"En el nom de Gerry Conlon", un cas de pel·lícula, al "60 minuts"
"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i l'anàlisi de l'actualitat, i a la reflexió social, política i econòmica sobre els principals temes de debat d'arreu del món.
Dilluns, 20 de maig, a les 23.00, al 33, "60 minuts" emet "En el nom de Gerry Conlon", en l'època més cruenta del conflicte d'Irlanda del Nord, Gerry Conlon i tres persones més van ser condemnats a cadena perpètua per un atemptat que no havien comès.
Un cas de pel·lícula
El cas de Gerry Conlon i el seu pare Giuseppe va donar peu a la pel·lícula "En el nom del pare". I va ser en sortir de veure aquest film que el cineasta Lorenzo Moccia va quedar obsessionat amb la història. El 2013 va contactar amb Conlon per entrevistar-lo. Va ser l'última entrevista que va concedir abans de morir, el 2014.
Amb l'entrevista a Conlon com a fil conductor, el documental és el relat d'una injustícia monumental, perpetrada per uns "òrgans policials i judicials corruptes" que van permetre la condemna d'unes persones innocents per complaure el govern i l'opinió pública. El llargmetratge recull les conclusions demolidores dels advocats, que parlen d'irregularitats molt greus i de proves --que haurien evitat l'ingrés a la presó dels acusats-- amagades.
Gerry Conlon
"He estat quinze anys a la presó per una cosa que no vaig fer. Per una cosa amb la qual no tenia res a veure! Un home del tot innocent. He vist morir el meu pare en una presó britànica per una cosa que no va fer."
Són les paraules que va pronunciar el 1989 Gerry Conlon a les portes del tribunal que el va deixar lliure després de 15 anys a la presó, condemnat per un atemptat que no havia comès. Tenia 35 anys. Havia vist morir el seu pare, també empresonat, l'havien maltractat i havia presenciat l'assassinat de dos presos a mans d'un altre convicte.
Els quatre de Gilford
Gerry Conlon era un dels quatre de Gilford: quatre joves irlandesos detinguts, acusats i condemnats per l'atemptat en un pub que freqüentaven soldats britànics. Quatre joves d'un perfil que no tenia res a veure amb l'IRA. Com explica Alastair Logan, advocat del cas, les confessions dels detinguts, sota tortura, no encaixaven entre elles.
"Hi havia almenys 100 punts en què divergien. Això volia dir que no hi havia cap pauta per entendre els arguments de l'acusació. Perquè no tenien cap prova. No hi havia proves forenses, no hi havia testimonis. No hi havia res."
Els set Maguire
El 1976, dos anys després, el pare de Gerry Conlon viatja a Londres per mirar de trobar un advocat per al seu fill. Hores després d'arribar-hi, el van detenir a casa dels seus cunyats, Patrick i Anne Maguire. En el moment de la detenció, a la casa hi havia el germà de l'Anne, un amic de la família i els dos fills Maguire, de 13 i 14 anys. Els van detenir a tots. Van ser condemnats per haver proporcionat els explosius que es van utilitzar en l'atemptat de Gilford.
El pare de Gerry Conlon, que tenia una malaltia crònica, va morir, empresonat, el 1980.
El novembre del 1974, tan sols unes setmanes després dels fets de Gilford, un atemptat en un pub de Birmingham deixa 19 víctimes mortals. Van detenir sis persones, entre elles Paddy Joe Hill, un dels testimonis del documental.
"Ens van dir que sabien que érem innocents. Però que els importava una merda. 'No us hem triat nosaltres. Us han triat els peixos grossos del govern i ens han donat ordres.' I les ordres eren que havien d'obtenir confessions i condemnes amb tots els mitjans que tinguessin per fer-ho."
En pocs dies, explica Gerry Conlon, van detenir disset persones.
"Van detenir molta gent innocent. Disset persones innocents. En una setmana de l'any 1974. I a totes les van condemnar a penes llargues. En alguns casos, als expedients hi van escriure: 'Que no surti mai de la presó.'"
Tan sols un any després de la detenció dels quatre de Gilford, quatre membres de l'IRA detinguts després de retenir uns ostatges van confessar ser els autors dels atemptats de Gilford i Birmingham. Però aquesta confessió no va portar a l'alliberament dels que estaven empresonats. Les defenses van posar un recurs. I, malgrat totes les proves sobre la innocència dels condemnats, com explica l'advocat Alastair Logan, el tribunal va mantenir la sentència.
"El tribunal d'apel·lació va dir: 'Acceptem que el comando del carrer Bolcombe va posar les bombes de Gilford, però ho va fer amb els quatre de Gilford.' I no hi havia cap prova que ho demostrés."
"En aquell moment", diu Conlon, "quan van rebutjar la nostra apel·lació, vam passar de ser presoners a ser ostatges.".
La lucidesa de Gareth Peirce
Durant nou anys, Gerry Conlon no va tenir advocat. No se'n fiava. Fins que l'advocada de Paddy Hill, un dels sis de Birmingham, el va anar a veure a la presó. Era Gareth Peirce.
"Em va dir, amb molta delicadesa: 'Has estat molt de temps a la presó. Ha arribat l'hora que tornis a casa.'"
Peirce estava convençuda que el podia ajudar. I va ser l'habilitat d'aquesta advocada el que, finalment, va fer possible que els quatre de Gilford i, més tard, la resta d'empresonats, sortissin en llibertat. Després de quinze anys, Gerry Conlon sortia al carrer.
Fitxa tècnica
Direcció: Lorenzo Moscia
Producció: Ines Vasiljević i Stefano Sardo
Guió: Lorenzo Moscia, Giacomo Durzi i Sarah McTeigue
Edició: Sarah McTeigue
Música: Federico Bisozzi i Michael Brunnock
"En el nom de Gerry Conlon" és una producció de Nightswim amb el suport de Fondo Regionale per il Cinema e l'Audiovisivo i Regione Lazio.
