Geòrgia aprova la polèmica "llei d'agents estrangers" enmig de protestes massives al carrer
La nova norma obliga les organitzacions a declarar el finançament estranger, una mesura que els crítics consideren que servirà per perseguir la dissidència política
El Parlament de Geòrgia ha aprovat, enmig de fortes protestes, l'anomenada "llei d'agents estrangers". Es tracta d'una norma molt criticada per l'oposició i per Occident, que obligarà les organitzacions a declarar el finançament estranger de la seva activitat.
La nova llei ha tirat endavant, malgrat les intenses mostres de rebuig al carrer i de l'oposició política, que la comparen amb la norma que la veïna Rússia fa servir per fer callar la dissidència.
El text "Sobre la transparència de la influència estrangera" preveu la publicació d'ONGs i mitjans de comunicació que tinguin aportacions estrangeres que representin més del 20% dels seus pressupostos.
L'executiu georgià assegura que la major part d'aquests ingressos "no són transparents" i es poden fer servir per "desestabilitzar" el país.
Batussa entre diputats al Parlament
Centenars de persones han protestat durant tot el dia a l'exterior del Parlament, on s'han produït alguns incidents i enfrontaments amb la policia. Els agents antiavalots han custodiat des de primera hora les seus de la cambra parlamentària, el govern i altres edificis públics, i hi ha hagut alguns aldarulls. Al vespre, milers de persones han tallat la principal avinguda de Tbilisi, la capital de Geòrgia.
A l'interior de la cambra, també s'han viscut moments de tensió, amb una forta picabaralla entre els diputats opositors i els que han promulgat la nova llei. Hi ha hagut enfrontaments verbals, empentes i també alguna agressió física.
En una sesión del parlamento de Georgia en la que abundó la violencia, finalmente fue aprobada la Ley de Agentes Extranjeros
Nacho Montes de Oca (@nachomdeo) May 14, 2024
Afuera del edificio, la multitud no pudo impedir que el gobierno usara su mayoría para obtener la ley que la aleja de Europa y la acerca a Rusia pic.twitter.com/Eu0NEAHGZN
L'oposició atura l'activitat i exigeix sancions
Davant d'aquest escenari, el principal partit opositor, el Moviment Nacional Unit (MNU), que té 20 diputats dels 150 que hi ha a la cambra, ha anunciat que atura tota activitat parlamentària, tant al Parlament estatal com a les assemblees locals.
Consideren que amb l'aprovació de l'anomenada "llei russa", el partit governamental, Somni Georgià --que té majoria absoluta-- "pràcticament ha entregat el país a Moscou, ha establert un règim rus i ha declarat la guerra al seu propi poble". També ha fet una crida als ciutadans a "lluitar per un futur europeu".
Nona Suvaryan, una georgiana resident a Catalunya que va treballar com a periodista al seu país, assegura a Catalunya Informació que les protestes aniran a més perquè "els estudiants d'arreu del país han decidit concentrar les manifestacions a la capital". I vaticina que, com més multitudinàries siguin les concentracions, "més força farà servir el govern contra els manifestants".
Els principals partits de l'oposició també han demanat sancions internacionals contra els diputats governamentals, majoritaris al Parlament, que han impulsat la llei.
Asseguren que la nova llei els acosta a Moscou i els allunya de la Unió Europea. Suvaryan explica que el que volen evitar és tornar a l'òrbita russa.
"La gent no és al carrer per una llei. Protesten contra la russificació del país. Estàvem en un camí d'integració europea, podíem viatjar-hi sense visat, però ja ens han dit que això s'acabarà. Per a nosaltres, és un pas enrere."
De moment, Brussel·les no s'ha mostrat partidària d'imposar sancions. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en canvi, parla d'ingerència en els afers georgians.
"Fins i tot hem sentit amenaces d'imposar sancions a Geòrgia si adopta qualsevol llei al seu país. Què és això, sinó una interferència en els afers interns de Geòrgia?"
Per la seva banda, Washington ja ha anunciat que si la llei entra en vigor es replantejarà les relacions amb Geòrgia. Alguns dirigents opositors s'han reunit amb el subsecretari d'Estat per a Afers Europeus, James O'Brien, que ha assegurat que "Estats Units té totes les opcions per protegir el camí euroatlàntic triat pel poble georgià".
