Un equip arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat les restes d'un estable cremat a l'època de la Segona Guerra Púnica (218 aC-201 aC) al Pirineu. Segons informa la universitat, s'han descobert les restes de sis animals morts cremats dins d'un estable a Bellver de Cerdanya (Cerdanya), al Pirineu lleidatà, de fa 2.200 anys, que van ser víctimes d'un incendi violent que podria estar relacionat amb el pas de l'exèrcit cartaginès d'Hanníbal. El bestiar ha aparegut juntament amb alguns objectes de valor dels habitants, com ara una arracada d'or, i la troballa ha permès reconstruir les pautes econòmiques d'aquells habitants, amb una ramaderia important on es practicava la transhumància. La investigació duta a terme al jaciment arqueològic Tossal de Baltarga ha tret a la llum les restes carbonitzades d'un edifici, anomenat Edifici G pels arqueòlegs, que tenia dues plantes i el sostre del qual, les seves bigues de suport i el pis superior van col·lapsar a conseqüència del foc.
Els investigadors, encapçalats pel professor del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB, Oriol Olesti, han trobat les restes carbonitzades d'un cavall, quatre ovelles i una cabra, juntament amb objectes de valor com un piquet de ferro i una arracada d'or amagats dins una olla. Han conclòs que el pis superior semblava haver estat dividit en espais d'emmagatzematge i producció tèxtil i han trobat nombroses eines que podrien haver servit per filar i teixir la llana de les ovelles i cabres que vivien a la planta baixa, com ara fusaioles i peces de teler. També s'han trobat cereals com civada i ordi, i alguns recipients de cuina sencers, amb residus que demostraven que les persones que utilitzaven l'edifici havien estat consumint llet i formatge i menjant guisats de porc i xai.
Avançada activitat econòmica: ramaderia, agricultura, bosc i mineria
"La troballa ha permès reconstruir les pautes econòmiques d'aquells habitants, probablement dedicats a la transhumància", explica Oriol Olesti. L'anàlisi d'isòtops indica que algunes ovelles havien pasturat anteriorment a les pastures de terra baixa, possiblement per acord amb altres comunitats: "Aquelles comunitats de muntanya no estaven tancades a les terres altes, sinó connectades amb zones veïnes, intercanviaven productes i, probablement, coneixements culturals", remarca Olesti. La complexa economia d'aquells pobladors, amb activitats de ramaderia, agricultura, gestió del bosc i mineria indica, segons Olesti, l'existència d'una societat de l'Edat del Ferro adaptada al seu entorn i capaç d'aprofitar els seus recursos a les terres altes i també mostra el contacte amb altres comunitats".
Possible destrucció pel pas d'Hanníbal durant la Segona Guerra Púnica
La destrucció del Tossal de Baltarga, que ocupava una posició estratègica als Pirineus, podria haver estat relacionada amb el pas de l'exèrcit d'Hanníbal per aquella regió per lluitar contra els romans durant la Segona Guerra Púnica, si bé Olesti puntualitza que “la precisió cronològica en arqueologia per parlar de la Guerra Púnica no és suficient per afirmar-ho amb tota seguretat". "És probable que la destrucció violenta del lloc estigui relacionada amb aquella guerra. El foc general apunta a una destrucció antròpica, intencionada i molt efectiva, ja que tots els edificis del lloc han estat destruïts", afegeix Olestí.
El Tossal de Baltarga era un lloc de residència i punt de guaita de la comunitat ceretana amb un important assentament fortificat a prop, el Castellot de Bolvir. Se sap que Hanníbal va travessar els Pirineus lluitant contra les tribus locals, també probablement contra els ceretans i d'aquella expedició no es conserven gaires restes arqueològiques, de manera que el Tossal de Baltarga sigui probablement un dels millors exemples, assegura l'arqueòleg de la UAB. Els arqueòlegs no saben què va passar amb la gent que vivia al Tossal de Baltarga, però finalment va ser reutilitzat pels romans i segurament part de la comunitat probablement va sobreviure a la conflagració i van acabar convivint amb els romans.
Estable calcinat amb molts animals a dins: anticipació d'una amenaça
Per a Olesti "la reconstrucció implica una destrucció sobtada, sense temps per obrir la porta de l'estable i salvar els animals". Aquest podria ser només un incendi local inesperat. Però la presència d'una arracada d'or amagada indica l'anticipació per part de la població local d'algun tipus d'amenaça, probablement l'arribada d'un enemic. A més, mantenir un nombre tan elevat d'animals en un petit estable suggereix l'anticipació d'un perill", ha comentat l'investigador. Els arqueòlegs no saben què va passar amb la gent que vivia al Tossal de Baltarga, però finalment va ser reocupat i utilitzat pels romans. Una part de la comunitat probablement va sobreviure a la conflagració, i els trobem convivint amb els romans al jaciment. L'element més significatiu d'aquesta nova ocupació serà una impressionant torre de guaita que resta al jaciment.
La investigació, publicada aquest dijous a 'Frontiers in Environmental Archaeology', ha comptat amb la participació dels també investigadors de la UAB Jordi Morera, Joan Oller, Josep M. Carrasco, Anna Berrocal, Oriol López Bultó, Laura Obea, Nadia Tarifa i Joaquim Sisa López de Pablo, la investigadora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) Lidia Colominas; Marta Portillo de la Institució Milà i Fontanals del CSIC; Paula Tàrrega, de la Universitat de Heidelberg; i Chiara Messana, de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA).