«Blue lights»: Més risc, més pressió a Belfast

Ho sabia David Simon quan va crear The wire, un drama criminal en el qual Baltimore no era només un altre personatge, sinó potser el més important: el sentit de lloc pot donar tot el sentit a una ficció. En part per la seva admiració per aquesta sèrie, Declan Lawn i Adam Patterson mai es van plantejar situar ni rodar la celebrada Blue lights (Movistar Plus+, segona temporada des del dimecres) en una ciutat que no fora Belfast. «Els dos som d’allí», assenyala Patterson. «Estem explicant la nostra pròpia història i rodant-la en la nostra pròpia ciutat. Si haguéssim filmat en un altre lloc, mai hauria sigut el mateix. Belfast és un personatge més de la sèrie, un que a vegades costa escriure, però que dona tota la vida a la nostra creació».

En la primera temporada seguíem a tres novells del Servei de Policia de la Irlanda del Nord en el seu intent per sobreviure al seu període de prova. Tres personatges de marcada personalitat: Grace (Siân Brooke, la reina Aemma Arryn de La Casa del Dragón), mare soltera provinent del treball social; Annie (Katherine Devlin), jove catòlica amb facilitat per a saltar-se les regles, i Tommy (Nathan Braniff), que estava en el programa curt i les habilitats socials del qual deixaven a desitjar. Acompanyats per veterans que exercien com a tutors, exploraven les zones grises d’una ciutat on encara reverbera el llegat dels Troubles, el conflicte que entre els seixanta i noranta va enfrontar a unionistes, en la seva majoria protestants i probritànics, contra nacionalistes.

Del periodisme a la ficció

Abans de debutar com a guionistes de ficció amb la celebrada minisèrie Muerte en Salisbury, Lawn i Patterson havien sigut periodistes d’investigació; es van conéixer treballant en el famós programa de la BBC Panorama. A poc a poc van començar a pensar en un canvi de ruta: «En els programes que féiem es buscava, sobretot, explicar una història, abans que parlar de les persones. Ens passem a la ficció per a poder explicar les històries humanes que ens interessaven», explica Patterson. I Lawn afigeix: «Una sèrie dramàtica és un espai potser millor per a parlar, com fem en aquesta sèrie, sobre qüestions una mica abstractes com la culpa, el remordiment o l’esperança».

Del seu anterior treball s’han portat l’afany per investigar, per buscar la veritat. «Per a cada temporada –explica Lawn– quedem amb desenes d’agents de policia i escoltem les seves històries. Moltes de les coses amb què es queda la gent, com els codis o el llenguatge de comunicació de la policia, són cent per cent autèntiques».

Del nacionalisme a l’unionisme de la classe obrera

La segona temporada arranca un any després del final de l’anterior, és a dir, quan els nostres (complexos, matisats) herois han tingut un cert temps per a assimilar la mort d’un agent que va ser per a alguns una figura paterna: Gerry Cliff (Richard Dormer). Tots han canviat, han perdut lluentor, incloent-hi una Belfast sacsejada, sobretot en el centre, pels estralls de les drogues. La investigació d’una altra mort per sobredosi condueix a Grace i el seu company Stevie (Martin McCann) a un pub lealista de la part est de la ciutat. «Belfast és petita en nombre d’habitants, però, alhora, és realment diversa, també quant a política. Sempre vam saber que a l’altre costat de la ciutat existeix una gran filosofia lealista en zones de classe obrera. Ens semblava interessant anar més enllà del nacionalisme de la primera temporada [que el seu antagonista era un exparamilitar republicà] i recordar que totes dues ideologies no sols coexisteixen, sinó que poden arribar a treballar juntes en termes de criminalitat», explica Lawn.

Els nostres entrevistats aspiren al fet que Blue lights sigui una sèrie en constant canvi. I això s’aplica també al retrat dels personatges, en aquesta temporada bastant centrada en les seves vides romàntiques; la febre del flirteig, però també el dolor de l’asimetria amorosa. «Fins i tot aquest aspecte prové d’investigar», avisa Patterson. «La majoria de policies acaben en el llit amb altres policies. I es casen, se separen... És una cosa que hem vist també en periodisme de guerra. És fàcil que es formin relacions romàntiques en els entorns de treball més tibants, sobretot en els temps de major intensitat».

En la seva estrena a la BBC One el març de 2023, Blue lights va ser rebuda amb l’entusiasme generalitzat: crítiques de cinc estrelles i una mitjana de sis milions i mig d’espectadors al llarg dels seus sis episodis. Al febrer es va anunciar la seva renovació per a altres dues temporades. «Abans d’entrar en aquest Zoom, estàvem escrivint la tercera, però literalment, de debò», revela Lawn. «La idea és crear una trama que recorri totes dues temporades, els dotze episodis, en lloc de pensar en un arc de només sis. I, sobretot, continuar evolucionant, recórrer altres parts de Belfast»