DIFERÈNCIES I SIMILITUDS ENTRE SABER FILOSÒFIC I SABER CIENTÍFIC

La nostra civilització actual –i especialment el món occidental- reivindica, entre d’altres, el cientifisme, com a valor suprem per aconseguir certeses i veritats. Hi ha molt estesa l'actitud que només existeix o hi ha allò que podem veure o tocar; o, a tot estirar, allò que els científics diuen haver demostrat que existeix. Estem persuadits que l'única veritat és la que ve avalada pels mètodes científics, tot i que aquests caminin, moltes vegades, a les palpentes i cada dos per tres estiguem assistint a nous descobriments que invaliden moltes de les afirmacions anteriors. Sembla que tantes rectificacions només serveixen per aplaudir l'avenç de la ciència, però amb prou feines per entendre que, davant la immensitat del desconegut, és un exercici d'arrogància i prepotència continuar afirmant que no hi ha més realitat que la que és capaç de mostrar-nos la ciència a partir dels seus laboratoris, i que, més enllà, només hi ha fantasia, superstició o engany.

Tanmateix, i molt probablement a causa del desconeixement, moltes persones suposen que el saber filosòfic i el saber científic són conceptes antagònics o contradictoris entre si. És cert que aquestes dues branques del saber comparteixen una relació de col·laboració positiva i de grans sinergies, però també mantenen diferències.

Per altra banda, en el comentari de El buit diví, de Ramon Sabaté, també apuntàvem algunes diferències i similituds entre saber filosòfic i saber científic. Ara, en aquest comentari, voldríem constatar-ne algunes més.

LA FILOSOFIA

La filosofia es pot definir com un conjunt de reflexions sobre l'essència, les propietats, les causes i els efectes de les coses naturals, especialment les que es relacionen i tenen a veure amb l'home i l'univers. La filosofia pròpiament neix amb els primers pensadors grecs. La paraula filosofia prové de la paraula grega philosophia, que es tradueix per amor a la saviesa.

Però la filosofia també es pot entendre com un conjunt sistemàtic (o sistema filosòfic) dels raonaments exposats per un determinat pensador. És així com ens referim a la filosofia de Plató o platònica, a la filosofia kantiana o a la filosofia aristotèlica.

La filosofia intenta estudiar i comprendre la naturalesa fonamental de dos temes: l'existència de l'home i la relació entre l'home i l'existència. També té moltes altres branques del saber: metafísica, lògica, política, epistemologia, ètica, estètica i filosofia específica en camps com la filosofia del llenguatge, la història, la ment i la religió, entre d'altres.

La filosofia es basa en la raó. Els seus mètodes fan servir l’argumentació lògica. Utilitza arguments de principis com a base per a la seva explicació. S’ocupa tant dels tipus de preguntes que són subjectives com de les que són objectives. La filosofia és també la recerca del coneixement i del saber per les causes i raons últimes i, per contra, la ciència és la recerca del coneixement i del saber per les causes i raons primeres.

Això vol dir que, a més de trobar respostes, també resol com generar preguntes. No hi ha respostes bones si prèviament no s'han establert les preguntes correctes. Per això, planteja preguntes i estableix processos abans de trobar les respostes. La filosofia principalment s'involucra en el pensament i la creació de coneixement.

LA CIÈNCIA

Per contra, la ciència es considera com una branca del saber humà que comprèn un conjunt de coneixements objectius i verificables sobre una matèria determinada que són obtinguts mitjançant l'observació i l'experimentació, l'explicació dels seus principis i causes, i la formulació i la verificació d’hipòtesis. Es caracteritza, a més, per la utilització d’una metodologia adequada per a l’objecte d’estudi i la sistematització dels coneixements. També és nom genèric de com es coneixen diferents branques del saber humà, especialment les que tenen a veure amb el món natural o físic o amb la tecnologia com a matèries d'estudi.

Així doncs, la ciència es pot definir com una branca del saber que s'ocupa de l'estudi i la comprensió dels fenòmens naturals. Es tracta de dades empíriques, és a dir, dades que es poden observar, provar i repetir. Alhora, la ciència és de naturalesa sistemàtica i s'utilitza un mètode d'acció específic anomenat mètode científic. La ciència basa la seva explicació en els resultats dels experiments, les evidències objectives i els fets observables. La paraula ciència prové de la paraula llatina scientia, que significa coneixement.

Hi ha moltes branques, àrees del saber o camps del coneixement on s'especialitza la ciència. Aquestes branques es poden classificar segons diferents tipus o conceptes: ciències pures i ciències aplicades, ciències físiques i ciències de la vida, ciències de la Terra i ciències de l’espai. També s'hi inclouen en aquestes classificacions les ciències exactes i les ciències descriptives.

La ciència va començar com a part de la filosofia només a partir del segle XVII i va sorgir com a àmbit d'estudi o domini separat. La ciència implica respondre diferents tipus de preguntes objectives. Com a estudi, tracta de trobar respostes i demostrar que són fets objectius o veritables. En el mètode, l'experiment crea certes hipòtesis que poden ser provades o validades pels fets.

De la mateixa manera, les hipòtesis també poden ser errònies o falses. En veure i fer un experiment, la ciència produeix coneixement a través de l'observació. L'objectiu principal de la ciència és treure la veritat objectiva de les idees existents o naturals.

ELEMENTS A CONSTATAR

Fet i fet, podríem constatar que:

1. La filosofia i la ciència són dos àmbits i dominis d’estudi. La filosofia va néixer primer i es va convertir en la base de la ciència, abans coneguda com a filosofia natural. Ambdues branques del saber tenen moltes branques o camps d'estudi i fan ús del raonament, el qüestionament i l'anàlisi. La principal diferència rau en la forma com treballen i tracten el coneixement

2. La ciència s'ocupa dels fenòmens naturals, mentre que la filosofia intenta comprendre la naturalesa de l'home, l'existència i la relació entre els dos conceptes.

3. Un altre element comú entre els dos estudis és que tots dos intenten explicar situacions i trobar respostes. La filosofia fa això fent servir una argumentació lògica, mentre que la ciència utilitza dades empíriques. Les explicacions de la filosofia es basen en arguments basats en els principis, mentre que la ciència intenta interpretar segons els resultats de l'experiment, els fets observables i les evidències objectives.

4. La ciència s'aplica a instàncies que requereixen validació empírica, mentre que la filosofia s'aplica a situacions en què no es poden fer mesuraments i observacions. La ciència també avalua les respostes i les prova per verificar si objectivament són correctes o incorrectes.

5. A més de trobar respostes, la filosofia també implica generar preguntes. Mentrestant, la ciència només es preocupa per obtenir respostes.

6. La filosofia crea coneixement a través del pensament; la ciència fa el mateix, però a través de l'observació.

7. La ciència també és un estudi definit, en contrast amb la filosofia, que es pot aplicar a moltes àrees àmplies del saber.

I en conclusió podem dir que:

     La filosofia necessita el suport sensible de la ciència i aquesta, alhora, sense la filosofia, perd profunditat, esperit crític i activitat creativa. La filosofia seria, per tant, per a la ciència allò que l'ànima per al cos o allò que la forma per a la matèria. Moltes vegades es confon la filosofia de la ciència amb la història de la ciència.

Tanmateix, són dos camps diferents, tot i que és clar que qualsevol intent d'acostament filosòfic a la ciència necessàriament haurà de basar-se en certa perspectiva històrica, en relació amb l'evolució de les idees, dins d'un marc espai-temporal concret.

La filosofia de la ciència, així com la filosofia de la història, és sempre filosofia. I la filosofia, ja es faci de la ciència, de l'art, de la política o d'un altre camp, necessita un marc històric, temporal, de manera que comprenguin les relacions encadenades de causes i efectes que tenen lloc en l'evolució de les idees, a cada moment civilitzatori. Però, en aquest cas, la història serà un suport, una ajuda aclaridora per al desenvolupament de la filosofia de la ciència.

Tot amb tot, per a la comprensió del món i de l’home, necessitem totes les eines, tots els sabers que tenim al nostre abast. Mai res és suficient i únic. Com deia W. Welsch: "...puede que antes, la física y la química bastaran para la comprensión del mundo. Ahora se necesita, además, la hermenéutica..." ("Hombre y mundo" Pàg.205)