Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg, Anna Elionor de Hessen-Darmstadt, Anna Gonzaga, Antoni I de Parma, Benedicta Enriqueta de Wittelsbach, Carlota d'Orleans, Ducat de Màntua, Ducat de Mòdena, Eduard de Wittelsbach, Enriqueta d'Este, Francesc III d'Este, Hannover, Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg, Jordi de Brunsvic-Lüneburg, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mòdena, Reinaldo III d'Este, Sacre Imperi Romanogermànic, 11 de febrer, 1671, 1696, 1697, 1698, 1699, 1700, 1702, 1708, 1710, 1727, 1728, 1740, 1761, 1777, 1778, 1780, 8 de març.
Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg
Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg (Braunschweig, 21 d'abril de 1673 - Viena, 1742) era princesa de Brunsvic-Lüneburg amb el tractament d'altesa que es maridà amb l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic esdevingué l'emperadriu consort.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »
Anna Elionor de Hessen-Darmstadt
Anna Elionor de Hessen-Darmstadt (en alemany Anna Eleonore von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 30 de juliol de 1601 i va morir al palau de Herzberg el 6 de maig de 1659.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Anna Elionor de Hessen-Darmstadt · Veure més »
Anna Gonzaga
Anna Gonzaga (en francès Anne de Gonzague de Clèveris) va néixer a París el 1616 i va morir a la mateixa capital francesa el 6 de juliol de 1684.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Anna Gonzaga · Veure més »
Antoni I de Parma
Antoni I Farnese o Antoni I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1679 - íd. 1731) fou el 8è Duc de Parma, l'últim de la Dinastia Farnese.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Antoni I de Parma · Veure més »
Benedicta Enriqueta de Wittelsbach
Benedicta Enriqueta de Wittelsbach (en alemany Benedicta Henriette von der Pfalz) va néixer a París el 14 de març de 1652 i va morir a Asnières-sur-Seine el 12 d'agost de 1730.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Benedicta Enriqueta de Wittelsbach · Veure més »
Carlota d'Orleans
Carlota d'Orleans, nascuda Charlotte-Aglaé d'Orléans i senzillament anomenada Mademoiselle de Valois, (París, Regne de França 1700 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1761) fou una princesa francesa de sang reial pertanyent a la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Carlota d'Orleans · Veure més »
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Ducat de Màntua · Veure més »
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Ducat de Mòdena · Veure més »
Eduard de Wittelsbach
Eduard de Wittelsbach, en alemany Eduard von der Pfalz, (La Haia, Holanda, 5 d'octubre de 1625 - París, 10 de març de 1663) fou el sisè fill de l'elector Palatí i rei de Bohèmia Frederic V del Palatinat (1596 - 1632) i d'Elisabet d'Anglaterra (1596 - 1662).
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Eduard de Wittelsbach · Veure més »
Enriqueta d'Este
Enriqueta d'Este o Enriqueta de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1702 - Fidenza, 1777) fou una princesa de Mòdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Enriqueta d'Este · Veure més »
Francesc III d'Este
Francesc III d'Este o Francesc III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1737 i 1780.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Francesc III d'Este · Veure més »
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Hannover · Veure més »
Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg
Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Johann Friedrich von Braunschweig-Calenberg) va néixer al palau de Herzberg el 25 d'abril de 1625 i va morir a Augsburg el 18 de desembre de 1679.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »
Jordi de Brunsvic-Lüneburg
Jordi de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Georg von Braunschweig-Lüneburg) va néixer a Celle (Ducat de Brunsvic-Lüneburg) el 17 de novembre de 1582 i va morir a Hildesheim el 2 d'abril de 1641.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Jordi de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Mòdena · Veure més »
Reinaldo III d'Este
Reinaldo III d'Este o de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 25 d'abril de 1655 - íd. 1737) fou un membre de la Casa d'Este que després d'esdevenir cardenal de l'Església Catòlica i, posteriorment, duc de Mòdena entre 1694 i 1737.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Reinaldo III d'Este · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
11 de febrer
L'11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 11 de febrer · Veure més »
1671
Stenka Razin.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1671 · Veure més »
1696
;Països Catalans.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1696 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1697 · Veure més »
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1698 · Veure més »
1699
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1699 · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països catalans.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1700 · Veure més »
1702
;Món.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1702 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1708 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1710 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1727 · Veure més »
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1728 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1740 · Veure més »
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1761 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1777 · Veure més »
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1778 · Veure més »
1780
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 1780 · Veure més »
8 de març
El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg і 8 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Carlota Felitat de Brunsvic, Carlota de Brunswick-Lüneburg.
