb Bastia Umbra, Spello i Nocera Umbra però les dues darreres les va cedir el juliol de 1416 a Braccio di Montone). Fou capità de l'exèrcit del rei de Nàpols (1408) i gran conestable del Regne de Nàpols (abril 1409). El gener del 1410 va ser nomenat vicari pontifici a Forlimpopoli. El maig del 1412 va ser nomenat capità de l'exèrcit de l'antipapa Joan XXIII. El setembre de 1413 va haver de cedir Forlimpopoli als Ordelaffi, però en va ser reconegut de nou senyor el maig de 1419 a canvi d'un pagament de dotze mil florins. L'antipapa li va concedir Forli el setembre del 1413 però mai va dominar la ciutat. El gener de 1419 el Papa el va elevar a duc d'Urbino, títol de caràcter vitalici, i gonfanoner de l'Església. El 25 d'abril del 1420 va ser nomenat vicari pontifici dels estats dels i senyor sobirà de . El 1424 va rebre el rectorat pontifici de Massa Trabaria i el vicariat pontifici de per butlla del 12 de maig de 1424, com a dot de la seva muller, però en va ser expulsat el 1426 per la població local fidel als . El gener del 1424 va ser nomenat capità de l'exèrcit de Venècia. El 16 de març de 1429 va ser creat comte de Castel Durante i el 1430 va arrabassar als Brancaleoni Sassocorvaro, Lunano e Montelucco. El 3 de setembre de 1430 va ser nomenat capità general de l'exèrcit de Florència però va renunciar al càrrec l'11 de desembre del 1430. El setembre de 1431 va ser nomenat senyor sobirà de Città di Castello i la va conservar fins al novembre del 1432. El 1435 va ser nomenat senyor sobirà de i de (aquesta darrera la va rebre l'agost de 1435 però la va retornar aviat a Carlo di Montone). El 1443 el Papa Eugeni IV li va donar en feu Sant’Angelo in Vado, Mercatello sul Metauro i Lamole. Va morir a Urbino el 22 de febrer de 1443 i va ser enterrat a l'església de Sant Donat. Es va casar dues vegades, la primera el setembre de 1397 amb Rengarda Malatesta, filla de , senyor de Rímini, Fano, Fossombrone i Cesena, que va ser repudiada el 1424. La segona el 23 de gener de 1424 amb Caterina Colonna, filla de Llorenç Onofre Colonna, comte d'Alba. Va deixar cinc fills legítims i quatre naturals: Agnesina, Oddo Antonio II Montefeltro, Violant Montefeltro, Sveva Montefeltro, Raffello (mort jove), Frederic (mort jove), Pere (Capità de cavalleria de l'exèrcit del duc de Milà des del 1439), Frederic III Montefeltro i Aura Feltria (casada vers el 1420 amb Bernardino Ubaldini della Carda, senyor de Vespolate, i morta el 1437). (ca)
- Ο Γκουινταντόνιο, ιταλ.: Guidantonio da Montefeltro (1377 – Φεβρουάριος 1443) από τον Οίκο του Μοντεφέλτρο ήταν κόμης του Ουρμπίνο στην Ιταλία από το 1403 μέχρι το τέλος του. (el)
- Guidantonio da Montefeltro (* 1378; † 21. Februar 1443) wurde nach dem Tod seines Vaters im Jahre 1404 „Signore d’Urbino“. Er gehörte dem Hause Da Montefeltro an. (de)
- Guidantonio da Montefeltro (1377 – February 1443) was count of Urbino in Italy from 1403 until his death. In 1403, at the death of his father Antonio, Guidantonio inherited the family lands in the region of Italy called the Marche. Later he abandoned the Papal suzerainty and allied with King Ladislaus of Naples, who made him Gran conestabile of the Kingdom of Naples in 1411. Excommunicated by Pope Gregory XII, he took advantage of that move to conquer Assisi. He also controlled Castello, Cagli, Forlì, and Forlimpopoli. Guidantonio later reconciled with Pope Martin V and with his enemy, the condottiero Braccio da Montone. In 1427 he occupied Urbania. He died in 1443, his son Oddantonio succeeding him in Urbino. (en)
- Guidantonio da Montefeltro (1378-1443) est un condottière, fils d'Antoine II de Montefeltro, qui prend pacifiquement, en 1403, les rênes du duché d'Urbino. Il rachète au pape Boniface IX le titre de seigneur d'Urbino. Mécène de Piero della Francesca, il est vicaire pontifical sous Martin V. (fr)
- Guidantonio da Montefeltro (1378 – Urbino, febbraio 1443) è stato un condottiero italiano. Fu conte di Urbino e signore di Assisi, Bastia Umbra, Cagli, Castel Durante, Città di Castello, Forlì, Forlimpopoli, Gubbio, Lamoli, Mercatello, Montone, Nocera Umbra, Ostra, Sant'Angelo in Vado e Spello. (it)
- グイダントーニオ・ダ・モンテフェルトロ（Guidantonio da Montefeltro, 1377年 - 1443年2月）は、イタリアの貴族。1404年よりウルビーノ伯。 (ja)
- 구이단토니오 다 몬테펠트로(Guidantonio da Montefeltro, 1377년 – 1443년 2월)는 1403년부터 그의 사망까지 우르비노 백작이다. 1403년에 그의 아버지 안토니오 2세가 사망한 후, 구이단토니오는 마르케 지역의 가문 토지를 상속받았다. 이후 그는 교황의 종주권을 포기하고 1411년에 나폴리 왕국의 그란 코네스타빌레라고 불린 와 동맹을 맺는다. 교황 그레고리오 12세에게 파문을 당한 그는 아시시를 정복할 기회를 획득했다. 그는 또한 카스텔로, , 포를리, 를 지배했다. 구이단토니오는 이후 교황 마르티노 5세, 그의 적인브라초 다 몬토네와 화해했다. 1427년 그는 를 획득했다. 그는 1443년에 사망하였고, 그의 아들 오단토니오가 우르비노를 상속받았다. (ko)
- Guidantónio de Montefeltro, em italiano Guidantonio ou Guido Antonio da Montefeltro (1378 – 1443) foi um condottiero italiano. Filho de António II de Montefeltro, toma pacificamente, em 1403, as rédeas do ducado de Urbino. (pt)
- Гвидантонио да Монтефельтро (итал. Guidantonio da Montefeltro; 1377 — 21 февраля 1443) — итальянский кондотьер, граф Урбино с 1404 года. Сын Антонио II да Монтефельтро. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Γκουινταντόνιο, ιταλ.: Guidantonio da Montefeltro (1377 – Φεβρουάριος 1443) από τον Οίκο του Μοντεφέλτρο ήταν κόμης του Ουρμπίνο στην Ιταλία από το 1403 μέχρι το τέλος του. (el)
- Guidantonio da Montefeltro (* 1378; † 21. Februar 1443) wurde nach dem Tod seines Vaters im Jahre 1404 „Signore d’Urbino“. Er gehörte dem Hause Da Montefeltro an. (de)
- Guidantonio da Montefeltro (1378-1443) est un condottière, fils d'Antoine II de Montefeltro, qui prend pacifiquement, en 1403, les rênes du duché d'Urbino. Il rachète au pape Boniface IX le titre de seigneur d'Urbino. Mécène de Piero della Francesca, il est vicaire pontifical sous Martin V. (fr)
- Guidantonio da Montefeltro (1378 – Urbino, febbraio 1443) è stato un condottiero italiano. Fu conte di Urbino e signore di Assisi, Bastia Umbra, Cagli, Castel Durante, Città di Castello, Forlì, Forlimpopoli, Gubbio, Lamoli, Mercatello, Montone, Nocera Umbra, Ostra, Sant'Angelo in Vado e Spello. (it)
- グイダントーニオ・ダ・モンテフェルトロ（Guidantonio da Montefeltro, 1377年 - 1443年2月）は、イタリアの貴族。1404年よりウルビーノ伯。 (ja)
- 구이단토니오 다 몬테펠트로(Guidantonio da Montefeltro, 1377년 – 1443년 2월)는 1403년부터 그의 사망까지 우르비노 백작이다. 1403년에 그의 아버지 안토니오 2세가 사망한 후, 구이단토니오는 마르케 지역의 가문 토지를 상속받았다. 이후 그는 교황의 종주권을 포기하고 1411년에 나폴리 왕국의 그란 코네스타빌레라고 불린 와 동맹을 맺는다. 교황 그레고리오 12세에게 파문을 당한 그는 아시시를 정복할 기회를 획득했다. 그는 또한 카스텔로, , 포를리, 를 지배했다. 구이단토니오는 이후 교황 마르티노 5세, 그의 적인브라초 다 몬토네와 화해했다. 1427년 그는 를 획득했다. 그는 1443년에 사망하였고, 그의 아들 오단토니오가 우르비노를 상속받았다. (ko)
- Guidantónio de Montefeltro, em italiano Guidantonio ou Guido Antonio da Montefeltro (1378 – 1443) foi um condottiero italiano. Filho de António II de Montefeltro, toma pacificamente, em 1403, as rédeas do ducado de Urbino. (pt)
- Гвидантонио да Монтефельтро (итал. Guidantonio da Montefeltro; 1377 — 21 февраля 1443) — итальянский кондотьер, граф Урбино с 1404 года. Сын Антонио II да Монтефельтро. (ru)
- Guidantonio I Montefeltro ((Urbino 1377-Urbino 1443) va ser fill d'Antoni II Montefeltro. Va succeir al seu pare com a comte de Montefeltro (amb els annexes títols de senyor de San Leo i ) i d'Urbino el 1404 i va ser confirmat com a vicari pontifici d'Urbino, Cagli i Gubbio per butlla del 16 de maig de [1404]. El 1408 va ser nomenat vicari pontifici d'Assís (amb Bastia Umbra, Spello i Nocera Umbra però les dues darreres les va cedir el juliol de 1416 a Braccio di Montone). Fou capità de l'exèrcit del rei de Nàpols (1408) i gran conestable del Regne de Nàpols (abril 1409). (ca)
- Guidantonio da Montefeltro (1377 – February 1443) was count of Urbino in Italy from 1403 until his death. In 1403, at the death of his father Antonio, Guidantonio inherited the family lands in the region of Italy called the Marche. Later he abandoned the Papal suzerainty and allied with King Ladislaus of Naples, who made him Gran conestabile of the Kingdom of Naples in 1411. Excommunicated by Pope Gregory XII, he took advantage of that move to conquer Assisi. He also controlled Castello, Cagli, Forlì, and Forlimpopoli. He died in 1443, his son Oddantonio succeeding him in Urbino. (en)
|
