Segur que us han dit alguna vegada (com a salutació) Bon dia i bona ora! Això, segons els diccionaris, s'ha d'escriure "Bon dia i bona hora!". Però fa la pinta que hauria d'escriure's sense hac. El fet de posar un mot pronunciat "ora" al costat de la paraula dia ha fet pensar a molta gent que es tracta del concepte hora (vint-i-quatrena part del dia). Però el més probable és que faci referència al concepte ora, escrit així, sense hac.
La paraula ora (sense hac) s'usava tradicionalment per a indicar un 'ventet suau i agradable'. Sembla que prové del llatí aura 'brisa, vent lleuger'
La paraula ora (sense hac) s'usava tradicionalment per a indicar un 'ventet suau i agradable'. Sembla que prové del llatí aura 'brisa, vent lleuger'. Però, per extensió, les expressions fixades fer bona ora i fer mala ora (dites sense pronunciar la a final de bona i mala) s'usen per a indicar 'fer bon temps' i 'fer mal temps', o sigui, no referint-se a la presència o absència de ventet. Si aneu a les Terres de l'Ebre, veureu que diuen molt aquestes dues expressions amb aquest significat; i tradicionalment es deien a més llocs de Catalunya. La conclusió és que, en l'expressió Bon dia i bona ora!, segurament el parlant vol desitjar que l'altra persona tingui bon temps durant el dia, sense fred ni gelades ni calamarsades que ho malmeti tot.
En l'expressió Bon dia i bona ora!, segurament el parlant vol desitjar que l'altra persona tingui bon temps durant el dia, sense fred ni gelades ni calamarsades que ho malmeti tot
El derivat 'oratge', el mateix
La paraula oratge actua de manera semblant. En principi, significa 'vent, especialment si no és gaire fort'. És una paraula freqüent a Mallorca i al País Valencià, si bé en aquest darrer cas es diu sobretot si l'aire ve de terra. També és usual afegir-hi sufixos diminutius, com -et a Mallorca, on se sol dir també oratget, i -ol al País Valencià, on pot trobar-se la forma oratjol. La raó del sufix diminutiu és que el terme oratge sempre fa referència a un vent suau, ja que, si el vent és fort, no es diu pas oratge, sinó vent. A més, segons el Diccionari català-valencià-balear a Mallorca hi han les expressions tocar s'oratge a algú (també pot ser pegar s'oratge) significant 'haver sortit a passejar' (en altres dialectes es diu tocar l'aire: He sortit a que em toqui l'aire) i prendre oratge 'fugir, desaparèixer', on oratge té el significat de 'vent' (compareu-ho amb l'expressió equivalent del castellà, tomar viento). Aquest diccionari també indica que, en Cassà de la Selva (Gironès), el mot oratge s'usava per a referir-se a una tempesta molt forta (però ara ja no és corrent aquest significat).
Avui, però, la paraula oratge té un segon significat: 'estat de l'atmosfera (en un moment i lloc concrets)'. És a dir: és sinònim del terme temps. Aquest segon significat es troba bàsicament en valencià (Quin oratge farà demà?). Tanmateix, en tota la Catalunya occidental i al Camp de Tarragona perviu l'expressió fixada fer mal oratge, equivalent a fer mal temps. Com es pot comprovar, oratge passa de significar 'ventet' a significar 'situació meteorològica' (per tant, no només si hi ha vent: també si plou, si fa sol, si neva, etcètera).
[Agraeixo a Àngela Buj Alfara, Núria Casanyé, Marc Coll, Joan Gomila, Mia Masgrau, Bartomeu Navarro i Meritxell Rodríguez Lavall les seves aportacions.]