Quatre capítols, molts cops i una mica de sang. El que podria ser una breu i mala sinopsi d'una pel·lícula de Quentin Tarantino, és el resum d'un partit molt pobre entre Espanyol i Valladolid (0-0). L'estadi José Zorrilla era l'escenari perfecte per a la reestrena d'una pel·lícula que s'ha projectat fins a 84 vegades a primera divisió i que prometia ser tota una superproducció de la categoria de plata del futbol espanyol. Tanmateix, els actors no van estar a l'altura de les expectatives.
⏹️ Final del partit@realvalladolid 0-0 @RCDEspanyol#RealValladolidEspanyol #RCDE pic.twitter.com/7lhlcinAye
— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) May 11, 2024
Capítol 1: Cops, sang i lesions
El primer capítol del partit era un d'aquests lents que serveixen per ubicar-te a les pel·lícules. El Valladolid sabia en tot moment de la importància de no encaixar i esperava les escomeses d'un Espanyol que s'entretenia en un exercici de possessió plana i falta d'idees. Els de Manolo González tenien la pilota en camp rival, però no transmetien cap sensació de perill. El temps passava i ningú no s'atrevia a assumir el rol de protagonista en una pel·lícula que no va tardar a convertir-se en un film d'acció.
En gairebé mitja hora el balanç era bèl·lic: quatre de grogues, dos de lesionats i tot just la meitat de minuts jugats. La permissivitat inicial de l'àrbitre va perdonar una possible expulsió de Masip per agafar la pilota fora de l'àrea, es va cobrar el turmell de Jofre Carreras, substituït abans del minut 20 pel jove Antoniu Roca, i el nas d'Anuar, que no parava de sagnar i que va deixar una estampa del més fidel a una escena de Tarantino. L'hemorràgia del '23' dels val·lisoletans era imparable i el jugador va aguantar fins a la mitja hora, quan va tornar a rebre un cop al nas i es va veure obligat a deixar el seu lloc per a l'entrada de Lucas Rosa.
Mentrestant, Martin Braithwaite intentava, una jornada més, fer la guerra pel seu compte: el danès aconseguia desfer-se de Tárrega amb túnel inclòs i rascava un córner. Poc més feia l'Espanyol. Poc més mereixien els blanc-i-blaus. A diferència de les pel·lícules, al futbol no pots malgastar bales i això és just el que els periquitos semblaven no entendre. Cada pilota aturada, era una bala malgastada per a un equip que, després de 30 minuts de partit, continuava sense trobar el seu lloc.
Capítol 2: Lucas, el senyor Rosa
L'entrada de Lucas Rosa va marcar un punt d'inflexió al partit. Com el Senyor Rosa a Reservoir Dogs, Lucas es va mostrar el més astut i intel·ligent amb els seus moviments al camp. El brasiler es va proposar com la referència ofensiva del seu equip i va acaparar el focus d'atenció a la majoria dels atacs del seu equip. L'àrbitre afegia set minuts de temps extra i el Valladolid es despertava gràcies a Rosa.
Un centre des de la banda dreta buscava precisament el brasiler i, en el refús, Sergi Gómez no aconseguia aclarir i deixava una pilota morta per al xut d'Adrián Arnun. Joan Garcia reaccionava ràpidament i aturava una pilota que s'havia convertit en un screamer per als espectadors visitants. No seria l'únic: a la següent acció, els blanc-i-blaus fallaven en la sortida i estaven a punt de pagar molt car el seu atreviment. Ja a l'últim minut, Lucas Rosa rematava un centre que s'anava fregant el pal i estava a punt d'imitar el seu homònim hollywoodià emportant-se els diamants abans de fugir cap al vestidor.
Capítol 3: Cordero Vega, el senyor Ros
Es reiniciava el partit amb un Valladolid que continuava accelerant i disposava de més ocasions per avançar-se al marcador. Tanmateix, el protagonisme se l'emportava Cordero Vega, l'àrbitre del partit. Com si es tractés del senyor ros, disparava sense cap mena de remordiment i seguia amb el seu espectacle de targetes grogues: en menys de deu minuts, ascendia la xifra de quatre a sis les targetes del partit.
Però el pinacle de la seva actuació va arribar als 20' minuts de la segona meitat. Un centre des de la banda dreta del Valladolid buscava a Monchu, cobert per Antoniu Roca i es trobava amb un mal refús de Joan Garcia. Aquest sandvitx de jugadors se saldava amb un penal a favor del Valladolid fins que, des del VAR, avisaven el senyor ros perquè s'apropés a revisar la seva decisió. Com una tortura a dues bandes, Espanyol i Valladolid veien com estaven a punt de perdre la seva orella. Cordero Vega es retractava i anul·lava la pena màxima, salvant l'orella dels blanc-i-blaus. Però no per molt temps.
⌚️64' | 0-0
— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) May 11, 2024
🟨 + 🟨 = 🟥 Nico M.R.#RealValladolidEspanyol pic.twitter.com/eQuyCZR7nc
A la següent acció, Nico Melamed simulava un penal i veia la segona groga, sent expulsat quan faltaven 25 minuts per al final del partit. Però, per si no n'hi hagués prou, els locals disposaven d'una ocasió claríssima que va salvar Joan Garcia. El porter periquito es vestia de senyor Taronja per salvar-lo la vida a un equip que estava a punt de ser sentenciat.
Capítol 4: Un western amb pistolers sense punteria
Tarantino sempre havia tingut el desig de realitzar un western i aquest partit, per no trencar amb la seva comesa, regalava als espectadors una exhibició de tret protagonitzada pels pistolers locals. Negredo, Monchu, Raúl Moro i Salazar provaven una vegada i una altra un Joan Garcia la missió principal del qual era la de mantenir amb vida el seu equip. Es continuaven obrint històries paral·leles: el senyor Rosa continuava posant el perill per portar-se els diamants al costat d'uns pistolers val·lisoletans que no afinaven la seva punteria, el senyor Taronja salvava a l'Espanyol i, enmig de tot aquest embolic, el senyor Ros no cessava en la seva tortura als aficionats i regalava 10 minuts més de pel·lícula.
Suficient per a l'aparició puntual de Pere Milla com Django. El de Lleida buscava reunir-se amb un vell amor i aconseguir la seva redempció. I va estar a punt d'aconseguir-ho en el xut d'una falta directa que, per primera vegada en tot el partit, desafiava Jordi Masip. El partit es trencava per complet i tots els actors eren protagonistes de 22 històries paral·leles dins d'un film frenètic i sense ordre. Amb això arribava el final del partit i una calma que no serveix a ningú. Per la seva part, el Valladolid es conforma a continuar sumant per mantenir-se en posició d'ascens directe, però no està content en malgastar un partit on ha estat mitja hora amb un jugador més i on podria haver-se emportat tres punts que haurien estat diamants.
Mentrestant, l'Espanyol continua embolicat en la seva mala dinàmica de joc, però suma un punt a un camp complicat. El botí té gust de poc perquè no li serveix per a res els blanc-i-blaus en el seu objectiu d'ocupar posicions d'ascens directe. Tanmateix, per irònic que pugui semblar, els periquitos han de donar gràcies de no anar-se'n amb les mans buides tenint en compte l'esdevenir del partit. Arribats a aquest punt, el club hauria de reflexionar seriosament sobre la situació d'un equip que sembla haver anat a pitjor amb el pas dels mesos per culpa, en part, de les males decisions sistemàtiques que s'han anat prenent. Encara no és tard, però la pel·lícula s'està començant a acabar per als blanc-i-blaus.